Na neva publicazion data fora da la Provinzia de Trent adum col MiC, l Minister de la Cultura e l ICPI, l Istitut Zentrèl per l patrimonie no materièl.
L é na zitazion dassen enteressanta, scrita da Papa Jan XXIII amò del 1963 te sia enciclica »Pacem in terris« che revèrda la mendranzes e che la é amò de gran atualità. Tant che la è stata cernuda per averjer la neva publicazion »Popoli senza Frontiere« che é stata prejentèda a la fin de jugn te la sala Heilmann del Museo Ladin.
La prejentazion é peèda via con a paroles de la diretora del Istitut Cultural Ladin Sabrina Rasom, che ge ò dat l benvegnù ai promotores e ai autores: l diretor del Istitut Zentrèl per l patrimonie no materièl (ICPI) Leandro Ventura, la etnodemoantropologa Valentina Santonico, l fotograf Roberto Galasso e l editor de Effigi, Mario Papalini.
L liber, descheche à deschiarì l diretor Ventura,
l é nasciù tel chèder de n percors peà via amò acà 10 egn, canche l ICPI col Ministèr de la Cultura à pissà de valorisèr la mendranzes recognosciudes da la lege 482 e l é stat metù a jir na lingia de scontèdes a Roma olache la comunanzes de mendranza à podù se prejentèr e se fèr cognoscer con sie lengaz durà vigni dì, ma ence con sia letradura, sia storia e etres aspec desche chel de magnadiva e prodoc tipics. Te chi egn dal 2012 al 2018 – à recordà amò Ventura – ence i ladins é rué a Roma a se fèr cognoscer. L projer de valorisazion de la mendranzes é dapò jit inant con publicazions, nasciudes sul troi de l’EXPO de Milan, per fèr cognoscer e ge dèr neva valuta a saores che jia perdui per tegnir su la biodesvalivanza. L é stat fat n prum liber che à tout ite 9 mendranzes, dapò l é ruà la proponeta de la Provinzia de Trent de meter te un soul liber la trei mendranzes del Trentin: i ladins de Fascia, i mochegn e i zimbres de Luserna.
De più su La Usc stampèda de vender ai 15 de messèl. (Lucia Gross)