L'istruziun y la formaziun tl tëmp dl'emergënza Covid – 19

Data

15 de jugn 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ai 16.06.2020 se stlüj jö chësc ann de scora cotan atramënter, deache cuntrassegné dal'emergënza dl coronavirus, mo porimpó significatif y istrutif por la storia dla sozieté.
La pandemia ti á saré jö trëi funziuns essenziales ales scores: la struturaziun di tëmps dl imparé, les relaziuns soziales danter scolars y insegnanc y la reflesciun »in itinere« sön i progresc dl aprendimënt. Da n de al ater á les scores dla Talia messü mudé l'insegnamënt, da presënza a destanza: les scores y sü insegnanc á porvé cun gran orenté y fadia, mo ince cun
dötes sües limitaziuns, da se trasformé te scores digitales »e –learning schools« afrontan de vigni sort de desfides te cört tëmp, deache le coronavirus se á slarié fora te döt le monn.
Te de plü paisc dl'Europa y ince te nüsc raiuns, él impröma gnü constaté dificoltés da arjunje düc i scolars y les scolares tres le digital (devices, plataformes, chats, videos, clouds, etc.), é pö chësta na desfida nia ma pedagogica y didatica, mo ince tecnologica, deache ara reverda le sistem digital, dles rëis y dles telecomunicaziuns y döt ci che roda incëria: internet, fira de spidl, etc.. Les condiziuns, te chëres che al é gnü lauré a ciasa n'é nia stades por düc anfat: nia te vigni familia n'êl a desposiziun injins eletronics assá, la rëi funzionâ datrai y datrai nia, val' geniturs podô se tó le tëmp da ti sté do ai scolars, d'atri ê fora de ciasa a lauré ince te chisc tëmps de corona, ciamó d'atri laurâ da ciasa infora y messâ se partí tëmp y injins. Lapró él gnü le malester di scolars, d'ester te n colp catapultá te chësta realté zënza la poscibilité da s'incunté cun compagns y parënc, zënza les ativités a chëres che ai ti jô do normalmënter.
I esperc dla pedagogia evolutiva sá che al ne esist degüna didatica a destanza dërta o falada. Les modalités toma ite tla competënza de vigni consëi de classa. Le scolar romagn intres tl zënter dl'atenziun dles aziuns educatives y didatiches. Te chësc contest emergenzial á i insegnanc fat de gragn sforc por porvé da ti dé inant istruziun y formaziun a sü scolars y a sües scolares, tl limit dles poscibilités. Porchël se miriti n lalt, n giulan y la reconescënza tl respet de süa profesciun dozënta. Sambëgn á ince i scolars y les scolares adöm cun sü geniturs y educadus fat süa pert, colaboran cun interes y spirit de responsabilité, aladó de sües poscibilités. Porchël i vál n rengraziamënt sintí. En chësc ann ési pordërt ince ëi stá esperc y protagonisć, ëi sá le miú co düc, sciöche sü mituns á lauré, tan de buna orenté che ai á mostré y tan de fadia che al ti á costé... Nos sun sigüsc che al n'é nia sté mëisc sciurá demez, al é sté na situaziun te chëra che düc, pici y gragn, á imparé tröp, nia ma contignüs scolastics!
Insigné y imparé a destanza ó dí colaboré y realisé n laur de scuadra danter: insegnanc, scolars, geniturs. Te chësc contest él important da coltivé inant i valurs dla paziënza, dla pésc y dla umilté. Aladó dl scritur Antoine de Saint-Exupéry él tröp plü rî da iudiché se instësc co i atri, y iudiché bun se instësc é n sëgn de sapiënza.
Por l'altonn adorunse düc na normalité nöia, olache i scolars y les scolares podará indó se incunté te scora, te n contest scolastich remodulé en segurëza, cun reflesciuns nöies y idees pro-positives, porchël vál debojëgn
dl aiüt y dla cooperaziun da pert de düc. Adöm ti sunse – »insieme ce la faremo«, ne dess nia ma ester le slogan tl'emergënza, mo bëgn le slogan dla solidarieté por nosc dagní.  (Le Consëi de Istitut – Direziun Raionala Badia)