Spezial


14 de merz 2025
Chësta setemana on nconté Umberto Kerer: n arteján che fesc de sua ert na filosofia de vita
Dancà y da na pert
Bondì Umberto, tua vita te ne l’ave bele contada mpuò de agn fesc! Asto novité?
Bondì! Dijon che da l ultimo viade che se l’on ciacolada, no l é sté pericol de se stufé! Da nlouta la fameia l’é chersciuda e on bù l muot de se fè su cesa!
Ades sei sun Costauta, un dei plu biei luoc de Col…
Sci. L é sté n tourné a »le origini«: sun Costauta son nasciù, ilò l eva l mesc de miei noni e podei tourné ilo, con mia fameia, l é sté na gran sodisfazion.
Aldidancuoi nsomeia mposcibile podei rué a se ...
Bondì Umberto, tua vita te ne l’ave bele contada mpuò de agn fesc! Asto novité?
Bondì! Dijon che da l ultimo viade che se l’on ciacolada, no l é sté pericol de se stufé! Da nlouta la fameia l’é chersciuda e on bù l muot de se fè su cesa!
Ades sei sun Costauta, un dei plu biei luoc de Col…
Sci. L é sté n tourné a »le origini«: sun Costauta son nasciù, ilò l eva l mesc de miei noni e podei tourné ilo, con mia fameia, l é sté na gran sodisfazion.
Aldidancuoi nsomeia mposcibile podei rué a se ...


14 de merz 2025
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 4 de merz àn cherdà l joler a La Ila ulache na turista fova frida adum cun n auter y se ova fat n trauma al cë y cervel. N la à meneda tl spedel de Bulsan, coche nce n’ëila che fova tumeda, che n à ciarià plu tert sun Mont de Sëuc.Daldò iel stat n ntervënt a Réba, ulache n mut se ova rot la lesura dla man. N ie julei limpea tl spedel de Burnech, ulache n à nce menà n’ëila che n à ciarià tl tert domesdì a Colfosch per n’emergënza sanitera.Ai 5 de merz daduman ie l joler cueciun unì cherdà a ...


07 de merz 2025
Cinzia Pistoia, autora de programes per radio e televijion
Dancà y da na pert
Cinzia, peste te prejentar a nesc letores?
A mi me sà semper bel dir che son nasciuda sot le Torn del Vaiolet, sot Pra Repe proprio, ajache son da Pera. L fat de esser nasciuda sot le crepe caraterisea mingol chel che son, percheche me sente n muie leada a la natura, l sente vif daite de me e peisse de spes a dut che che la natura ne dasc. Da l’autra man me piasc ence viajar, jir stroz e me piasc pissar che l cher l é ló sot le Torn e Antermoa, e che posse l portar stroz olachemai me porta la ...
Cinzia, peste te prejentar a nesc letores?
A mi me sà semper bel dir che son nasciuda sot le Torn del Vaiolet, sot Pra Repe proprio, ajache son da Pera. L fat de esser nasciuda sot le crepe caraterisea mingol chel che son, percheche me sente n muie leada a la natura, l sente vif daite de me e peisse de spes a dut che che la natura ne dasc. Da l’autra man me piasc ence viajar, jir stroz e me piasc pissar che l cher l é ló sot le Torn e Antermoa, e che posse l portar stroz olachemai me porta la ...


07 de merz 2025
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
N lunesc ai 24 de fauré sun l tert danmesdì à la ambulanza menà n pazient, che fova tumà te hotel y se ova rot na sciabla y n uf, tla sënta dl Aiut Alpin de Puntives. N ie julei limpea tl spedel de Persenon. Da iló ie l joler dl Aiut Alpin julà sun Jëuf de Sela, ulache n ël se ova fat mel a jì cun i schi. N l à menà tl spedel de Persenon.
Domesdì ie mo n iede ruveda la ambulanza tla sënta dl Aiut Alpin, chëst iede se tratòvel de n’ëila che ie unida da nescia, povester per gauja de na alergia. L ...
Domesdì ie mo n iede ruveda la ambulanza tla sënta dl Aiut Alpin, chëst iede se tratòvel de n’ëila che ie unida da nescia, povester per gauja de na alergia. L ...


28 de fauré 2025
N jëunn de Sëlva che jirà tl Iapan a lauré coche mëinaturisć
Dancà y da na pert
Pudësses’a te prejenté n curt?
Bon di a duc, son David Runggaldier, é 27 ani y son de Sëlva. É finà da puech de studië Iapanologia a Minca y de mei jirei tl Iapan a lauré coche mëinaturisć.
Cie te à pa ispirà a studië Iapanologia?
Bele da for incà éi abù n gran nters per i »Mangas«, comics iapanejes, y »Anime«, animazions televijives iapanejes. Tres chisc ie mi nteres per l Iapan chersciù y canche na cumpania me ova fat al savëi dla puscibltà de studië Iapanologia me ovi scrit ite tl ...
Pudësses’a te prejenté n curt?
Bon di a duc, son David Runggaldier, é 27 ani y son de Sëlva. É finà da puech de studië Iapanologia a Minca y de mei jirei tl Iapan a lauré coche mëinaturisć.
Cie te à pa ispirà a studië Iapanologia?
Bele da for incà éi abù n gran nters per i »Mangas«, comics iapanejes, y »Anime«, animazions televijives iapanejes. Tres chisc ie mi nteres per l Iapan chersciù y canche na cumpania me ova fat al savëi dla puscibltà de studië Iapanologia me ovi scrit ite tl ...


28 de fauré 2025
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 17 de fauré ova n ël de S. Cristina debujën de aiut: l ti ova dat l bòt al cuer. Purtruep ne àn plu pudù fé nia.
Daldò iel stat mo n ntervënt a Col Alt/Corvara, ulache doi fova fric adum cun i schi y n jëunn dla Spania se ova trat na sciabla ora de luegia. Deberieda a si oma l àn manà tl spedel de Burnech.
De reviers tla sënta, à n’ambulanza menà adalerch un dai schi che se ova rot na giama. Cun ël iesen julei a Persenon te spedel.
Ai 18 de fauré daduman àn cherdà l joler sun l purtoi ...
Daldò iel stat mo n ntervënt a Col Alt/Corvara, ulache doi fova fric adum cun i schi y n jëunn dla Spania se ova trat na sciabla ora de luegia. Deberieda a si oma l àn manà tl spedel de Burnech.
De reviers tla sënta, à n’ambulanza menà adalerch un dai schi che se ova rot na giama. Cun ël iesen julei a Persenon te spedel.
Ai 18 de fauré daduman àn cherdà l joler sun l purtoi ...


21 de fauré 2025
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 10 de fauré iel stat n’emergënza a Urtijëi y sun Pas Pinëi. Tramedoves che se à fat mel àn menà a Puntives cun l’ambulanza y daldò a Bulsan. Danmesdì iel unit na senialazion de Prim Aiut tres n’ëura Apple. L pont fova danter Val y la Val de Chedul. Davia che l ne fova nia na bona ududa y l joler ne n’à nia pudù dé sëura, à doi sucoridëures de Gherdëina, deberieda cun vel’ uem di Destudafuech, cialà do cun na drona. L fova na senialazion negativa. Do marënda iesen furnei sun l purtoi de ...


21 de fauré 2025
Zacotan de domandes a Peter Obexer, cameraman de Rai Ladinia
Dancà y da na pert
Bun de Peter, olá este pa y ci fejte pa de bel incö?
Incö danmisdé sunsi n iade a ciasa che i laori de lëgna.
Podunse savëi olache te vires?
I abitëii a Coll te Fones, la fraziun plü alta de Fones, olache al passa la prozesciun de Jeunn dla bassa Val Badia dlungiaía jon a ciasa.
Te dijes che t’es descendënt en pert dla Val Badia?
Sce, mia besaona gnô fora dla familia de Franzl Irsara Damez de Badia.
Este gonot tles vals ladines?
Sambëgn, i laori por l’80% por Rai Ladinia, le rest por Rai Südtirol ...
Bun de Peter, olá este pa y ci fejte pa de bel incö?
Incö danmisdé sunsi n iade a ciasa che i laori de lëgna.
Podunse savëi olache te vires?
I abitëii a Coll te Fones, la fraziun plü alta de Fones, olache al passa la prozesciun de Jeunn dla bassa Val Badia dlungiaía jon a ciasa.
Te dijes che t’es descendënt en pert dla Val Badia?
Sce, mia besaona gnô fora dla familia de Franzl Irsara Damez de Badia.
Este gonot tles vals ladines?
Sambëgn, i laori por l’80% por Rai Ladinia, le rest por Rai Südtirol ...


14 de fauré 2025
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 3 de fauré ie stat l prim ntervënt per l pilot nuefSeppl Mussner sun Mont de Sëuc, ulache n ël fova tumà cun i schi y ova giapà na burta scasseda al cë. N ie julei limpea tl spedel de Bulsan, ulache n à nce menà n’ëila che ova batù l cë y à messù unì ntubeda.
N chël di iel stat mo trëi ntervënc, for sun purtoies dai schi.
Ai 4 de fauré ie n ël polach tumà cun i schi a Al Plan. Cun n os dla cuessa rot iel unì menà cun l joler tl spedel de Burnech.
Daldò iel stat mo n nzidënt sun n purtoi a ...
N chël di iel stat mo trëi ntervënc, for sun purtoies dai schi.
Ai 4 de fauré ie n ël polach tumà cun i schi a Al Plan. Cun n os dla cuessa rot iel unì menà cun l joler tl spedel de Burnech.
Daldò iel stat mo n nzidënt sun n purtoi a ...


14 de fauré 2025
Ncuoi se l’on ciacolada co la Florina Foppa, nasciuda e chersciuda n Romania, e ades al 100% fodoma!
Dancà y da na pert
Bondì Florina, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Bondì Denni! Mi son la Florina Foppa, da passa 25 agn vive nta Fodom: a pensé polito, è vivëst deplu nta Fodom che n Romania, l paisc ulache son nasciuda e chersciuda. Ades stè con mia fameia a Brenta: è na fia e n fiol.
Percié te scriveto »Foppa«?
Mi son nasciuda »Petrescu«, ma nte nosta cultura l é tradizion che co na ëla se marida la tole l inom de fameia del om; ence se mi e l Franco son maridé n Italia, è volù fè dute le ...
Bondì Florina, co te prejentásseto a zachei che no te cugnësc?
Bondì Denni! Mi son la Florina Foppa, da passa 25 agn vive nta Fodom: a pensé polito, è vivëst deplu nta Fodom che n Romania, l paisc ulache son nasciuda e chersciuda. Ades stè con mia fameia a Brenta: è na fia e n fiol.
Percié te scriveto »Foppa«?
Mi son nasciuda »Petrescu«, ma nte nosta cultura l é tradizion che co na ëla se marida la tole l inom de fameia del om; ence se mi e l Franco son maridé n Italia, è volù fè dute le ...


07 de fauré 2025
Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites
Ai 28 de jené à la zentrela de Bulsan cherdà l joler cueciun sun l purtoi Saslong, per n’ëila tudëscia che fova tumeda cun i schi. Do na prima valutazion dl dutor iesen julei limpea tl spedel de Bulsan.Ai 29 de jené ie l prim ntervënt stat sun i purtoies che porta da Colfosch sun Jëuf de Frea: n’ëila slovena fova tumeda cun i schi y se ova fat scialdi mel al spinel. Do la prima cures l’àn meneda tl spedel de Burnech, ulache n à daldò nce menà n ël che se ova fat mel ala cuessa sun l purtoi dla ...


07 de fauré 2025
Ester Pollam da Vich, la studia ciantia lirica
Dancà y da na pert
Peste te prejentèr?
Gio son Ester Pollam, son da Vich, del 2002, é fat l liceo linguistich de la Scola Ladina e ades studie ciantia lirica a la Civica Scuola di Musica Claudio Abbado de Milan.
Can aste tacà a studiar?
É scomenzà con la Scola de Musega Il Pentagramma jà canche aee 6 egn, fajee formazion musicala e coro col Maester Ilario Defrancesco. Entorn i 17 egn Ilario me à fat cognoscer la Maestra Oda Hochscheid che enlouta la tegnia lezion de vocalità e ajache aee problemes con ...
Peste te prejentèr?
Gio son Ester Pollam, son da Vich, del 2002, é fat l liceo linguistich de la Scola Ladina e ades studie ciantia lirica a la Civica Scuola di Musica Claudio Abbado de Milan.
Can aste tacà a studiar?
É scomenzà con la Scola de Musega Il Pentagramma jà canche aee 6 egn, fajee formazion musicala e coro col Maester Ilario Defrancesco. Entorn i 17 egn Ilario me à fat cognoscer la Maestra Oda Hochscheid che enlouta la tegnia lezion de vocalità e ajache aee problemes con ...


02 de fauré 2025
L Skialp te n podcast curious
L à inom ‘LETSgoSKIMO’ la lingia de trasmiscions che l joen da Cianacei Mattia Valentini porta dant per la FISI de la region Venet.
N muion ciacola de balon e ti ultimes tempes, co la Sinner mania, ence de tennis. Valgugn rejona de basket, de volley, de nodèr e ence atletica. De gra a la prestazions superlatives de Sofia Goggia, Federica Brignone e de etres campions te la garejèdes su la neif e su la giacia, ence i sport da d’invern i à semper maor lèrga anter la jent e sui social.
Anter duc, l é semper più pascioné che rejona ence de SkiMo. No demò percheche chisc l é i meisc giusć per jir sa mont co le pel, ma soraldut ...
N muion ciacola de balon e ti ultimes tempes, co la Sinner mania, ence de tennis. Valgugn rejona de basket, de volley, de nodèr e ence atletica. De gra a la prestazions superlatives de Sofia Goggia, Federica Brignone e de etres campions te la garejèdes su la neif e su la giacia, ence i sport da d’invern i à semper maor lèrga anter la jent e sui social.
Anter duc, l é semper più pascioné che rejona ence de SkiMo. No demò percheche chisc l é i meisc giusć per jir sa mont co le pel, ma soraldut ...


01 de fauré 2025
L di de la memoria te la Scola de Fascia
Per no desmentièr l oror del olocaust te la scola auta l é stat metù a jir n projet col sistem de la ‘peer education' e più che 40 studenc di ultimes doi egn à tout pèrt a la ‘Ferata de la memoria'.
En lunesc ai 27 de jené la Scola Ladina de Fascia à metù a jir n projet de ‘peer education' sul tem zentrèl de chel dì: la giornèda internazionèla de la memoria, che vigni an recorda la vitimes del olocaust. L é stat tout ite duta la classes del liceo artistich, linguistich e scientifich.
La ‘peer education', o informazion anter medemi, l é n sistem olache i studenc tol su na pèrt ativa tel ensegnament. Endèna la realisazion del projet i studenc di ultimes trei egn de scola auta se à enjignà de ...
En lunesc ai 27 de jené la Scola Ladina de Fascia à metù a jir n projet de ‘peer education' sul tem zentrèl de chel dì: la giornèda internazionèla de la memoria, che vigni an recorda la vitimes del olocaust. L é stat tout ite duta la classes del liceo artistich, linguistich e scientifich.
La ‘peer education', o informazion anter medemi, l é n sistem olache i studenc tol su na pèrt ativa tel ensegnament. Endèna la realisazion del projet i studenc di ultimes trei egn de scola auta se à enjignà de ...


31 de jené 2025
A che che cogn servir l dì de la memoria aldidanché
Cognon empienir de segnificat per l prejent la giornèda dedichèda a la memoria de la Shoah, ajache te nosc mond globalisà robes che somea dalonc les é leèdes più strentes che che che podassane pissèr.
Una de la domanes che vegn semper fora en ocajion del dì de la memoria l é: »Co él stat possibol n tèl massacher, na tèl ingiustizia?«. Te la scoles, ti mesi de informazion, endèna i evenc e la reflescions publiches se se domana coche la é stata che sot l nazism, mile e mile persones normales, zitadins e zitadines todesc, les abie podù colaborèr, zenza se meter de contra, a la politiches de eliminazion razièla e al sistem che à portà l nazifascism a copèr zirca 16 milions de persones (aldò di ...
Una de la domanes che vegn semper fora en ocajion del dì de la memoria l é: »Co él stat possibol n tèl massacher, na tèl ingiustizia?«. Te la scoles, ti mesi de informazion, endèna i evenc e la reflescions publiches se se domana coche la é stata che sot l nazism, mile e mile persones normales, zitadins e zitadines todesc, les abie podù colaborèr, zenza se meter de contra, a la politiches de eliminazion razièla e al sistem che à portà l nazifascism a copèr zirca 16 milions de persones (aldò di ...