L é l 1982. Japede Vernel, te la picola vila sal Vera l é la Lis che èra n ciamp, con sia fies Assunta e Maria Teresa. Chela vaces - la conta - no les é più gramolèdes desche chi egn, les magna bon teis e les paussa, no les é più usèdes a lurèr. Chela de Elisabetta Salvador, nasciuda del 1911 e vegnuda a mencèr ai 8 de firé del 1995, l é una de la ultima testimonianzes del mestier da bacan che da beterno en ca l é stat la vita da vignidì de belelà duc i fascegn.
Na colaborazion zis percacenta anter Istitut Cultural Ladin, con a cef enlouta l diretor Fabio Chiocchetti, e la RAI de Trent à abù l gran anteveder de meter adum desvalives documentères, rencuré dal regist Renato Morelli e l antropologh Cesare Poppi. Materiai storics e etnografics che documenta l temp precontemporan te Fascia, dant che vegne adelèrch l turism de massa. L gran valor del projet de enlouta l lo à spiegà ghenao Poppi tel documentèr nef »Talis mater« prejentà enstadì te Chino Marmolèda de Cianacei: »Ti prumes egn Otanta sion sul fenir de la cultura fascèna, sul fiorir de formes consolidèdes de economia contadina e pastorala. Se aon troà tel post giust tel moment giust«.
Se pel lejer dut su La Usc nr 45 dai 21 de november, che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes. Sul sit se per fèr l abonament al e-paper per aer azes vigni vender a dut l sfoi sul fonin, tablet o computer (Nicoletta Riz)
Sal Vera tèl sia mère, la ritajon de Lis
L é stat portà dant per la pruma outa te Fascia l documentèr nef »Talis mater« metù adum dal Istitut Cultural Ladin. La vita de Assunta sal Vera, carant’egn do, se mesceida con chela de la Lis touta su ti egn Otanta.
Galaria retrac
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/30771-sal-vera-tel-sia-mere-la-ritajon-de-lis#sigProId265a0aea71
https://www.lausc.it/atualite/30771-sal-vera-tel-sia-mere-la-ritajon-de-lis#sigProId265a0aea71




