Vita nea por le bivach "Baccon–Baborka"

Data

13 de agost 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Da püch plü co n’edema pón dormí sön Furcia Rossa te n bivach renové de planta. Le proiet é garaté sot le patrozine dla Lia dai Crëp Mareo, AVS y Lia da Munt Ladinia; la coordinaziun é stada tles mans de Andrea Willeit d’La Pli, por chël che le bivach é cotan deplü co "ma" na ücia de lën. I s’al án cuntada empara
Desche i sán, á la Pröma Vera dal Monn albü so scenar cröde ince danter nostes munts ladines, olache soldas á mossü combater no ma cuntra le nemich, mo dandadöt ince cuntra le tomp y les condiziuns tichenoses dla vita sö alalt. Por ciafé altamo en pü’ d’assosta, êl gnü fat sö desënes de baraches dai soldas, gonot ince ma de te baraches de fortüna. La maiú pert é sambën dedô gnüdes desmotüdes; d’atres é romagnüdes en pe y sorvësc aldedancö desco bivacs por i alpinisć.

Ensciö ésera ince stada sön Furcia Rossa, a 2.620 metri d’altöra, olache al passâ laota le frunt de vera danter les trupes austroungariches y chëres talianes. Enló ciafun ciamó encö le bivach "Baccon–Baborka", bacé aladô dal capitan talian Augusto Baccon y le capitan austriach Emanuel Baborka, aversars söle ciamp, co é dontés amisc tla vita. Le bivach ea gnü arjigné sö danö i agn Setanta, canche l’ofezier austriach Walter Schaumann â tut la iniziativa da ressané deboriada con en gröm de "Dolomitenfreunde" cöstes sëmenes y i trus de vera tles munts, fajenn adenfora chël che i conesciun encö desco Tru dla pêsc.
Ala pert êl chi agn ince Andrea Willeit da Mez d’La Pli, co â porté pro te na manira dezisiva che al gness dorteré sö la pert de Furcia Rossa y ensciö ince le bivach – na picia ciasina con cater lec. Śën, 50 agn dedô, ea le bivach dër en malester y manaciâ da jí enmalora. Sce ara n’é nia sozedüda ensciö, él endô merit de Andrea Willeit, co á tut la cossa tles mans y á porté pro che le bivach slomina śën endô te na iesta nea y romagn ennant por le dagní. Sot al patrozine dla Lia dai Crëp Mareo, de AVS y Lia da Munt Ladinia, él gnü fistidié da organisé döta la burocrazia, la logistica y ince i laoranti por che ara gness aledé. Ensciö s’ára porté pro che ai 13 de messé él gnü desmotü le bivach vedl, y en dedolönesc ai 5 d’agost él gnü motü sö le nö. Al é en proiet de gran valüta, por Andrea Willeit cotan deplü co ma "na frabica de lën". Ince so pere Max Willeit ea dan da 100 agn pa chi soldas te vera, y canche Andrea mo cunta co che döt é gnü aledé, ciafel plü gonot i edli da ega. Cösc proiet á da fá con respet, con emoziuns, con tegní alalt la recordanza de chës porsones co á mossü combater danter chi crëp, y nia da enré lascé la vita.

I s’al án cuntada con Andrea Willeit. La intervista y deplü retrac ciafëise t’La Usc dai 14 de agost.  (Test y intervista: Pablo Palfrader)