L Carnascèr fascian te la tradizion

Data

14 de fauré 2026

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Sia istoria tel paisc de Soraga tel jir di doi ultimes centenees, coche l vegnia endrezà e coche l va inant amò anchecondì.





L é temp de Carnascèr e chest invern 2026 l é dalbon curt, Pèsca é jà ai prumes de oril.
Ence tel paisc de Soraga, ti egn Nonanta, à metù man na grupa de fenc a indrezèr l Carnascèr fascian, che l era jit en do sche deldut al scomenz del secol passà per desvaliva rejons. E chisc joegn aea podù se basèr su documentazions storiches che desmostra che l Carnascèr tradizionèl se l troèa ence a Soraga: bèsta lejer i scric de don Giosef Brunel de Zepon da Soraga (1820-1892) che documenta amò chesta tradizion te sie paisc a la fin del 1800. Purampò l é pa amò zachei che disc che te la Val de sot no l é mai stat portà dant l Carnascèr desche te la Val de sora con sia Gran Mèscres che fossa Bufon, Laché e Marascons, apede sessaben a n muion de autra mèscres fascènes. Personalmenter me é dat ju tel cerir documentazion, retrac del Carnascèr di egn ’50 e ’60 te la Val de sot, ti paijes de Soraga, Vich e Poza.

Podede lejer dut su La Usc dai 13 de firé da ciapèr te la boteighes de sfoes de la valèdes ladines o tras abonament (info:www.lausc.it/abo o abo e-paper)


 (Fernando Brunel de la Riza)