Ve, passa la feides!

Data

22 de otober 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ogne an d’uton se resta encanté a veder la gran taces chières di pastreces che cour i pre, compagné dal pèster, fegura che simbolisea noscia val. Coluna él sia vita, colugn i problemes a fèr chest lurier? 


»Setember, jon. L é temp de migrèr«: scomenza con chesta paroles la cognosciuda poejìa ‘I pastori’ de Gabriele D’Annunzio. E apontin de setember se à scomenzà a veder schiapes de feides su per nesc monc e sui pre entornvia nesc paijes. Na vijion che soscedea marevea, desche vèlch da fora de anter, ma che é leèda a fil dopie con noscia jent, ajache te tempes veiores jir co la feides l era al prum post anter i lurieres di fascegn, tant che l pèster l é doventà l simbol de noscia val. Ampò enlouta i pèstres no jia stroz con mile o doimile feides, descheche sozet anchecondì che l lurier dur del pèster l é doventà vèlch da rèr.

De setember sun Sela l era Martino Fedele, n joen de 26 egn da Borgo Valsugana, ma de mère fascèna da Poza, che do aer fat la Scola de agraria a Sèn Micel jà da 7 o 8 egn l fèsc l pèster, e l é stat tout ju da Monica Kelder de Gherdena te de bie retrac. Per proèr a cognoscer e entener miec che che vel dir tramudanza e vita da pèster, la fotografa e scritora Valentina Musmeci à domanà de poder ge jir do per n an al pèster Ruggero Divan da Ciavaleis. 

Da chesta, che Valentina Musmeci recorda desche na esperienza straordenèra, l é nasciù n liber dal titol ‘Un anno col baio. Dalle Dolomiti al mar Adriatico con un pastore errante della Val di Fiemme’ (Ediciclo editore) che tol ite ence i bie retrac che é stac metui fora te desvaliva esposizions, l’ultima chest istà te Ciasa Ress fora Ciavaleis.

Apontin pean via da la mostra l é stat endrezà na lingia de scontrèdes che se à dejout dai 11 ai 15 de otober col titol »In nome del pastore«.

De più su La Usc stampèda de vender ai 20 de otober. 


 (Lucia Gross)