18 de mei 2024
Chësc isté: lift miú marcé
Acordanza danter Provinzia de Balsan y la Lia di Implantisć de Südtirol: chi che á le Südtirol Pass podará anuzé passa 60 implanc portamunt de Südtirol a n prisc de almanco le 30% plü bas
Al é bele plü agn che la discusciun vëgn fora: jí cun le lift d’isté é por tröpes porsones massa cer. "Seilbahnen nur für Reiche" – Implanc portamunt ma por i ric – titolâ l’ann passé placatif le foliet "Die Neue Südtiroler Tageszeitung". Do les polemiches dl ann passé, â l’assessur Daniel Alfreider incundé la orenté da se gní cun i implantisć por lié i implanc portamunt al Südtirolpass y pité insciö prisc plü basc. Sëgn ésera tan inant. Sciöche la Provinzia á lascé alsavëi te n ...
Al é bele plü agn che la discusciun vëgn fora: jí cun le lift d’isté é por tröpes porsones massa cer. "Seilbahnen nur für Reiche" – Implanc portamunt ma por i ric – titolâ l’ann passé placatif le foliet "Die Neue Südtiroler Tageszeitung". Do les polemiches dl ann passé, â l’assessur Daniel Alfreider incundé la orenté da se gní cun i implantisć por lié i implanc portamunt al Südtirolpass y pité insciö prisc plü basc. Sëgn ésera tan inant. Sciöche la Provinzia á lascé alsavëi te n ...
17 de mei 2024
Na bela venta contra l’Auta Anaunia
I fascegn é jic a se tor i 3 ponc a Cavareno, contra la squadra noneja che speraa de i despassar.
Rua endodanef na venta per l Fascia Balon, che en domenia l é jit a venjer te la Val de Non contra l’Auta Anaunia.
Ti prumes menuc l é l ciamp che à fasc sentir so peis, coi fascegn che no i é bogn de jiar desché semper per via del ciamp de erba e i nonejes che no i é bogn de ge dar cruzies a la defendura fasciana. Col jir di menuc i ladins ciapa le mesure del ciamp e i taca a jiar miec, e a la mesora rua l prum gol fascian: Matteo Lorenz de Jan vegn petà ju te l’aera da n defensor de ...
Rua endodanef na venta per l Fascia Balon, che en domenia l é jit a venjer te la Val de Non contra l’Auta Anaunia.
Ti prumes menuc l é l ciamp che à fasc sentir so peis, coi fascegn che no i é bogn de jiar desché semper per via del ciamp de erba e i nonejes che no i é bogn de ge dar cruzies a la defendura fasciana. Col jir di menuc i ladins ciapa le mesure del ciamp e i taca a jiar miec, e a la mesora rua l prum gol fascian: Matteo Lorenz de Jan vegn petà ju te l’aera da n defensor de ...
17 de mei 2024
L bilanz de 6 egn de presidenza SAT
Anna Facchini, moenata de adozion, del 2018 l é stat la pruma femena a vegnir litèda a cef de la Sozietà di Alpinisć del Trentin. Do 2 mandac ai 6 de mé la ge à passà l testamonech a Cristian Ferrari.
L é stat 6 egn empegnatives, ma ence riches de esperienzes e de sodesfazions, per Anna Facchini, trentina ma moenata de adozion, che de oril del 2018 l é stat la pruma femena te 150 egn a vegnir litèda a cef de la Sozietà di Alpinisć del Trentin, encèria che ge é stata dapò confermèda del 2021.
Anna Facchini la era doventèda sozia de la SAT del 1989 per tor pèrt a n cors de conservazion del ambient; dapò la era jita a fèr pèrt de la Comiscion per l stravardament del ambient da mont, e cdel ...
L é stat 6 egn empegnatives, ma ence riches de esperienzes e de sodesfazions, per Anna Facchini, trentina ma moenata de adozion, che de oril del 2018 l é stat la pruma femena te 150 egn a vegnir litèda a cef de la Sozietà di Alpinisć del Trentin, encèria che ge é stata dapò confermèda del 2021.
Anna Facchini la era doventèda sozia de la SAT del 1989 per tor pèrt a n cors de conservazion del ambient; dapò la era jita a fèr pèrt de la Comiscion per l stravardament del ambient da mont, e cdel ...
17 de mei 2024
Le tomé é »Conditio humana«. Scoltöra nöia por le MUS_LA
Tres na maratona d’inaudaziuns á le Museum Ladin Ciastel de Tor festejé dan döes sabedes la daurida dla mostra de Siegward Sprotte, les istalaziuns ajuntades tla Val dl’Ert y la scoltöra permanënta nöia de Lois Anvidalfarei
En sabeda ai 4 de ma á le Museum Ladin Ciastel de Tor inaudé l’istalaziun permanënta de Lois Anvidalfarei, che á por mirit di finanziamënc davagná tres la bandida dl concurs »Pac (Piano Arte Contemporanea)« dl Ministere dla Cultura podü gní instalada. Sëgn, dui agn do che le Museum á tut pert ala bandida en colaboraziun cun SMACH, él gnü le momënt da podëi finalmënter amiré la scoltöra de brom dl artist badiot.
Katharina Moling, direturia dl Museum Ladin Ciastel de Tor, á en ...
En sabeda ai 4 de ma á le Museum Ladin Ciastel de Tor inaudé l’istalaziun permanënta de Lois Anvidalfarei, che á por mirit di finanziamënc davagná tres la bandida dl concurs »Pac (Piano Arte Contemporanea)« dl Ministere dla Cultura podü gní instalada. Sëgn, dui agn do che le Museum á tut pert ala bandida en colaboraziun cun SMACH, él gnü le momënt da podëi finalmënter amiré la scoltöra de brom dl artist badiot.
Katharina Moling, direturia dl Museum Ladin Ciastel de Tor, á en ...
17 de mei 2024
Mancia un museo de el sport in Anpezo
A manco de doi ane da i Śoghe d’inverno 2026, co ra storia che và inaante, se varda chel che ‘l é stà inze sto paes, ra gares e i canpioi, da contà ‘na storia longa e bela
Par vede algo de ra storia de el sport in Anpezo, betù fora inze un museo, beśen ruà in Svizera, a Lausanne. Là ‘l é el museo olimpico, che el porta el gnon de Pierre de Coubertin, che ‘l à inventà i Śoghe moderne, a ra fin de ‘l Otozento, co ra Olimpiades d’istade 1896; par cheres d’inverno ‘l é stà da spetà Chamonix 1924. Se ciata duta chesta storia, inze sto museo in Svizera, agnó che ‘l é anche dojento video che mostra e conta chel che ‘l é suzedù. I à betù fora mile e zinchezento robes, ...
Par vede algo de ra storia de el sport in Anpezo, betù fora inze un museo, beśen ruà in Svizera, a Lausanne. Là ‘l é el museo olimpico, che el porta el gnon de Pierre de Coubertin, che ‘l à inventà i Śoghe moderne, a ra fin de ‘l Otozento, co ra Olimpiades d’istade 1896; par cheres d’inverno ‘l é stà da spetà Chamonix 1924. Se ciata duta chesta storia, inze sto museo in Svizera, agnó che ‘l é anche dojento video che mostra e conta chel che ‘l é suzedù. I à betù fora mile e zinchezento robes, ...
17 de mei 2024
L Portal Ladin ie for plu daujin
Na luegia zentrela per abiné cuntenuc per ladin: cianties, stories, tesć, teatri, autëures y liams a d'autra istituzions y servijes online. N proiet dla Union di Ladins de Gherdëina per duta la Ladinia. Ala fin d'agost saràl la prejentazion ufiziela
L Portal Ladin ie n proiet che la Union di Ladins de Gherdëina à te ciauzela bele da giut incà. La presi- dënta Sofia Stuflesser à pudù prejenté l Portal dan na grupa de reprejentanc y reprejentantes de istituzions ladines n merdi de chëst'ena tla Cësa di Ladins a Urtijëi. La prejentazion ufiziela sarà ala fin d'agost.
La presidënta dla ULG à spiegà coche l'idea sibe nasciuda dala cunseliera dla ULG Isabella Mussner, cun l pensier che l fova mpue rie y cumplicà abiné cuntenuc per ...
L Portal Ladin ie n proiet che la Union di Ladins de Gherdëina à te ciauzela bele da giut incà. La presi- dënta Sofia Stuflesser à pudù prejenté l Portal dan na grupa de reprejentanc y reprejentantes de istituzions ladines n merdi de chëst'ena tla Cësa di Ladins a Urtijëi. La prejentazion ufiziela sarà ala fin d'agost.
La presidënta dla ULG à spiegà coche l'idea sibe nasciuda dala cunseliera dla ULG Isabella Mussner, cun l pensier che l fova mpue rie y cumplicà abiné cuntenuc per ...
17 de mei 2024
Chëst’ena s’la ciaculons cun Barbara Giessner, tudëscia che ie unida te Gherdëina per lëur dan diesc ani
Dancà y da na pert
Ues’a te prejenté n curt?
Barabara Giessner Son Barbara Giessner, nasciuda tl 1963 a Minca, ulache éi vivù da pitla. Canche ove nuef ani à mi tati y mi mami giaurì na pitla pension a Völlan, sëura Lana, nscila sons ruveda a sté te Südtirol. É fat la scola per turism a Maran y é nce laurà vint ani alalongia tl ciamp dla gastronomia. Do n pez fovi stufa dla sajons: d’instà ntëur Maran y d’inviern tla Svizra o tla Dolomites, ajache ntlëuta ne fòvel tl turism mo nia drë’ stieres per dut l ann. Ora ...
Ues’a te prejenté n curt?
Barabara Giessner Son Barbara Giessner, nasciuda tl 1963 a Minca, ulache éi vivù da pitla. Canche ove nuef ani à mi tati y mi mami giaurì na pitla pension a Völlan, sëura Lana, nscila sons ruveda a sté te Südtirol. É fat la scola per turism a Maran y é nce laurà vint ani alalongia tl ciamp dla gastronomia. Do n pez fovi stufa dla sajons: d’instà ntëur Maran y d’inviern tla Svizra o tla Dolomites, ajache ntlëuta ne fòvel tl turism mo nia drë’ stieres per dut l ann. Ora ...
17 de mei 2024
Pan al pan
Comentar de pruma
»Anché jon a meter sot osservazion chela che l é la costion de la doura de la paroles piutost che de la circonlocuzions verbales te la comunicazion«. En curt podassane dir: »Ma co rejonone?«.
Anchecondì sention semper più de spes ti descorsc »giri de paroles« che se podessa schivèr zenza ge tor nia a chel che sion do a dir, o adertura paroles falèdes, che muda l segnificat.
Jà del 1965 Italo Calvino aea rejonà de »antilingua« e del 1995 Ornella Castellani Pollidori tel liber »La lingua ...
»Anché jon a meter sot osservazion chela che l é la costion de la doura de la paroles piutost che de la circonlocuzions verbales te la comunicazion«. En curt podassane dir: »Ma co rejonone?«.
Anchecondì sention semper più de spes ti descorsc »giri de paroles« che se podessa schivèr zenza ge tor nia a chel che sion do a dir, o adertura paroles falèdes, che muda l segnificat.
Jà del 1965 Italo Calvino aea rejonà de »antilingua« e del 1995 Ornella Castellani Pollidori tel liber »La lingua ...
17 de mei 2024
Scora y Turism: Cater idees por iniziatives turistiches
Referac cun esperć, vijita a imprejes dl post y l’elaboraziun de produc turistics. Döt chësc fej pert dl proiet "Scora y Turism", por i studënc dla 4. ITE da La Ila, che á lauré fora cater propostes. Davagné á "Alta Badia te cëst"
Lié la teoria cun la realté economica deforaia: insciö podesson trá adöm te püces parores le proiet "Scora y Turism" metü a jí cun i studënc y les studëntes dla 4. classa dl Istitut Tecnich Economich da La Ila. N proiet nasciü sön iniziativa dla Cooperativa Turistica Alta Badia y Alta Badia Brand, en colaboradziun cun les Scores Altes, y chëra dl ann de scora 2023/24 é bele stada la secunda ediziun, che é jüda a piz ai pröms d’aurí.
Le proiet é partí sö te döes perts. Tla pröma pert de indöt 8 ...
Lié la teoria cun la realté economica deforaia: insciö podesson trá adöm te püces parores le proiet "Scora y Turism" metü a jí cun i studënc y les studëntes dla 4. classa dl Istitut Tecnich Economich da La Ila. N proiet nasciü sön iniziativa dla Cooperativa Turistica Alta Badia y Alta Badia Brand, en colaboradziun cun les Scores Altes, y chëra dl ann de scora 2023/24 é bele stada la secunda ediziun, che é jüda a piz ai pröms d’aurí.
Le proiet é partí sö te döes perts. Tla pröma pert de indöt 8 ...
16 de mei 2024
N bel bront regiunel
Annalisa Goffi dl'Atletica Gherdëina à arjont l terzo plazamënt pra i Campiunac regiunei U18 a livel de lia
La garejeda ie stata n sada passeda a Bulsan, te n bel di de bon ciaut.
Da coche nes spiega l alenadueur Walter Kostner, possa la lies che possa fé pea pra duta la disciplines, nce se cualifiché per i Campiunac naziunei a livel de lia. »Chësc ne n’ie nia nosc cajo, ma per nëus iel bel a pudëi fé pea y l cunfront ie for interessant«, nscila Kostner.
De Gherdëina àl fat pea doi atletes, y...
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 17 de mei.
BM
La garejeda ie stata n sada passeda a Bulsan, te n bel di de bon ciaut.
Da coche nes spiega l alenadueur Walter Kostner, possa la lies che possa fé pea pra duta la disciplines, nce se cualifiché per i Campiunac naziunei a livel de lia. »Chësc ne n’ie nia nosc cajo, ma per nëus iel bel a pudëi fé pea y l cunfront ie for interessant«, nscila Kostner.
De Gherdëina àl fat pea doi atletes, y...
L articul va inant tla edizion nueva de La Usc di Ladins de duman vënderdi ai 17 de mei.
BM
16 de mei 2024
En domenia l pelegrinaje forin Baissiston
L’Union di Ladins, en ocajion del pelegrinaje de la parochies, envia i fascegn a jir a fèr la Via Crucis ladina da Neva Todescia fin al Santuarie.
En domenia ai 19 de mé la parochies de Fascia endreza l pelegrinaje tradizional de duta la val a la Madona de Baissiston. L program perveit da les 12.00 la procescion e la messa grana e da les 14.30 la corona.
Don Andrea e don Mario envia duc i fascegn a jir forin Baissiston a preèr la Madona di Dolor, en particolèr la families di bec de la catechesi, de la Pruma Confescion, de la Pruma Comunion e de la Creisema.
Te chesta ocajion l’Union di Ladins de Fascia vel tegnir su e valorisèr la Via ...
En domenia ai 19 de mé la parochies de Fascia endreza l pelegrinaje tradizional de duta la val a la Madona de Baissiston. L program perveit da les 12.00 la procescion e la messa grana e da les 14.30 la corona.
Don Andrea e don Mario envia duc i fascegn a jir forin Baissiston a preèr la Madona di Dolor, en particolèr la families di bec de la catechesi, de la Pruma Confescion, de la Pruma Comunion e de la Creisema.
Te chesta ocajion l’Union di Ladins de Fascia vel tegnir su e valorisèr la Via ...
16 de mei 2024
Duc verties a spenjer sui pedai
En mercol ai 22 de mé passarà te Fascia e i coridores del Giro e en domenia ai 26, canche l zircuit talian ruarà a piz, te noscia valèdes sarà la Marcialonga Cycling Craft.
L é temp de doi rodes, te noscia valèdes. La lenghes de catram fosch giusta renovèdes e la bandieres resa enlongia ju ge recorda ence a chi che de chest sport se cruzia pech che te pech i coridores del Giro de la Tèlia i sarà chiò.
Chela che ne tocia più da vejin de chesta edizion numer 107 de la corsa de rodes de maor nonzech nazionèl, e ence segur una de la più spetèdes e dezisives, l é la 17^ tapa, che ai 22 de mé la pearà via da Selva vin Gherdena per ruèr travers l Jouf de Sela fin a ...
L é temp de doi rodes, te noscia valèdes. La lenghes de catram fosch giusta renovèdes e la bandieres resa enlongia ju ge recorda ence a chi che de chest sport se cruzia pech che te pech i coridores del Giro de la Tèlia i sarà chiò.
Chela che ne tocia più da vejin de chesta edizion numer 107 de la corsa de rodes de maor nonzech nazionèl, e ence segur una de la più spetèdes e dezisives, l é la 17^ tapa, che ai 22 de mé la pearà via da Selva vin Gherdena per ruèr travers l Jouf de Sela fin a ...
16 de mei 2024
Fitacartieres: neva endesfides del turism
La sociazion, vidèda da la presidenta Cristina Donei, à tout dant i adempimenc burocratics e prejentà l nef logo.
Na scontrèda partezipèda e rica de intervenc e stimoi chela di sozi de la sociazion Fitacartieres de Fascia, endrezèda en lunesc ai 6 de mé te La Gran Ciasa a Soraga.
Na ocajion per meter dant prum de dut vèlch adempiment tecnich e per meter en consaputa i sozi, prejenc en dut de 63 sun presciapech 200, de la ultima normatives.
Con la reforma del Terz Setor ence la sociazion Fitacartieres cognessa se scriver ite al RUNTS (Register Unich Nazionèl del Terz Setor) e se verjer na partita IVA, ...
Na scontrèda partezipèda e rica de intervenc e stimoi chela di sozi de la sociazion Fitacartieres de Fascia, endrezèda en lunesc ai 6 de mé te La Gran Ciasa a Soraga.
Na ocajion per meter dant prum de dut vèlch adempiment tecnich e per meter en consaputa i sozi, prejenc en dut de 63 sun presciapech 200, de la ultima normatives.
Con la reforma del Terz Setor ence la sociazion Fitacartieres cognessa se scriver ite al RUNTS (Register Unich Nazionèl del Terz Setor) e se verjer na partita IVA, ...
16 de mei 2024
Se te ès sconet n recort…
Istituzions, volontariat e musega adum contra la demenzes te n bel conzert/event dal titol »La conties de la musega«
»Se te ès sconet n recort, la cianzons les lo troa«, l é con chest dit che l Comun General de Fascia, la Scola de Musega Il Pentagramma e la sociazion Rencureme se à metù adum per endrezèr n bel event.
La scomenzadiva é nasciuda tel chèder del Pian Trienal per l svilup de na comunanza amica de la persones con demenza e la se à leà ite al rich program de la Rassegna d’aisciuda de la Scola de Musega »Il Pentagramma«. L laboratorie folk coi orghegn da mantech sot la direzion del maester Daniele ...
»Se te ès sconet n recort, la cianzons les lo troa«, l é con chest dit che l Comun General de Fascia, la Scola de Musega Il Pentagramma e la sociazion Rencureme se à metù adum per endrezèr n bel event.
La scomenzadiva é nasciuda tel chèder del Pian Trienal per l svilup de na comunanza amica de la persones con demenza e la se à leà ite al rich program de la Rassegna d’aisciuda de la Scola de Musega »Il Pentagramma«. L laboratorie folk coi orghegn da mantech sot la direzion del maester Daniele ...
16 de mei 2024
Laour nte Cesa de Comun, ufizi tramudei al Taulac
Ntervent nte la seconda auzada ulache vignarà fat l nuof self del consei
Ntei dis passei i é scomencei i laour de ristruturazion de la seconda auzada de la Cesa de Comun. Con chëst intervent se jiarà a adegué la Cesa de Comun a le norme su l abatiment de le bariere architetoniche grazie ence a la relizazion de n ascensor che empermetarà ence a la jent con disabilité de podei prò a duc i ufizi. Nte la seconda auzada l é pervedù de realizé, tra l’auter, ence l nuof self per le binade del consei.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Ntei dis passei i é scomencei i laour de ristruturazion de la seconda auzada de la Cesa de Comun. Con chëst intervent se jiarà a adegué la Cesa de Comun a le norme su l abatiment de le bariere architetoniche grazie ence a la relizazion de n ascensor che empermetarà ence a la jent con disabilité de podei prò a duc i ufizi. Nte la seconda auzada l é pervedù de realizé, tra l’auter, ence l nuof self per le binade del consei.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
16 de mei 2024
Le miú lat rogor - indô - a La Val
Sciöche al é bele sté l’ann passé, á la familia de Manfred y Erica Miribung dl lüch "Les Majuns" a La Val ince en chësc iade ciafé le pest por le miú lat dla provinzia
Le titul ch’i á chirí fora por chësc articul é feter la fotocopia de chël che i â lité l’ann passé, cun la picia desfarënzia che al é laite la parora "indô". Le ciodí é tosc dit: al é le medemo argomënt, le medemo pest y la medema familia. Ai 29 d’aurí á la Lia dles Lataries de Südtirol tigní a Balsan süa sentada generala. Le presidënt á danter l’ater laldé la cualité di produc, l’afidabilité dles lataries y la popolarité dles marches südtirolejes dantadöt sön le marcé talian. Sce i produc ...
Le titul ch’i á chirí fora por chësc articul é feter la fotocopia de chël che i â lité l’ann passé, cun la picia desfarënzia che al é laite la parora "indô". Le ciodí é tosc dit: al é le medemo argomënt, le medemo pest y la medema familia. Ai 29 d’aurí á la Lia dles Lataries de Südtirol tigní a Balsan süa sentada generala. Le presidënt á danter l’ater laldé la cualité di produc, l’afidabilité dles lataries y la popolarité dles marches südtirolejes dantadöt sön le marcé talian. Sce i produc ...
15 de mei 2024
Bandira ladina: "poa" dl consëi regional
Le consëi regional dl Trentin – Südtirol á tut sö incö a gran maioranza na moziun presentada dal Team K, por regolamenté l’esposiziun dla bandira ladina ti comuns ladins dla regiun
Cun 58 usc a öna y 6 astenjiuns á le consëi regional dl Trentin – Südtirol aprové incö na moziun presentada dal Team K, che impegnëia la Junta regionala sciöche ince les Juntes dles döes provinzies da regolamenté l’esposiziun dla bandira ladina ti comuns ladins de nosta regiun. Na dezijiun che toma do passa 100 agn da canche la bandira ladina cun sü corusc bröm, blanch y vërt é gnüda adorada le pröm iade. Al ê le 1920. Cun l’azetanza de chësta moziun vëgnel preodü che la bandira ladina vëgnes ...
Cun 58 usc a öna y 6 astenjiuns á le consëi regional dl Trentin – Südtirol aprové incö na moziun presentada dal Team K, che impegnëia la Junta regionala sciöche ince les Juntes dles döes provinzies da regolamenté l’esposiziun dla bandira ladina ti comuns ladins de nosta regiun. Na dezijiun che toma do passa 100 agn da canche la bandira ladina cun sü corusc bröm, blanch y vërt é gnüda adorada le pröm iade. Al ê le 1920. Cun l’azetanza de chësta moziun vëgnel preodü che la bandira ladina vëgnes ...
15 de mei 2024
La Bánda da Fodom l’a porté sue note a Novi di Modena
Na doi dis ntra cultura, amicizia e bon mangé
Co l meis de mei l é ence scomencé per nos de la Bánda da Fodom i empegn da d’isté. Sabeda 4 son piei via bel bonora dadomán co la coriera da La Plié, s’on ciarié su mondure, strumenc, cherte da juoch e tánta alegria per se passé n fin setemana a Novi di Modena ( Mo ), ulache son jus a cugnësce la “Società Filarmonica Novese”. Chësta banda la n’a nvié per fe scoute al publico novese l nost conzert, paricé con grana dedizion via per l inviern.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
Co l meis de mei l é ence scomencé per nos de la Bánda da Fodom i empegn da d’isté. Sabeda 4 son piei via bel bonora dadomán co la coriera da La Plié, s’on ciarié su mondure, strumenc, cherte da juoch e tánta alegria per se passé n fin setemana a Novi di Modena ( Mo ), ulache son jus a cugnësce la “Società Filarmonica Novese”. Chësta banda la n’a nvié per fe scoute al publico novese l nost conzert, paricé con grana dedizion via per l inviern.
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o ...
15 de mei 2024
Istitut Culturel Ladin: deliberà n sustëni finanziel
Per cumpré hardware, njins, mascins y mubilia giapa l Istitut Culturel Ladin Micurá de Rü 15.000 euro; chësc ie unì dat pro n merdi ai 14 de mei
L Istitut Culturel Ladin Micurá de R" urganisea y sustën scumenciadives per l mantenimënt y l svilup dla rujeneda y cultura ladina. Dlongia l lëur de publicazion n con' dl raion – sibe per ladin che te d'autra rujenedes – ie na gran pert dl'ativiteies dl Istitut chëla de sustenì lies cultureles.
Dan trëi mënsc ova la Jonta provinziela deliberà l sustëni finanziel per l'atività culturela y per la agëndes de furmazion permanënta per l ann finanzier 2024. Tla senteda de n merdi ai 14 de mei àla ...
L Istitut Culturel Ladin Micurá de R" urganisea y sustën scumenciadives per l mantenimënt y l svilup dla rujeneda y cultura ladina. Dlongia l lëur de publicazion n con' dl raion – sibe per ladin che te d'autra rujenedes – ie na gran pert dl'ativiteies dl Istitut chëla de sustenì lies cultureles.
Dan trëi mënsc ova la Jonta provinziela deliberà l sustëni finanziel per l'atività culturela y per la agëndes de furmazion permanënta per l ann finanzier 2024. Tla senteda de n merdi ai 14 de mei àla ...
