"Maria, i sun iö, Aliaksei"

Data

25 de november 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Agn alalungia é mituns dla Bieloruscia gnüs a sté te families dla Val Badia, por se medié dales conseguënzes dla desgrazia de Chernobyl. Aliaksei ê sté zacotan d’edemes te calonia de Badia. Sëgn, 20 agn dedô, ál indô soné pro porta, por gní a ciafé la jënt che l’â tut sö tan bun
Iniann de novëmber él rové a Badia le jonn Aliaksei: n inom cun chël che la maiú pert ne savará nia cis ci mëte man, mo magari bastel ma da stöpé jö n pü’ les recordanzes. Al ê i 26 d’aurí dl 1986 che al sozedô na gran desgrazia a Chernobyl, cité söl confin danter Ucraina y Bieloruscia. Ala 1:23 de nöt stlopâl n reatur dla zentrala nucleara, che delibrâ tles aries y ti terac n gröm de tosseri y radiaziuns, che atocâ ince les popolaziuns a cënc de km dainciará. Na desgrazia che á segné la jënt por generaziuns. Defata dedô nasciôl te döt le monn assoziaziuns che s’un tolô sura di mituns dla Bieloruscia y organisâ sojornanzes por che ai podess se regeneré la sanité. Insciö ince te nosta provinzia, olache al é nasciü l’Assoziaziun Chernobyl Südtirol.
Al é propi tres chësta assoziaziun che tröc mituns dla Bieloruscia é gnüs agn alalungia ince tla Val Badia, dantadöt ti comuns de Badia y La Val. Danter chisc mituns êl dl 2004 ince Aliaksei, che â laota impormó 10 agn. Chersciü sö tl pice paisc de Stajki, ciafâ le möt alberch te calonia de Badia, olache al podô sté plü edemes alalungia pro le degan siur Franz Sottara y süa cöga Maria Tasser. En chësc ann de novëmber á Aliaksei indô orü jí zoruch te chël post, olache al ê gnü tut sö vint agn denant cun tan de amur, cialt y spirit de ospitalité. Le mertesc danmisdé, ai 11 de novëmber, ál soné pro calonia de Badia, y la cöga Maria á daurí.
En chësc de unse albü la ocajiun da s’la cunté cun Aliaksei. I ti un damané ci che al se recorda de chi tëmps, ci che l’á sburlé da gní zoruch a Badia y ci impresciuns che ti é restades. Pro mësa cun nos n’él nia ma la cöga Maria. Al é ince Monica Irsara, che ê dan vint agn öna dles coordinadësses dl proiet de acoliënza, y che nes dëida cun val’ traduziun dal bielorus. L’intervista unse fat por inglesc, mo Aliaksei se recorda danterite ince val’ parora ladina. I ciafëis te chësta intervista döta la morvëia dl jonn y la reconescënza da ester gnü tut sö sciöche forest, te n post olache al á zacó ciafé na secunda familia. I un ince orü ti fá n valgönes domandes sön la situaziun politica tla Bieloruscia, sön co che ara s’á mudé da canche al é vera pro i vijins dla Ucraina. Aliaksei s’un é jü da süa patria por gauja dles represciuns da pert dl govern y vir intratan tla Polonia. Süa familia é romagnüda, mo al é indere trëi agn che ai ne se vëiga nia plü.

La intervista podëise lí t’La Usc di Ladins di 28 de novëmber  (pablo)