Na percezion che ne veit mingol duc mèl enjigné e che la ne met tedant neva costions. Emben, l'é belapontin tedant da chesta situazion che chi che scrif se à pissà
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/letres/12784-fascia-sione-tedant-a-na-neva-sajon#sigProIde507d34ac3
https://www.lausc.it/letres/12784-fascia-sione-tedant-a-na-neva-sajon#sigProIde507d34ac3
Se da na man, descheche jà dit, te chisc egn la val la é cresciuda tel setor turistich, da l'autra la é cresciuda ence per chel che vèrda la defendura culturèla e linguistica, degrà a normes del statut e de la provinzia a stravardament de so status de mendranza ladina. Aboncont, a voler fèr anchecondì n bilanz sun dut chel che chesta leges les à dassen portà, se pel dir che no les à arjont na vera politica percacenta ai fins del stravardament de la mendranzes linguistiches locales. L model autonomist trentin veit segur n chèder legislatif articolà e modern, ma purampò a la fin de dut, n muie de chesta normes no les à gran ejit e fazion. Anterlauter l fat de meter ensema la realtà ladina-fascèna co la mendranzes mochena e cimbra, aldò del contest provinzièl, no l'é mai ruà a portèr n prozess positif con efec concrec per duc chenc. Alincontra, la comunanza fascèna se à arlontanà amò de più dai etres ladins de la Dolomites: la é doventèda semper più autoreferenzièla e sia spenta propositiva la se à morentà via tedant da l'autra doi mendranzes – mochena e cimbra – che les stenta co la politiches de defendura e che piutost les somea voler meter dantfora autres enteresc. A se la dir duta, soraldut foravìa, oramai la costion ladina la vegn veduda desche zeche de folcloristich o pech de più, e enveze per chel che revèrda i aspec aministratives
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/letres/12784-fascia-sione-tedant-a-na-neva-sajon#sigProIde507d34ac3
https://www.lausc.it/letres/12784-fascia-sione-tedant-a-na-neva-sajon#sigProIde507d34ac3
val »annessa«.
Curious ma autertant segnificatif somea esser ence l contest economich e turistich de Fascia. Te chest setor, enfati, la val la vegn segur veduda desche na ezelenza del turism trentin, na realtà ben afermèda e struturèda. Aboncont, chesta percezion l'à portà a madurèr, zenza voler, n sentiment de autoreferenzialità ence te chest ciamp. N efet che l vegn cà più da chel che se peissa foravia de Fascia, piutost che da chel che la é e la raprejenta dassen.
Anchecondì enveze, per voler pontèr via danef, ence co na vijion che tole ite neva spentes e obietives, la val l'à debesegn de orir na neva fasa caraterisèda da neves stimoi, neves referimenc e confronc, sibie sot l perfil cultural e sozial che economich. Fascia la cogn orir na neva sajon fata belapontin de analisa critica, scomenzadives e proponetes per se oujer al davegnir.
Più avisa, a nosc veder, i fondamenc strategics che pel portèr chest nef prozess i é da cerir tel model sozièl del Südtirol. Dal pont de veduda culturèl e linguistich, enfati, se la Val de Fascia creit con convinzion che la costion identitèra la raprejenta n valor da spener ence a livel turistich, la cogn fèr referiment a la valèdes ladines de Gherdena
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/letres/12784-fascia-sione-tedant-a-na-neva-sajon#sigProIde507d34ac3
https://www.lausc.it/letres/12784-fascia-sione-tedant-a-na-neva-sajon#sigProIde507d34ac3
Ma ence per chel che vèrda l'aspet economich e turistich, i stimoi che anchecondì pel ge vegnir encontra ai besegnes de la particolèra colocazion geografica e al contest ambiental fascian, i vegn belapontin da l'area del Südtirol. L turism da mont, la infrastrutures, i servijes, i conleamenc con e anter la valèdes, e ence l stravardament del teritorie e l sostegn ai bachegn da mont, l'é duc aspec che domana per l'ambient fascian na atenzion particolèra, aldò de chela che vegn jà metuda en esser sul teritorie de Busan. Per duta chesta rejons, te n chèder che veit la Val de Fascia pontèr via danef per na fasa post Covid-19, noscia val no pel fèr condemanco di monc desche l Sela, l Ciadenac, de la valèdes de Gherdena, Badia e la Mont de Sousc, de la zità de referiment desche Busan, e ence sessaben del model sozio-culturèl del Südtirol che l met l pluringuism al prum post, desche fondament de so status identitèr, culturèl, economich e politich.
A nosc modo de veder, se la Val de Fascia vel meter dantfora la condizions miores per pontèr via danef a ma moda percacenta, la cogn vardèr de meter jù i fondamenc no demò per la sajon turistica che vegn, ma che i posse esser de utol ence per n davegnir più dinamich e de fazion, acioché se posse ruèr a meter en jech duta la potenzialitèdes a la leta. La endesfida cogn esser chela de fèr interagir duc i atores del teritorie, ogneun aldò de so contest sozièl, identitèr, economich e culturèl troan ispirazion tel model sozio-culturèl del Südtirol che l raprejenta belapontin la sintesi de dut chel che aon dit e scrit. (Riccardo Zanoner e Giancarlo Dorich, Fascia)