Olimpiades 2026: »I se aspetân n pü’ plü de movimënt«

Data

13 de fauré 2026

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Manco büsia co ci che an s’ess aspeté tl tëmp dles Olimpiades 2026 él da osservé por le momënt tl’Alta Badia, n valgügn ostis constatëia n manco che descëda malcontënt. Dl cheder dla situaziun atuala se cunta te n’intervista Markus Valentini
N dër fracac se aspetâ la jënt dl’Alta Badia tratan le tëmp di jüc olimpics Milan­-Cortina 2026. Danter sciori y trafich gaujé da vijitadus che passâ fora por i paisc en gaujiun dl evënt sportif, anunziâ les previjiuns na dërta invajiun ince tla localité badio­ta, vijiina dles Olimpiades a Cortina. Le scenar che é sëgn da odëi indere, é valgamia atramënter co zënza tles edemes da Carlascé. Al se desfanta plütosc na calma che sá demorvëia. 

Ciamó n’é i dac ci che reverda i pernotamënc ti paisc dl’Alta Badia, nia definitifs – á pö les Olimpiades impormó scomencé – mo les prömes impresciuns dá da ponsé y na sort de malcontënt roda danter n valgügn ostis dla localité, che n’á nia ciamó arjunt les zifres aspetades dles pre­sënzes. 

Por avëi zacó n cheder dla situaziun atuala s’l’unse cuntada cun l’ostí Markus Valentini en rapresentanza dl’Uniun di Ostis.

La Usc Ci che reverda i pernotamënc tl tëmp di jüc olimpics: ciünes ê pa les previjiuns d’altonn y co é pa la situaziun atuala?
Markus Valentini: D’altonn, mo ince bele i mëisc de­ nant, gnôl dit che les Olimpiades portâ pernotamënc y la strategia inviâ a jí sö cun i prisc. Scebëgn che an sá che les ultimes diesc olimpiades n’á nia porté tan tröc pernotamënc implü, é n valgügn operadus gnüs atifs alzan i prisc cun le fin da sfruté l’ocajiun – d’atri indô n pü’ demanco. Da d’altonn odôn indere bele che i pernotamënc por chësta spana de tëmp ê demanco. Sciöche sëgn él bëgn da dí che an se aspetâ n momënt deplü, mo sce an confrontëia chëstes prömes edemes de forá cun i dac dl ann passé, mësson dí che gnanca chëra n’é pa stada tan na bona edema por düc. Sciöche tres él strotöres che laora miú y d’atres che laora n pü’ demanco. A edl podesson dí che te chësc momënt él n 10 porcënt de manco, ince sce al é dër rî da pronunzié na porcentuala che vél por dötes les strotöres anfat, ajache te vigni strotöra éra dër atramënteer.


Deplü ciafëise da lí tla ediziun nöia da incö, de vëndres ai 13 de forá!