I mic ladins de Luigi Cincelli

Data

12 de merz 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L professor da Poza, clas 1927, l’à dat fora na neva publicazion dedichèda a Donna Chelina e Re Laurin.
La gran statua de Re Laurin, zipièda te la neif da Toni Gross per l storich Trofeo Re Laurino de schi, fèsc bela parbuda su la soracuerta neigra de l’ultim liber dat fora da Luigi Cincelli de Zul. 

L titol de chesta publicazion, portèda a compiment dal professor da Poza a la bela età de passa 92 egn, l’é »I Miti della dea fassana Donna Chelina (Cibele) e del re Laurino«, e l rejona de n tem che à semper abù n post particolèr ti enteresc del professor Cincelli, chel de la fegures de la tradizion e de la lejendes de nosc raion che à reijes te la mitologia de tempes veiores. Na pascion tant fona tel professor fascian che l’à portà a ge dèr a sie alberch l’inom »Pilon«, con referiment a la misteriousa fegura mitologica de la Roma veiora.

Enscin da sie prum scrit, n picol libret fat fora del 1979 con Nosha Jent, l boletin del Grop Ladin da Moena col titol »La Marmolada tra fantasia e realtà nell’analisi di alcune leggende e canzoni fassane«, Luigi Cincelli à semper abù n enteress particolèr per i mic veiores e la fegures precristiènes leèdes ai Reti, a la Grecia e a Roma antiches. N tem che l’à portà inant ti egn ence te desvaliva autra publicazions: »Vigo nella leggenda«, vegnù fora del 1989 per l’editor Arcabuan, »La Valle dei Draghi« dat fora da l’autor del 2007 e dapò i ultimes 3 vegnui fora un dò l’auter, semper per endrez de l’autor enstes: »L’etnogenesi ladina, lingua e cultura« del 2016, »Alla ricerca delle nostre radici di un tempo« del 2018 e en ultima apontin »I Miti della dea fassana Donna Chelina (Cibele) e del re Laurino«, metù ensema da TiRiCreo de Caran e stampà da Esperia del 2019.

Te chesta publicazion Cincelli à chierì de trèr n fil anter i mic che vegn da tempes veiores, enscin da l’età del bron travers la ziviltèdes di Reti, di Celti, e chela greca e romana.

De più su La Usc stampèda de vender ai 13 de mèrz.  (Lucia Gross )