Le vazin: privilegh de püc, y cosć por tröc?

Data

22 de fauré 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Les organisaziuns y fabrics farmazeutiches á pié do – y pëia do dötaurela – miliuns de euro da Statesc y UE por svilupé i antidoc por le Covid–19: ne foss pa nia les vazinaziuns porchël publiches y le patënt (le brevët) lëde, por che düc i competënc pois le arjigné, ince i Statesc plü dla meseria?
Chësta cuestiun ê bele gnüda sciurada sö d’isté y d’altonn, y spo dan Nadé dala NY Times. Tan inant pó pa les imprejes farmazeutiches y dantadöt les organisaziuns BioNTech–Pfizer y Moderna se saulé y tigní socret le patent por arjigné ca les vazinaziuns anti Covid–19, do che ares á pié do miliuns de contribuc publics? An oress dí che les vazinaziuns é na "res publica" (cossa de düc), sce ares é gnüdes ciafades sö y arjignades te colaboraziuns scientifiches internazionales y cun scioldi publics!?

Descurí n antidot o ciafé sö na medejina é n pü’ sciöche inventé val’ de nü – aladó dles leges internazionales söl intelet, genius y la creativité. Ma che la sanité é n bëgn coletif y nia n caprize, chësc odunse ince sëgn tres les restriziuns che mëss valëi por düc y feter dötes les ativités! A chësc punt oresson spo dí che i baiun de na cuestiun morala, de dërc umans y nia plü de dërc d’autur!

Tla Germania y tla Talia, mo dantadöt te Israel, á bele miliuns de porsones podü pié do le vazin inrescí, svilupé y arjigné cun scioldi publics. Al dess ince ester sëgn na desfida etica – y nia ma plü finanziara, da fistidié che düc i labors dl monn pois arjigné ca l’antidot por organisé le miú che ara vá la vazinaziun te sü teritori.

Le monn mëss ester uní te chësc combatimënt cuntra le Covid–19, ajache al ti joa a püc sce ai é estlusivamënter ëi imuns, mo mez le monn incër ëi ia nia. Ponsun mo n iade a chi Statesc che n’á nia le mö’, no na diplomazia internazionala, no na democrazia o iustizia, por se organisé la variora por la jënt y na imunité. Tla sanité coletiva y mondiala – insciö vëgnel tres dit – ne pól nia ester privilegs, impó odunse bele sëgn do n ann de crisa por le coronavirus che "ma bele nasce te cer raiuns", impede te d’atri, á sü privilegs y garantësc na miú sanité ci altró.

Tl govern nü dla Talia báion da organisé "te ciasa" la produziun di vazins, por pordüje do al gran debojëgn da arjunje tosc na imunité te almanco le 50% dla popolaziun! Mo chiló oraral ester le patent (brevët) de chës ciases farmazeutiches che s’l tin te n armé d’or, ajache al vel plü co or!
Sce i Statesc aspeta ala produziun di vazins (che vá massa pegher !), impede se dé da fá da ciafé conzedü le patent y se organisé na produziun independënta, injomarai la ferata y l’economia tomará a tera! 
Porchël ne desson nia baié de "tantiemen" y de dërc d’autur, al é da salvé vites... chiló y indlunch!  (Iaco Rigo)