Santa Zezilia, la musiga vir!

Data

22 de november 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Incö ai 22 de novëmber recorda y venerëia la Dlijia cristiana, chëra catolica y ince chëra ortodossa, la jona romana che s’â convertí al cristianejim. Ara á vit inanter le 200 y le 230 do Crist, y á arjunt l’onur di altá da martira. Santa Zezilia é patrona dla musiga, di musizisć y di ciantarins y cors de dlijia
Incö él Santa Zezilia. En chësc ann ne podunse nia festejé cun cors y musiga le patrozinium, mo ti cörs verd Santa Zezilia cun pasciun por le cianté y soné, y cun speranza che i podunse tosc indó vire y zelebré les festes ia por l’ann.

La vita de Santa Zezilia

Nasciüda é Zezilia da na familia nobla romana za. dl 200 do Crist; ara é gnüda dada ia da sü genturs por novicia al jonn nobl Valerio. Al vëgn cunté che ara dess avëi aldí en le de de süa noza te süa ciasa i orghi y cianties ligherzines; Zezilia dess avëi cianté para te so cör insciö ”Lascia, Bel Dî, romagne mi cör y mi corp zënza macia, inozënt che i ne vëgnes nia rovinada.” Por mirit de chësc cianté ésera gnüda aratada la patrona dla musiga y dl cianté.
Zezilia i â cunté a so novic de süa impormetüda; cun l’aiüt de papa Urban I. (222 - 230) se convertî Valerio ala religiun catolica y la pröma nöt dla noza êl gnü batié dal Papa; spo s’an ê Valerio indô jü te süa ciasina; dailó ál odü Zilia inslenada jö söl salajëi perian y dlungia ciarâ n angel de ëra. Da bun cristian periâ Valerio che so fre Tiburzius ess la medema grazia da se convertí y insciö ésera sozedüda.

La fin - n martire

Le vicare de Roma Almachio â proibí che i corps dla püra jënt che ê do strada gniss sopolis, mo chisc dui fredesc convertis ne se cruziâ nia dles ordinanzes dl vicare y jê do chi trus a cöie sö i morc y i metô ia te tera santa. Porchël êsi gnüs sará ia y ai s’â plütosc lascé martorjé che s’an desdí de Dî; ala fin i án taié ia le ce. Zezilia ê jüda a perié sön la fossa de so novic y cogné. Ara ê gnüda odüda dai soldas y le vicare l’â lasciada cherdé adarlerch y l’â condanada a mort; ara dê gní sofiada tl bagn de süa ciasa. Mo impede morí metô Zezilia man da cianté inns de gloria al Signur; impede gní sofiada ti án spo agaié ia le ce. Pormó l’imparadú Constantin á cun le edit de Milan dl 313 garantí ai cristiagn y a düc i atri la liberté da fá pert de ci religiun che vignun orô. Denant gnô i cristiagn porsighitá dai imparadus romans, sará ia, martorjá y copá; an ne condujô tröc tl Colosseum por gní scarzá da salverjins. La liënda cunta che Papa Urban I. á lascé sopolí Zezilia tles catacombes de San Calist amez i vëschi ite. Papa Pasquale I. (817 - 824) â somié che al odô santa Zilia i mostran süa fossa; sön chësta ál lascé fa sö na basilica a santa Zezilia a Trastevere y dl 821 âl lascé trasporté le corp dla santa tla basilica a Trastevere che ciafâ so inom - Basilica de Santa Zezilia.

La musiga i á gran crëta

Dal secul 14 insö é chësta g ran sant a g nüd a rapresentada da artisć cun statues, pitöres te dlijies, capeles o anteriöi; lapró pón odëi chisc simboi: n orghe, n gile, na palma, n liut, na sabla, n smaz de ciüfs, un o plü agnui. Pitöres de santa Zilia pón odëi te chëstes dlijies ladines: La Pli, Rina, San Martin, La Val ,La Ila, Santa Cristina, Ciampidel y Ampëz. Da 450 agn incá vëgn santa Zezilia venerada y tignida alalt sciöche proteturia dla musiga de dlijia, di musicontri, di ciantarins, di jobleri o strumentalisć, di orghelisć, de chi che fej i orghi. La festa de santa Zezilia é i secui 17 y 18 gnüda onorada da de gran componisć cun de beles composiziuns: Henry Purcel á scrit ”Laudate Ceciliam”; G. F. Händel dl 1739 na Ode a santa Zezilia; dl 1766 á Haydn componü la Mëssa de Santa Zezilia; Heinrich Kleist á scrit dl 1810 “Die heilige Zäzilia oder die Kraft de Musik”. Deache chësta santa é tan aprijada dala dlijia, fossel dessigü bel sce geniturs i metess indó plü gonot l’inom Zezilia a na süa picera.

Lois Trebo / Iaco Rigo

Retrac: 
- Afrësch de Santa Zezilia tla Capela da Rumestluns a La Val
- Vider dediché a Santa Zezilia te na dlijia a Macerata (Marches)