Les cater ciandëres

Data

08 de dezember 2022

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Na cuntia d’Advënt
Cater ciandëres borjâ bel plan y chitamënter sön alté. Le chît ê tan gran che an podô aldí la conversaziun dles cater pices flames. La pröma dijô: “Iö sun la ciandëra dla pêsc, mo sön chësc monn él veres, sënn, violënza divijiuns y revalités ince danter amisc y parënc, y degügn ne vëgn plü a me chirí". Y ara se destodâ. La secunda dijô: "Iö sun la ciandëra dla fede, mo düc ó ma dagnora odëi y pié ite y mai crëie, insciö ne vëgn plü degügn a me chirí." Y ara se destodâ. La terza dijô: “Iö sun la ciandëra dla ligrëza, mo sön chësc monn él tan de pessimism, descorajamënt y tristëza, y degügn ne vëgn plü a me chirí." Y ara se destodâ. Te chël momënt rovâl adalerch n te’ pice möt che da odëi les trëi ciandëres destodades metô man da pité y dijô: “Porciodí s’ëise pa destodé, insciö él pö massa scür chiló!” Sëgn metô la cuarta ciandëra man da baié: “No pité, möt, cina che mia picia flama resta impiada, n’él nia de pordü, porciodiche cun chëra poste impié dötes les atres. Saste che ch’i sun iö? I sun la ciandëra dla speranza." Sëgn tolô le möt la ciandëra dla speranza y impiâ impara dötes les atres.
Eco ci che le tëmp d’Advënt é: n tëmp de speranza! I orun perié le Signur che al mëtes dagnora sön nosc tru na ciandëra dla speranza.

Wilhelm Curtman (1802-1871), adataziun ladina de Giuvani Pescollderungg