Fodom

media/k2/galleries/25541/thumbs/davedin_2_foliet_web.jpg
13 de november 2023

»Visit Davedino«, l’idea social per cugnësce Davedin

La scomenciadiva piada via da Roberto Pauletti. »L é resté una de le Vijinánze plù blote de Fodom e volësse l fé cugnësce per chël che l é. Plù son e plù podón trè l’atenzion de la politica e de le istituzion per tò a mán i troc problemi. L prum chël de la strada«
Percié mëte su sto grop »Visit Dave­dino« su facebook, damanon a Roberto Pauletti, sogador de balon per troc agn coi colour del Feltre, ex alenadou de la Plavis da puoch passé a la Juniores Nazionale de l’Union Feltre, de reisc fodome (sua mere l’eva »Nina Machina«, al scecol Palla Maria Caterina) e da tres ennamoré da la plù descomeda ma forsci plù sugestiva Vijinánza de la val da Fodom. »L percié l é scrit nte un de miei prums post nte sot grop – l ne respón. »Perciéche la frazion la se ...
media/k2/galleries/25543/thumbs/studafuoch_faenza_foliet_web.jpg
12 de november 2023

I studafuoch da Fodom, Col e Ciaurì per i aluvionei de l’Emilia Romagna

Consigné a doi fameie de Faenza l ricavat de le 500 maiete venude dai volontari
Nte le setemane davò l’aluvion che ai prums de mei a batù dassën su l’Emilia Romagna ence envalgugn studafuoch del Aut Agordin i a porté suo aiut per jì a palé pantán e deliberé cese e strade che i eva stade emplenide da la iega juda persoura. Ntra chisc n particolar volontari dei distacamenc de Col e Ciaurì. »Ava da jì ju ence doi da Fodom – ne conta l Capo­distacament Ciro Palla – ma pò ntratánt l’emergenza l’é fenida«. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
media/k2/galleries/25482/thumbs/image4-Enhanced-SR_foliet_web.jpg
09 de november 2023

La mort de n cierf che l eva deventé come n animel da cesa

De dute le minonghe che l é sté publiché nte chisc ultimi dis sui folgi de duta la Talia, la redazion à dezedù de publiché n estrat de chël che à scrit n joven de Sán Tomesc, Marco Rossi, che nte sua vita à trop studié e trop se dà da fè per la cultura e l ben de suo paisc
»[…]L é da capì la tristëza de chi che se n’à bù a mel per la mort de n cierf che l eva deventé come n animel da cesa, ma ades l é ora de la fenì. Elo poscibile che degugn pense a ci che pò porté dut sto velen che ven spudé ados a n joven de vint agn e a duta sua fameia? La fameia - che zachei à definì »entità oscura« - la s’à tres dé trop da fè per nosta comunité de Sán Tomesc e l joven nstës, fin da co l eva pico, l se dà ju per daidé fora la jent plu de temp a sié e tegnì nët nost paisc. ...
media/k2/galleries/25481/thumbs/image2_foliet_web.jpg
08 de november 2023

La ciacia n Provinzia de Belum

Se l é un n aspet pojitif de la Provinzia de Belum, chël l é segur la gestion de la ciacia
A livel tecnich, ma ence scientifich, da trope pert de la Talia ven recugnisciù che l model de gestion de la Provinzia de Belum, co la particolar tradizion venatoria de Fodom e Ampëz, l é de aut livel.
Per ejemple, la ciacia al cierf, coche suzede per trope autre ciacie, la ven fata davò l prinzip de la »ciacia de selezion«: chëst vol dì che vigni ann, nte vigni teritor, ven fat n zensiment, ulache nte plu oute ven conté i animei che se ciafieia a vedei. Na outa fenì l zensiment, ven fat ...
media/k2/galleries/25485/thumbs/vijita_falco_foliet_web.jpg
07 de november 2023

Na giornada con »Falco«

L Grop Jovegn de la Crousc Bláncia Fodom l é ju a vijité la zentral del Suem 118
Sabeda 28 de otobre i jovegn e le jovene de la Crousc Bláncia Fodom, auna a nvalgugn acompagnadous, i é jus a Pieve de Ciadoure ulache i a podù cugnësce plù damprò doi emportánc aniei de la morona del prum aiut: la zentral operadiva e l elicotero »Falco«. »Nte le encontade che on fat – ne conta Elisa Martini, una de le coordinadësse del Grop Jovegn – i tosac i ava capì che nte n’operazion de prum aiut entervén troc atori, ogniun con sua mansción spezifica. (EM)

De plu tla edizion stampeda de La ...
media/k2/galleries/25480/thumbs/image1_foliet_web.jpg
06 de november 2023

Joven ciaciadou à dezedù de ie trè a n cierf che, nte paisc, i clamáva »Bambotto«

L é sté trat ca finamei l aspet religious
Mposcibile fè n resocont de dut chël che l é vignù fora: de segur, decontra, l é sté scrit vigni sort de asenade. Una de le peso robe che l é sté publiché la dijëva: »Ncuoi t’as copé Bambotto.. e domán? Ci dijarasto co t’avaras fat n feminicidio? Augure longia vita a tua morosa, ma ie consieie de te sté dalonc. T’es malé… e chël che t’à mpermetù de jì col sclop l é n puoro diaol: come dé la patente a n alcolisé«.

E po l é sté trat ca finamei l aspet religious: su na lëtra publicada su Radio Più ...
media/k2/galleries/25483/thumbs/selfdeicongresc_proget_foliet_web.jpg
05 de november 2023

Nuof look per l Self dei Congresc, ok al progét de fatibilité da 700 mile euro

Per finanzié i laour l Comun l damanarà n contribut sul »Bándo per la ricualificazion dei pichi comuns«
Nasciù come self per i congresc, nte chisc 40 agn l a ospité ogni sort de manifestazion. D’autra pert l’é l sol self nte duta la valada ulache se pò mëte a jì conzerc, teatri o autre ma­nifestazion de n zerto livel adasosta. Ma da chi prums agn ’80, cánche l eva sté fat su daìte dal Zenter Servisc, l scomencia a sentì l peis de i agn. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/25479/thumbs/image3_foliet_web.jpg
04 de november 2023

N cierf sclopeté a Sán Tomesc descëda n duta la Talia n gran vespè

L joven ciaciadou à fat dut coche pervedù dai regolamenc, ma la jent la l à manacé de mort
Provon a fè lum su nen aveniment che l é suzedù nten paisc del Agordin, che l no n’à nia da ci fè con Soura­mont, ma che l podëssa beniscimo suzede ence nte una de noste val.
Ci elo suzedù?
Bele da n valgugn agn, n bëch de cierf l s’à trat trop damprò l paisc e l s’à usé a sté nánter le cese ite. Zerto, n bel vedei: n cierf de III° clasce (ntra i 6 e 10 agn) l é ntel mascimo de suo svilup e, ben segur, a la maiou pert de la jent plesc podei ie cialé da damprò o fè na fotografia col fonin a ...
media/k2/galleries/25484/thumbs/padreGianpietro_2_foliet_web.jpg
03 de november 2023

Le comunité de Fodom e Col a festegé i 40 agn da miscionar de Padre Gianpietro Pellegrini

Davò la vita de misción n Perù l é ence sté pleván ntra Col de Sëlva
Le doi comunité cristiane de Fodom e Col le s’a biné enchëstadì per festegé i 40 agn de vita consacrada da miscio­nar de Padre Gianpietro Pellegrini. Nasciù nta Fodom ai 8 de mei del 1955, ntel 1987 l é pié via come miscionar combonián en Perù nte la misción de Huánuco di Cerro de Pasco, dal 1993 nte la pastorala vocazionala a Santiago del Cile e pò fin al 2001 nte la misción de Baños. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/25389/thumbs/tosaca_scolina_aiutalpin_2-Enhanced-SR_foliet_web.jpg
02 de november 2023

Na giornada sa mont deberiada co l Aiut Alpin

La scomenciadiva per sensibilizé i tosac de la scolina sul dërt comportament da tignì co se va a caminé
I dis passei i tosac de la scolina de Reba i a bu la poscibilité de se passé na giornada co i volontari del Aiut Alpin da Fodom. La scomenciadiva, voluda da le ensegnánti del istitut, la pervedëva na caminada con envalgugn momenc de juoch e dimostrazion de ativité de prum aiut. La giornada l’é scomenciada sun Jou de Ciaulonch, ulache i tosac, acompagnei da doi maestre e tre socoridous, i piei via a pé sul Jaegerweg del viers del rifugio »La Marmotta» ulache autri doi volontari del Aiut Alpin i ...
media/k2/galleries/25385/thumbs/Bildschirmfoto_2023-10-26_um_15.32.44.jpg
02 de november 2023

»Ladinia 2050«

Al convegn nazional »I ladis: na tacia da color«, ai 7 de otober, l é sté dé ousc ence ai jovegn
Per Nicole, l stolz l é n sentiment mportánte no mefo per mantegnì l’identité e tegnì aute noste tradizions e nosta cultura nte la vita de duc i dis, ma ence per avei l gusto de tra­smëte, de conté coche l’é nosta realté a zachei che ven da foravia. Per dëla, l ester ladins l é n sentiment plu sterch de demè ester nascius nte na val ladina o avei genitours ladins; l é ceze che se sent daite, coche reisc chersciude n profondité: ester contenc e stolc de nosta val nte duta sua varieté de ...
media/k2/galleries/25386/thumbs/Bildschirmfoto_2023-10-26_um_15.35.07.jpg
01 de november 2023

»Na val, senza sua comunité, la no n é plu dëla«

Jovegn ladins a la taula torona »Ladinia 2050«
Aaron à poura che sua val vade a pierde l’identité ladina, ajache tropa jent del luoch - zispa i plu jovegn - mossa se n jì demez, copache cassù no la pò plu se mpermëte de ciapé cesa saurì: i priesc i é massa auc per nosta jent, spo tres plu foresć compra ju tarens e se fesc su cese che po resta sarade per la maiou pert del ann. Na val, senza sua comunité, la no n é plu dëla e segur degugn volëssa mei rué a se sentì foresto a cesa sua. Dël spera che, ntel ben e ntel mel, i jovegn che ven ...
media/k2/galleries/25384/thumbs/Bildschirmfoto_2023-10-26_um_15.31.02.jpg
01 de november 2023

»L lengaz ladin assa n frëgo da se modernisé«

Jovegn ladins a la taula torona »Ladinia 2050«
Lorenzo crei che l lengaz ladin assa n frëgo da se modernisé acioche l ciafieie a se arvijiné deplù ai debujens del di da ncuoi. Ence se pò ester sfadious, fossa debujen de passé soura l lengaz patrimonial per rué a n lescich plu dërt per nosta epoca, acioche l ladin pobe ester douré deplù ncuoi e domán. Nte chisc agn, vigni cultura l’é tres plu a contat l’una co l’autra: chëst no vol dì fè n sme­scedoz e valivé dut cánt, ma n’opor­tunité per recugnësce nosta autentica identité e, ntel ...
media/k2/galleries/25383/thumbs/Bildschirmfoto_2023-10-26_um_15.29.44.jpg
31 de otober 2023

»Copa no fè deplù per duc i ladins deberiada?«

Convegn nazional »I ladis: na tacia da color«
Valeria à da ci fè col mond de l’istru­zion e la vif nten contest ulache se nconta desvalive culture e desferenc lengac. Per dëla l é mportánte che a scola vegne tegnù n valgune lezion per ladin e ence colaborazion co Istituc Ladins e lie. La no veiga l douré l ladin coche n mpediment a l’inclujion de chi no n é ladin, ma coche na bela poscibilité per se ntegré plu saurì nte la val. Nte vigni val de la Ladinia ven organisé trope bele scomenciadive: fossa sciode che le reste demè ntei ...
media/k2/galleries/25382/thumbs/Bildschirmfoto_2023-10-26_um_15.27.30.jpg
30 de otober 2023

Jovegn ladins a la taula torona

Ntervent dei jovegn ladins che à tout pert al video e a la taula torona »Ladinia 2050«
Gianluca crei trop nte le sociazion, ntel fè grop nánter i componenc de na comunité. Da soi se fesc puoch e nia: l é ntei grop che nasc e che crësc l’amizizia e, spo, ence la voia de sceguité a jì davò a n ideal, a n obietif. Dël recugnësc che no l é per nia saurì, nte chëst moment, se nmaginé n davignì con plu jent ladina de chëla che l é ades, zispa n Ampëz: per chëst l volëssa nvié plu jent – souraldut i jovegn – a se dé na mán, a lié, a fè grop acioche i veighe cotánt bel che l é se dé ju ...
media/k2/galleries/25388/thumbs/terioi_1_foliet_web.jpg
29 de otober 2023

Caminade n segurëzza ntra Ciastel e l Averau sui terioi comedei dal »AVS Buchenstein«

Diesc agn de laour, con zirca 25 volontari ntra Fodom e Col e senza contribuc publizi per comedé i terioi da Ciastel a Poure, Col e Averau
Metus ju i ultimi siech pei co le tabele da La Mierla fin sul Perace, su n Mont d’Andrac, mertesc ai 10 de otober, i volontari de la »AVS Buchenstein» i a fenì via la siste­mazion dei terioi ntra Ciastel, Poure, Col e l Averau. »L é sté n gran laour che a duré ben 10 agn – ne spiega Diego Grones«.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/25381/thumbs/Bildschirmfoto_2023-10-26_um_15.25.22.jpg
29 de otober 2023

Taula torona »Ladinia 2050«

Al convegn nazional »I ladis: na tacia da color«, l é sté dé ousc ence ai jovegn
Sophia ten trop a se sentì pert de sua comunité: la recugnësc che son mendránza, ma ence che on n gran partimone da stravardé. Dëla crei che siebe dërt giré l mond, mparé dut chël che se pò e se giourì a culture desferente per po tourné nte nost pico paisc, ie cialé con ogli nuos e contribuì a l mioré. Dëla volëssa che se giouriombe deplù al foresto e che sombe plu nclujifs; senza rineghé nosta identité, ma ánzi co la fè cugnësce ence foradecà e la mëte a confront con chële autre. L ...
media/k2/galleries/25387/thumbs/esercitazion_2_foliet_web.jpg
28 de otober 2023

Cincánta volontari, droni e ciáns empegnei a cherì doi che s’ava perdù. Ma l eva demè n’esercitazion

Gran prova deberiada n domënia passada ntra Aiut Alpin, Destudafuoch e Crousc Bláncia per testé le plù nuove tecniche de rizerca de persone coi doi nuos tecnizi abilitei de la stazion del Aiut Alpin da Fodom
Gran busiament de meśi e volontari de la Protezion Zivila n domënia passada su per Pala – Daghè per n’esercitazion deberiada che a vedù empegnei ben 51 volontari de dute le stazion del Aiut Alpin del Agordin, i Destudafuoch da Fodom e la Crousc Bláncia Fodom. (LS)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
media/k2/galleries/25380/thumbs/Bildschirmfoto_2023-10-26_um_15.23.33.jpg
28 de otober 2023

Convegn nazional »I ladis: na tacia da color«

Ntervent dei jovegn ladins che à tout pert al video e a la taula torona »Ladinia 2050«
Per Marc, ester ladin vol dì souraldut se dé da fè acioche l lengaz ladin pobe deventé ence l lengaz dei tosac del domán, restan bel e ugnol coche l on cugnisciù. Dël crei trop nte l’unité del popol ladin: per la fè crësce, l à consié che, co s’é nánter ladins de val desferente, s’assa da se prové de descore nia per talián o per todësch, ma douré l idiom de nosta val. Bel medemo assa da funzioné ence a livel scolastich, descoran ladin tratánt n valgune materie. Segur aspec che dëida l lengaz, ...
media/k2/galleries/25379/thumbs/ZFT_0914_foliet_web.jpg
27 de otober 2023

L davignì… da n nuof pont de veduda

Al convegn nazional »I ladis: na tacia da color«, ai 7 de otober, l é sté dé ousc ence ai jovegn: ntel Alexander Girardi Hall de Ampëz, na paladina plena de consciderazion, cruzi, ma ence proposte, idee, gaist e tropa voia de jì nnavánt deberiada del medemo viers
La Ladinia (r)ejistarà, ence ntel davignì. L messagio dei jovegn ladins l é ciaro e compat; l fajëssa tourné a chichemei la voia de se dé ju per mantegnì chël che n’é resté o, meio ncora, de se fè su n domán con chël che on nte le mán ncuoi. Se ciurieia na Ladinia plu dalvierta, plu unida, plu stravar­dada, plu moderna… Nsoma: n luoch ulà podei sceguité a vive e a se sentì de cesa, senza mpò se tò fora dal rest del mond. (Redazion da Souramont)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins ...