L retrat con Domenico Pederiva Goto l é fat entorn al 2000, dedant a l’entrada de le miniere de la Bedovina, sot l Mont Mulat, sora Pardac. Ti ultimes dis del an de scola ge aee proponet a la maestra Claudia de la scola popolara de Soraga na spazirada su da chele miniere con Goto, che l me aea contà de aer lurà dal 1940 al 1945.
Gio ere n muie curious de miniere, egn dant ere jit su le miniere de Schneeberg, tinsom la Ridnauntal/ Val Ridanna a pe enscin sul jouf de la valena; vindedò l é l paisc, zacan con beleche 2000 jent anter chi che luraa ti stoi, chi che luraa per i servijes, n muion de femene e familie entrie. Ló son stat tel temp del servije melitare, te l’aisciuda del 1969, canche part de le miniere era amò averte. L era l ultim temp do segur 1000 egn che le era en esser. Vegnia ciavà fora arjent e l era le più riche de minerai de l’Età de mez e del Tirol, canche amò vegnia drucà moneida a la ‘zecca’ de Maran; do i l’à tramudada a Hall, vejin a Dìspruch.
Chesta jent, omegn no auc, fosc i più gregn de n metro e 60, i me aea fat mingol imprescion e i é resté te mie recorc.
Se pel lejer dut su La Usc nr 28 dai 25 de messèl: sul sfoi stampà che se pel troèr ence te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o sul pdf per i aboné al e-paper.
(Fernando Brunel)
Te la miniera de la Bedovina
Pean via dal retrat publicà te la rubrica »Chi él pa?« Fernando Brunel à tirà fora da soa crigna de recorc mingol de informazion su le miniere e sun ‘Goto’ da Soraga.
Galaria retrac
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/30023-te-la-miniera-de-la-bedovina#sigProId1c45b5b5a2
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/30023-te-la-miniera-de-la-bedovina#sigProId1c45b5b5a2