Ci comporta pa la "lege urbanistica" nöia?

Data

13 de merz 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I Comuns é tla fasa de transiziun, cun jügn gnaral tut jö les Comisciuns dl frabiché de comun. I ombolc ciafará plü competënza, y i proietanc plü responsabilité
La Lege provinziala urbanistica (lege nöia de teritore y contrada) nr. 9/2018 é jüda en forza l’ann passé d’isté ai 1. de messé, te n tëmp malsigü por le coronavirus y atoché tres indó y localmënter dales restriziuns soziales. Les condiziuns de vita y ativité n’é nia les plü ideales por porté inant a livel politich y tles aministraziuns publiches mudaziuns tan massives y sotes, impó majina i morins inant y plan plan s’arjigna ite nüsc comuns ales novités urbanistiches, tecnich-programatiches y ince organisatives.

I ún damané l’injenier y proietant André Terrabona cares che é sëgn les desfides pratich-organisatives sides por i comuns, por i proietanc y por chi y chëres che ó frabiché. 

La Lege Urbanistica nöia é na revoluziun dl frabiché, él pa vëi? 
»Al se trata zënz’ater de na gran inovaziun. En pröma linia nen vára da sparagné terac te nosta provinzia, en gran pert costituida da munt y bosc y raiuns olache ara ne vá nia da frabiché. Al vëgn stimé che te nosta provinzia él plü o manco 5,5% dl terac complessif che é adaté por mëte sö frabicac, y de chisc é bele bun n 1/3 anuzé. Sëgn vára spo en gran pert da capí olache les espanjiuns pó gní fates. Y dantadöt dessel gní tut en conscideraziun la poscibilité da adoré i volums de frabiches nia plü adorades, lascian invariada posiziun y numer de frabica, dit en cört: adoré danü frabiches vedles. Por i paurs che á n lüch stlüt y laora le lüch vëgnel dé la poscibilité da fá sö y avëi cina 1.500 m3 de cubatöra, chësta é na chance y ince te cer caji na desfida por patruns y chi che fej le plann. I viun, lapró, tëmps busiënc por adatamënc y atuaziuns, p.ej. él gnü fora mefodër zacan n de n adatamënt ala lege dl Superbonus 110% (le isolamënt termich ne fej nia plü cubatöra y destanza), al é gnü fora desposiziuns atuatives por la realisaziun de pighers y d’atres normes por i esperc y la comisciun tecnica di comuns.«

Liéde do deplü tla ediziun atuala stampada de La Usc di Ladins!