Te la miniera de la Bedovina

Data

30 de messel 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Pean via dal retrat publicà te la rubrica »Chi él pa?« Fernando Brunel à tirà fora da soa crigna de recorc mingol de informazion su le miniere e sun ‘Goto’ da Soraga.

L retrat con Domenico Pederiva Goto l é fat entorn al 2000, dedant a l’entrada de le miniere de la Bedovina, sot l Mont Mulat, sora Pardac. Ti ultimes dis del an de scola ge aee proponet a la maestra Claudia de la scola popolara de Soraga na spazirada su da chele miniere con Goto, che l me aea contà de aer lurà dal 1940 al 1945.
Gio ere n muie curious de miniere, egn dant ere jit su le miniere de Schneeberg, tinsom la Ridnauntal/ Val Ridanna a pe enscin sul jouf de la valena; vindedò l é l paisc, zacan con beleche 2000 jent anter chi che luraa ti stoi, chi che luraa per i servijes, n muion de femene e familie entrie. Ló son stat tel temp del servije melitare, te l’aisciuda del 1969, canche part de le miniere era amò averte. L era l ultim temp do segur 1000 egn che le era en esser. Vegnia ciavà fora arjent e l era le più riche de minerai de l’Età de mez e del Tirol, canche amò vegnia drucà moneida a la ‘zecca’ de Maran; do i l’à tramudada a Hall, vejin a Dìspruch.

Chesta jent, omegn no auc, fosc i più gregn de n metro e 60, i me aea fat mingol imprescion e i é resté te mie recorc.

Se pel lejer dut su La Usc nr 28 dai 25 de messèl: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.



 (Fernando Brunel)