Roberta Dapunt y Lois Anvidalfarei pëia do le pest Gargitter

Data

29 de auril 2022

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Le pest, dediché al vësco Joseph Gargitter, ti é por le pröm iade gnü surandé a na copia d'artisć, n pröm vare y n segnal important de daurida dl vers dla ert contemporana
Le pest Joseph Gargitter é gnü metü sö l’ann 1998 dal Forum Catolich y dala Consulta dla diozeja dles agregaziuns laiches, y al á sciöche fin chël da onoré l’opera dl Vësco y recordé i tröc agn che al á dediché cun impëgn a promöie la convivënza pazifica danter i grups etnics y la iustizia soziala sön nosc teritore. Le pest vëgn surandé vigni trëi agn a personalités, a grups o organisaziuns che laora por la pesc, la convivënza pazifica, la iustizia soziala y le man­ tignimënt dla creaziun tl Südtirol. Iniann á la iuria, metüda adöm da Florian Kronbichler (presidënt), la monia Klara Rieder, Marisa Dellago, Paola Carbajal, Rosmarie Crazzolara, Rosario Celi y Karl Leiter tut la dezijiiun al’unanimité da ti surandé de pest ala copia de artisć ladins Roberta Dapunt y Lois Anvidalfarei. Chësc é le pröm iade che le pest ti vëgn surandé a na copia – liada da n percurs de unité artistica che vá bëgn sura le lian personal fora; al é ince le pröm iade che al vëgn premié porsones laora tl ciamp dla cultura yalélaprömaotachelepesttivëgn surandé a personalités ladines. La dezijiun dla iuria é gnüda motivada insciö: »Lois Anvidalfarei é n scultur, al modelëia. Roberta scrí y publichëia cun ciases edituries renomades. Ma la sort de ert i desfarenziëia, le mes­ saje che ai trasmët é le medemo: Lois mët tl zënter de sü laurs la porsona, cun süa forza y vulnerabilité. Les poesies de Roberta pëia ia dala porsona. Ince sce ai é conesciüs a livel nazional y internazional mantëgni strënt le raport cun süa tera ladina; daverc al monn da un n vers, contribuësci ala conservaziun de nosc raiun, cossa che ê fondamentala por le vësco Gargitter.«

Deplü t'La Usc che vëgn fora incö, vëndres ai 29 de aurí.   (kp)