Fodom
25 de setember 2025
Le »Brecon Beacons« enconta le Dolomiti
Coscita de clama le mont del Galles da ulache ven al coro Aberhonddu &District Male Choir che l Coro Fodom l é enjigné a acolie ntel fin setemana l coro
L Coro Fodom l é enjigné a acolie ntel fin setemana l coro Aberhonddu &District Male Choir dal Galles, che davánt n ann l ava envié e ospité n ocajion del storich viade delà da la Mania. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L Coro Fodom l é enjigné a acolie ntel fin setemana l coro Aberhonddu &District Male Choir dal Galles, che davánt n ann l ava envié e ospité n ocajion del storich viade delà da la Mania. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
23 de setember 2025
La Crousc Bláncia da Col l a compré 9 defibriladous per le frazion del paisc
»Empegn per la segurëza sul teritorio«
La Crousc Bláncia da Col, associazion de volontariat coordinada dal Suem 118 la fesc a savei con sodisfazion de avei compré con scioldi de sua cassa, 9 defibriladous semiautomatizi. »La scomenciadiva – spiega i volontari – la peia via da l’atenzion che l’associazion l’a de continuo del viers de la segurëzza de residenc e turisc nten teritorio ulache la laora oramei da 33 agn«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
La Crousc Bláncia da Col, associazion de volontariat coordinada dal Suem 118 la fesc a savei con sodisfazion de avei compré con scioldi de sua cassa, 9 defibriladous semiautomatizi. »La scomenciadiva – spiega i volontari – la peia via da l’atenzion che l’associazion l’a de continuo del viers de la segurëzza de residenc e turisc nten teritorio ulache la laora oramei da 33 agn«.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
21 de setember 2025
Frena: »Tres plù servisc assocei co le Union Montane per daidé i comuns«
L prescident de l’Union Montana Agordina e Capocomun da Col fesc na riflesción sul davignì de chisc ence
La setemana passada on descorëst de la reforma de le Union Montane, che n Provinzia de Belum i é passade da 9 a 7. Sul argoment on sentù l’opinion del Capocomun da Col Paolo Frena, che l é ence prescident de l’Union Montana Agordina. Paolo, ci n penséto de chësta reforma? »Da pert mia – l disc – esse bu plù gënn che no se peie via da na riorganizazion teritoriala, voluda dassën da la Regione del Veneto e n particolar dal assesor Calzavara, che enteresciea dut l Veneto e che a come ...
La setemana passada on descorëst de la reforma de le Union Montane, che n Provinzia de Belum i é passade da 9 a 7. Sul argoment on sentù l’opinion del Capocomun da Col Paolo Frena, che l é ence prescident de l’Union Montana Agordina. Paolo, ci n penséto de chësta reforma? »Da pert mia – l disc – esse bu plù gënn che no se peie via da na riorganizazion teritoriala, voluda dassën da la Regione del Veneto e n particolar dal assesor Calzavara, che enteresciea dut l Veneto e che a come ...
17 de setember 2025
Zensiment de la popolazion al via dal 6 de otobre
I é 211 le fameie fodome selezionade per respone al cuestionar
Dal 6 de otobre piarà via l zensiment de la popolazion e de le cese porté ennavánt dal Istat. Davántvia chëst l vigniva fat ogni diesc agn. Dal 2021 la modalité l’é mudada e l’é deventada permanenta. L’autra novité l’é che la rilevazion la no ven plù fata sun duc i zitadins ma demé su nen campion de fameie e singoi che i ciaparà na lëtra a cesa dal Istat co le istruzion che sierf per tò pert.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
Dal 6 de otobre piarà via l zensiment de la popolazion e de le cese porté ennavánt dal Istat. Davántvia chëst l vigniva fat ogni diesc agn. Dal 2021 la modalité l’é mudada e l’é deventada permanenta. L’autra novité l’é che la rilevazion la no ven plù fata sun duc i zitadins ma demé su nen campion de fameie e singoi che i ciaparà na lëtra a cesa dal Istat co le istruzion che sierf per tò pert.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament ...
15 de setember 2025
Aprovada la reforma de le Union Montane: dal 2027 da 9 le deventarà 5
I »tai« n Ciadoure e a Longaron. No muda nia per Agordin e Feltrin
Peia via la rivoluzion de le Union Montane n Provinzia de Belum. Vender ai 5 de setember, a Palaz Piloni la firma del protocol. N vare ntermez ntel prozéss de riordinament teritorial dei enc proponù da la Region del Veneto. N nuof scomenciament per chëste relaté che »armade« de n nuof statut, le sarà, o almánco chëst l é nte intenc de la reforma, tres deplù l sostén operatif ai comuns per la sconánza del teritorio.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Peia via la rivoluzion de le Union Montane n Provinzia de Belum. Vender ai 5 de setember, a Palaz Piloni la firma del protocol. N vare ntermez ntel prozéss de riordinament teritorial dei enc proponù da la Region del Veneto. N nuof scomenciament per chëste relaté che »armade« de n nuof statut, le sarà, o almánco chëst l é nte intenc de la reforma, tres deplù l sostén operatif ai comuns per la sconánza del teritorio.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
13 de setember 2025
Oscar Nagler: »N Provinzia de Belum la Ladinité la ven banalizada«
»Máncia l respét del viers de na storia de struscie. Massa da spëss ven douré simboi dei ladins storizi demé per reclamizé evenc sot al merscia ladina«
»N Provinzia de Belum la Ladinité la ven banalizada senza respét e dourada plù per reclamizé evenc e trè jent che per porté ennavánt na storia che a sue particolarité«.
A descore l é l prum zitadin da Fodom che l peia via da na analiji de chëla che l’é stada la storia dei Ladins storizi per fé n riflesción su coche i neo ladins de la Provinzia de Belum chësta storia i la doura, strabaceia e abuja per »giustifiché na sua ladinité«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
»N Provinzia de Belum la Ladinité la ven banalizada senza respét e dourada plù per reclamizé evenc e trè jent che per porté ennavánt na storia che a sue particolarité«.
A descore l é l prum zitadin da Fodom che l peia via da na analiji de chëla che l’é stada la storia dei Ladins storizi per fé n riflesción su coche i neo ladins de la Provinzia de Belum chësta storia i la doura, strabaceia e abuja per »giustifiché na sua ladinité«. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l ...
10 de setember 2025
Derobada la cassa del Ciastel d’Andrac
I melentenzionei i é jus ite de not. Robade puoce dejine de euro. Ma resta l eje nte la bocia de le adéte al servisc
Na burta sorpreja spetáva vender 29 de agost la casiera del Ciastel d’Andrac co l’é ruada al laour ntourn le 9:30 per ora de giourì al publich. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Na burta sorpreja spetáva vender 29 de agost la casiera del Ciastel d’Andrac co l’é ruada al laour ntourn le 9:30 per ora de giourì al publich. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
08 de setember 2025
Mëssa nte cortina de Valparola, la tradizion va ennavánt
Presenc i Capicomuns de Badia e de Fodom
L ex Capocomun de Badia Iaco Frenademetz l ava dit n l ann passé che chëla fossa stada l’ultima outa che l assa tout pert da capocomun a la Mëssa nte la cortina de viera de Valparola che ven fata da agn nca l’ultima sabeda de agost. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L ex Capocomun de Badia Iaco Frenademetz l ava dit n l ann passé che chëla fossa stada l’ultima outa che l assa tout pert da capocomun a la Mëssa nte la cortina de viera de Valparola che ven fata da agn nca l’ultima sabeda de agost. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
06 de setember 2025
Referendum, l Comun va dai legai per fè jì ennavánt l iter
L Capocomun Oscar Nagler: »Volón avei na resposta a chël che a dit la popolazion«
Davò 18 agn ensomeia che velch tourne a se muove dintourn a la cuestion del referendum per passé co la Region Trentin Sudtirol. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Davò 18 agn ensomeia che velch tourne a se muove dintourn a la cuestion del referendum per passé co la Region Trentin Sudtirol. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
04 de setember 2025
Mez milion de euro per la strada de la pert bassa de Chierz
L finanziament l ruarà da la cuota anuala del Fond Comuns de Confin
L’aministrazion del comun da Fodom l’a dezedù de destiné i 500 mile euro per l 2025 che speta ogni ann ai comuns de confin per fè na nuova strada che empermët de rué perméz a le cese de la pert bassa de Chierz. Al anunzié l é l vizecapocomun Gabriele Delmonego. »A sceguito de le dománde dei zitadins, on valuté de mëte per chëst laour l finanziament che ciapón dal Fond Comuns de Confin. Son jus sul luoch a vedei la situazion. Adés se tratarà de mëte ju l progét. Le soluzion i é doi. ...
L’aministrazion del comun da Fodom l’a dezedù de destiné i 500 mile euro per l 2025 che speta ogni ann ai comuns de confin per fè na nuova strada che empermët de rué perméz a le cese de la pert bassa de Chierz. Al anunzié l é l vizecapocomun Gabriele Delmonego. »A sceguito de le dománde dei zitadins, on valuté de mëte per chëst laour l finanziament che ciapón dal Fond Comuns de Confin. Son jus sul luoch a vedei la situazion. Adés se tratarà de mëte ju l progét. Le soluzion i é doi. ...
02 de setember 2025
Arabba InConTra, a piz ence la terza edizion
Scritors, atori, alpinisć i a animé siech sëre ntel senn de la cultura e de la mont
Ence sto ann l’isté culturala a Reba l’a fat rima con Arabba InConTra, la rascegna de encontade metuda a jì da l’Associazion Turistiga Arabba fodom Turismo col patrozinio del Comun da Fodom, ruada a la terza edizion. Siech sëre, siech protagonisć entervistei dal oramei rodé prejentadou Gianpaolo Soratroi che sun paladina del Self dei Congresc de Reba i a prejenté libri, mostré video e descorëst de tematighe che ava a ci fé da strent co la mont, che l eva l tema prinzipal de la rascegna ...
Ence sto ann l’isté culturala a Reba l’a fat rima con Arabba InConTra, la rascegna de encontade metuda a jì da l’Associazion Turistiga Arabba fodom Turismo col patrozinio del Comun da Fodom, ruada a la terza edizion. Siech sëre, siech protagonisć entervistei dal oramei rodé prejentadou Gianpaolo Soratroi che sun paladina del Self dei Congresc de Reba i a prejenté libri, mostré video e descorëst de tematighe che ava a ci fé da strent co la mont, che l eva l tema prinzipal de la rascegna ...
31 de agost 2025
La vegla autosciala dei destudafuoch da la Ila l’avarà na seconda vita nta Fodom
L Capodistacament da Fodom Ciro Palla: »Meso per laoré plù n segurëza«. Adés l é debujen de la nuova cajerma
Nte sti temp ulache tres plù da spëss se descor de »economia zircolara« e del debujen de riciclé e ridouré chël che se ciafieia per smendré l refudam e fè del ben al ambient, n bel ejemple l rua dai destudafuoch de La Ila e de Fodom. Chisc ultimi i a compré ju dai prums la vegla autosciala che i ava n dotazion, ajache da puoch i n’a compré una bela nuova. »Co on sapù che i a la refudáva – ne conta l Capodistacament da Fodom Ciro Palla – son jus delongo a vedei se i ne la venáva a nos«. ...
Nte sti temp ulache tres plù da spëss se descor de »economia zircolara« e del debujen de riciclé e ridouré chël che se ciafieia per smendré l refudam e fè del ben al ambient, n bel ejemple l rua dai destudafuoch de La Ila e de Fodom. Chisc ultimi i a compré ju dai prums la vegla autosciala che i ava n dotazion, ajache da puoch i n’a compré una bela nuova. »Co on sapù che i a la refudáva – ne conta l Capodistacament da Fodom Ciro Palla – son jus delongo a vedei se i ne la venáva a nos«. ...
27 de agost 2025
Sfilada a Reba: »Na festa de le associazion e de le Vijinánze«
L vizecapocomun Gabriele Delmonego: »L turismo se l fesc con duc e dut l teritorio«
Davò che l ann passé l’eva sautada a gauja de la ploia, l’é tournada sto ann l’a podù ji n scienza la sfilada a Reba che a saré ite i cater dis de festa sot al tendon de la Bánda da Fodom. La scomenciadiva l’é stada dassën voluda e metuda a jì da l’aministrazion de comun auna a la Bánda per biné auna le realté che caraterizeia la comunité da Fodom: le associazion e le Vijinánze. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
Davò che l ann passé l’eva sautada a gauja de la ploia, l’é tournada sto ann l’a podù ji n scienza la sfilada a Reba che a saré ite i cater dis de festa sot al tendon de la Bánda da Fodom. La scomenciadiva l’é stada dassën voluda e metuda a jì da l’aministrazion de comun auna a la Bánda per biné auna le realté che caraterizeia la comunité da Fodom: le associazion e le Vijinánze. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper ...
24 de agost 2025
Sánta Maria Maiou, na festa restada blota de la jent
La prescidenta de l’Ulf Manuela Ladurner: »Ence chilò l pericol che l turism ciape la souramëssa«
Da Sánta Maria Maiou, la festa dei ciof e de l guánt da Fodom, la comunité ladina fodoma l’a renové ence sto ann l suo ritual ntra fede e tradizion. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Da Sánta Maria Maiou, la festa dei ciof e de l guánt da Fodom, la comunité ladina fodoma l’a renové ence sto ann l suo ritual ntra fede e tradizion. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
19 de agost 2025
Dagn a la zentralina sul Cordoul: Comun e privac paiarà 10 mile euro
La cauja l’eva stada ententada da la Società Elettrica Cordevole a sceguito de la tempesta Vaia
Acordo da 10 mile euro per i dagn a la zentral sul Cordoul. La s’a saré ite coscita, co la proposta fata dal Giudize, la cauja che la Società Elettrica Cordevole, parona de la zentral sul Cordoul ntra Molinat de Retic e Plán de Salejei l’ava ententé contra l Comun da Fodom e le firme »Tonet«, »Fontana« e »Sap« per se fè refone i dagn a le tubazion e la linea de la fibra otica che fossa sté fat n ocajion dei laour de sistemazion de la strada de Fondovalle davò la tempesta Vaia. (LS)
De plu tla ...
Acordo da 10 mile euro per i dagn a la zentral sul Cordoul. La s’a saré ite coscita, co la proposta fata dal Giudize, la cauja che la Società Elettrica Cordevole, parona de la zentral sul Cordoul ntra Molinat de Retic e Plán de Salejei l’ava ententé contra l Comun da Fodom e le firme »Tonet«, »Fontana« e »Sap« per se fè refone i dagn a le tubazion e la linea de la fibra otica che fossa sté fat n ocajion dei laour de sistemazion de la strada de Fondovalle davò la tempesta Vaia. (LS)
De plu tla ...
17 de agost 2025
Vieté de fe fuosc su la ponta de Col de Lana
Ordinánza del Comun. L Capogrop dei alpini: »L é pericol de fuoch per la capela e l bivaco«
Fuosc abujivi su la ponta de Col de Lana: l Comun mët fora l’ordinánza per i vieté. La segnalazion che ntei ultimi temp sunsom al Col de Lana se veiga da spëss empiei da sëra de gragn fuosc l’é ruada da chelche privat zitadin al Capogrop dei alpini da Fodom Valerio Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Fuosc abujivi su la ponta de Col de Lana: l Comun mët fora l’ordinánza per i vieté. La segnalazion che ntei ultimi temp sunsom al Col de Lana se veiga da spëss empiei da sëra de gragn fuosc l’é ruada da chelche privat zitadin al Capogrop dei alpini da Fodom Valerio Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de agost 2025
Fodom Servizi, i lec vuoc i pësa sul bilánz per 18 mile euro
I vignarà stopei ite col avánz del 2023
L é de 18 mile euro n negatif l resultat del bilánz consuntif 2024 de la Fodom Servizi che l é sté aprové nchëstadì dal consei de comun. Numer col senn mánco davánt a gauja del personal che máncia e che se stenta a ciapé. Va davò che senza l personal suficient, no se rua a garantì l’asistenza perveduda dai protocoi regionai. E nlouta i lec i resta vuoc. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
L é de 18 mile euro n negatif l resultat del bilánz consuntif 2024 de la Fodom Servizi che l é sté aprové nchëstadì dal consei de comun. Numer col senn mánco davánt a gauja del personal che máncia e che se stenta a ciapé. Va davò che senza l personal suficient, no se rua a garantì l’asistenza perveduda dai protocoi regionai. E nlouta i lec i resta vuoc. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de agost 2025
L Istitut Ladin Cesa de Jan fesc festa per suoi pruns vint agn
Ai 22 de agost la zerimonia nta Col: »na ocajion per biné auna i ladins e passé mpuò de ore deberiada«
Nia de gran convegn o de gran zerimonie, ma na sëra de festa e de mujica, per podei sté auna, se fè doi ciacole, na balada e souraldut strenje e nsaldé raporc nnánter ladins. (Denni Dorigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Nia de gran convegn o de gran zerimonie, ma na sëra de festa e de mujica, per podei sté auna, se fè doi ciacole, na balada e souraldut strenje e nsaldé raporc nnánter ladins. (Denni Dorigo)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
12 de agost 2025
La ploia no n a fermé la Festa de Andrac
Bona la partecipazion de la jent ruada sul davomesdì. Ma se pensa a mudé l dì
Seconda edizion bagnada per la »Festa de Andrac«. Ma i organizadous se disc empò contenc de coche l’é juda. »Vedude le previjion che metáva ploia fin sul davomesdì – ne conta Matteo Sorarui, Sourastánt de la Vijinánza d’Andrac – on mané fora n mesagio a dute le associazion e chi che onve envié a tò pert, che se i no se la sentiva i podëva ence se n sté a cesa. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Seconda edizion bagnada per la »Festa de Andrac«. Ma i organizadous se disc empò contenc de coche l’é juda. »Vedude le previjion che metáva ploia fin sul davomesdì – ne conta Matteo Sorarui, Sourastánt de la Vijinánza d’Andrac – on mané fora n mesagio a dute le associazion e chi che onve envié a tò pert, che se i no se la sentiva i podëva ence se n sté a cesa. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
10 de agost 2025
Dal Col de Lana l apél a porté ennavánt i valour ale nuove generazion
Tropa jent l’é ruada adalerch a la comemorazion dei morc de la viera
Porté ennavánt ale nuove generazion chi valour del dover, del sacrifize e del se bate per la democrazia e la pesc che a animé i saudei che combatù sul Col de Lana. Chëst l apél vignù fora da la celebrazion per la comemorazion dei morc de la pruma viera che, come da tradizion, l’é stada celebrada ence sto ann la pruma domënia de agost, metuda a jì dal Grop Alpini Col de Lana. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Porté ennavánt ale nuove generazion chi valour del dover, del sacrifize e del se bate per la democrazia e la pesc che a animé i saudei che combatù sul Col de Lana. Chëst l apél vignù fora da la celebrazion per la comemorazion dei morc de la pruma viera che, come da tradizion, l’é stada celebrada ence sto ann la pruma domënia de agost, metuda a jì dal Grop Alpini Col de Lana. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper




