Nosta storia y nosta jënt

Data

14 de jugn 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L’ultima anela dla morona – le jüch se röia chiló cun les respostes ales domandes publicades dan otedé cun le Stomat Nr. 10. Al é sté jops de beles leziuns sön storia, jënt y cultura ladina dal 27 de merz 2020 incá
Les respostes al Stomat Nr. 10

1) Co á pa inom i comuns dles cinch valades ladines?
I comuns dles cinch valades ladines dles Dolomites porta chisc inoms: Chi de Suramunt é Ampez, Col de Santa Lizia y La Plié da Fodom; i comuns de Fascia á inom Cianacei, Ciampedel, Mazin, Sèn Jan, Soraga y Moena; tla Val Badia él chisc comuns: Corvara, Badia, La Val, S.Martin de Tor y Mareo; te Gherdëna unse i comuns: Selva, Santa Cristina y Urtijëi; pro la Ladinia áldel ince les trëi fraziuns ladines che é tl comun de Ciastel: Runcadic, Sureghes y Bula sot Bulacia. Le rü Derjon che argor fora por la valada fej le termo inanter i dui comuns. Tl raiun dl comun de Ciastel s’â le lingaz ladin mantigní cina al 1400 za, spo â le todësch ciafé suravënt y al é ma plö resté cina incö tröc toponims ladins y cotan de cognoms ladins.

2) Ci importanza á pa albü l’imparadú Maximilian por i Ladins?
L’importanza dl imparadú Maximilian por i Ladins é grana, deache al é sté bun da condüje Ampëz pro Tirol fajon vera cuntra la republica "Serenissima" de Aunejia. Cina al 1420 é Ampëz sté pro le patriarcat de Aquileia y spo á le doje de Aunejia comané cina al 1511. Maximilian é sté le reghënt de Habsburg plö important. Al â maridé Maria de Burgund che s’â copé da tomé jö de n ciaval. Maximilian á dl 1493 arpé Tirol y s’á lascé jö a Desproch. Dl 1494 ál tut por fomena Maria Bianca Sfoza. L’ann 1508 él gnü coroné imparadú tl dom da Trënt. L’ann 1511 ál combatü cuntra Aunejia y ai 21 de otober de chël ann ál tut ite Ampëz –  al é n medieje che i ampezagn tin dër alalt, deache Ampëz ê rové pro Tirol y l’imparadú i â reconesciü ai ampezans sü privilegs, i dërc por i bosć, i pra, ci che é metü jö tl Statut de Ra Regoles. Maximilian ê gran amich dla poesia, dla cultura, al conesciô bun dlungia le todësch, le talian y le franzeje. L’ann 1500 él gnü rové da fá le "Goldenes Dachl" a Desproch, olache al é da odëi adöm ales döes fomenes. Implö ál lascé fá le "Zeughaus" por mostré ermes de vera. So interes por la cultura ál desmostré cun lascé dessegné na lignora de söes aventöres te de gragn armanacli, libri ponc, operes de gran valüta storica. Al l’á dada sö, é jü iadelá cun 60 agn ai 11 de jená dl 1519 a Wels, sopeli él a Wiener Neustadt. A Desproch á so neo lascé fá la plü gran fossa por n imparadú, n sarcofagh tla dlijia di franzescans, dita "Schwarz Mander Kirche" ciariada ite da n gröm de gran statues de brom che mostra imparadus romans y de chi de Habsburg.

3) Olá él pa Valacia?
L’inom Valacia ó di na gran valada, cun chëra che al n’é nia cis da avëi ligrëza. Valacia é n lüch da paur a Lungiarü, a Badia êl dl 1468 n lüch Valacia inanter Coz, Fussé, Ruac y Ciastel che é incö ma plö l’inom de n pre defora da Rü da Pez. Val de Valacia él sön Fodara Vedla, le rü Valacia fej termo danter Grones a Rina y Onies, al despartësc i Ladins dai Todësc. Dal lüch Valacia él gnü cherié le cognom Valacia y spo Valaza (Vallazza) y Flatscher.

4) Can él pa sté l’ultima mëssa noela a Al Plan?
L’ultima mëssa noela a Al Plan é stada chëra de scior Hans Maneschg da Cianëi, nasciü dl 1941; al á fat la matura dl 1960 y á studié teologia a Porsenú, spo ál dit mëssa noela ai 7 de messé dl 1968 te so paisc nadalin. Dedó ál ciamó studié a Roma y a Ierusalem y é rové por na vita tles misciuns tl’Africa dl Süd a tigní scora y sön na cöra. Da val’ ann incá él diretur dla ciasa di miscionari Comboni a Milland.

5) Che é pa sté le pröm diretur dl Istitut Ladin Micurá de Rü a San Martin de Tor?
Pröm diretur dl Istitut Ladin é sté dD. Lois Craffonara da La Pli. Al á trat sö l’Istitut cun n gröm de bones propostes y idees che é gnüdes realisades cun sostëgn dl Consëi dl Istitut y de sü colaboradus. Dr. Craffonara á albü la bona idea da dé fora naota al ann la revista scientifica dal inom "Ladinia", che contëgn articui sön le lingaz, la storia, la cultura ladina. Al á fat l’Istitut Ladin – Micurá de Rü – conesciü lunc y lerch y descedé interes por le ladin nia ma pro la gran pert di gragn stüdiá di lingac neolatins che á spo colaboré pro la revista Ladinia y d’atres publicaziuns de gran inom y pom.

6) Co á pa inom le pröm, secundo, terzo y – ince – cuarto tái dla erba? (»fëgn«, ...)
Ma olache al é de bun funz y n clima aladó pó le paur sié cater otes al ann. Le pröm tái é le fëgn plëgn de flus che na pert de paurs siëia bele de ma; na pert speta ert da podëi le condüje te majun, cis sce ai á bele le cuch che cianta te majun; an desferenziëia fëgn da ciasa, fëgn ausert, fëgn da parü, fëgn da munt. Le secundo tái é l’artigöi che é plö vërt y cotan plö cört y plö bun por i armënc, al é manco da festies y plö grassin; chësc ciafâ i armënc do che ai â mangé le avaié y le fëgn pornanche ai s’â boiü pro fistí na punza d’ega. Al terzo tái i dijon "pofl", al é bel cört, ma püc pó le sié ater co sce ara se trata de na bel pre de trafëi cöce o de spagna. Le pofl vëgn scialdi vardé a pascentada. Le cuarto tái porta l’inom "toifl": al crësc ma ales bassess cun sorëdl y plöia assá o te posć olache an á sié fëgn dër adora.

7) Can él pa Segra da Rina?
La dlijia da Rina "Ecclesia Sancti Peri de Lina" vëgn bele nominada dl 1347 te n bragamin da Avignon, olache le Papa abitâ laota por gaujes de stritaries tla dlijia instëssa. Deache la dlijia é dedicada a San Pire vëgnel a Rina tigní la segra en "Le Gran San Pire" la fin de jügn. Le capolan da La Pli messâ laota plö otes al ann jí a Rina a dí mëssa y a pordiché. Cina che al ê a La Pli n capolan, cina dl 1968, jô le capolan ma plö en la Festa dl Gran San Pire a Rina a dí mëssa y a pordiché; porchël messâl gní a La Pli n pater a daidé fora le ploan; n te’ pater de Gherdëna â pa na cacia mata da jí a La Pli sön ciampaní a daidé soné sö la Gran Marora. Le curat siur Ojep Dasser da Peraforada â a Rina metü sö dl 1889 la pröma Cassa Raiffeisen de Südtirol a plëgn plajëi dla popolaziun; chësta ê laota stada na gran sensaziun. Chësc prou ê dër bun de müsa, da fá matades, da coioné, da pordiché y ciamó miú da cianté. Al á metü sö a Rina dl 1892 le cor de dlijia.

8) Olá él pa le Ciüch de San Iaco?
Le ciüch de San Iaco pón arjunje sce an tol le tru vedl da jí da Onies/Rina sura ju ia Redant. La sëmena röia ince da Astjoch (sura Fel) ia en Munt da Rina y Börz. Chësc ciüch/anteriöl cun la scoltöra de San Iaco laite é le sant che verda i armënc y straverda da desgrazies cis i viandanc, i pelegrins, i paurs y sciacheri che jô da Rina demez por rové iadelá dal ju jö cuntra Redant o Lijun y rovâ tla cité dl vësco a Porsenú. Stüdiá arata che chësc ciüch ais da fá cun le tru de Santiago che condüj cina a Compostela.

9) Che é pa sté le Slosser d’La Munt?
Al vëgn cunté n gröm de stories, profezies y strinaries dl Slosser d’La Munt. An ne sá nia na sigüda, can y sce al á vit y olá che al á fat sü strinëc. No te scric dla ploania d’La Pli no te val’ armanacl da San Laurënz ne ciáfon informaziuns plö avisa de chësc porsona misterius. Al é mefo gnü cunté dl slosser d’La Munt da beterno inca de vigni sort de stories che é tres gnüdes plö riches y amples. Al gnô cunté che na zingaindra ess metü jö a La Munt dan porta n cëst cun n viadú laite por che ara podess sté suranöt, mo ara ne s’á plö lascé vidlé. Na stria fodoma dess avëi albü trëi libri da striné y un de chisc á agabé le slosser d’La Munt. Fora de chësc dessel avëi imparé strinaries, de sües profezies ál fut fora de chësc foliant, istruí dessel ince ester gnü dal diau. Al â dit danfora che ara jô pa jöpert cun la dlijia, che tan de jënt tomass jö dla fede, ince tröc proi, che al gniss de gran veres a desdrüje paisc intiers, che jënt rovass tla gran meseria y che viles y paisc vardess jö.

10) Ci paisc ia Valdaura é pa La Pli de Valdaura?
La Pli de Valdaura o Apé de Valdaura (Niederolang) é un di cater paisc dl comun Valdaura; i atri paisc dl comun de Valdaura é Valdaura da Insom (Oberolang), Valdaura Damez (Mitterolang ) y Sorafurcia (Geiselsberg); pordërt messasson i dí a chësc paisc Sotfurcia, deache Furcia é bëgn plö insö, mo bunamënter vëgn l’inom ladin dal "jí sura Furcia ia". Da Valdaura ia y sö por Puster jô dandaía jones y jogn nia ma da La Pli a patrun; ai portâ te n cufer de lëgn sü ciöms de guant, jô a pe sö Furcia y jö Valdaura a senté sön la ferata y jô sö Niederdorf, sö Toblach y ince sö Sanciana a patrun; te chisc paisc êl bele chi agn scialdi turism; i hotí y i gragn paurs adorâ personal da lauré. I jogn ciafâ ince laur a Valdaura pro la fabrich di ziedli.

Informaziuns plü monüdes ciafëise te chëstes publicaziuns
P. Videsott: Ladinische Familiennamen. Cognoms Ladins. Schlern – Schriften Nr. 311
Richter – Santifaller: Urkundenregister der Archive Ladiniens bis zum Jahre 1500. Mitteilungen des Österr. Staatsarchivs. Wien. 1954
650 Agn dlijia da Rina 1347 – 1997. Ploania da Rina
M. Graffonara: Le slosser d’La Munt y söes profezies. Calënder Ladin 1975
Lois Trebo: La vila "La Munt" a La Pli de Mareo. Calënder Ladin 2008
Le slosser d’La Munt: La Usc di Ladins 24.12.1999  y 15.01.2000
ULDA y d’atri: Massimiliano I. e il castello di Botestagno 1511 – 2011
Giuseppe Richebuono: Storia di Cortina d’Ampezzo. Mursia 1974

foto:
Le dr. Lois Trebo á metü adöm chësta linia de domandes y respostes che nes á acompagné por 10 edemes alalungia!