L é temp de Carnascèr e chest invern 2026 l é dalbon curt, Pèsca é jà ai prumes de oril.
Ence tel paisc de Soraga, ti egn Nonanta, à metù man na grupa de fenc a indrezèr l Carnascèr fascian, che l era jit en do sche deldut al scomenz del secol passà per desvaliva rejons. E chisc joegn aea podù se basèr su documentazions storiches che desmostra che l Carnascèr tradizionèl se l troèa ence a Soraga: bèsta lejer i scric de don Giosef Brunel de Zepon da Soraga (1820-1892) che documenta amò chesta tradizion te sie paisc a la fin del 1800. Purampò l é pa amò zachei che disc che te la Val de sot no l é mai stat portà dant l Carnascèr desche te la Val de sora con sia Gran Mèscres che fossa Bufon, Laché e Marascons, apede sessaben a n muion de autra mèscres fascènes. Personalmenter me é dat ju tel cerir documentazion, retrac del Carnascèr di egn ’50 e ’60 te la Val de sot, ti paijes de Soraga, Vich e Poza.
Podede lejer dut su La Usc dai 13 de firé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)
(Fernando Brunel de la Riza)
L Carnascèr fascian te la tradizion
Sia istoria tel paisc de Soraga tel jir di doi ultimes centenees, coche l vegnia endrezà e coche l va inant amò anchecondì.
Galaria retrac
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/31254-l-carnascer-fascian-te-la-tradizion#sigProIdaf2c29549c
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/31254-l-carnascer-fascian-te-la-tradizion#sigProIdaf2c29549c




