N ann de scora particolar é jü a piz

Data

27 de jugn 2026

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L’ann de scora 2025/26 é sté caraterisé dales protestes di maestri, che á orü dí manco proiec, mo ince n ann de scora plü "chît" y avalié. De chësc aspet y nia ma, unse baié cun Gustav Frenademez, che á stlüt ia so pröm ann da diretur dla direziun raionala d’Al Plan
Gustav Frenademez, to pröm ann de scora sciöche diretur s’arjigna da jí a piz. Tan inant ál pa respognü a tües aspetatives, tan inant él pa sté döt val’ d’ater?
Gustav Frenademez: I ne sun nia pié ia cun tröpes aspetatives. I sun pié ia cun orenté da me lauré ite tl’inciaria nöia. I ne me ess nia aspeté che al foss sté n te gran laur te ofize, chël s’á damané tröp tëmp y impëgn. I á albü dër n bun suport da pert dles secreteries y al me á fat n gran plajëi da lauré para.

T’as surantut la direziun te n ann particolar, sot al sëgn dles protestes di maestri, olache al me gnô imënt ince te scora n dilema: fá o nia fá; sce fá, spo ci pa y ci pa nia, y
i. i. Co él pa sté sciöche diretur da manajé chësta situaziun y ince da porté adöm les minunghes desfarëntes?

Chësta n’é nia stada na situaziun dër scëmpla. Sciöche diretur m’ái fat plü pinsiers. Por afronté les minunghes desfarëntes di insegnanc unse fat na lita por odëi ci che la maioranza orô fá. I un ciaré che al ne gniss nia fora de gran desfarënzies danter i paisc desvalis. Te na pröma lîta él gnü aprové da organisé les ativités y i proiec de basa, importanc por l’educaziun y le svilup dl scolar, sciöche por ejëmpl l’orientamënt profescional y proiec dedicá ala puberté. I fiduziars dles scores á ciaré da mëte jö na lista de ativités. An á renunzié ai referënc esterns a paiamënt y ai bus privac. Suradöt tles elementares á i insegnanc fat de piceres ativités organisades "te ciasa" che é dër garatades y ti á fat plajëi ai mituns.

Döta la intervista podëise lí t’La Usc di Ladins di 26 de jügn


 (Intervista: Pablo Palfrader)