Monsegnor Ciola e Vivaldelli a Ispirazions d'istà

Data

09 de agost 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I apuntamenc de la rassegna va inant chesta sera, lunesc ai 9 de aost da les 21.15, te tendon de la manifestazions de Vich con »Chiara Lubich: naa e carisma de n moviment«, en mercol ai 11 a Moena con Antonio Preziosi e en jebia ai 12 a Poza con Monsegnor Giancarlo Maria Bregantini e David Murgia.
L’é stat la fradaa l tem del terzo apuntament de Ispirazions d’istà, metù a jir ai 29 de messèl te gejia de Poza. Na sera spartida te doi pèrts, una più teorica, o miec teologica, coche à dit l piovan don Andrea Malfatti che à vidà la sera, e una più pastorala, per veder en concret che coche ge vegn dat atuazion a chesta fradaa.

Sèn Francesch tachèa semper sia letres con la paroles »Fratelli tutti«, a sotrissèr apontin che sion DUC frèdes, e amò n’outa papa Francesch, che à volù ge jir dò la pedies del Sènt da Assisi a peèr via da l’inom che l’à cernù, l’à tout ispirazion da sia paroles per sia terza enciclica, dò da »Laudato si’«. La pruma »Lumen Fidei«, aea portà a compiment l tesc scomenzà da papa Benedet XVI.

L l’à dit monsegnor Nicola Ciola, sentadin onorèr de Poza che da passa 30 egn rua te chest paìsc ogne istà, che te sia pèrt teologica l’à spiegà dant da dut l segnificat de la enciclica, la maor forma de magistero pontificio dò l dogma.

Maria de Nazareth te la Divina Commedia

L biblist trentin Gregorio Vivaldelli à menà l gran publich te gejia de Pera en mèrtesc ai 3 de aost a la descorida de la fegura de Maria de Nazareth te la Divina Commedia: »Donna se’ tanto grande e tanto vali«.

Con na riflescion spetacolèra, descheche l’é te sie stil, Vivaldelli à prejentà la gran richeza de la Divina Commedia, del viac de Dante, che l’é l viac de nos enstesc, de noscia spiritualità. Con vèlch batuda ite per anter e vèlch referiment ence a noscia val de Fascia, na ironia mai fora de post, l’à rejonà soraldut de la prejenza de Maria de Nazareth endèna dut l viac de Dante, da l’Infern, passan per l Purgatorie e ruan tel Paradis.

Zenza Maria no se rua a Die e l’é belapontin tel XXXIII Canto, te l’ultim Canto del Paradis, che se troa la orazion de Sèn Bernard a la Vergine, che la prea desche la più auta e la più umola de duta la creatures, »chela che à nobilità la natura umana coscita tant che Die no à refudà de se fèr om.«

Tedant a la bela statua de la Madona te gejia de Pera, Gregorio Vivaldelli à spiegà e let sù adaut la orazion de Sèn Bernard che é ruèda con forza ti cheres de dut publich.

I apuntamenc de Ispirazions d’istà va inant chesta sera, lunesc ai 9 de aost da les 21.15, te tendon de la manifestazions de Vich con »Chiara Lubich: naa e carisma de n moviment«, en mercol ai 11 de aost da les 21.00 a Moena te sala Simonin Maza de la scoles con Antonio Preziosi che prejenta so ultim liber »Il Papa doveva morire« e en jebia ai 12 te Oratorie de Poza semper da les 21.00 con Monsegnor Giancarlo Maria Bregantini e David Murgia su »Sacro e profan, librèr la devozion da la mafies«.