Fodom


26 de fauré 2023
»Insieme si può« per le popolazion teremotade de Siria e Turchia
Bele manei 5 mile euro, ma sierf aiuc per la jent restada senza cesa
Nte la not ntra l 5 e l 6 de fauré la tiera l’a tremé nte na region ntra la Turchia e la Siria. En dijastro ulache se conta oramei plù de 40 mile morc e mile e mile ferìs. Le condizion de le strade le no empermët ai socoridous de rué perméz saurì e de porté aiuc nte la śona. En Siria la popolazion l’eva bele davánt en condizion difizili a gauja de la viera che va ennavánt da diesc agn. »Insieme si Può« l é en contat direto coi miscionari a Aleppo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins ...
Nte la not ntra l 5 e l 6 de fauré la tiera l’a tremé nte na region ntra la Turchia e la Siria. En dijastro ulache se conta oramei plù de 40 mile morc e mile e mile ferìs. Le condizion de le strade le no empermët ai socoridous de rué perméz saurì e de porté aiuc nte la śona. En Siria la popolazion l’eva bele davánt en condizion difizili a gauja de la viera che va ennavánt da diesc agn. »Insieme si Può« l é en contat direto coi miscionari a Aleppo.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins ...


25 de fauré 2023
Ospedel de Belum, i numer del 2022
El 2022 l a vedù novitè de grana emportánza per l ospedel de Belum. Ence se la strutura la patësc la scarsité de dotori, come dut el sistema sanitar nazional, l’a empò vedù crësce duc i numer respét al 2021. I pazienc ricoverei i é stei 9.774 respét ai 9.159 del ann davánt, con en increment de zirca el 7%. I azésc al Prum Aiut enveze i é stei ben 37.312 respét ai 33.054 del 2021 con en increment del 13%
Se jon a cialé ntel menù de le desvalive specialité ence chilò se ciapa scialdi dut numer col senn plù dedavánt. En general ntel 2022 le operazion i é stade cuaji 13.mile. Le specialité che che a chersciù le ativité l é sté la chirugia vascolara con zirca 500 intervenc (+68%) e la Orl con plù de 1.200 intervenc (+24%). Zirca 1000 i intervemc fac nte la Chirurgia Generala.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Se jon a cialé ntel menù de le desvalive specialité ence chilò se ciapa scialdi dut numer col senn plù dedavánt. En general ntel 2022 le operazion i é stade cuaji 13.mile. Le specialité che che a chersciù le ativité l é sté la chirugia vascolara con zirca 500 intervenc (+68%) e la Orl con plù de 1.200 intervenc (+24%). Zirca 1000 i intervemc fac nte la Chirurgia Generala.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


23 de fauré 2023
A »Zona Maco« Grones l a depént le tradizion messicane
L artist fodom l a saré ite con suzéss la mostra a Città del Messico
Cater dis teisc de esperienze per Gabriele Grones, che dal 8 al 12 de faurè l a tout pert a la fiera d’ert »Zona Maco« a Città del Messico nten progét espositif dal titol »No Man i san Island« con Boccanera Gallery en colaborazion co la galeria Michela Rizzo de Venezia che l’a prejenté i laour del artist turco Nazim Unal Yilmaz. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Cater dis teisc de esperienze per Gabriele Grones, che dal 8 al 12 de faurè l a tout pert a la fiera d’ert »Zona Maco« a Città del Messico nten progét espositif dal titol »No Man i san Island« con Boccanera Gallery en colaborazion co la galeria Michela Rizzo de Venezia che l’a prejenté i laour del artist turco Nazim Unal Yilmaz. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


22 de fauré 2023
L ea gran ora: dal CIO ‘na bona noa par Anpezo
Par chesto vienarà organisà ‘na gran festa inze piaza
Dapò el comunicato che l é vegnù fora i dis pasade dal Comitato Olinpico Internazionale in Anpezo l é gran festa.
Inze el comunicato l é ra dezision de fei ra noa pista da bob par ra Olinpiades del 2026 sul Nevegal sora Belun e no pì in Anpezo a Ronco. Inze poche menute chesta bona noa r’à fato el śiro de ra val, con gran contenteza ra śente de Anpezo r’à scomenzà a fei segnai col fun che se ouzaa su inze meso el bosco da ra sié riserves organisades col sistema de cheres dei indiane d’America ...
Dapò el comunicato che l é vegnù fora i dis pasade dal Comitato Olinpico Internazionale in Anpezo l é gran festa.
Inze el comunicato l é ra dezision de fei ra noa pista da bob par ra Olinpiades del 2026 sul Nevegal sora Belun e no pì in Anpezo a Ronco. Inze poche menute chesta bona noa r’à fato el śiro de ra val, con gran contenteza ra śente de Anpezo r’à scomenzà a fei segnai col fun che se ouzaa su inze meso el bosco da ra sié riserves organisades col sistema de cheres dei indiane d’America ...


21 de fauré 2023
Sarone o daerśone
Algo de noo, da ‘l vecio in fora, par ra festa pi mata de ‘l an: na bona fré de tradizion, algo de sport, una gota de teatro, un pezico de pear
Sto an muda duto, par el Carnaal in Anpezo. O fosc muda ben poco, vedera vos cemodo che voré. Ra asociazion de i nostre sié śestiere de Anpezo r’à vorù rebaltà el lunario, intrà domegna e martes, i ultime dis de chesta festa. Par un pei de ane ‘l é stà ra marescia Covid-19 a strenśe el jefar, che no se podea fei nuia, o ben poco. Sta ota se moe danoo, ma con nafré de fadia.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Sto an muda duto, par el Carnaal in Anpezo. O fosc muda ben poco, vedera vos cemodo che voré. Ra asociazion de i nostre sié śestiere de Anpezo r’à vorù rebaltà el lunario, intrà domegna e martes, i ultime dis de chesta festa. Par un pei de ane ‘l é stà ra marescia Covid-19 a strenśe el jefar, che no se podea fei nuia, o ben poco. Sta ota se moe danoo, ma con nafré de fadia.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


21 de fauré 2023
»Magasa, Valvestino e Pedemonte sei i benvegnus ntel Euregio«
Davò chi da Souramont prëst ence i trei comuns ex asburgizi (e referendars) del brescián e vicentin i vignarà touc ite come uditors. Denni Dorigo: »Ence lori nte la nosta medema situazion giuridica de referendars«
L obietif de tourné a mëte auna, davò cënt agn, dute le comunité ladina che fajáva pert del Tirol storich, almánco nten organism transfrontalier e europeo coche l é l Euregio el podëssa prëst deventé realté.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L obietif de tourné a mëte auna, davò cënt agn, dute le comunité ladina che fajáva pert del Tirol storich, almánco nten organism transfrontalier e europeo coche l é l Euregio el podëssa prëst deventé realté.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


20 de fauré 2023
Cesa del Fotografo
Via libera a la convenzion col paron
I consiadous pò i é tournei a descore de la cuestion de la Cesa del Fotografo, via Sorarù, che el Comun el vol compré per fè fora cuartier da mëte a dispojizion del personal che ven da foravia de la cesa da paussé Vila S.Ijep. »La volonté del paron, Dario Devich – a spieghé la secretera de Comun – l’eva chëla che el Comun no ie diebe duc una i scioldi de la stima che l é sté fat de 80 mile euro, ma che chisc i vegne paiéi fora come retta de la cesa de paussé canche el sen jiarà ilò. Ma ...
I consiadous pò i é tournei a descore de la cuestion de la Cesa del Fotografo, via Sorarù, che el Comun el vol compré per fè fora cuartier da mëte a dispojizion del personal che ven da foravia de la cesa da paussé Vila S.Ijep. »La volonté del paron, Dario Devich – a spieghé la secretera de Comun – l’eva chëla che el Comun no ie diebe duc una i scioldi de la stima che l é sté fat de 80 mile euro, ma che chisc i vegne paiéi fora come retta de la cesa de paussé canche el sen jiarà ilò. Ma ...


19 de fauré 2023
La Parochia da Col vegnarà ciota demez
N provediment che rua dal aut e che met fin a na cuestion che và navant da n toch
Chis ultimi mes, per la comunità da Col, no i é stai nia saurii. Bele da n toch in cà l eva sun taula la cuestion de la condivijion pastorala coi pais dintorvia e n particolar con Selva.
Su le ultime Nuove del Pais l aministrator parochial, sior Renato Tasso, l ava nvidà la comunità parochial a mete auna l Consilio Pastoral de Col con chel de Selva; e l s’ava finamai fidà a dì che fosse ora de ciò na dezijion incia dal pont de veduda del Comun, fajendo valgugn ejempi de comugn che, n Provinzia ...
Chis ultimi mes, per la comunità da Col, no i é stai nia saurii. Bele da n toch in cà l eva sun taula la cuestion de la condivijion pastorala coi pais dintorvia e n particolar con Selva.
Su le ultime Nuove del Pais l aministrator parochial, sior Renato Tasso, l ava nvidà la comunità parochial a mete auna l Consilio Pastoral de Col con chel de Selva; e l s’ava finamai fidà a dì che fosse ora de ciò na dezijion incia dal pont de veduda del Comun, fajendo valgugn ejempi de comugn che, n Provinzia ...


18 de fauré 2023
Fodom podëssa prëst resté senza Pleván
Demè n ann e mez davò la nomina de scior Andrea Constantini, le ousc le roda e la jent l’é bele nrabiada
Duc à ncora ntel ce la gran bela festa metuda a jì ai 10 de otober del 2021, cánche Fodom a senté ite suo nuof Pleván, scior Andrea Constantini: »N preve ladin, nánter i ladins« scrivëva n chël di l folgio de la Provinzia de Belum. Nte la edizion n. 40/2022 de la Usc di Ladins, l é vignù scrit che per mposcibile che siebe bele passé n ann da co l é rué don Andrea nta Fodom, ajache nsomeia che l siebe tres sté nta Fodom.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
Duc à ncora ntel ce la gran bela festa metuda a jì ai 10 de otober del 2021, cánche Fodom a senté ite suo nuof Pleván, scior Andrea Constantini: »N preve ladin, nánter i ladins« scrivëva n chël di l folgio de la Provinzia de Belum. Nte la edizion n. 40/2022 de la Usc di Ladins, l é vignù scrit che per mposcibile che siebe bele passé n ann da co l é rué don Andrea nta Fodom, ajache nsomeia che l siebe tres sté nta Fodom.
(articul da carlescé)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...


18 de fauré 2023
El Comun damana de mëte sot tiera ite en trat de la linea da la corente Saviner – Corvera
Grones: »Intervent poscibile co la sarà colegada a chëla che ven da Laion.« Via libera entánt al nuof proget per la cabina de trasformazion jun Valacia
Mëte sot tiera ite el trat che va da Valacia a Renac de la gran linea da la corente da 132 KV ntra Saviner e Corvera che passa fora la val da Fodom. Chësta la dománda che el Capocomun da Fodom a mané a Region e Provinzia perciéche el vegne metù ite nte la taula de laour 2021 – 2025 con Terna. Chëla linea, con chi gragn pilons che se ërc su e taia fora la val, l’a fat descore fin da canche l’é stada fata su ntei prums agn ’90. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Mëte sot tiera ite el trat che va da Valacia a Renac de la gran linea da la corente da 132 KV ntra Saviner e Corvera che passa fora la val da Fodom. Chësta la dománda che el Capocomun da Fodom a mané a Region e Provinzia perciéche el vegne metù ite nte la taula de laour 2021 – 2025 con Terna. Chëla linea, con chi gragn pilons che se ërc su e taia fora la val, l’a fat descore fin da canche l’é stada fata su ntei prums agn ’90. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...


16 de fauré 2023
L Triol dei Siori: la storia
L Triol dei Siori l à ciapa suo inom dal fato che l vegniva duorà ntel ‘800 dei »Siori«, per bona part foresti, che i passava su e ju per Giao nanter Col e Anpezo. L é chel che tanc cugnes coche triol 464 del CAI, lonch za. ot chilometri e ben segné, nanter la frazion de Pien a Col e Fedare sun Giao. Canche se và de sora in ju, peando via da Fedare, bel de sot se ciata n bel grop de tabiei a Pale, se và po navant su n toch cotant a riva fin a ruà ntel bosch. Da ilò, passada via Val Ciarnara, l ...


15 de fauré 2023
Lia da Mont Fodom–Col
Na ciacolada con Daniele Dell’Andrea, sorastant de la Lia da Mont Fodom–Col per la part de Col
Bondì Daniele, chest an vegnarà dies agn da canche la Lia da Mont Fodom – Col l’à metù man de comedà e segné i trioi de chest pico pais ladin; se polelo fà n bilanz de chesta atività?
Daniele Dell’Andrea Ei, no par gnanca vera che siebe passà cussì tant de temp! L eva n valch pèe via per segné fora meo zerti luoch pi carateristizi, ma po ogni strada la eva liada a autre e donca col passà dei agn on curvì, pian pian, se pol dì cuaji dut l intier comun.
Te regordeto ncora cale che é stade le ...
Bondì Daniele, chest an vegnarà dies agn da canche la Lia da Mont Fodom – Col l’à metù man de comedà e segné i trioi de chest pico pais ladin; se polelo fà n bilanz de chesta atività?
Daniele Dell’Andrea Ei, no par gnanca vera che siebe passà cussì tant de temp! L eva n valch pèe via per segné fora meo zerti luoch pi carateristizi, ma po ogni strada la eva liada a autre e donca col passà dei agn on curvì, pian pian, se pol dì cuaji dut l intier comun.
Te regordeto ncora cale che é stade le ...


14 de fauré 2023
I cuadri de Gabriele Grones debuteia en Messico
L artist fodom con sua cesa d’ert Boccanera Gallery auna al moler turco Nazim Yilmaz rapresenté da Galleria Michela Rizzo, protagonist nte la mostra dal titol »No Man is an Island« a Città del Messico
Davò avei esponù suoi laour nte mea Europa e ester aprodé ntei Stac Unis, ulache l a giourì en suo atelier personal a New York, el moler fodom Gabriele Grones adés el debuteia ence en Sudamerica nte na mostra en Messico. Se trata den progét espositif che la sua cesa d’ert, Boccanera Gallery, a metù a jì en colaborazion co la galeria Michela Rizzo de Venezia en ocajion de »Zona Maco 2023«, fiera de aziende de colezionisć, galerie d’ert, design e ert che se ten ogni ann a Città del Messico. (LS)
...
Davò avei esponù suoi laour nte mea Europa e ester aprodé ntei Stac Unis, ulache l a giourì en suo atelier personal a New York, el moler fodom Gabriele Grones adés el debuteia ence en Sudamerica nte na mostra en Messico. Se trata den progét espositif che la sua cesa d’ert, Boccanera Gallery, a metù a jì en colaborazion co la galeria Michela Rizzo de Venezia en ocajion de »Zona Maco 2023«, fiera de aziende de colezionisć, galerie d’ert, design e ert che se ten ogni ann a Città del Messico. (LS)
...


13 de fauré 2023
L Triol dei Siori l é stà comedà fora
Granda sodisfazion per l laor che l é stà portà navant nte l auton 2022
Con pic e badil ntel auton 2022 l é stà metù aposto pi den chilometro de Triol dei Siori. Amor per i luoch e, me vegnarave da dì, tanta bona volontà, l’é le doi robe che à portà Silvano Dariz de Posauz a mete aposto chest toch de triol nanter Sofosch e Fedare. N toch che, ntel temp e soraldut darè che l eva passà Vaia, l eva in part sboà ju e in part impradì ite. Chest l ava fat deventà n triol strent, difizile da caminà per chi che mai. (Daniele Dell’Andrea »Guzel«)
De plu tla edizion stampeda ...
Con pic e badil ntel auton 2022 l é stà metù aposto pi den chilometro de Triol dei Siori. Amor per i luoch e, me vegnarave da dì, tanta bona volontà, l’é le doi robe che à portà Silvano Dariz de Posauz a mete aposto chest toch de triol nanter Sofosch e Fedare. N toch che, ntel temp e soraldut darè che l eva passà Vaia, l eva in part sboà ju e in part impradì ite. Chest l ava fat deventà n triol strent, difizile da caminà per chi che mai. (Daniele Dell’Andrea »Guzel«)
De plu tla edizion stampeda ...


12 de fauré 2023
A La Rocia siera la scola. Grones »A Fodom l problema no l é al orizont«
El Comun dáida prò co le ore de todësch e ladin ma i numer dei tosac scric ite i é calei da 122 a 100 ntei ultimi 5 agn
Dal ann che ven la scola da La Rocia la vignarà sarada. A la condané i numer dei tosac scric ite che nte sti ultimi agn i é calei e dal ann che ven i sarà coscita puoc che la prescide del Istitut Comprensif e l Capocomun Andrea De Bernardin i a mossù constaté che no i é plù assé per mantignì l organich e la scola dalvierta. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Dal ann che ven la scola da La Rocia la vignarà sarada. A la condané i numer dei tosac scric ite che nte sti ultimi agn i é calei e dal ann che ven i sarà coscita puoc che la prescide del Istitut Comprensif e l Capocomun Andrea De Bernardin i a mossù constaté che no i é plù assé per mantignì l organich e la scola dalvierta. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper


11 de fauré 2023
2013 – 2023: dies agn de laor sui trioi de Col
L é bele passà dies agn da canche n puoz de ei da Col auna ai amizi e coleghi de Fodom i meteva man n laor de abeliment e segnalazion dei trioi e de le strade da bosch sul comun de Col. N percors fat de tante sodifaziogn, ma incia de picui problemi che à deidà l’associazion a cresse e a se motivà de pi per jì navant. Per cugnesse n frego meo l’atività e i progec de chest grop on fat na ciacolada con Daniele Dell’Andrea. (Intervista: Giulia Tasser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...


09 de fauré 2023
Le donaze i é tornade
Darè doi agn che l manciava l Panevin l é iaro chilò, na tradizion unica e spetada da tanta de jent
La sera de la vea de la Pifania l é una de chele puoce giornade ulà che la tradizion la ten duro e la continua a vive, col Panevin e le donaze che granc e tosac i speta dassen. Gauja l Covid per doi agn no s’à pudù se ciatà n chela sera dintor al fuoch, ma finalmente sto an la festa la é tornada granda e bela come davant, con na massa de jent ruada adalarch che no se sava ulà la mete. (Martino Pezzei)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
La sera de la vea de la Pifania l é una de chele puoce giornade ulà che la tradizion la ten duro e la continua a vive, col Panevin e le donaze che granc e tosac i speta dassen. Gauja l Covid per doi agn no s’à pudù se ciatà n chela sera dintor al fuoch, ma finalmente sto an la festa la é tornada granda e bela come davant, con na massa de jent ruada adalarch che no se sava ulà la mete. (Martino Pezzei)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...


08 de fauré 2023
Nuove dal Comun da Col
Laori publizi per l 2023
Per sto an l comun l vol comedà l’iluminazion publica nta La Vila, e nte le fraziogn de Reciavà, Pont e Tie. Se se provarà de asfaltà autre strade comunai, conforme le disponibilità de la cassa e i cosc che i é jui su, e no de puoch, e conforme chel che dis la Soprintendenza de Venezia vignarà fat laori incia nte cortina. La cantier del zenter visite de le Miniere del Fursil l jirà inavant siebe coi laori del fabricat defora, l bar e la cujina, siebe daite nte le galerie. Ma per dì canche ...
Per sto an l comun l vol comedà l’iluminazion publica nta La Vila, e nte le fraziogn de Reciavà, Pont e Tie. Se se provarà de asfaltà autre strade comunai, conforme le disponibilità de la cassa e i cosc che i é jui su, e no de puoch, e conforme chel che dis la Soprintendenza de Venezia vignarà fat laori incia nte cortina. La cantier del zenter visite de le Miniere del Fursil l jirà inavant siebe coi laori del fabricat defora, l bar e la cujina, siebe daite nte le galerie. Ma per dì canche ...


07 de fauré 2023
Stagion con numer da pre pandemia
Sodisfazion per coche l’é juda fin adés da dute le categorie. Michela Lezuo (Aft): »Clienc con maiou poscibilité de spëne e sen veiga rué da nuove nazionalité«
La poura per chësta stagion da d’inviern che ava enśeneré l aument dei priesc la se n’é delongo juda ntra i peradous turistizi bele davò le feste da Nadel. I numer che se registreia fin adés, siébelo ntei pernotamenc che sui lifc i confermeia che la jent l’é tournada a ji coi schi come davánt la pandemia. »Purmassa nos chilò mossón descore per sensazion, perciéche, coche duc sa, el Veneto no l a en sistem che da fora i dac sui pernotamenc e le prejenze en temp cuaji real come el Sudtirol – disc ...
La poura per chësta stagion da d’inviern che ava enśeneré l aument dei priesc la se n’é delongo juda ntra i peradous turistizi bele davò le feste da Nadel. I numer che se registreia fin adés, siébelo ntei pernotamenc che sui lifc i confermeia che la jent l’é tournada a ji coi schi come davánt la pandemia. »Purmassa nos chilò mossón descore per sensazion, perciéche, coche duc sa, el Veneto no l a en sistem che da fora i dac sui pernotamenc e le prejenze en temp cuaji real come el Sudtirol – disc ...


06 de fauré 2023
Emanuel Delmonego nuof Hauptmann dei scizeri da Fodom
Walter Testor a passé la mán davò 8 agn
La compagnia dei scizeri da Fodom l’a en nuof Hauptman. Nte la sentada de miercoi 18 de jené, fata nte la nuova senta nte la Cesa de la Cultura a La Plié, Walter Testor, a cé de l’associazion da 8 agn l a dé ju l’enciaria e nte sua luoga l é sté voté el joven Emanuel Delmonego »Pëzol«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
La compagnia dei scizeri da Fodom l’a en nuof Hauptman. Nte la sentada de miercoi 18 de jené, fata nte la nuova senta nte la Cesa de la Cultura a La Plié, Walter Testor, a cé de l’associazion da 8 agn l a dé ju l’enciaria e nte sua luoga l é sté voté el joven Emanuel Delmonego »Pëzol«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper