A Rina dan agn: la familia de Sciomun

Data

28 de dezember 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Fostüs de storia y de vita a Rina, pice paisc sot Col dla Vedla, cun n edl particolar sön la familia de Fonjo Winkler de Sciomun: paur, zidladú, ostí y om de Comun
Codî ésera jüda te nüsc paisc do la Pröma Vera dl monn scialdi a pe zot, y chësc tröp por gaujes politiches y nia tan privates; Südtirol ti ê pö do la vera gnü dé ala Talia, porchël che ara â rot le contrat cun sü aleac Austria – Germania y ti â dl 1915 detlaré vera al’Austria che combatô bele cuntra la Ruscia y plü d’atres naziuns dl ost. La jënt á messü tó en cumper le baraté i rainesc sön lires talianes, ara á dër paié lassura. An dijô che ara jô n pü’ a zafadú, plütosc mal che bun. Na pert ê jüs alania, mená tan inant dala politica economica fascista; ince Casses dla valada é jüdes fora por ega. Chi agn dal ’30 insö i manciâl laur a tröc jogn – mituns dles gran families – ai artejans, ai orâs y ala sorvidú. Chësc fat á dala Opziun dl 1939 sforzé nia püc jogn y families intires da opté por jí forapert a chirí laur, impizorá dai nazi da lascé so bel daciasa. Na dezijiun tuta cun gran pisimes y desplajëis, ci che á ince gaujé te nia püces families stritaries y descordies gnüdes sintides ciamó cotan d’agn do la vera. La gran maioranza te Südtirol â opté por jí forapert; chësc á fat rogore tles families tröpes leghermes, ince omi groi pitâ sciöche creatöres: messëi lascé so paisc nadalin y jí demez cun döta la familia y val’ antare zënza savëi olache ara foss rovada y pro ci sort de jënt; chi che â opté por sté chiló l’á urtada cotan miú.

Ara jô indô söpert
Do la vera ésera pa tosc indô jüda bel plan söpert. Bele di agn 50 án ince a Rina metü man da frabiché val’ ciasa por avëi instësc na assosta; chi agn gnô val’ tëc ciamó fac a taolata; i jogn â metü man da ciafé laur y â podü mëte sö familia. Ara jô ciamó straciada, mo spo ésera jüda cotan plü saurí, canche an á metü sö cordes da strada sö Rina por condüje adalerch plü saurí material. N gran aiüt él sté por les viles canche al é gnü arjigné dl 1955 da Angele y Pire Castlunger da Sotrú na corda da Tintal cina jö Peraforada Dessot; chisc dui gran straciuns ne sconâ nia fadies da lauré ince d’invern dal maiú ferdun, da na scurité al’atra; ai â pa bëgn cialzá da broces stortes y grifs tl pe, calzuns, samari y braies de lana; an i dijô ince braies de lersc, deache ares tignî tan. Da sëra do vëies êres tan dlaciades che ares stê impé da sores. I dui lauranc da Sotrú laurâ cun slöm, mo n’ê porchël degügn slunfuns. "Mangé indortöra é le miú corpet cuntra le frëit", gnôl dit. L’ann 1957 án trat na corda da Longega sö Rina por mené sö de vigni sort de roba, material y lascé jö taies sguansades che gnô mosorades a brac aspaná. Chësta corda é stada la pera de ciantun por le svilup dl paisc! Le tru da Longega sö Rina ê pa bëgn da intortes y puntuns, val’ tlees y focerines ne manciâl gnanca; i ciavai n’â pa na goba da trá sö por n tru poz n gratun plëgn de roba, ai adorâ de bogn fers che le feur Tino a Longega i mazâ sö. Da jí jö Longega êl bëgn ince na sëmena o l’atra y piagns da jí sura de te pici rüs ia; gröpes, rödenes ne manciâl nia. Dl 1968 él gnü metü man da fá la strada da Longega sö Rina, spo ésera jüda plü saurida da frabiché y an ti á dé fer ala plana.

La familia Winkler de Sciomun
Rina á deplü families che é stades y che é dötaurela atives sön deplü ciamps: pauraria, economia, artejanat, sport, cultura. De öna de chëstes orunse aldí val’ deplü: ara se trata dla familia de Sciomun.

Deplü ciafëise t’La Usc di Ladins di 22 de dezëmber  (Lois Trebo)