De massa veluzità y fuera: la va de abiné soluzions

Data

28 de messel 2025

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L vën rujenà bele da plu ani incà dla problematica dl trafich tres la valeda y su per i jëufs, na situazion che per chëi che viv di per di cun chësc fenomenn, che vën for piec y piec, ie bele da giut nia plu da tenì ora.

Dan nosc residence iel suvënz auti sportifs y de manco, motores che passa cun na veluzità y na gran fuera che l ie propri da se spierder. N sada iel danz suzedù chel che pudëssa perdrët suzeder feter uni di. Passé via la streda per tò la curiera o pië via a pe da mont su ie belau deventa na ndesfida, sibe per nëus che vivon, che sambën nce per nosc patins. Purempo ne vëniel fat ades nia, cuntroi ne n'iel tan che deguni. La forzes dl orden che messëssa cuntrulé ne vëijen feter mei; nzidënc plu
o manco grieves iel feter uni trëi dis y l ne suzed nia.

Duc se sburdla via y ca la cumpetënzes. L semea che la streda ne sibe de deguni. Sce n rejona cun l Chemun pona vëniel dit che la cumpetënza ie dla Provinzia, la Provinzia sburdla inant »la patata bollente«, adide chëi da Sacun, al Stat y nscila inant. Dan la veles se tol duc dant de ressolver l problem te puech tëmp cun soluzions ades de marueia.

N'autra situazion che vën for piecia y piecia ie duc i auti, pulmins y camper che se fërma dongia streda su per nosc jëufs: chësc ie n auter fenomenn che ne vën nia pruibì o cuntrulà. L paradox de duta chësta situazion ie, che nosc bon patins, che fossa restei fëter trëi enes te nosc residence, ie stac sfracacei da autri de turisć che furnova su dut a sparon y che ova dut pea per durmì te auto su per chisc ëures de streda. N contlujion à mi patins finà si vacanza »al frësch« te spedel ntan che chisc autri se god l ji ju dl surëdl suinsom di jëufs te vel' plaza, per ne rujené nia de cie che y lascia ntëur via. Pona me vëniel monce dit do che me éi sciauda y dit mi minonga, che muesse tenì la musa.

L ie na situazion a dì puech ncherscëula y dut ntëur nia plu da capì. Ie pa chësc chël che nosta bela valeda de Gherdëina se merita? Ie pa chësc l turim dl 2025 o dl daunì? Ulons'a bën jì inant nscila? Ie me mbince de cuer che la istutuzions cumpetëntes, Chemuns, Provinzia o Stat, Lia di Osć y dl Turism se tole a cuer y ressolve cun fundamënt l gran problem che nes toca, sibe te Gherdëina, che te duta la Dolomites bel dai ani incà, per avëi n turism de cualità, ulache n possa se goder de plu l chiet y la belëza de nosta natura, per chëla che lonch y lerch vëniel fat retlam drët adaut coche »Dolomiti Unesco«: feter n grant cuntrast cun chel che l ie efetivamënter o–per nia dì–na gran baujia.

Chël che me damande ie dantaldut che l vënie tëut pruvedimënc dantaldut n cont de furné tan debota cun auti y motores, per la segurëza de duc che viv dlongia streda y che furnea su per i jëufs.

Ulësse mo rengrazië duc canc che a laurà pra l ntervënt de chësta pitla desgrazia.

Oswald Runggaldier »Ossdamerk«, ost, fitamajons, maester de schi y roda y paur de Selva