Dapodò chisc tochec de pèsta rostida é doventé bie torons e bon douces, adertura con marmelada o crema laìte: ensoma, i Krapfen, o cràfegn (tal. ence ‘bomboloni’), che duc anchecondì cognosc. L’é ben de chi che disc che a inventèr i krapfen sie stat na tèl Cäcilia (o Veronica)
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/25625-anter-crofegn-e-grafons#sigProId11429d961f
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/25625-anter-crofegn-e-grafons#sigProId11429d961f
Tel viajèr inant e endò per monts e per valèdes, chesta parola é ruèda en bocia romanza (voi dir en tera ladina) e coscita l’é vegnù fora i crafóns, col mudament de azent neolatin. L’inom l se à tost adatà a la pronunzia di desferenc idiomes: crafuns te Badia, crafons te Gherdena e Fodom, carafoi vin Ampez; te Fascia aon grafons per cazet, e grafogn/crafogn te la Val de sot, e per fenir grafogn ence a Col de S. Luzia. Ma osservà pa! chest tant dev’esser sozedù adertura dant dal 1200, descheche desmostra la conservazion de -a- (desche te fana, tod. Pfanne) e ence l mudament kr- > gr- (desche te fas. graton, grazèr, da aut tod. antich cratto, chrazzôn, etz.).
Donca na parola belebon veia, ruèda ite tel ladin piutost bonora che col jir del temp ence l segnificat se à n moment despartì.
Podede lejer dut su La Usc stampèda de en vender ai 17 de november del 2023 (Fabio Chiocchetti)