L an 2023 à segnà n cedean emportant per l mond ladin: chel arjont dal Grop Ladin da Moena, sezion de l’Union di Ladins de Fascia, e da sie boletin ‘Nosha Jent’, nasciù del 1963.
L fat che n picol grop de paisc sie stat bon de tegnir viva e portèr inant per 60 egn na publicazion ladina no l é na roba da pech, amò de più se se conscidra che dut l é frut del lurier de biot volontariat de persones che à metù temp, pascion, cognoscenzes e empegn per tegnir empeà n fech de spes fiegol de identità ladina; realtèdes ben più struturèdes à zedù te n temp n muie mender.
‘Nosha Jent’ enveze, pur con vèlch picola interuzion o entardivament, l seghita a vegnir fora 4 outes
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/26477-nosha-jent-na-longia-storia-ladina#sigProIdd3617c18f9
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/26477-nosha-jent-na-longia-storia-ladina#sigProIdd3617c18f9
Apede ai numeres ‘standard’, bendeché vegn fora ence vèlch numer spezial monografich, che l Grop Ladin ensema con l’Union di Ladins de Fascia, ge sporc debant a duc i sozi.
Del 2023, do i prumes trei numeres, l é vegnù fora ence n bel numer spezial scrit per ladin (cazet) e per talian da Bepin Davarda sun sia storia da ‘senator’ de la Marcialonga: na publicazion che à abù n bel suzes. Ma chest no l à tout l post del 4° boletin del an, che l ge é stat manà a duc i sozi inant che sie fora l meis de jené.
Chest’outa mingol de entardivament l era più che giustificà ajache chest numer, dut dedicà al 60° cedean, l é sche dopie respet al solit: beleche 90 piates. Laite se pel lejer i intervenc de la presidenta Angela Chiocchetti, de la storica Maria Piccolin e de autra persones che à ret l Grop o portà inant l lurier de redazion ti egn: testimonianzes che era states portèdes dant a la festa de cedean endrezèda tel meis de november passà.
Ma soraldut te chest numer l é stat publicà la ‘Nosha Jent story’ na bela enrescida fata da Ruggero Chiocchetti Baiz e Fabio Chiocchetti del Goti, che i à portà inant per n gran pez ti egn l lurier per l boletin e che chiò i met dant n viac enteressant e curious te chisc 60 egn, travers la soracuertes e la piates di numeres de ‘Nosha Jent’ vegnui fora ti egn, e i ne sporc coscita n chèder che costituesc la memoria storica de la comunanza ladina, de Moena e no demò.
De più su La Usc stampèda de en vender ai 16 de firé.
(Lucia Gross)