»Mpue autramënter me éi maginà mi viac«, me àl dit, »ma da n pont de ududa de svilup fòvel l drë’ mumënt per mé per me n jì«. Markus Delago (*1964) de Urtijëi ie jit doi mëns y mez alalongia a Conakry, la capitela dla Guinea tl Africa dl’Ovest per suné l djembe, na percuscion locala. Pià ju iel zënza fonin, ruvà de reviers iel cun truep lecorc y n viac che l à mudà.
Delago à fat d’uni sort de lëures, ti ultims ani se àl dedica al nseniamënt tl Lizeum d’Ert. Da mpue de tëmp ne n’iel nia plu nseniant y lëura »me« plu coche scultëur. »Lauré cun i sculeies... ne te ses nianca no tan truep che é mparà da ëi. Ie pënse de ti avëi dat dut y de avëi giapà de reviers mo ntant«. »Y nscila iela unida a s’l dé«, me à dit Markus Delago, che »i sculeies me à mubilisà de vel’ viers ite te chësta situazion. Śën éi n atelier nuef y me cunzetrée sun n’auter capitul de mi vita. L atelier sarà mi spazium nuef per crië mi lëures cun materiai desfrënc coche lën, ghips y de auter. Lëure te na maniera intuitiva«.
Africa: chësc feji śën mo...
De chësc y de autra cuntìes de Delago pudëis liejer tla edizion nueva che vën ora chësta juebia ai 14 de agost.
Julia Lardschneider