I studies de Cesare Poppi fondamenc de Istitut e Museo

Data

28 de auril 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Te trei volumes l’antropologh amich di ladins ne met dant la narazion e la raprejentazion de n popul, si mic e ritualità e sia cultura materiala.



L titol l’é »Saggi di antropologia ladina e alpina«, trei gregn libres che tol ite »l’opera omnia« de Cesare Poppi per chel che vèrda noscia comunanza. L’antropologh de Bologna se à defat cruzià ben segur ence de auter te sia longia cariera, studian soraldut i ric de l’Africa, ma l’à abù semper n raport spezièl con Fascia, nasciù e cresciù dai tempes de l’università pean via dal confront col compagn de studies Fabio Chiocchetti, doventà dapò diretor de l’Istitut Cultural Ladin.

Dò passa 40 egn, duc si studies peé via con la »enrescides sul ciamp« e dapò jic inant te chest raport semper vif con noscia val, à troà la degnità che ge pervegnìa te chesta gran opera. I trei volumes, dac fora da l’Istitut Cultural Ladin te la colana ‘Studies e enrescides’ de gra al contribut de la Region Trentin Sudtirol, é stac metui ensema e rencuré a cater mans dal joen antropologh furlan Davide Ermacora, che se à cruzià ence de la traduzions di scric per ingleis, e dal diretor de l’ICL Fabio Chiocchetti.

Dò l prum volum, dedicà a la narativa orala e la raprejentazions, prejentà tel meis de november passà dedant ai studenc del cors de auta formazion Antropolad,ades te chest temp de carantena l’é stat portà a compiment ence i etres doi libres, un dedicà al Carnascèr e la ritualità e l’auter ai aspec storich-soziologics e la cultura materièla. 

L Carnascèr ladin l’é stat un di prumes argomenc de l’enteress scientifich e de l’enrescida de Poppi fin dai egn 1978-’79 e de emportanza fosc amò maora a livel concret l’é i studies del terzo volum, olache se pel veder la creazion e l’evoluzion tel temp del conzet de museo desche lech che studia e moscia l percors de na comunanza. L Museo ladin de Fascial’é apontin l resultat de chest percors, l scrign de la memoria e de l’identità pissà, volù e portà inant con determinazion fin dai egn ’78-79 da l’Istitut Cultural Ladin. 

A fèr la desferenza anter i studies porté inant da Poppi te Fascia e chi che aessa podù fèr n auter antropologh enjignà e competent l’é la vejinanza, la pascion, la simpatìa e l respet che Poppi à semper desmostrà envers noscia jent.

Chesta »trilogia« de Cesare Poppi, l’é n auter cadrel emportatn, ensema con duc chi metui a la leta te 40 egn da l’Istitut Cultural Ladin, che stèsc a fondamenc de la cultura e de l’identità ladina.

De più su La Usc stampèda de vender ai 24 de oril 2020.

 (Lucia Gross )