La pruma fumada l’é neigra e tardiva

Data

08 de mei 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ma ncuoi la podëssa ester bláncia.
No l é mei suzedù nte la storia de la Gliejia che la pruma fumada la siebe bláncia: e l é normal che siebe coscita, sedenò assa volù dì che i s’ava metù dacordo davánt de jì ite e se perdëssa coscita dut l aspet trascendental e spiritual che l é na pert sostanziala de chëst event. 
Nsëra sonva de passa cincántamile nte Plaza Sán Piere, e no l é sté nia saurì sté mpe passa doi ore e mesa senza podei se senté o se muove gnánca chelche metro: vigniun dijëva la sua! Da chi che dijëva che i assa fat doi votazion, a chi che pensáva che i abe eleto l Papa ma che chëst no l abe azeté, l eva finamei chi che dijëva che i s’ava desmentié i fulminánti per tizé nte fegolé. Ma chi che cugnësc la storia de la Gliejia e dei Conclavi, no se fajëva de marevoia.
De sciolito, la pruma sëra, i doi o plu candidac che à plu poscibilité, i pert co nen bon pugn de voti, ma mei assè per rué al quorum dei 2/3. Nte le votazion che ven davò, se capisc delongo se un de chisc l scomencia a crësce, outa per outa, e spo se l à la poscibilité de rué ai 89 voti; chëst l é suzedù con Ratzinger, che l eva l plu voté bele nte la pruma e po nte vigni votazion l é chersciù l numer de cardinai che à scrit suo inom fin a ester voté a la cuarta votazion. Se nveze un dei candidac del prum di, no l ciafieia a trè su de dël plu voti, l é fazile che vegne fora n terzo candidat; chëst l é suzedù con Wojtyla, cánche i cardinai à capì che ntra i doi candidac (Siri e Benelli) degugn assa arjont la maoránza, l cardinal Konig de Viena l à auzé fora l inom del Vësco de Cracovia, che po l é deventé Papa Giovanni Paolo II. 
Ncuoi vignarà fat doi votazion davántmesdì e doi davomesdì: bele nte le doi davántmesdì i Cardinai capirà nte chela de le doi ipoteji che l é drio a se ndirizé chëst Conclave e per nsnot l è la poscibilité che la fumada la siebe bláncia. Nte le ultime doi elezion (2005 e 2013) chësta l’ è sté nfati l dì de la elezion.

da Roma, per La Usc di Ladins

Denni Dorigo