“Falcone Borsellino – fajun n inchin” é rové tles scores

Data

24 de november 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La proieziun por studëntes y studënc é gnüda a s’al dé ai 15 de novëmber, tl’aula magna dl Istitut Tecnich Economich “Heinrich Kunter” a Balsan
Söporjö 500 jones y jogn dles scores todësces, talianes y ladines (cun les döes classes 5A y 5B dl ITE RAETIA da Urtijëi), á tut pert ala proieziun dl docufilm “Falcone Borsellino – fajun n inchin” dl regist y ciantautur Stefan Winkler da Balsan. Le film é gnü realisé en gaujiun dl aniversar di 30 agn dal atentat de Capaci, tomé avisa söl 23 de ma dl 2022. Por les zelebraziuns dl aniversar de chë strage y por recordé les tröpes vitimes de dötes les mafies, êl gnü metü fora a Palermo les operes de cater artisć de Gherdëna, chirís fora dala ‘Fondaziun Falcone’ che á metü a jí y á coordiné la manifestaziun: “Il trionfo della memoria” de Peter Demetz, “Risorto da combattimento” de Gerald Moroder, “L’albero dei tutti” de Gregor Prugger y “Opzione” de Fabrizio Senoner. Ince le presidënt de nosta Provinzia, Arno Kompatscher, y l’assessur Daniel Alfreider á tut pert al’inauguraziun dles operes y ales zelebraziuns de Palermo.
Do che le film ê gnü mostré en anteprima, tl mëis de ma 2023, ala presënza dl ex ombolt de Palermo Leoluca Orlando y dl presidënt Arno Kompatscher, s’á l’Intendënza scolastica todëscia fat inant por podëi ti mostré le documentar ai studënc y ales studëntes dl ultim ann dles scores todësces, talianes y ladines dla provinzia.

Les imajes di atentac, plënes de sanch y de destruziun, y la mort crödia di dui magistrac y de sües verdes dl corp, scassa sö dassënn le publich

Le regist á orü cunté la storia dla copada dramatica di dui “ciaciadus de mafiosi” Giovanni Falcone y Paolo Borsellino da n punt de odüda daldöt sogetif. Le film ne vá nia ite ma ti atentac de Capaci y de via D’Amelio, mo ince tles reaziuns de protesta da pert dla popolaziun siziliana, deache sce al foss ciamó sté poscibl da loghené l’esistënza dla mafia dan le “Maxi Processo” – a mëte man al plü tert dal 1992, cun les assassinades tan crödies di dui magistrac, ne fossel nia plü sté meso da scuté ia la realté, gnanca a livel politich internazional.
Da d’aisciüda dl 2022 ê le ciantautur y regist Stefan Winkler pié ia por la Sizilia, por ti jí do ai fostüs di dui gragn magistrac y cumpagns. Plan plan él sté bun da realisé n film che vá dër a cör, deache al lascia sintí la pasciun y la faszinaziun che á ispiré le regist tl porté dant la storia di dui protagonisć, chi che á combatü cina ala fin süa vera cuntra Cosa Nostra. Les imajes di atentac, plënes de sanch y de destruziun, y la mort crödia di dui magistrac y de sües verdes dl corp, scassa sö dassënn le publich.

Liede inant deplü tla ediziun de La Usc di Ladins nöia da incö!