Descurí n antidot o ciafé sö na medejina é n pü’ sciöche inventé val’ de nü – aladó dles leges internazionales söl intelet, genius y la creativité. Ma che la sanité é n bëgn coletif y nia n caprize,
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/14914-le-vazin-privilegh-de-puec-y-cosc-por-troec#sigProIdfc243c51eb
https://www.lausc.it/atualite/14914-le-vazin-privilegh-de-puec-y-cosc-por-troec#sigProIdfc243c51eb
Tla Germania y tla Talia, mo dantadöt te Israel, á bele miliuns de porsones podü pié do le vazin inrescí, svilupé y arjigné cun scioldi publics. Al dess ince ester sëgn na desfida etica – y nia ma plü finanziara, da fistidié che düc i labors dl monn pois arjigné ca l’antidot por organisé le miú che ara vá la vazinaziun te sü teritori.
Le monn mëss ester uní te chësc combatimënt cuntra le Covid–19, ajache al ti joa a püc sce ai é estlusivamënter ëi imuns, mo mez le monn incër ëi ia nia. Ponsun mo n iade a chi Statesc che n’á nia le mö’, no na diplomazia internazionala, no na democrazia o iustizia, por se organisé la variora por la jënt y na imunité. Tla sanité coletiva y mondiala – insciö vëgnel tres dit – ne pól nia ester privilegs, impó odunse bele sëgn do n ann de crisa por le coronavirus che "ma bele nasce te cer raiuns", impede te d’atri, á sü privilegs y garantësc na miú sanité ci altró.
Tl govern nü dla Talia báion da organisé "te ciasa" la produziun di vazins, por pordüje do al gran debojëgn da arjunje tosc na imunité te almanco le 50% dla popolaziun! Mo chiló oraral ester le patent (brevët) de chës ciases farmazeutiches che s’l tin te n armé d’or, ajache al vel plü co or!
Sce i Statesc aspeta ala produziun di vazins (che vá massa pegher !), impede se dé da fá da ciafé conzedü le patent y se organisé na produziun independënta, injomarai la ferata y l’economia tomará a tera!
Porchël ne desson nia baié de "tantiemen" y de dërc d’autur, al é da salvé vites... chiló y indlunch! (Iaco Rigo)