Spezial

media/k2/galleries/29092/thumbs/danca_web.jpg
14 de merz 2025

Chësta setemana on nconté Umberto Kerer: n arteján che fesc de sua ert na filosofia de vita

Dancà y da na pert
Bondì Umberto, tua vita te ne l’ave bele contada mpuò de agn fesc! Asto novité?
Bondì! Dijon che da l ultimo viade che se l’on ciacolada, no l é sté pericol de se stufé! Da nlouta la fameia l’é chersciuda e on bù l muot de se fè su cesa!

Ades sei sun Costauta, un dei plu biei luoc de Col…

Sci. L é sté n tourné a »le ori­gini«: sun Costauta son nasciù, ilò l eva l mesc de miei noni e podei tourné ilo, con mia fameia, l é sté na gran sodisfazion.

Aldidancuoi nsomeia mposci­bile podei rué a se ...
media/k2/galleries/29091/thumbs/aad_10_25_foto2janpaulirsara_web.jpg
14 de merz 2025

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Ai 4 de merz àn cherdà l joler a La Ila ulache na turista fova frida adum cun n auter y se ova fat n trauma al cë y cervel. N la à meneda tl spedel de Bulsan, coche nce n’ëila che fova tumeda, che n à ciarià plu tert sun Mont de Sëuc.Daldò iel stat n ntervënt a Réba, ulache n mut se ova rot la lesura dla man. N ie julei limpea tl spedel de Burnech, ulache n à nce menà n’ëila che n à ciarià tl tert domesdì a Colfosch per n’emergënza sanitera.Ai 5 de merz daduman ie l joler cueciun unì cherdà a ...
media/k2/galleries/29034/thumbs/caricatura_web.jpg
07 de merz 2025

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/29039/thumbs/danca_web.jpg
07 de merz 2025

Cinzia Pistoia, autora de programes per radio e televijion

Dancà y da na pert
Cinzia, peste te prejentar a nesc letores?
A mi me sà semper bel dir che son nasciuda sot le Torn del Vaiolet, sot Pra Repe proprio, ajache son da Pera. L fat de esser nasciuda sot le crepe caraterisea mingol chel che son, percheche me sente n muie leada a la natura, l sente vif daite de me e peisse de spes a dut che che la natura ne dasc. Da l’autra man me piasc ence viajar, jir stroz e me piasc pissar che l cher l é ló sot le Torn e Antermoa, e che posse l portar stroz olachemai me porta la ...
media/k2/galleries/29038/thumbs/AAD_joler_nuef_foto_Fabian_Dalpiaz_web.jpg
07 de merz 2025

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

N lunesc ai 24 de fauré sun l tert danmesdì à la ambulanza menà n pazient, che fova tumà te hotel y se ova rot na sciabla y n uf, tla sënta dl Aiut Alpin de Puntives. N ie julei limpea tl spedel de Persenon. Da iló ie l joler dl Aiut Alpin julà sun Jëuf de Sela, ulache n ël se ova fat mel a jì cun i schi. N l à menà tl spedel de Persenon.
Domesdì ie mo n iede ruveda la ambulanza tla sënta dl Aiut Alpin, chëst iede se tratòvel de n’ëila che ie unida da nescia, povester per gauja de na alergia. L ...
media/k2/galleries/28998/thumbs/8_28.2.25_copy_web.jpg
28 de fauré 2025

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/28999/thumbs/danca_web.jpg
28 de fauré 2025

N jëunn de Sëlva che jirà tl Iapan a lauré coche mëinaturisć

Dancà y da na pert
Pudësses’a te prejenté n curt?
Bon di a duc, son David Rung­galdier, é 27 ani y son de Sëlva. É finà da puech de studië Iapa­nologia a Minca y de mei jirei tl Iapan a lauré coche mëinaturisć.

Cie te à pa ispirà a studië Iapanologia?

Bele da for incà éi abù n gran nters per i »Mangas«, comics iapanejes, y »Anime«, animazions televijives iapanejes. Tres chisc ie mi nteres per l Iapan chersciù y canche na cumpania me ova fat al savëi dla puscibltà de studië Iapanologia me ovi scrit ite tl ...
media/k2/galleries/28997/thumbs/aiut-alpin-dolomites-29-4-2017-3_foliet_web.jpg
28 de fauré 2025

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Ai 17 de fauré ova n ël de S. Cristina debujën de aiut: l ti ova dat l bòt al cuer. Purtruep ne àn plu pudù fé nia.
Daldò iel stat mo n ntervënt a Col Alt/Corvara, ulache doi fova fric adum cun i schi y n jëunn dla Spania se ova trat na sciabla ora de luegia. Deberieda a si oma l àn manà tl spedel de Burnech.
De reviers tla sënta, à n’ambu­lanza menà adalerch un dai schi che se ova rot na giama. Cun ël iesen julei a Persenon te spedel.
Ai 18 de fauré daduman àn cherdà l joler sun l purtoi ...
media/k2/galleries/28926/thumbs/7_21.2.25_copy_web.jpg
21 de fauré 2025

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/28931/thumbs/aiut-alpin-dolomites-costa-denis-51_web.jpg
21 de fauré 2025

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Ai 10 de fauré iel stat n’emergënza a Urtijëi y sun Pas Pinëi. Tramedoves che se à fat mel àn menà a Puntives cun l’ambulanza y daldò a Bulsan. Danmesdì iel unit na senialazion de Prim Aiut tres n’ëura Apple. L pont fova danter Val y la Val de Chedul. Davia che l ne fova nia na bona ududa y l joler ne n’à nia pudù dé sëura, à doi sucoridëures de Gherdëina, debe­rieda cun vel’ uem di Destudafuech, cialà do cun na drona. L fova na senialazion negativa. Do marënda iesen furnei sun l purtoi de ...
media/k2/galleries/28930/thumbs/danca_web.jpg
21 de fauré 2025

Zacotan de domandes a Peter Obexer, cameraman de Rai Ladinia

Dancà y da na pert
Bun de Peter, olá este pa y ci fejte pa de bel incö?
Incö danmisdé sunsi n iade a ciasa che i laori de lëgna.

Podunse savëi olache te vires?

I abitëii a Coll te Fones, la fraziun plü alta de Fones, olache al passa la prozesciun de Jeunn dla bassa Val Badia dlungiaía jon a ciasa.

Te dijes che t’es descendënt en pert dla Val Badia?

Sce, mia besaona gnô fora dla familia de Franzl Irsara Damez de Badia.

Este gonot tles vals ladines?

Sambëgn, i laori por l’80% por Rai Ladinia, le rest por Rai Süd­tirol ...
media/k2/galleries/28882/thumbs/aad_06_25_foliet_web.jpg
14 de fauré 2025

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Ai 3 de fauré ie stat l prim ntervënt per l pilot nuefSeppl Mussner sun Mont de Sëuc, ulache n ël fova tumà cun i schi y ova giapà na burta scas­seda al cë. N ie julei limpea tl spedel de Bulsan, ulache n à nce menà n’ëila che ova batù l cë y à messù unì ntubeda.
N chël di iel stat mo trëi ntervënc, for sun purtoies dai schi.
Ai 4 de fauré ie n ël polach tumà cun i schi a Al Plan. Cun n os dla cuessa rot iel unì menà cun l joler tl spedel de Burnech.
Daldò iel stat mo n nzidënt sun n purtoi a ...
media/k2/galleries/28880/thumbs/6_14.2.25_copy_web.jpg
14 de fauré 2025

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/28879/thumbs/danca_web.jpg
14 de fauré 2025

Ncuoi se l’on ciacolada co la Florina Foppa, nasciuda e chersciuda n Romania, e ades al 100% fodoma!

Dancà y da na pert
Bondì Florina, co te prejen­tásseto a zachei che no te cugnësc?
Bondì Denni! Mi son la Florina Foppa, da passa 25 agn vive nta Fodom: a pensé polito, è vivëst deplu nta Fodom che n Romania, l paisc ulache son nasciuda e chersciuda. Ades stè con mia fameia a Brenta: è na fia e n fiol.

Percié te scriveto »Foppa«?

Mi son nasciuda »Petrescu«, ma nte nosta cultura l é tradizion che co na ëla se marida la tole l inom de fameia del om; ence se mi e l Franco son maridé n Italia, è volù fè dute le ...
media/k2/galleries/28817/thumbs/5_7.2.25_copy_web.jpg
07 de fauré 2025

La caricatura dl'edema

de Manuel Riz
media/k2/galleries/28820/thumbs/aad_05_25_foliet_web.jpg
07 de fauré 2025

Nutizies dal Aiut Alpin Dolomites

Ai 28 de jené à la zentrela de Bulsan cherdà l joler cueciun sun l purtoi Saslong, per n’ëila tudëscia che fova tumeda cun i schi. Do na prima valutazion dl dutor iesen julei limpea tl spedel de Bulsan.Ai 29 de jené ie l prim ntervënt stat sun i purtoies che porta da Colfosch sun Jëuf de Frea: n’ëila slovena fova tumeda cun i schi y se ova fat scialdi mel al spinel. Do la prima cures l’àn meneda tl spedel de Burnech, ulache n à daldò nce menà n ël che se ova fat mel ala cuessa sun l purtoi dla ...
media/k2/galleries/28818/thumbs/danca_web.jpg
07 de fauré 2025

Ester Pollam da Vich, la studia ciantia lirica

Dancà y da na pert
Peste te prejentèr?
Gio son Ester Pollam, son da Vich, del 2002, é fat l liceo lin­guistich de la Scola Ladina e ades studie ciantia lirica a la Civica Scuola di Musica Claudio Abbado de Milan.

Can aste tacà a studiar?

É scomenzà con la Scola de Mu­sega Il Pentagramma jà canche aee 6 egn, fajee formazion musi­cala e coro col Maester Ilario Defrancesco. Entorn i 17 egn Ilario me à fat cognoscer la Maestra Oda Hochscheid che enlouta la tegnia lezion de vocalità e ajache aee problemes con ...
media/k2/galleries/28790/thumbs/LETSgoSKIMO_-_Leo_Taufer_Hermann_Debertolis_Mattia_Valentini.jpg
02 de fauré 2025

L Skialp te n podcast curious

L à inom ‘LETSgoSKIMO’ la lingia de trasmiscions che l joen da Cianacei Mattia Valentini porta dant  per la FISI de la region Venet.
N muion ciacola de balon e ti ultimes tempes, co la Sinner mania, ence de tennis. Valgugn rejona de basket, de volley, de nodèr e ence atletica. De gra a la prestazions superlatives de Sofia Goggia, Federica Brignone e de etres campions te la garejèdes su la neif e su la giacia, ence i sport da d’invern i à semper maor lèrga anter la jent e sui social.

Anter duc, l é semper più pascioné che rejona ence de SkiMo. No demò percheche chisc l é i meisc giusć per jir sa mont co le pel, ma soraldut ...
media/k2/galleries/28788/thumbs/Di_memoria_scola1.jpg
01 de fauré 2025

L di de la memoria te la Scola de Fascia

Per no desmentièr l oror del olocaust te la scola auta l é stat metù a jir n projet col sistem de la ‘peer education' e più che 40 studenc di ultimes doi egn à tout pèrt a la ‘Ferata de la memoria'.
En lunesc ai 27 de jené la Scola Ladina de Fascia à metù a jir n projet de ‘peer education' sul tem zentrèl de chel dì: la giornèda internazionèla de la memoria, che vigni an recorda la vitimes del olocaust. L é stat tout ite duta la classes del liceo artistich, linguistich e scientifich.

La ‘peer education', o informazion anter medemi, l é n sistem olache i studenc tol su na pèrt ativa tel ensegnament. Endèna la realisazion del projet i studenc di ultimes trei egn de scola auta se à enjignà de ...
media/k2/galleries/28785/thumbs/Unknown.jpg
31 de jené 2025

A che che cogn servir l dì de la memoria aldidanché

Cognon empienir de segnificat per l prejent la giornèda dedichèda a la memoria de la Shoah, ajache te nosc mond globalisà robes che somea dalonc les é leèdes più strentes che che che podassane pissèr.
Una de la domanes che vegn semper fora en ocajion del dì de la memoria l é: »Co él stat possibol n tèl massacher, na tèl ingiustizia?«. Te la scoles, ti mesi de informazion, endèna i evenc e la reflescions publiches se se domana coche la é stata che sot l nazism, mile e mile persones normales, zitadins e zitadines todesc, les abie podù colaborèr, zenza se meter de contra, a la politiches de eliminazion razièla e al sistem che à portà l nazifascism a copèr zirca 16 milions de persones (aldò di ...