La vita de Santa Zezilia
Nasciüda é Zezilia da na familia nobla romana za. dl 200 do Crist; ara é gnüda dada ia da sü genturs por novicia al jonn nobl Valerio. Al vëgn cunté che ara dess avëi aldí en le de de süa noza te süa ciasa i orghi y cianties ligherzines; Zezilia dess avëi cianté para te so cör insciö ”Lascia, Bel Dî, romagne mi cör y mi corp zënza macia, inozënt che i ne vëgnes nia rovinada.” Por mirit de chësc cianté ésera
gnüda aratada la patrona dla musiga y dl cianté.
Zezilia i â cunté a so novic de süa impormetüda; cun l’aiüt de papa Urban I. (222 - 230) se convertî Valerio ala religiun catolica y la pröma nöt dla noza êl gnü batié dal Papa; spo s’an ê Valerio indô jü te süa ciasina; dailó ál odü Zilia inslenada jö söl salajëi perian y dlungia ciarâ n angel de ëra. Da bun cristian periâ Valerio che so fre Tiburzius ess la medema grazia da se convertí y insciö ésera sozedüda.
La fin - n martire
Le vicare de Roma Almachio â proibí che i corps dla püra jënt che ê do strada gniss sopolis, mo chisc dui fredesc convertis ne se cruziâ nia dles ordinanzes dl vicare y jê do chi trus a cöie sö i morc y i metô ia te tera santa. Porchël êsi gnüs sará ia y ai s’â plütosc lascé martorjé che s’an desdí de Dî; ala fin i án taié ia le ce. Zezilia ê jüda a perié sön la fossa de so novic y cogné. Ara ê gnüda odüda dai soldas y le vicare l’â lasciada cherdé adarlerch y l’â condanada a mort; ara dê gní sofiada tl bagn de süa ciasa. Mo impede morí metô Zezilia man da cianté inns de gloria al Signur; impede gní sofiada ti án spo agaié ia le ce. Pormó l’imparadú Constantin á cun le edit de Milan dl 313 garantí ai cristiagn y a düc i atri la liberté da fá pert de ci religiun che vignun orô. Denant gnô i cristiagn porsighitá dai imparadus romans, sará ia, martorjá y copá;
an ne condujô tröc tl Colosseum por gní scarzá da salverjins. La liënda cunta che Papa Urban I. á lascé sopolí Zezilia tles catacombes de San Calist amez i vëschi ite. Papa Pasquale I. (817 - 824) â somié che al odô santa Zilia i mostran süa fossa; sön chësta ál lascé fa sö na basilica a santa Zezilia a Trastevere y dl 821 âl lascé trasporté le corp dla santa tla basilica a Trastevere che ciafâ so inom - Basilica de Santa Zezilia.
La musiga i á gran crëta
Dal secul 14 insö é chësta g ran sant a g nüd a rapresentada da artisć cun statues, pitöres te dlijies, capeles o anteriöi; lapró pón odëi chisc simboi: n orghe, n gile, na palma, n liut, na sabla, n smaz de ciüfs, un o plü agnui. Pitöres de santa Zilia pón odëi te chëstes dlijies ladines: La Pli, Rina, San Martin, La Val ,La Ila, Santa Cristina, Ciampidel y Ampëz. Da 450 agn incá vëgn santa Zezilia venerada y tignida alalt sciöche proteturia dla musiga de dlijia, di musicontri, di ciantarins, di jobleri o strumentalisć, di orghelisć, de chi che fej i orghi. La festa de santa Zezilia é i secui 17 y 18 gnüda onorada da de gran componisć cun de beles composiziuns: Henry Purcel á scrit ”Laudate Ceciliam”; G. F. Händel dl 1739 na Ode a santa Zezilia; dl 1766 á Haydn componü la Mëssa de Santa Zezilia; Heinrich Kleist á scrit dl 1810 “Die heilige Zäzilia oder die Kraft de Musik”. Deache chësta santa é tan aprijada dala dlijia, fossel dessigü bel sce geniturs i metess indó plü gonot l’inom Zezilia a na süa picera.
Lois Trebo / Iaco Rigo
Retrac:
- Afrësch de Santa Zezilia tla Capela da Rumestluns a La Val
- Vider dediché a Santa Zezilia te na dlijia a Macerata (Marches)
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/14037-santa-zezilia-la-musiga-vir#sigProId9aab670795
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/14037-santa-zezilia-la-musiga-vir#sigProId9aab670795
Zezilia i â cunté a so novic de süa impormetüda; cun l’aiüt de papa Urban I. (222 - 230) se convertî Valerio ala religiun catolica y la pröma nöt dla noza êl gnü batié dal Papa; spo s’an ê Valerio indô jü te süa ciasina; dailó ál odü Zilia inslenada jö söl salajëi perian y dlungia ciarâ n angel de ëra. Da bun cristian periâ Valerio che so fre Tiburzius ess la medema grazia da se convertí y insciö ésera sozedüda.
La fin - n martire
Le vicare de Roma Almachio â proibí che i corps dla püra jënt che ê do strada gniss sopolis, mo chisc dui fredesc convertis ne se cruziâ nia dles ordinanzes dl vicare y jê do chi trus a cöie sö i morc y i metô ia te tera santa. Porchël êsi gnüs sará ia y ai s’â plütosc lascé martorjé che s’an desdí de Dî; ala fin i án taié ia le ce. Zezilia ê jüda a perié sön la fossa de so novic y cogné. Ara ê gnüda odüda dai soldas y le vicare l’â lasciada cherdé adarlerch y l’â condanada a mort; ara dê gní sofiada tl bagn de süa ciasa. Mo impede morí metô Zezilia man da cianté inns de gloria al Signur; impede gní sofiada ti án spo agaié ia le ce. Pormó l’imparadú Constantin á cun le edit de Milan dl 313 garantí ai cristiagn y a düc i atri la liberté da fá pert de ci religiun che vignun orô. Denant gnô i cristiagn porsighitá dai imparadus romans, sará ia, martorjá y copá;
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/14037-santa-zezilia-la-musiga-vir#sigProId9aab670795
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/14037-santa-zezilia-la-musiga-vir#sigProId9aab670795
La musiga i á gran crëta
Dal secul 14 insö é chësta g ran sant a g nüd a rapresentada da artisć cun statues, pitöres te dlijies, capeles o anteriöi; lapró pón odëi chisc simboi: n orghe, n gile, na palma, n liut, na sabla, n smaz de ciüfs, un o plü agnui. Pitöres de santa Zilia pón odëi te chëstes dlijies ladines: La Pli, Rina, San Martin, La Val ,La Ila, Santa Cristina, Ciampidel y Ampëz. Da 450 agn incá vëgn santa Zezilia venerada y tignida alalt sciöche proteturia dla musiga de dlijia, di musicontri, di ciantarins, di jobleri o strumentalisć, di orghelisć, de chi che fej i orghi. La festa de santa Zezilia é i secui 17 y 18 gnüda onorada da de gran componisć cun de beles composiziuns: Henry Purcel á scrit ”Laudate Ceciliam”; G. F. Händel dl 1739 na Ode a santa Zezilia; dl 1766 á Haydn componü la Mëssa de Santa Zezilia; Heinrich Kleist á scrit dl 1810 “Die heilige Zäzilia oder die Kraft de Musik”. Deache chësta santa é tan aprijada dala dlijia, fossel dessigü bel sce geniturs i metess indó plü gonot l’inom Zezilia a na süa picera.
Lois Trebo / Iaco Rigo
Retrac:
- Afrësch de Santa Zezilia tla Capela da Rumestluns a La Val
- Vider dediché a Santa Zezilia te na dlijia a Macerata (Marches)