Ladin, n lengaz da amèr 2026

Data

21 de fauré 2026

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I atlec olimpics e l Comun General de Fascia dessema per zelebrèr la Dì internazionèla del lengaz de la mère e tegnir su stolc nosc lengaz.



Ai 21 de firé l é la Dì internazionèla del lengaz de la mère, declarèda del 1999 da l'UNESCO – Organisazion de la Nazions Unides per l’Educazion, la Scienza e la Cultura, la Comunicazion e l’Informazion. Dai 21 de firé del 2000 vegn zelebrà, te chesta dì, l lengaz de la mère, la desvalivanza linguistica e culturèla e l multilinguism. 
I lengac, con dut chel che i raprejentea per l’identità, la comunicazion, l’integrazion sozièla, l’istruzion e l svilup, i é de gran emportanza per la persones e l mond entriech. Defat tel mond se rejona passa 7.000 lengac, ma presciapech l 40% i é do a morir fora; n risech per la biodesvalivanza linguistica.
I Servijes linguistics e culturèi del Comun General de Fascia, per recordèr e zelebrèr la Dì internazionèla del lengaz de la mère, i met a jir da 4 egn en ca l projet “Ladin, n lengaz da amèr”. Chest an i protagonisć del projet l é i atlec de Fascia che à tout pèrt ai jeghes olimpics da d’invern e i à portà la bandiera ladina tel mond.
Nosc lengaz conta ence de te: Recorda - Rencura - Rejona
l slogan slarià fora da Chiara Costazza, Cristian Deville, Martino Soracreppa, Chiara Mazzel e tropes etres che, con emozion e fèr sćiantif, i à ence avert sie scrign di recorc, per i portèr dant a la comunanza. Adum per uzèr fora la beleza de nosc lengaz, e de duc i lengac del mond.
Se siede curiousc e volede ence vo fèr n saut tel passà de nesc atlec, stajene do su la piates Facebook e Instagram del Comun General de Fascia e sul canal Youtube de TV Ladina, playlist “Ladin, n lengaz da amèr”. 
À tout pèrt al projet: Cristian Deville, Tania Detomas, Stefano Gross, Caterina Carpano, Stefano Margoni, Chiara Costazza, Igor Cigolla, Chiara Mazzel, Martino Soracreppa.

 (CGF - Servijes linguistics e culturèi)

Galaria retrac