Manifestazions atuales speziales

Data

17 de messel 2026

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Publichedes ai 17 de messel 2026
Bal dles Stries sön Börz
La uniun Cultura da Munt ves inviëia düc canc al Bal dles Stries en sabeda ai 25 de messé 2026 sön Börz
La manifestaziun mët man dales 15:00 cun n program por pici y gragn: n laboratore crea­tif por descurí i sonns dl bosch y d’atres ativités por mituns é arjignades ca y por chi manco jogn él la prof. Ulrike Kindl che cunta söles stries dl Südtirol y dla Val Badia. 
Dedô lascia aldí i Gota melodies meditati­ves tradizionales y folcloristiches da plü perts dl monn. Le program vá inant spo cun l’energia rock di Chasing Rabbits d’Al Plan. Max Castlunger y i Sissamba ne pó sambëgn nia mancé. Ince spo Zenzo y Ciapo sona sön pa­ladina por invié a balé melodies ch’i co­nesciun bele da pici insö. Les vibraziuns de Omkara-Soundsystem Dub stlüj spo jö la sëra. La jënt é periada da se tó para ciapí y granares por dé l’impresciun da ester por n de na stria o n striun!

Mostra y teater tla »StallArt« sal luech de Pecëi
N vënderdi ai 31 de lugio dala 18:00 iel la giaurida dla mostra di artisć Astrid Gamper, Gerald Moroder, Armint Grunt y Christian Stl sal luech de Pecëi a Urtijëi. Da dedò, dala 20:00, saràl da udëi l teater dal titul »Aufschrei«
La grupa de artisć StallArt mët a jì na mostra di artisć Astrid Gamper, Gerald Moroder, Armin Grunt y Christian Stl sal luech da Pecëi, tla via Nuaves 3 a Urtijëi. La giaurida ie n vënderdi ai 31 de lugio dala sies da sëira.
Dopro, dala ot da sëira, saràl da udëi l pez de teater dla lia KulTour dal titul »Aufschrei: oder das zwei-Personen-Stück«. L se trata de n pez che conta la storia de doi atëures che à perdù dut, ma che fej inant teater per bujën y tëma.
Per l teater iel da se nuté su sot al numer de telefonn 340 8410782, la cherta dl teater costa 15 €. Tl priesc iel nce laite velch da bever.

Ert contemporana, ci este pa pordërt?
Vijites menades tl Museum Ladin a San Martin de Tor tratan trëi jöbies doomisdé
Le Museum Ladin Ciastel de Tor inviëia a vijites menades cun Silvia Baccanti fora por la mostra dla Trienala Ladina 2026. Al é na ocajiun nöia y creativa por se dé jö cun chël gran enigma tlamé »ert contemporana«. La Trienala Ladina 2026 tol ite operes de Arno Holzknecht, Ernestina Abbühl, Fabian Feichter +Youlee Ku, Isabell Pitscheider, Barbara Tavella, Tobias Tavella y le coletif »plurale«. Do la vijita, deura le laboratore creatif por dötes y düc dai 6 ai 99 agn.
L’apuntamënt é les jöbies ai 23.07., 6.08. y 27.08., tres dales 16:00 ales 18:00. Le cost é de 10,00 € por vijita menada, workshop y entrada al museum Ciastel de Tor.
Prenotaziuns por tel. a 0474/524020 y por e-mail a prenotaziuns@museumladin.it

»Between Two Worlds«: Danter doi monc
La giaurida dla mostra sarà n vënderdi ai 24 de juni dala ot da sëira tl self dla mostres dla Lia Mostra d’Ert Circolo. La ntroduzion artistica fajerà Klaus Rungger
La mostra »Danter doi monc« se dà ju cun mumënc de transizion che ie danter chël che fova y chël che à mo da unì. Mpede se cunzentré sun cuntreres, chier la mostra la lerch che i cunlieia: l lim ulache real­teies desfrëntes se mescëida, ulache la identiteies muda y ulache l mudamënt suzed achiet. L titul ne spidlea nia mé i lëures nstësc, ma nce la situazion di artisć. Ruvei adalerch te Gherdëina da luesc desfrënc se à cunesciù Mathis Gabillard, Cle­mens Gerber, Joséphine Jobard y Damian Piazza y à mparà, laurà y ie chersciui deberieda. Śën scumëncia si troies a se spartì. Chësta mo­stra tol ite chël pitl mumënt danterite y nscila n pont de passaje ulache la esperienzes vën partides n ultim iede dan che scumëncia viajes nueves. L brum ie unì cris ora coche culëur naturel per chësta idea. L trasmët sibe de­stanza che nce ntimità, calma y l sot. L lecorda tl medemo mumënt l ciel, l’ega, la dumbria y la puscibltà. L culëur se lieia cun la tematica zentrela dla mostra: la transizion y l ntëurvia. La mostra sarà davierta nchin ai 16 de agost. N possa ti cialé de merdi y de juebia dala 16:00 nchin ala 19:00, de vënderdi dala cater domesdì nchin la diesc da sëira. Sada y dumënia pòssen ti cialé dala 10 nchin ala 12, y dala 16:00 ala 19:00.

Tosc l’opereta ladina »Franzi«
Tl zënter d’La Pli de Mareo gnaral presenté dai 6 de agost 2026 inant por ot iadi, tres dales 21:00, la opereta ladina nöia scrita da Iaco Rigo y Alex Trebo
Do l’opereta ladina tl 2018 »La Zin­gaindra«, s’arjignon a La Pli ala rapre­sentaziiun dl toch nü dal itul »Franzi«. La regia é de Erika Castlunger, la di­reziun musicala de Maria Craffonara. Les rapresentaziuns sará chisc dis: jöbia ai 6.8., vëndres ai 7.8., sabeda ai 8.8., domënia ai 9.8, y spo l’edema do, jöbia ai 13.8., vëndres ai 14.8., sabeda ai 15.8. (en Santa Maria y feragost) y do­­mënia ai 16.8.2026, dagnora dales 21:00. Les prenotaziuns di posć söles tribünes vëgn bele sëgn tutes sö tres whatsapp (menan messaji de test o audio) al nr. tel. +39 393 5137302. Dai 27 de messé inant saral ince la poscibi­lité da telefoné por prenoté.

Musiga de Beethoven, Pärt y Brahms
Le Festival Badiamusica pîta en lönesc ai 20 de messé a Corvara n conzert dl duo »Repetto & Pernthaler«, cun n repertore por cello y clavier
I dui musizisć jogn Jana Pernthaler y Raphael Repetto sona deboriada da plü co 10 agn incá. En lönesc ai 20 de messé dales 21:00 ési da aldí tl salf dles manife­staziuns a Corvara, por le conzert »Spiegel im Spiegel«. Tratan chësta serada dedicada al repertore por cello y clavier, fej i dui musizisć n iade musical fora por epoches stilistiches desvalies y ai presentará n val­gügn capolaurs dla leteratöra dla mu­siga da ciamena. 
Le toch zentral dl program sará la So­nata op. 102 n. 1 de L. v. Beethoven. I dui musizisć é bele gnüs premiá tl cheder de deplü concursc nazionai y internazionai.

Fostüs dles ëres tla musiga
En lönesc ai 27 de messé dales 21:00 sona te dlijia da La Ila le »Ensemble Maddalena«, cun n repertore de componistes che á lascé süa merscia tla musiga
Che ê pa Vittoria Aleotti, Maddalena Casulana, Julie Pinel, Kassia, Anna Amalia di Prussia o Elisabeth-Claude Jaquet de la Guerre? Te ci ambiënc laurâ y viô pa chëstes componistes? Ciodí é pa propi ëres stades bones da fá stampé y publiché sües operes, te n tëmp olache le rode dla ëra ê scialdi lié a compic da ciasa? Ci áres pa deboriada? Y cio­­dí savunse pa ciamó alde­daincö, te n tëmp de n gran barat informatif, tan püch de chëstes personalités?
Le program dl con­zert »female imprints« é dedi­ché a chëstes componistes y pre­sënta stories che se a­scogn do chëstes artistes ia. Al nasc na inrescida artistica rica de suspense y de scenars, che á le fin da fá aldí usc che ne á nia podü se lascé aldí inlaota.
Al sona le »Ensemble Maddalena« cun le sopran Maria Ladurner, Anne Suse Enßle al fabló, Philipp Comploi al cello y Alessandro Baldessarini ala liuta y tiorba.

Franz Schubert y la »Wiener Musik«
Le Festival Badiamusica vá inant ai 28 de messé dales 21:00 te gran salf a Corvara, cun n repertore de musiga popolara y tradizionala vieneja
Protagonisć dla serada é le trio »Arpeggione.200« cun Peter Hudler (chitara a archët), Andreas Teufel (orghi Schrammel) y Daniel Fuchsberger (contrachitara y zitra). Al sará da aldí n re­pertore dla »Wiener Musik« tradizionala, cun musiga de Franz Schubert, sön trëi invenziuns stromentales vienejes originales dl XIX secul. 
Ci che parô dal mëteman n’idea strava­ganta, se á tosc desmostré sciöche na porta de azes a n monn sonur spezial y poetich: la chi­tara a archët tl ensemble cun l’armonica Schrammel y la contrachitara, se desmostra na formaziun particolarmënter naturala: che­stiuns de for­mulaziun, ritm y carater se stla­rësc gonot da sores. L’apuntamënt é por en mertesc ai 28 de messé dales 21:00, tl salf dles manife­staziuns a Corvara.

Festa da d’isté te Ciasa de palsa
En domënia, ai 19 de messé vëgnel tigní te Ciasa de Palsa Ojöp Frëinademetz a San Martin la tradizionala Festa da d’isté
Le de mët man dales 9:30 cun la santa mëssa dla comunité, ciantada dal grup de mitans »Cor­Usc« da San Mar­tin de Tor. 
Dedô sarál n aperitif cun intrati­gni­­mënt musical cun Ele­na y Emanuel, cina da misdé. Döta la comu­nité, pici y gragn, é bel inviada a tó pert. 
Al nes fajess plajëi da po­­dëi ves saludé.

Saus te plaza en ocajiun dl’ilominaziun dla Tridentina
En vëndres ai 24 de messé gnará la via ferata Tridentina ilominada y al gnará dé fora spezialités da mangé, tratan la sëra abelida da musiga dal vi
»Saus te plaza« é l’inom dla manifestaziun che vëgn metüda a jí en vëndres ai 24 de messé dales 18:00 inant, sön plaza de dlijia a Calfosch. Deplü strotöres dl paisc sciöche ince uniuns, dará fora tutres, fortaies, patüc duc y d’atres spe­zialités gastronomiches. La band »Bridge Project« se cruziará dl intratignimënt musical dales 18:00 ales 21:00. La sëra sará ince caraterisada dal’ilominaziun dla via ferata de Pisciadú. N valgügn alpinisć dl grup »Croderes« se crüzia da ilominé la via ferata Tridentina, che é gnüda inaugurada dl 1960 da Germano Kostner y spo completada dl 1967 cun le punt, simbol dla via ferata. Tratan l’ilominaziun po­darán aldí sön plaza a Calfosch les melodies dla Müjiga Calfosch-Corvara, che tëgn n conzert dales 21:00 inant. Sce al foss bur’ tëmp, vëgn l’ilominaziun desdita y le conzert dla Müjiga gnará tigní te salf dles manifestaziuns a Corvara; la manifestaziun »Saus te plaza« gnará spostada ai 27.07.

GEOdi: n viac virtuèl tel temp
Descorir la geologia de la Dolomites e del Trentin l é n jech
L Museo Geologich de la Dolomites de Pardac, senta teritorièla del MUSE de Trent, envia duc, gregn e picoi dai 10 egn en su, a na esperienza fora de anter per descorir la marevees de la geologia de la Dolomites e del Trentin te n viac virtuèl. Col visor per la realtà virtuèla metù a la leta, se pel viver l’esperienza de ruèr ite a fèr pèrt de n mond maraveous anter minerèi, crepes, minieres e scenaries che no se pel se fegurèr. La scomenzadiva é stata metuda a jir de gra ai projec »GEOdi Minerali e Rocce«, che à abù l finanziament dal Fondo per la Cultura dal Minister de la Cultura, e »GEOdi Miniere« che à abù n finanziament da la Fondazion Caritro. Atività su prenotazion: l biliet al museo comprà ensema con l’esperienza GEOdi per vegnir durà per na setemèna e se pel jir ite più outes per na neva esperienza o na vijita vidèda paan demò l’atività cernuda.
Info su www.muse.it

La Bira Te Fascia
L Festival de la bira artejanèla da mont ve speta chisc dis a Ciampedel jun Ischia
L Festival de la bira artejanèla da mont, endrezà da 14 egn da la Sociazion Comunicarea per valorisèr i picoi produtores, l é a Ciampedel dai 17 ai 19 de messèl.
Vender e sabeda da les 17:00 fin mesanet e domenia da mesdì fin mesanet tel tendon jun Ischia l é dejines de bires artejanèles dal Trentin e autra regions da cercèr e compagnèr con de bona magnadiva locala. L é ence conzerc de musega dal vif folk e rock: en vender e sabeda da les 21:30 Drunken Willow e The Rumpled e en domenia da les 18:00 i Fade e dapò la finèla di mondièi. Su prenotazion i laboratories »MaltAttak« per i picoi (vender h. 17:30–sabeda h. 17:00 e domenia h. 15:00) e Masterclass de degustazion (sabeda h. 17:00 e domenia h: 16:30). Co la colaborazion de Union Birrai, ApT de Fascia e Cedea e l so­stegn de Provinzia de Trent, Comun General e FPB Cassa.
Info www.labiratefascia.it; Whatsapp 3299159877; prenotazion laboratories e masterclass: labiratefascia@gmail.com

La lerch danterite: mostra de Hermann Josef Runggaldier
N vënderdi ai 24 de lugio dala 17:00 iel la giaurida dla mostra dl artist de Urtijëi tla Hofburg de Persenon
»La lerch danterite« ie l titul dla mostra de scul­tures de Hermann Josef Runggaldier cun opres nasciudes tla relazion danter la persona y la natura. Si figures essenzieles y si opres liedes al material ie te na dimenscion danterite: danter l vester daujin y dalonc, danter se lascé udëi y se ascue­der, l corp y l uet.
L rejona ntan la giaurida: l vëscul Ivo Muser, l ambolt de Persenon Andreas Jungmann, la curadëura dla Hofburg de Persenon Kathrin Zitturi, l diretëur dla Hofburg de Persenon Pe­ter Schwienbacher.
La mostra ie davierta ntan i orares de giaurida dla Hofburg de Persenon, uni di dala 10:00 ala 18:30, y sarà da udëi nchin ai 15 de nuvëmber.
Duc ie de cuer nviei a unì a ti cialé.