La Usc di Ladins

Apresciapüch l'80 porcënt de dötes les plantes salvaries y coltivades vëgn impolinades da insec. Zënza chisc messasson renunzié a tröc früc y verzöra, ince ai poms. I impolinadus plü importanc é i insec sciöche la ê da mil y les ês salvaries desfarëntes (p.ej. le maratesc), les mosces, i paoi, les öspes, i chefri y les formies. Mo ince les netores y i vicí porta pro al'impolinaziun dles plantes. Ma por mirit dl'aziun de chisc impolinadus pó les plantes y le monn vegetal se mantigní inant te süa varieté.
Ince l'umanité adora por süa alimentaziun l'impolinaziun da pert di insec. Dles 107 plantes coltivades plü sovënz a livel mondial depënn 91 plü o manco dal'impolinaziun di insec. Sce i insec impolinadus ess n iade da mancé spo mesasson s'aspeté che les racoiüdes jiss zoruch cina al 90 porcënt. Tröpes d'atres plantes che vëgn coltivades te ciamps, sciöche la blâ y i res, vëgn impolinades dal vënt.
Baldi vëgnel constaté a livel mondial bele da dezenns incá che la diversité dles sorts di insec vá zoruch (za. le 40 porcënt manacia da morí fora). Les döes gaujes prinzipales de chësc fenomen é la pordüda de habitat, che vëgn trasformé te sperses por l'agricoltlra intensiva y l'urbanisaziun, y l'adoranza de produc agrochimics (coltöres y pestizig chimics-sintetics).  (kp)