Vangele dla Domënia

Data

19 de merz 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Cuarta Domënia de Carsëma – Laetare, ann A, ai 19 de merz 2023 
Dal Vangele do San Jan 9, 1 – 41 
Jon por tru, â Gejú odü n ël che ê verc da so nadé insö. Dailó l’á sü discepui damané: »Rabbi, che á pa fat picé? Ël instës? O á sü geniturs fat picé, ch’al é nasciü verc?« Gejú á respognü: »No sü geniturs, no ël n’á fat picé, mo l’opra de Dî dess gní manifestada pro d’ël. I messun, tan dî ch’al é de, ademplí les opres de chël che m’á mené; al vëgn la nöt, olache degügn ne sciafia plü da fá val’. Tan dî che iö sun tl monn, sunsi iö la löm dl monn.« Do ch’al â albü dit chësc, ál spodé ia por tera; spo ál fat cun la spöda na pasta, ti l’á sferiada al verc söi edli y ti á dit: »Vá y laete tl lech de Sciloa;« Sciloa ó dí: L’Anunziadú. L’ël é jü y s’á lavé. Y canch’al ê indô gnü, odôl. I vijins y d’atri, che l’â odü denant da petler, dijô: »Ne n’é nia chësc chël che stô senté a petlé?« Valgügn dijô: »Al é chël.« D’atri minâ: »Al ti somëia ma.« Mo ël instës dijô: »I sun chël.« Sön chëra l’ái damané: »Co ési pa gnüs dauris tü edli?« Al á respognü: »Chël ël, che á inom Gejú, á fat na pasta, á sferié impara mi edli y m’á dit: Vá a Sciloa, y laete! I sun jü, i m’á lavé y i odô indô.« Ai l’á damané: »Olá él pa?« Al á respognü: »I ne sá nia.« Dailó ái condüt chël ël, che ê sté verc, dai farisés. Al ê indere sabat en chël de che Gejú â fat la pasta y ti â daurí i edli. Ince i farisés l’á damané, co mai ch’al odô indô. L’ël ti á respognü: »Al m’á metü na pasta söi edli; spo m’ái lavé y sëgn vëighi.« Valgügn farisés minâ: »Chësc chestian ne sciafia nia da gní da Idî, deach’al ne tëgn nia le sabat.« Mo d’atri dijô: »Co pó pa n piciadú fá de te’ sëgns?« Insciö él salté fora na despartiziun danter ëi. Spo ái ciamó n iade damané le verc: »Ci nen dijeste pa instës de d’ël? Al á pö daurí tü edli.« L’ël á respognü: »Al é n profet.« I iüdes n’orô nia crëie ch’al ê sté verc y ch’al odô indô. Porchël ái cherdé i geniturs dl verc varí y i á damané: »É chësc osc fi, de chël ch’i cuntëis ch’al é nasciü verc? Co éra pa, ch’al vëiga sëgn?« Sü geniturs á respognü: »I savun ch’al é nosc fi y ch’al é nasciü verc. Co ch’ara é ch’al vëiga indô, chël ne savunse nia. Y che ch’al é sté che á daurí sü edli ne savunse gnanca. Damanede pö ël instës, al é vedl assá y sá da baié por se instës.« Chësc dijô sü geniturs, ciodich’ai se temô dai iüdes; i iüdes â pö bele tut la dezijiun de stlü fora dala sinagoga vignun che le professâ sciöche Messia. Porchël â sü geniturs dit: »Al é vedl assá, damanede pö ël instës.« Dailó á i farisés cherdé l’ël, che ê sté verc, por le secundo iade y ti á dit: »Dái l’onú a Idî! I savun che chësc chestian é n piciadú.« Al á respognü: »Sc’al é n piciadú ne sái nia. Ma chël sái, ch’i ê verc y ch’i vëighi sëgn.« Ai l’á damané: »Ci ál pa fat cun te? Co ál pa daurí tü edli?« Al á respognü: »I ves l’á bele dit, mo i ne m’ëis nia metü averda. Ciodí orëise pa l’aldí ciamó n iade? Orëise deventé sü discepui?« Dailó l’ái cospeté: »Tö es n discepul de chël chestian, nos indere sun discepui de Mosé. I savun che Idî ti á baié ados a Mosé; mo de chësc ne savunse nia da olach’al vëgn.« L’ël ti á respognü: »Chiló stál la morvëia, ch’i ne savëis nia da olach’al vëgn; deperpo ch’al á pö daurí mi edli. I savun che cun Mosé él sté Idî che á baié; mo chël che tëm Idî y fej süa orenté, chël ejaudëscel. Mai n’án ciamó aldí, che zacai ti ess daurí i edli a un che é nasciü verc. Sce chësc chestian ne gniss nia da Idî, spo n’éssel dessigü derzé fora nia.« Ai ti á robatü: »T’es nasciü deplëgn tl picé y tö nes ós istruí nos?« Y ai l’á sciuré fora. Gejú â aldí, ch’ai l’â sciuré fora, y canch’al l’â incunté, ti ál dit: »Crëieste tl Fi dl Om?« L’ël á respognü: »Ch’é pa chël, Signur? Dímal, por ch’i crëies te ël.« Gejú ti á dit: »Te le vëighes dan da te; chël che baia cun te, chël él.« Y al á dit: »I crëii, Signur! Y al s’á peté jö dan da d’ël. Spo á Gejú dit: »I sun gnü te chësc monn a iudiché, por che i verc vëighes y chi che vëiga vëgnes verc.« N valgügn di farisés che ê lapró â aldí chësc. Y ai á damané: »Sunse forsc ince nos verc?« Gejú ti á respognü: »Sc’i fosses verc, n’esses degun picé. Mo sëgn dijëise: I odun. Porchël romagn osc picé.« 

Parora dl Signur. – Lalt a te, Gejú Crist!