En chësta domënia vëgnel festejé le de dles ëres. Na festa che é gnüda metüda sö bele dan cënt agn, y te chësc tëmp á les ëres cun tröpa forza y coraje combatü y davagné tröpes batalies por porté le genus feminil al medemo livel de chël maschil.
I viun te na cultura che porta sön les sciables, prësc da tres, n sistem patriarcal, mudé les regoles che vëgn da tröc agn conscidrades naturales n'é nia sté y n'é gnanca sëgn saurí. Tröc dërc, da chël da podëi lité a chël da avëi na proprieté y ne ester instësses nia de proprieté, ne vëgn
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/12066-l-8-de-merz#sigProIdbc8ad42c9e
https://www.lausc.it/12066-l-8-de-merz#sigProIdbc8ad42c9e
Les fondamëntes por costruí le pinsier, de ci che ester ëres ó dí, é te chisc 100 agn gnüdes restrotorades dassënn. Inlaota suzedôl che al gnô dit canche al nasciô na picia möta: »Püra creatöra, chësta ará tröp da patí tla vita«. Da chësc pinsier se unse te nosta cultura y te nostes naziuns ozidentales por fortüna destaché, impó messunse aldí gonot notizies brutales olache la sora colpa é chëra da ester ëra.
Ciarun da nia plü nes lascé dí dala sozieté ci che an dess fá o sciöche an dess ester, mo da svilupé la cosciënza da podëi ester insciö sciöche i sun y orun ester, respetan la liberté de dötes les porsones! Ester lëdies y nia tacades a morones plënes de preiudizi. Na forma prezisa de sciöche na ëra mëss ester ne esistel por fortüna nia, y sciöche düc, ince nos, sun dötes atramënter.
Sciöche bele Shakespeare scriô dan 400 agn: l'ëra n'é nia nasciüda dal ce por ester val' deplü, nia dai pisc por ester pestada sot, mo dai costëis por ester medema y insciö amada. Tolun ca chësc de por sotrissé nosc valur, y por jí inant te ci che al é gnü costruí, acioche an pois n bel de te döt le monn veramënter arjunje n livel de parité! (de Lucia Piccolruaz)