Arpejun y lüch da paur – ara n’é nia tan scëmpla

Data

07 de dezember 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ci desson pa fá sce an á n lüch y an oress le surandé ala proscima generaziun? Pón le despartí? Él tres ciamó le prömnasciü masculin che ciafa l’arpejun dan ai atri? Él ince les ëres che pó gní cherdades al’arpejun? Liede do la rubrica de dërt tla ediziun nöia de "La Usc di Ladins" da incö, realisada dal avocat Paul Maieron
La normativa che regolëia l’istitut dl lüch (o mesc stlüt) vá zoruch ai tëmps dl’imparadëssa Maria Teresa d’Austria. Bele inlaota gnôl codifiché i recuisic plü raprescentatifs dl lüch: al ne vá nia da despartí; al mëss dé sostentamënt a na familia de almanco cater porsones; le pröm nasciü masculin dess le arpé; al mëss gní scrit ite tl liber fondiar.
Aldedaincö é la normativa che reverda i lüsc contignüda tla Lege provinziala nr. 17/2001. Te chësta lege ciáfon les regoles prinzipales che reverda chësc istitut: sides por ci che reverda l’arpejun co ince d’atres regoles desvalies, sciöche por ejëmpl canche an pó despartí n lüch, ci recuisic che an adora por podëi vëne na pert dl lüch, yii.

Liede do deplü tla ediziun stampada!