Anter cròfegn e grafons

Data

21 de november 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Na storia longia e belebon entorta. Te sia rubrica “Paroles fora de crigna“ Fabio Chiocchetti ne porta dant endodanef vèlch de curious leà al lengaz e la cojina.

Al scomenz l’era na parola che con magnèr e douciaries no aea nia a che veder. Cognon jir endò adertura dant da l’an Mile, canche te l’aut todesch antich (alt-hoch-deutsch) la parola krâpfo volea dir sche raza ‘lincin, rampin’. No se sà avisa ne co ne cò, ma da vèlch ora i à tacà a ge dir coscita a n bécol de pèsta fata a lincin, o a mesaluna, rostì te l’ele, tel smauz o tel seif.

Dapodò chisc tochec de pèsta rostida é doventé bie torons e bon douces, adertura con marmelada o crema laìte: ensoma, i Krapfen, o cràfegn (tal. ence ‘bomboloni’), che duc anchecondì cognosc. L’é ben de chi che disc che a inventèr i krapfen sie stat na tèl Cäcilia (o Veronica) Krapf che fajea douciaries a Viena del 1600, ma i linguisć no ge dèsc gran fé a chesta tradizion.  

Tel viajèr inant e endò per monts e per valèdes, chesta parola é ruèda en bocia romanza (voi dir en tera ladina) e coscita l’é vegnù fora i crafóns, col mudament de azent neolatin. L’inom l se à tost adatà a la pronunzia di desferenc idiomes: crafuns te Badia, crafons te Gherdena e Fodom, carafoi vin Ampez; te Fascia aon grafons per cazet, e grafogn/crafogn te la Val de sot, e per fenir grafogn ence a Col de S. Luzia. Ma osservà pa! chest tant dev’esser sozedù adertura dant dal 1200, descheche desmostra la conservazion de -a- (desche te fana, tod. Pfanne) e ence l mudament kr- > gr- (desche te fas. graton, grazèr, da aut tod. antich cratto, chrazzôn, etz.).
Donca na parola belebon veia, ruèda ite tel ladin piutost bonora che col jir del temp ence l segnificat se à n moment despartì.

Podede lejer dut su La Usc stampèda de en vender ai 17 de november del 2023  (Fabio Chiocchetti)