Contra ogne sort de cativeria

Data

17 de agost 2025

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La Scola interregionèla »Le Muse e le Dolomiti« à portà en scena te teater de Navalge l’opera lirica da contia per oujes biences ‘Brundibàr’ de Hans Kràsa che à uzà fora messajes de amor e de giustizia universèi.

»Le Muse e le Dolomiti« ne à maraveà ence chest’outa. En mèrtesc ai 5 de aost la Scola interregionèla de ciantèr e teater per oujes biences e de joegn, con sia presidenta e Maestra Oda Zoe Hochscheid, à portà su la paladina de Navalge n’autra opera de gran spessor. Se trata de ‘Brundibàr’ de Hans Kràsa, n’opera lirica da contia sun libret de Adolf Hoffmeister, scrita del 1938, che la sociazion à volù meter en scena per recordèr i 80 egn da la fin de la Seconda Vera. N viac tel temp che ne à portà ti egn de la vera, de la deportazions, de la meseria ma che ne à ence soscedà pensieres e sentimenc de resilienza, de rescat, de rebelion a chel sozede ogne dì tel mond amò ence aldidanché.

L’opera Brundibàr é stata spilenèda più outes tel ciamp de conzentrament de Theresienstadt olache l era stat portà ence Kràsa, ló el l’aea adatèda ai strumenc e a la persones del ciamp a na vida da tirèr ite più jent che l era meso per la salvèr coscita da la deportazion te etres ciampes. Enceben che la sie nasciuda donca per rejons dramatiches l’opera met dant na gran richeza musicala. L é da marevea pissèr al empegn che i ge à metù enlouta per la raprejentèr ma soraldut a l’atualità di temes che la porta dant. Da sgrices la scena finèla con duc i bec un apede l auter, desche per se fèr forza, che i cianta a na ousc soula: »La vera l’aon venta nos. Aon vent percheche no aon zedù, no aane tema, percheche aon ciantà noscia ciantia algegra ensema.«

I bec e la bezes sun paladina, passa na trentina, à ciantà per cech, mantegnan la verscion originèla de l’opera, enterzan pèrts rezitèdes per talian. N empegn maor chel de emparèr la paroles te n lengaz deldut forest, ciantèr e enterpretèr si personajes, ma i é stac dalbon bravi, ence a no perder mai l temp de la musega, data dal diretor Andrea Gasperin che à vidà i sonadores sun paladina: Ornella Gottardi al flaut, Francesco Ciech al violoncel e Enrico Gibellato al piano.

A la fin del spetacol la Maestra Hochscheid à serà su dijan che »la pèsc no va mai data per segura, che l empegn per l’èrt a la beleza ne met ensema e ne fèsc capir che sion duc frèdes.« L’à recordà i bec vitimes de la vera te la Striscia de Gaza, l’à portà l salut de Liliana Segre che l’aea envià a tor pèrt al spetacol e l’à metù dant l projet de portèr chesta opera ence te la scoles percheche la dovente per duc na ocajion de dialogh e de reflescion.

De più su La Usc stampèda de en jebia ai 14 de aost del 2025

 (Monica Cigolla)