Dan 35 agn la descurida dl Ursus Ladinicus

Data

30 de setember 2022

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Por recordé i 35 agn dala descurida di resć dla laurs preistorica da pert de Willy Costamoling sön Conturines, á le Museum Ladin invié ia na escurjiun cina sö tl ander y stories por mituns cun Erika Castlunger
Tl massif dl Conturines, a 2.750 m sura l'altëza dl mer, êl gnü descurí dl 1987 n ander, l'ander de Conturines. La pröma porsona che metô pe te chël ander ê Willy Costamoling, che rovâ sö ai 23 de setëmber. Al ê n ander alt plü co 60 m cun n gran areal che é conesciü aldedaincö sciöche salf dai osc, deache chiló laite êl gnü ciafé n gröm de crëpes y de gran osc dles laurs. Ara se trata dl post de scoverta de resć de laurs y liuns di andri plü alt dl monn. Do da plü inrescides da pert de esperc êl gnü fora che ara se tratâ de na laurs che ne ê nia ciamó conesciüda. A chësta raza nöia podô chël che l'â descurida ti dé l'inom y insciö l'â Willy Costamoling batiada cun l'inom de Ursus Ladinicus. Degun ater ander fora por le monn n'á podü nes cunté tan tröp sön le clima che ê a chi tëmps y dl adatamënt dles laurs ales condiziuns de vita tla munt, sciöche l'ander de Conturines.

Na escurjiun por recordé le iubilem
Por recordé i 35 agn dala descurida á le Museum Ladin organisé na escurjiun cina sö tl ander. Ince sce le tëmp ne ê nia le plü bel y les previjiuns metô plöia, s'á impó 25 partezipanc metü sön le iade en vëndres da doman. Ai é piá ia da mesa les 9 da doman dala Capanna Alpina, por rové sö a 2.750 m, realisan n deslivel de feter 1.000 m. Ai é gnüs acompagná da Herwig Prinoth, paleontologh dl Museum de Sciënzes Naturales da Balsan, che á splighé tratan la escurjiun sön la geologia y la conformaziun dles Dolomites. Düc i partezipanc, danter chisc êl ince na möta de 9 agn, á podü ti fá domandes y á ciafé respostes da pert de na porsones esperta.

Ite tl ander
Ite tl ander á Prinoth cunté dles desfarënzies danter la laurs di andri Ursus spelaeus eremus y l'Ursus ladinicus. L'Ursus Ladinicus mangiâ erba y podô vire cina a 2.800 metri de altëza. Bunamënter ê le clima chi agn plü cialdin y la vegetaziun ince tan insö abondanta. Le paleontolgh á spo ince cunté valch dl ander Cenote, le plü gran ander dles Dolomites, che é sön l'atra pert dl crëp. Chësc ander é le plü sot dles Dolomites.

Stories por mituns
Le vëndres domisdé y la domënia él gnü organisé tl Museum Ladin Ursus Ladinicus da San Ciascian n'ora de stories por mituns y mitans cun Erika Castlunger, che á cunté la storia de na picia laurs a chëra che les mitans y i mituns á instësc podü ti dé l'inom. Adöm cun la picia laurs ái imparé da conësce deplü tiers, dl bosch y nia ma. Ai á fat impara al'ascogna, se á vistí sö mascores de tiers, á soghé cun les marionëtes y dedô ái ciamó podü fá na roda tl museum por ti ciaré ales laurs plü granes.  (kp/gb)