1) Co á pa inom i comuns dles cinch valades ladines?
I comuns dles cinch valades ladines dles Dolomites porta chisc inoms: Chi de Suramunt é Ampez, Col de Santa Lizia y La Plié da Fodom; i comuns de Fascia á inom Cianacei, Ciampedel, Mazin, Sèn Jan, Soraga y Moena; tla Val Badia él chisc comuns: Corvara, Badia, La Val, S.Martin de Tor y Mareo; te Gherdëna unse i comuns: Selva, Santa Cristina y Urtijëi; pro la Ladinia áldel ince les trëi fraziuns ladines che é tl comun de Ciastel: Runcadic, Sureghes y Bula sot Bulacia. Le rü Derjon che argor fora por la valada fej le termo inanter i dui comuns. Tl raiun dl comun de Ciastel s’â le lingaz ladin mantigní cina al 1400 za, spo â le todësch ciafé suravënt y al é ma plö resté cina incö tröc toponims ladins y cotan de cognoms ladins.
2) Ci importanza á pa albü l’imparadú Maximilian por i Ladins?
L’importanza dl imparadú Maximilian por i Ladins é grana, deache al é sté bun da condüje Ampëz pro Tirol fajon vera cuntra la republica "Serenissima" de Aunejia. Cina al 1420 é Ampëz sté pro le patriarcat de Aquileia y spo á le doje de Aunejia comané cina al 1511. Maximilian
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12867-nosta-storia-y-nosta-jent#sigProIdef52ad37dc
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12867-nosta-storia-y-nosta-jent#sigProIdef52ad37dc
3) Olá él pa Valacia?
L’inom Valacia ó di na gran valada, cun chëra che al n’é nia cis da avëi ligrëza. Valacia é n lüch da paur a Lungiarü, a Badia êl dl 1468 n lüch Valacia inanter Coz, Fussé, Ruac y Ciastel che é incö ma plö l’inom de n pre defora da Rü da Pez. Val de Valacia él sön Fodara Vedla, le rü Valacia fej termo danter Grones a Rina y Onies, al despartësc i Ladins dai Todësc. Dal lüch Valacia él gnü cherié le cognom Valacia y spo Valaza (Vallazza) y Flatscher.
4) Can él pa sté l’ultima mëssa noela a Al Plan?
L’ultima mëssa noela a Al Plan é stada chëra de scior Hans Maneschg da Cianëi, nasciü dl 1941; al á fat la matura dl 1960 y á studié teologia a Porsenú, spo ál dit mëssa noela ai 7 de messé dl 1968 te so paisc nadalin. Dedó ál ciamó studié a Roma y a Ierusalem y é rové por na vita tles misciuns tl’Africa dl Süd a tigní scora y sön na cöra. Da val’ ann incá él diretur dla ciasa di miscionari Comboni a Milland.
5) Che é pa sté le pröm diretur dl Istitut Ladin Micurá
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12867-nosta-storia-y-nosta-jent#sigProIdef52ad37dc
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12867-nosta-storia-y-nosta-jent#sigProIdef52ad37dc
Pröm diretur dl Istitut Ladin é sté dD. Lois Craffonara da La Pli. Al á trat sö l’Istitut cun n gröm de bones propostes y idees che é gnüdes realisades cun sostëgn dl Consëi dl Istitut y de sü colaboradus. Dr. Craffonara á albü la bona idea da dé fora naota al ann la revista scientifica dal inom "Ladinia", che contëgn articui sön le lingaz, la storia, la cultura ladina. Al á fat l’Istitut Ladin – Micurá de Rü – conesciü lunc y lerch y descedé interes por le ladin nia ma pro la gran pert di gragn stüdiá di lingac neolatins che á spo colaboré pro la revista Ladinia y d’atres publicaziuns de gran inom y pom.
6) Co á pa inom le pröm, secundo, terzo y – ince – cuarto tái dla erba? (»fëgn«, ...)
Ma olache al é de bun funz y n clima aladó pó le paur sié cater otes al ann. Le pröm tái é le fëgn plëgn de flus che na pert de paurs siëia bele de ma; na pert speta ert da podëi le condüje te majun, cis sce ai á bele le cuch che cianta te majun; an desferenziëia fëgn da ciasa, fëgn ausert, fëgn da parü, fëgn da munt. Le secundo tái é l’artigöi che é plö vërt y cotan plö cört y plö bun por i armënc, al é manco da festies y plö grassin; chësc ciafâ i armënc do che ai â mangé le avaié y le fëgn pornanche ai s’â boiü pro fistí na punza d’ega. Al terzo tái i dijon "pofl", al é bel cört, ma püc pó le sié ater co sce ara se trata de na bel pre de trafëi cöce o de spagna. Le pofl vëgn scialdi vardé a pascentada. Le cuarto tái porta l’inom "toifl": al crësc ma ales bassess cun sorëdl y plöia assá o te posć olache an á sié fëgn dër adora.
7) Can él pa Segra da Rina?
La dlijia da Rina "Ecclesia Sancti Peri de Lina" vëgn bele nominada dl 1347 te n bragamin da Avignon, olache le Papa abitâ laota por gaujes de stritaries tla dlijia instëssa. Deache la dlijia é dedicada a San Pire vëgnel a Rina tigní la segra en "Le Gran San Pire" la fin de jügn. Le capolan da La Pli messâ laota plö otes al ann jí a Rina a dí mëssa y a pordiché. Cina che al ê a La Pli n capolan, cina dl 1968, jô le capolan ma plö en la Festa dl Gran San Pire a Rina a dí mëssa y a pordiché; porchël messâl gní a La Pli n pater a daidé fora le ploan; n te’ pater de Gherdëna â pa na cacia mata da jí a La Pli sön ciampaní a daidé soné sö la Gran Marora. Le curat siur Ojep Dasser da Peraforada â a Rina metü sö dl 1889
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12867-nosta-storia-y-nosta-jent#sigProIdef52ad37dc
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12867-nosta-storia-y-nosta-jent#sigProIdef52ad37dc
8) Olá él pa le Ciüch de San Iaco?
Le ciüch de San Iaco pón arjunje sce an tol le tru vedl da jí da Onies/Rina sura ju ia Redant. La sëmena röia ince da Astjoch (sura Fel) ia en Munt da Rina y Börz. Chësc ciüch/anteriöl cun la scoltöra de San Iaco laite é le sant che verda i armënc y straverda da desgrazies cis i viandanc, i pelegrins, i paurs y sciacheri che jô da Rina demez por rové iadelá dal ju jö cuntra Redant o Lijun y rovâ tla cité dl vësco a Porsenú. Stüdiá arata che chësc ciüch ais da fá cun le tru de Santiago che condüj cina a Compostela.
9) Che é pa sté le Slosser d’La Munt?
Al vëgn cunté n gröm de stories, profezies y strinaries dl Slosser d’La Munt. An ne sá nia na sigüda, can y sce al á vit y olá che al á fat sü strinëc. No te scric dla ploania d’La Pli no te val’ armanacl da San Laurënz ne ciáfon informaziuns plö avisa de chësc porsona misterius. Al é mefo gnü cunté dl slosser d’La Munt da beterno inca de vigni sort de stories che é tres gnüdes plö riches y amples. Al gnô cunté che na zingaindra ess metü jö a La Munt dan porta n cëst cun n viadú laite por che ara podess sté suranöt, mo ara ne s’á plö lascé vidlé. Na stria fodoma dess avëi albü trëi libri da striné y un de chisc á agabé le slosser d’La Munt. Fora de chësc dessel avëi imparé strinaries, de sües profezies ál fut fora de chësc foliant, istruí dessel ince ester gnü dal diau. Al â dit danfora che ara jô pa jöpert cun la dlijia, che tan de jënt tomass jö dla fede, ince tröc proi, che al gniss de gran veres a desdrüje paisc intiers, che jënt rovass tla gran meseria y che viles y paisc vardess jö.
10) Ci paisc ia Valdaura é pa La Pli de Valdaura?
La Pli de Valdaura o Apé de Valdaura (Niederolang) é un di cater paisc dl comun Valdaura; i atri paisc dl comun de Valdaura é Valdaura da Insom (Oberolang), Valdaura Damez (Mitterolang ) y Sorafurcia (Geiselsberg); pordërt messasson i dí a chësc paisc Sotfurcia, deache Furcia é bëgn plö insö, mo bunamënter vëgn l’inom ladin dal "jí sura Furcia ia". Da Valdaura ia y sö por Puster jô dandaía jones y jogn nia ma da La Pli a patrun; ai portâ te n cufer de lëgn sü ciöms de guant, jô a pe sö Furcia y jö Valdaura a senté sön la ferata y jô sö Niederdorf, sö Toblach y ince sö Sanciana a patrun; te chisc paisc êl bele chi agn scialdi turism; i hotí y i gragn paurs adorâ personal da lauré. I jogn ciafâ ince laur a Valdaura pro la fabrich di ziedli.
Informaziuns plü monüdes ciafëise te chëstes publicaziuns
P. Videsott: Ladinische Familiennamen. Cognoms Ladins. Schlern – Schriften Nr. 311
Richter – Santifaller: Urkundenregister der Archive Ladiniens bis zum Jahre 1500. Mitteilungen des Österr. Staatsarchivs. Wien. 1954
650 Agn dlijia da Rina 1347 – 1997. Ploania da Rina
M. Graffonara: Le slosser d’La Munt y söes profezies. Calënder Ladin 1975
Lois Trebo: La vila "La Munt" a La Pli de Mareo. Calënder Ladin 2008
Le slosser d’La Munt: La Usc di Ladins 24.12.1999 y 15.01.2000
ULDA y d’atri: Massimiliano I. e il castello di Botestagno 1511 – 2011
Giuseppe Richebuono: Storia di Cortina d’Ampezzo. Mursia 1974
foto:
Le dr. Lois Trebo á metü adöm chësta linia de domandes y respostes che nes á acompagné por 10 edemes alalungia!