Por passa 37 agn alalungia á Serianni insigné Storia della lingua italiana tl’universités de Roma, y al fajô pert de academies scientifiches de gran prestisc: chëra di Lincei, chëra dla Crusca, chëra dles
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/24288-te-fanes-soel-iade-dl-recort-al-prof-luca-serianni#sigProIdc158c9ef66
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/24288-te-fanes-soel-iade-dl-recort-al-prof-luca-serianni#sigProIdc158c9ef66
L’idea da recordé deboriada Serianni y da le fá sön munt ê nasciüda bele le dé de süa sopoltöra, a Ostia. Düc sá che al ê n apascioné de jites y escursciuns, y ajache al ê ince ruvé deplü iadi te nosc raiun ladin por jí sön val’ piza dles Dolomites, él gnü ponsé ala munt de Fanes, n post sugestif y por düc, y che pita na buna poscibilité de albergh. N’atra gran pasciun de Serianni ê la musiga classica. Porchël saral da aldí, en sabeda ai 22 de messé, da sëra, tla Ütia de Fanes n conzert porté dant da Esther Crazzolara y Priska Comploi. Le conzert é davert a düc, vëgnel pö sponsorisé dal Istitut Ladin Micurá de Rü, cun chël che le linguist á colaboré te deplü ocajiuns (al é sté, por ejëmpl, consulënt scientifich dla Gramatica Ladin Gherdëiana, y autur dles parores danfora por le Dizioner Ladin de Gherdëina). Le conzert sará porchël n sëgn de amizizia y de reconescënza da pert dl Istitut Ladin y di studënc y conescënc ti confrunc de Luca Serianni.