Le pest, dediché al vësco Joseph Gargitter, ti é por le pröm iade gnü surandé a na copia d'artisć, n pröm vare y n segnal important de daurida dl vers dla ert contemporana
Le pest Joseph Gargitter é gnü metü sö l’ann 1998 dal Forum Catolich y dala Consulta dla diozeja dles agregaziuns laiches, y al á sciöche fin chël da onoré l’opera dl Vësco y recordé i tröc agn che al á dediché cun impëgn a promöie la convivënza pazifica danter i grups etnics y la iustizia soziala sön nosc teritore. Le pest vëgn surandé vigni trëi agn a personalités, a grups o organisaziuns che laora por la pesc, la convivënza pazifica, la iustizia soziala y le man tignimënt dla creaziun tl Südtirol. Iniann á la iuria, metüda adöm da Florian Kronbichler (presidënt), la monia Klara Rieder, Marisa Dellago, Paola Carbajal, Rosmarie Crazzolara, Rosario Celi y Karl Leiter tut la dezijiiun
al’unanimité da ti surandé de pest ala copia de artisć ladins Roberta Dapunt y Lois Anvidalfarei. Chësc é le pröm iade che le pest ti vëgn surandé a na copia – liada da n percurs de unité artistica che vá bëgn sura le lian personal fora; al é ince le pröm iade che al vëgn premié porsones laora tl ciamp dla cultura yalélaprömaotachelepesttivëgn surandé a personalités ladines. La dezijiun dla iuria é gnüda motivada insciö: »Lois Anvidalfarei é n scultur, al modelëia. Roberta scrí y publichëia cun ciases edituries renomades. Ma la sort de ert i desfarenziëia, le mes saje che ai trasmët é le medemo: Lois mët tl zënter de sü laurs la porsona, cun süa forza y vulnerabilité. Les poesies de Roberta pëia ia dala porsona. Ince sce ai é conesciüs a livel nazional y internazional mantëgni strënt le raport cun süa tera ladina; daverc al monn da un n vers, contribuësci ala conservaziun de nosc raiun, cossa che ê fondamentala por le vësco Gargitter.«
Deplü t'La Usc che vëgn fora incö, vëndres ai 29 de aurí. (kp)