Se cogn dialoghèr en cont de deric LGBTQI+

Data

30 de auril 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Te la Tèlia no duta la persones à i medemi deric, desche per ejempie l derit al maridoz egualitarie o al esser genitores. Descorion la comunanza LGBTQI+ con na sia sostegnidora e partezipanta, Silvia Leonetti.


La comunanza LGBTQI+ tol ite duc i orientamenc sessuèi e la desvalives identità de gener che no é l convenzional ‘etero’. Lesbiches, gay, bisessuai e transgender, queer e intersessuai (chest l segnificat del acronim), ma ence assessuai, jent che é do che se domana sia identità e de etres (chest l segnificat del +, per no taèr fora nesciugn), persones che spartesc dificoltèdes, discriminazions, desvalivanzes che te na sozietà olache ‘La legge è uguale per tutti’ no aessa da esser. 

L tem di deric LGBT+ l é ruà da nef al zenter del debatit publich do che via per la metà de mèrz l Ministèr del Intern à blocà l’iscrizion a l’anagrafe di fies de la cobies omogenitoriales. Ombolc de la maor zitèdes se à moet per jir de contra a chest provediment e ence a Trent Ianeselli l l à endesfidà, registran na fia de doi mères.

Aon rejonà de chest con Silvia Leonetti, na tousa da Penìa jita a stèr a Roma dant per rejons de studie e do de lurier. Ela la scrif musega, en particolèr colones sonores, e l é na partezipanta e sostegnidora de la comunanza LGBTQI+. Ai 18 de mèrz sun paladina del Chino Marmolèda de Cianacei tel conzert ELES no l’à abù tema de portèr dant chest tem delicat tras la paroles e la musega. Con ela cognoscion chesta comunità: la discriminazions e i obietives da arjonjer te la Tèlia, coche la veit ela la val a confront con chesta tematiches e no per ultim sia esperienza de vita.

De più su La Usc stampèda de vender ai 28 de oril.  (Nicoletta Riz)