Chefer: paurs n'é nia aüna cun les strategies

Data

24 de jené 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Do la sessiun forestala a La Pli de Mareo, á l'Ispetorat forestal tigní na sessiun ince sön Badia. Le tema prinzipal ê le chefer dla scorza y la situaziun dramatica de nüsc bosć. Di tröc paurs che á tut pert ala incuntada n'él indere ince de chi che s'á lascé sö, critican les strategies cun chëres che al é gnü, y che al vëgn, afronté chësta plaia
Nia tan Vaia dl 2018, mo dantadöt les gran novüdes dl 2019 y dl 2020 á porté pro ala gran difujiun dl arlogn – o chefer dla scorza – te nüsc bosć. Do la gran tampesta, che â sciuré jö zacotan de lëgns, ê i bosć scialdi gnüs romená sö. Ci che an n'á indere nia sciafié da fá por i lëgns tomá sot le pëis dles gran nëis arsides dl 2019 y 2020. Al s'á insciö cherié n habitat ideal por le chefer y les temperatöres tres plü cialdes (a Corvara an mosoré dl 2022 +2 degrá respet al dezen da denant, ndr) á ince daidé pro al svilup de chësc parassit. Le problem n'é nia le chefer instës, á alzé fora i esperc tratan la sessiun, mo la gran velozité cun chëra che al se moltiplichëia.

Tratan la sessiun forestala a Badia á le colaboradú dl Ispetorat Forestal da Bornech Klaus Oberlechner porté dant deplü sön le chefer, dedô á le comissar dl Ispetorat, Gottlieb Moling, splighé les strategies cun chëres che an proa da combate l'arlogn. Ala fin di dui referac ti án passé la parora al publich y al é gnü a s'al dé na discusciun plü lungia, cun ince val' polemica. Deplü é i paurs, y patruns de bosć, che s'á lascé sö critican les informaziuns, da d'ëi infora gonot püch tleres y les strategies nia dagnora coerëntes, cun chëres che an á porvé y proa inant da afronté chësta plaia. 

Deplü sön ci che al é gnü dit tratan la sessiun forestala podëise lí tla ediziun stampada da en vëndres ai 27 de jená.  (kp)