La cuestion mpurtanta ie al mumënt chëla sanitera, chël ie tler. La va de cialé de se n desgatië ora al plu prësc dala situazion scialdi pesocia dl coronavirus. Sce stajon a cësa y se cumpurton aldò, iel dessegur da se aspité n svilup positif, cun manco nfezions do y do, per na vita mesanmënter normala pernanche la va. Dal’autra pert iel
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12277-co-jirala-pa-cun-l-economia#sigProId2bd9994efb
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12277-co-jirala-pa-cun-l-economia#sigProId2bd9994efb
La Usc: Purvon a ti cialé al’economia, n generel: tant la paia pa l’economia?
Cumerzialista: Rie da dì, da nëus tla Talia iel da fé cont cun almanco 5% demanco de PIL, che ie la produzion nterna lorda, che ie n elemënt mpurtant de referimënt per l’economia. È tëma che l sarà monce n majer numer perzentuel. Ma nce chësc vel mé sce l’economia scumëncia inò a se muever ala fin de auril. Sce la scumëncia permò ala fin de mei-juni a se muever, pona saràl mo n majer numer perzentuel de PIL demanco.
Co jiràla pa cun la mprejes, dantaldut pitles y mesanes? Messerà pa truepes dsaré, tlo te Südtirol y tla Ladinia?
Ie spere che l ne muesse nia dsaré massa mprejes pitles-mesanes. Danz che n valgunes messerà dsaré. Y danz dessegur che tan che duta la mprejes tlo da nëus arà de gran deficulteies, ma perchël ne n’iel nia dit che les muesse pona nce dsaré. Nce tlo depëndel sce n possa scumencé cun l’atività economica ala fin de auril o permò ala fin de mei o mo do, chësc fej ora na gran desferënzia.
Iel
pa drët ti dé na sort de "redit da coronavirus", a duc, o ciun ie pa l miëur sistem de sustëni cuncret?
Nce tlo ie dut mo massa cumplicà. L tleche pensé tan de criteres che l ie pra l redit de zitadinanza. Ne son persunalmënter nia a una che duc giapëssa, tl cajo de n "redit da coronavirus", la medema soma, unfat tant che i davania. La va de tenì cont de criteres soziei.
Co jiràla pa cun la chëutes? Mé les sburdlé nchin de setëmber ne possa nia vester la soluzion, tla cunscidrazion che nce la sajon da d’instà manacia de tumé ora, no pa?
Rate che nia duta la realteies economiches ne tumerà ora nce mo d’instà. L ie vëira, per ntant ie duta la mesures mé de viers dl spënjer, n uderà plu inant sce l vën nce a s’l dé na reduzion dla chëutes. Ntant saràl mo n valguna sauridanzes, agevolazions, che unirá slargëdes ora.
Co juda pa pea l INPS y i autri Istituc de sussistënza?
Chisc istituc ie scialdi mpurtanc per la cassa ntegrazion di lauranc che ne possa te chësta enes nia lauré. Atualmënter vélel la regulamentazion che n ne possa nia vester passa 9 enes te cassa ntegrazion, ma l ie miec a l dì autramënter: i lauranc possa speré nchin a 9 enes de cassa ntegrazion. Me nmagine che nce chësc tëmp pudëssa unì slungià, plu inant. Na mesura nteressanta de sustëni ie la 600 euro che l Stat ti dà a chiche à na partida Iva.
A fé dumanda juda de regula l cumerzialista, ma n possa sambën nce fé dumanda da sëui.
Ne dùrela pa nia massa giut, cun la mesures cuncretes economiches?
Trueps critichea, l ie saurì rujené. L ie tler che dant che les vën, y miec che l ie. Dlongia l aspet economich cuncret iel nce chël psicologich: mesures che vën metudes n droa aslune dà nce plu segurëza a livel psicologich, plu otimism y ueia de scumencé inò.
Savon che l ie rie dì,, ma tan giut ratëis’a Vo che durerà la crisa, for dal pont de ududa dl’economia?
L ie da dì che la jirà suvier , almanco de cër velch, bonamënter bele d’instà-d’autonn, ma nchin che n ruva inò al livel de dan la crisa dureràla mo ani.
La ntervista ntiera sarà da liejer tla edizion stampeda di 3 de auril.
Ntervista de David Lardschneider
FOTO: La sënta dla Banca Zentrela Europea a Frankfurt am Main (foto: epizentrum – opra sia, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org).
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12277-co-jirala-pa-cun-l-economia#sigProId2bd9994efb
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12277-co-jirala-pa-cun-l-economia#sigProId2bd9994efb
Nce tlo ie dut mo massa cumplicà. L tleche pensé tan de criteres che l ie pra l redit de zitadinanza. Ne son persunalmënter nia a una che duc giapëssa, tl cajo de n "redit da coronavirus", la medema soma, unfat tant che i davania. La va de tenì cont de criteres soziei.
Co jiràla pa cun la chëutes? Mé les sburdlé nchin de setëmber ne possa nia vester la soluzion, tla cunscidrazion che nce la sajon da d’instà manacia de tumé ora, no pa?
Rate che nia duta la realteies economiches ne tumerà ora nce mo d’instà. L ie vëira, per ntant ie duta la mesures mé de viers dl spënjer, n uderà plu inant sce l vën nce a s’l dé na reduzion dla chëutes. Ntant saràl mo n valguna sauridanzes, agevolazions, che unirá slargëdes ora.
Co juda pa pea l INPS y i autri Istituc de sussistënza?
Chisc istituc ie scialdi mpurtanc per la cassa ntegrazion di lauranc che ne possa te chësta enes nia lauré. Atualmënter vélel la regulamentazion che n ne possa nia vester passa 9 enes te cassa ntegrazion, ma l ie miec a l dì autramënter: i lauranc possa speré nchin a 9 enes de cassa ntegrazion. Me nmagine che nce chësc tëmp pudëssa unì slungià, plu inant. Na mesura nteressanta de sustëni ie la 600 euro che l Stat ti dà a chiche à na partida Iva.
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12277-co-jirala-pa-cun-l-economia#sigProId2bd9994efb
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12277-co-jirala-pa-cun-l-economia#sigProId2bd9994efb
Ne dùrela pa nia massa giut, cun la mesures cuncretes economiches?
Trueps critichea, l ie saurì rujené. L ie tler che dant che les vën, y miec che l ie. Dlongia l aspet economich cuncret iel nce chël psicologich: mesures che vën metudes n droa aslune dà nce plu segurëza a livel psicologich, plu otimism y ueia de scumencé inò.
Savon che l ie rie dì,, ma tan giut ratëis’a Vo che durerà la crisa, for dal pont de ududa dl’economia?
L ie da dì che la jirà suvier , almanco de cër velch, bonamënter bele d’instà-d’autonn, ma nchin che n ruva inò al livel de dan la crisa dureràla mo ani.
La ntervista ntiera sarà da liejer tla edizion stampeda di 3 de auril.
Ntervista de David Lardschneider
FOTO: La sënta dla Banca Zentrela Europea a Frankfurt am Main (foto: epizentrum – opra sia, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org).