Fodom


13 de november 2023
»Visit Davedino«, l’idea social per cugnësce Davedin
La scomenciadiva piada via da Roberto Pauletti. »L é resté una de le Vijinánze plù blote de Fodom e volësse l fé cugnësce per chël che l é. Plù son e plù podón trè l’atenzion de la politica e de le istituzion per tò a mán i troc problemi. L prum chël de la strada«
Percié mëte su sto grop »Visit Davedino« su facebook, damanon a Roberto Pauletti, sogador de balon per troc agn coi colour del Feltre, ex alenadou de la Plavis da puoch passé a la Juniores Nazionale de l’Union Feltre, de reisc fodome (sua mere l’eva »Nina Machina«, al scecol Palla Maria Caterina) e da tres ennamoré da la plù descomeda ma forsci plù sugestiva Vijinánza de la val da Fodom. »L percié l é scrit nte un de miei prums post nte sot grop – l ne respón. »Perciéche la frazion la se ...
Percié mëte su sto grop »Visit Davedino« su facebook, damanon a Roberto Pauletti, sogador de balon per troc agn coi colour del Feltre, ex alenadou de la Plavis da puoch passé a la Juniores Nazionale de l’Union Feltre, de reisc fodome (sua mere l’eva »Nina Machina«, al scecol Palla Maria Caterina) e da tres ennamoré da la plù descomeda ma forsci plù sugestiva Vijinánza de la val da Fodom. »L percié l é scrit nte un de miei prums post nte sot grop – l ne respón. »Perciéche la frazion la se ...


12 de november 2023
I studafuoch da Fodom, Col e Ciaurì per i aluvionei de l’Emilia Romagna
Consigné a doi fameie de Faenza l ricavat de le 500 maiete venude dai volontari
Nte le setemane davò l’aluvion che ai prums de mei a batù dassën su l’Emilia Romagna ence envalgugn studafuoch del Aut Agordin i a porté suo aiut per jì a palé pantán e deliberé cese e strade che i eva stade emplenide da la iega juda persoura. Ntra chisc n particolar volontari dei distacamenc de Col e Ciaurì. »Ava da jì ju ence doi da Fodom – ne conta l Capodistacament Ciro Palla – ma pò ntratánt l’emergenza l’é fenida«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Nte le setemane davò l’aluvion che ai prums de mei a batù dassën su l’Emilia Romagna ence envalgugn studafuoch del Aut Agordin i a porté suo aiut per jì a palé pantán e deliberé cese e strade che i eva stade emplenide da la iega juda persoura. Ntra chisc n particolar volontari dei distacamenc de Col e Ciaurì. »Ava da jì ju ence doi da Fodom – ne conta l Capodistacament Ciro Palla – ma pò ntratánt l’emergenza l’é fenida«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


09 de november 2023
La mort de n cierf che l eva deventé come n animel da cesa
De dute le minonghe che l é sté publiché nte chisc ultimi dis sui folgi de duta la Talia, la redazion à dezedù de publiché n estrat de chël che à scrit n joven de Sán Tomesc, Marco Rossi, che nte sua vita à trop studié e trop se dà da fè per la cultura e l ben de suo paisc
»[…]L é da capì la tristëza de chi che se n’à bù a mel per la mort de n cierf che l eva deventé come n animel da cesa, ma ades l é ora de la fenì. Elo poscibile che degugn pense a ci che pò porté dut sto velen che ven spudé ados a n joven de vint agn e a duta sua fameia? La fameia - che zachei à definì »entità oscura« - la s’à tres dé trop da fè per nosta comunité de Sán Tomesc e l joven nstës, fin da co l eva pico, l se dà ju per daidé fora la jent plu de temp a sié e tegnì nët nost paisc. ...
»[…]L é da capì la tristëza de chi che se n’à bù a mel per la mort de n cierf che l eva deventé come n animel da cesa, ma ades l é ora de la fenì. Elo poscibile che degugn pense a ci che pò porté dut sto velen che ven spudé ados a n joven de vint agn e a duta sua fameia? La fameia - che zachei à definì »entità oscura« - la s’à tres dé trop da fè per nosta comunité de Sán Tomesc e l joven nstës, fin da co l eva pico, l se dà ju per daidé fora la jent plu de temp a sié e tegnì nët nost paisc. ...


08 de november 2023
La ciacia n Provinzia de Belum
Se l é un n aspet pojitif de la Provinzia de Belum, chël l é segur la gestion de la ciacia
A livel tecnich, ma ence scientifich, da trope pert de la Talia ven recugnisciù che l model de gestion de la Provinzia de Belum, co la particolar tradizion venatoria de Fodom e Ampëz, l é de aut livel.
Per ejemple, la ciacia al cierf, coche suzede per trope autre ciacie, la ven fata davò l prinzip de la »ciacia de selezion«: chëst vol dì che vigni ann, nte vigni teritor, ven fat n zensiment, ulache nte plu oute ven conté i animei che se ciafieia a vedei. Na outa fenì l zensiment, ven fat ...
A livel tecnich, ma ence scientifich, da trope pert de la Talia ven recugnisciù che l model de gestion de la Provinzia de Belum, co la particolar tradizion venatoria de Fodom e Ampëz, l é de aut livel.
Per ejemple, la ciacia al cierf, coche suzede per trope autre ciacie, la ven fata davò l prinzip de la »ciacia de selezion«: chëst vol dì che vigni ann, nte vigni teritor, ven fat n zensiment, ulache nte plu oute ven conté i animei che se ciafieia a vedei. Na outa fenì l zensiment, ven fat ...


07 de november 2023
Na giornada con »Falco«
L Grop Jovegn de la Crousc Bláncia Fodom l é ju a vijité la zentral del Suem 118
Sabeda 28 de otobre i jovegn e le jovene de la Crousc Bláncia Fodom, auna a nvalgugn acompagnadous, i é jus a Pieve de Ciadoure ulache i a podù cugnësce plù damprò doi emportánc aniei de la morona del prum aiut: la zentral operadiva e l elicotero »Falco«. »Nte le encontade che on fat – ne conta Elisa Martini, una de le coordinadësse del Grop Jovegn – i tosac i ava capì che nte n’operazion de prum aiut entervén troc atori, ogniun con sua mansción spezifica. (EM)
De plu tla edizion stampeda de La ...
Sabeda 28 de otobre i jovegn e le jovene de la Crousc Bláncia Fodom, auna a nvalgugn acompagnadous, i é jus a Pieve de Ciadoure ulache i a podù cugnësce plù damprò doi emportánc aniei de la morona del prum aiut: la zentral operadiva e l elicotero »Falco«. »Nte le encontade che on fat – ne conta Elisa Martini, una de le coordinadësse del Grop Jovegn – i tosac i ava capì che nte n’operazion de prum aiut entervén troc atori, ogniun con sua mansción spezifica. (EM)
De plu tla edizion stampeda de La ...


06 de november 2023
Joven ciaciadou à dezedù de ie trè a n cierf che, nte paisc, i clamáva »Bambotto«
L é sté trat ca finamei l aspet religious
Mposcibile fè n resocont de dut chël che l é vignù fora: de segur, decontra, l é sté scrit vigni sort de asenade. Una de le peso robe che l é sté publiché la dijëva: »Ncuoi t’as copé Bambotto.. e domán? Ci dijarasto co t’avaras fat n feminicidio? Augure longia vita a tua morosa, ma ie consieie de te sté dalonc. T’es malé… e chël che t’à mpermetù de jì col sclop l é n puoro diaol: come dé la patente a n alcolisé«.
E po l é sté trat ca finamei l aspet religious: su na lëtra publicada su Radio Più ...
Mposcibile fè n resocont de dut chël che l é vignù fora: de segur, decontra, l é sté scrit vigni sort de asenade. Una de le peso robe che l é sté publiché la dijëva: »Ncuoi t’as copé Bambotto.. e domán? Ci dijarasto co t’avaras fat n feminicidio? Augure longia vita a tua morosa, ma ie consieie de te sté dalonc. T’es malé… e chël che t’à mpermetù de jì col sclop l é n puoro diaol: come dé la patente a n alcolisé«.
E po l é sté trat ca finamei l aspet religious: su na lëtra publicada su Radio Più ...


05 de november 2023
Nuof look per l Self dei Congresc, ok al progét de fatibilité da 700 mile euro
Per finanzié i laour l Comun l damanarà n contribut sul »Bándo per la ricualificazion dei pichi comuns«
Nasciù come self per i congresc, nte chisc 40 agn l a ospité ogni sort de manifestazion. D’autra pert l’é l sol self nte duta la valada ulache se pò mëte a jì conzerc, teatri o autre manifestazion de n zerto livel adasosta. Ma da chi prums agn ’80, cánche l eva sté fat su daìte dal Zenter Servisc, l scomencia a sentì l peis de i agn. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Nasciù come self per i congresc, nte chisc 40 agn l a ospité ogni sort de manifestazion. D’autra pert l’é l sol self nte duta la valada ulache se pò mëte a jì conzerc, teatri o autre manifestazion de n zerto livel adasosta. Ma da chi prums agn ’80, cánche l eva sté fat su daìte dal Zenter Servisc, l scomencia a sentì l peis de i agn. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


04 de november 2023
N cierf sclopeté a Sán Tomesc descëda n duta la Talia n gran vespè
L joven ciaciadou à fat dut coche pervedù dai regolamenc, ma la jent la l à manacé de mort
Provon a fè lum su nen aveniment che l é suzedù nten paisc del Agordin, che l no n’à nia da ci fè con Souramont, ma che l podëssa beniscimo suzede ence nte una de noste val.
Ci elo suzedù?
Bele da n valgugn agn, n bëch de cierf l s’à trat trop damprò l paisc e l s’à usé a sté nánter le cese ite. Zerto, n bel vedei: n cierf de III° clasce (ntra i 6 e 10 agn) l é ntel mascimo de suo svilup e, ben segur, a la maiou pert de la jent plesc podei ie cialé da damprò o fè na fotografia col fonin a ...
Provon a fè lum su nen aveniment che l é suzedù nten paisc del Agordin, che l no n’à nia da ci fè con Souramont, ma che l podëssa beniscimo suzede ence nte una de noste val.
Ci elo suzedù?
Bele da n valgugn agn, n bëch de cierf l s’à trat trop damprò l paisc e l s’à usé a sté nánter le cese ite. Zerto, n bel vedei: n cierf de III° clasce (ntra i 6 e 10 agn) l é ntel mascimo de suo svilup e, ben segur, a la maiou pert de la jent plesc podei ie cialé da damprò o fè na fotografia col fonin a ...


03 de november 2023
Le comunité de Fodom e Col a festegé i 40 agn da miscionar de Padre Gianpietro Pellegrini
Davò la vita de misción n Perù l é ence sté pleván ntra Col de Sëlva
Le doi comunité cristiane de Fodom e Col le s’a biné enchëstadì per festegé i 40 agn de vita consacrada da miscionar de Padre Gianpietro Pellegrini. Nasciù nta Fodom ai 8 de mei del 1955, ntel 1987 l é pié via come miscionar combonián en Perù nte la misción de Huánuco di Cerro de Pasco, dal 1993 nte la pastorala vocazionala a Santiago del Cile e pò fin al 2001 nte la misción de Baños. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Le doi comunité cristiane de Fodom e Col le s’a biné enchëstadì per festegé i 40 agn de vita consacrada da miscionar de Padre Gianpietro Pellegrini. Nasciù nta Fodom ai 8 de mei del 1955, ntel 1987 l é pié via come miscionar combonián en Perù nte la misción de Huánuco di Cerro de Pasco, dal 1993 nte la pastorala vocazionala a Santiago del Cile e pò fin al 2001 nte la misción de Baños. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


02 de november 2023
Na giornada sa mont deberiada co l Aiut Alpin
La scomenciadiva per sensibilizé i tosac de la scolina sul dërt comportament da tignì co se va a caminé
I dis passei i tosac de la scolina de Reba i a bu la poscibilité de se passé na giornada co i volontari del Aiut Alpin da Fodom. La scomenciadiva, voluda da le ensegnánti del istitut, la pervedëva na caminada con envalgugn momenc de juoch e dimostrazion de ativité de prum aiut. La giornada l’é scomenciada sun Jou de Ciaulonch, ulache i tosac, acompagnei da doi maestre e tre socoridous, i piei via a pé sul Jaegerweg del viers del rifugio »La Marmotta» ulache autri doi volontari del Aiut Alpin i ...
I dis passei i tosac de la scolina de Reba i a bu la poscibilité de se passé na giornada co i volontari del Aiut Alpin da Fodom. La scomenciadiva, voluda da le ensegnánti del istitut, la pervedëva na caminada con envalgugn momenc de juoch e dimostrazion de ativité de prum aiut. La giornada l’é scomenciada sun Jou de Ciaulonch, ulache i tosac, acompagnei da doi maestre e tre socoridous, i piei via a pé sul Jaegerweg del viers del rifugio »La Marmotta» ulache autri doi volontari del Aiut Alpin i ...


02 de november 2023
»Ladinia 2050«
Al convegn nazional »I ladis: na tacia da color«, ai 7 de otober, l é sté dé ousc ence ai jovegn
Per Nicole, l stolz l é n sentiment mportánte no mefo per mantegnì l’identité e tegnì aute noste tradizions e nosta cultura nte la vita de duc i dis, ma ence per avei l gusto de trasmëte, de conté coche l’é nosta realté a zachei che ven da foravia. Per dëla, l ester ladins l é n sentiment plu sterch de demè ester nascius nte na val ladina o avei genitours ladins; l é ceze che se sent daite, coche reisc chersciude n profondité: ester contenc e stolc de nosta val nte duta sua varieté de ...
Per Nicole, l stolz l é n sentiment mportánte no mefo per mantegnì l’identité e tegnì aute noste tradizions e nosta cultura nte la vita de duc i dis, ma ence per avei l gusto de trasmëte, de conté coche l’é nosta realté a zachei che ven da foravia. Per dëla, l ester ladins l é n sentiment plu sterch de demè ester nascius nte na val ladina o avei genitours ladins; l é ceze che se sent daite, coche reisc chersciude n profondité: ester contenc e stolc de nosta val nte duta sua varieté de ...


01 de november 2023
»Na val, senza sua comunité, la no n é plu dëla«
Jovegn ladins a la taula torona »Ladinia 2050«
Aaron à poura che sua val vade a pierde l’identité ladina, ajache tropa jent del luoch - zispa i plu jovegn - mossa se n jì demez, copache cassù no la pò plu se mpermëte de ciapé cesa saurì: i priesc i é massa auc per nosta jent, spo tres plu foresć compra ju tarens e se fesc su cese che po resta sarade per la maiou pert del ann. Na val, senza sua comunité, la no n é plu dëla e segur degugn volëssa mei rué a se sentì foresto a cesa sua. Dël spera che, ntel ben e ntel mel, i jovegn che ven ...
Aaron à poura che sua val vade a pierde l’identité ladina, ajache tropa jent del luoch - zispa i plu jovegn - mossa se n jì demez, copache cassù no la pò plu se mpermëte de ciapé cesa saurì: i priesc i é massa auc per nosta jent, spo tres plu foresć compra ju tarens e se fesc su cese che po resta sarade per la maiou pert del ann. Na val, senza sua comunité, la no n é plu dëla e segur degugn volëssa mei rué a se sentì foresto a cesa sua. Dël spera che, ntel ben e ntel mel, i jovegn che ven ...


01 de november 2023
»L lengaz ladin assa n frëgo da se modernisé«
Jovegn ladins a la taula torona »Ladinia 2050«
Lorenzo crei che l lengaz ladin assa n frëgo da se modernisé acioche l ciafieie a se arvijiné deplù ai debujens del di da ncuoi. Ence se pò ester sfadious, fossa debujen de passé soura l lengaz patrimonial per rué a n lescich plu dërt per nosta epoca, acioche l ladin pobe ester douré deplù ncuoi e domán. Nte chisc agn, vigni cultura l’é tres plu a contat l’una co l’autra: chëst no vol dì fè n smescedoz e valivé dut cánt, ma n’oportunité per recugnësce nosta autentica identité e, ntel ...
Lorenzo crei che l lengaz ladin assa n frëgo da se modernisé acioche l ciafieie a se arvijiné deplù ai debujens del di da ncuoi. Ence se pò ester sfadious, fossa debujen de passé soura l lengaz patrimonial per rué a n lescich plu dërt per nosta epoca, acioche l ladin pobe ester douré deplù ncuoi e domán. Nte chisc agn, vigni cultura l’é tres plu a contat l’una co l’autra: chëst no vol dì fè n smescedoz e valivé dut cánt, ma n’oportunité per recugnësce nosta autentica identité e, ntel ...


31 de otober 2023
»Copa no fè deplù per duc i ladins deberiada?«
Convegn nazional »I ladis: na tacia da color«
Valeria à da ci fè col mond de l’istruzion e la vif nten contest ulache se nconta desvalive culture e desferenc lengac. Per dëla l é mportánte che a scola vegne tegnù n valgune lezion per ladin e ence colaborazion co Istituc Ladins e lie. La no veiga l douré l ladin coche n mpediment a l’inclujion de chi no n é ladin, ma coche na bela poscibilité per se ntegré plu saurì nte la val. Nte vigni val de la Ladinia ven organisé trope bele scomenciadive: fossa sciode che le reste demè ntei ...
Valeria à da ci fè col mond de l’istruzion e la vif nten contest ulache se nconta desvalive culture e desferenc lengac. Per dëla l é mportánte che a scola vegne tegnù n valgune lezion per ladin e ence colaborazion co Istituc Ladins e lie. La no veiga l douré l ladin coche n mpediment a l’inclujion de chi no n é ladin, ma coche na bela poscibilité per se ntegré plu saurì nte la val. Nte vigni val de la Ladinia ven organisé trope bele scomenciadive: fossa sciode che le reste demè ntei ...


30 de otober 2023
Jovegn ladins a la taula torona
Ntervent dei jovegn ladins che à tout pert al video e a la taula torona »Ladinia 2050«
Gianluca crei trop nte le sociazion, ntel fè grop nánter i componenc de na comunité. Da soi se fesc puoch e nia: l é ntei grop che nasc e che crësc l’amizizia e, spo, ence la voia de sceguité a jì davò a n ideal, a n obietif. Dël recugnësc che no l é per nia saurì, nte chëst moment, se nmaginé n davignì con plu jent ladina de chëla che l é ades, zispa n Ampëz: per chëst l volëssa nvié plu jent – souraldut i jovegn – a se dé na mán, a lié, a fè grop acioche i veighe cotánt bel che l é se dé ju ...
Gianluca crei trop nte le sociazion, ntel fè grop nánter i componenc de na comunité. Da soi se fesc puoch e nia: l é ntei grop che nasc e che crësc l’amizizia e, spo, ence la voia de sceguité a jì davò a n ideal, a n obietif. Dël recugnësc che no l é per nia saurì, nte chëst moment, se nmaginé n davignì con plu jent ladina de chëla che l é ades, zispa n Ampëz: per chëst l volëssa nvié plu jent – souraldut i jovegn – a se dé na mán, a lié, a fè grop acioche i veighe cotánt bel che l é se dé ju ...


29 de otober 2023
Caminade n segurëzza ntra Ciastel e l Averau sui terioi comedei dal »AVS Buchenstein«
Diesc agn de laour, con zirca 25 volontari ntra Fodom e Col e senza contribuc publizi per comedé i terioi da Ciastel a Poure, Col e Averau
Metus ju i ultimi siech pei co le tabele da La Mierla fin sul Perace, su n Mont d’Andrac, mertesc ai 10 de otober, i volontari de la »AVS Buchenstein» i a fenì via la sistemazion dei terioi ntra Ciastel, Poure, Col e l Averau. »L é sté n gran laour che a duré ben 10 agn – ne spiega Diego Grones«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Metus ju i ultimi siech pei co le tabele da La Mierla fin sul Perace, su n Mont d’Andrac, mertesc ai 10 de otober, i volontari de la »AVS Buchenstein» i a fenì via la sistemazion dei terioi ntra Ciastel, Poure, Col e l Averau. »L é sté n gran laour che a duré ben 10 agn – ne spiega Diego Grones«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


29 de otober 2023
Taula torona »Ladinia 2050«
Al convegn nazional »I ladis: na tacia da color«, l é sté dé ousc ence ai jovegn
Sophia ten trop a se sentì pert de sua comunité: la recugnësc che son mendránza, ma ence che on n gran partimone da stravardé. Dëla crei che siebe dërt giré l mond, mparé dut chël che se pò e se giourì a culture desferente per po tourné nte nost pico paisc, ie cialé con ogli nuos e contribuì a l mioré. Dëla volëssa che se giouriombe deplù al foresto e che sombe plu nclujifs; senza rineghé nosta identité, ma ánzi co la fè cugnësce ence foradecà e la mëte a confront con chële autre. L ...
Sophia ten trop a se sentì pert de sua comunité: la recugnësc che son mendránza, ma ence che on n gran partimone da stravardé. Dëla crei che siebe dërt giré l mond, mparé dut chël che se pò e se giourì a culture desferente per po tourné nte nost pico paisc, ie cialé con ogli nuos e contribuì a l mioré. Dëla volëssa che se giouriombe deplù al foresto e che sombe plu nclujifs; senza rineghé nosta identité, ma ánzi co la fè cugnësce ence foradecà e la mëte a confront con chële autre. L ...


28 de otober 2023
Cincánta volontari, droni e ciáns empegnei a cherì doi che s’ava perdù. Ma l eva demè n’esercitazion
Gran prova deberiada n domënia passada ntra Aiut Alpin, Destudafuoch e Crousc Bláncia per testé le plù nuove tecniche de rizerca de persone coi doi nuos tecnizi abilitei de la stazion del Aiut Alpin da Fodom
Gran busiament de meśi e volontari de la Protezion Zivila n domënia passada su per Pala – Daghè per n’esercitazion deberiada che a vedù empegnei ben 51 volontari de dute le stazion del Aiut Alpin del Agordin, i Destudafuoch da Fodom e la Crousc Bláncia Fodom. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Gran busiament de meśi e volontari de la Protezion Zivila n domënia passada su per Pala – Daghè per n’esercitazion deberiada che a vedù empegnei ben 51 volontari de dute le stazion del Aiut Alpin del Agordin, i Destudafuoch da Fodom e la Crousc Bláncia Fodom. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


28 de otober 2023
Convegn nazional »I ladis: na tacia da color«
Ntervent dei jovegn ladins che à tout pert al video e a la taula torona »Ladinia 2050«
Per Marc, ester ladin vol dì souraldut se dé da fè acioche l lengaz ladin pobe deventé ence l lengaz dei tosac del domán, restan bel e ugnol coche l on cugnisciù. Dël crei trop nte l’unité del popol ladin: per la fè crësce, l à consié che, co s’é nánter ladins de val desferente, s’assa da se prové de descore nia per talián o per todësch, ma douré l idiom de nosta val. Bel medemo assa da funzioné ence a livel scolastich, descoran ladin tratánt n valgune materie. Segur aspec che dëida l lengaz, ...
Per Marc, ester ladin vol dì souraldut se dé da fè acioche l lengaz ladin pobe deventé ence l lengaz dei tosac del domán, restan bel e ugnol coche l on cugnisciù. Dël crei trop nte l’unité del popol ladin: per la fè crësce, l à consié che, co s’é nánter ladins de val desferente, s’assa da se prové de descore nia per talián o per todësch, ma douré l idiom de nosta val. Bel medemo assa da funzioné ence a livel scolastich, descoran ladin tratánt n valgune materie. Segur aspec che dëida l lengaz, ...


27 de otober 2023
L davignì… da n nuof pont de veduda
Al convegn nazional »I ladis: na tacia da color«, ai 7 de otober, l é sté dé ousc ence ai jovegn: ntel Alexander Girardi Hall de Ampëz, na paladina plena de consciderazion, cruzi, ma ence proposte, idee, gaist e tropa voia de jì nnavánt deberiada del medemo viers
La Ladinia (r)ejistarà, ence ntel davignì. L messagio dei jovegn ladins l é ciaro e compat; l fajëssa tourné a chichemei la voia de se dé ju per mantegnì chël che n’é resté o, meio ncora, de se fè su n domán con chël che on nte le mán ncuoi. Se ciurieia na Ladinia plu dalvierta, plu unida, plu stravardada, plu moderna… Nsoma: n luoch ulà podei sceguité a vive e a se sentì de cesa, senza mpò se tò fora dal rest del mond. (Redazion da Souramont)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins ...
La Ladinia (r)ejistarà, ence ntel davignì. L messagio dei jovegn ladins l é ciaro e compat; l fajëssa tourné a chichemei la voia de se dé ju per mantegnì chël che n’é resté o, meio ncora, de se fè su n domán con chël che on nte le mán ncuoi. Se ciurieia na Ladinia plu dalvierta, plu unida, plu stravardada, plu moderna… Nsoma: n luoch ulà podei sceguité a vive e a se sentì de cesa, senza mpò se tò fora dal rest del mond. (Redazion da Souramont)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins ...