La valèdes ladines sot la protezion de Sèn Freinademetz

Data

29 de jené 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Na bela celebrazion te Fascia, dedant a la reliquia del Sènt ladin, per domanèr sia intercescion per noscia comunanza e per la miscions.


Tel dì dedicà al Sènt da Oies, ai 29 de jené, te la gejia de Poza don Andrea Malfatti à metù a jir na bela celebrazion eucaristica. Dedant a la reliquia de Sèn Giosef Freinademetz, donèda a la Val de Fascia del 2017 per volontà de monsegnor Luigi Bressan, enlouta arzipiscop de Trent e metuda sun utèr per l’ocajion, don Andrea à domanà l’intercescion del prum sènt ladin per duta la valèdes ladines, che les é amò dò a viver tempes senestres tant per la sanità che per l’economìa. La messa é stata conzelebrèda da don Erminio e dal diacon Antonio e viventèda con la cianties del cor di joegn e con orazions ence per ladin dal Grop Miscionarie fascian che porta l’inom Freinademez en onor del sènt badiot.

Endèna la zelebrazion don Andrea à recordà la fegura del miscionarie e sia atività te la Cina e l’à rejonà de la reliquia “ex arca sepulchralis”, con n tochet de legn del vascel olache Sèn Giosef Freinademez era stat sepolì e di segnificac del porta reliquia, che l’é stat zipià te Fascia e depent vin Gherdena per simbolisèr l leam anter la valèdes ladines. Fat con la foja di crepes del Grop del Sela l porta l simbol de l’orden di Verbic e na pagoda; te mez l’é na crousc, che per ogne cristian l’é l pont stabol, e al zenter de la crousc l’é stat metù la reliquia.

Don Malfatti à recordà che Freinademetz l’é l prum sènt ladin, e l’à dit che se spera che prest posse vegnir canonisà ence don Heinrich Videsott, ma che ampò l’esser sènc, aldelà de la canonisazion, cogn esser l’obietif de duc i cristiegn.

I fidei se à metù te la mans de Sèn Giosef Freinademetz e de Sènt’Ugèna patrona de Fascia, domanan aiut per renforzèr l spirit miscionarie, per la vocazions e per la sanità e l benstèr de la jent de la valèdes ladines e de dut l mond.

 (Lucia Gross)