La Usc - La Usc di Ladins
Nessun risultato trovato!
17 de jugn 2025
A spas per Ciampedel
La Scolina de Ciampedel ge à portà dant a la families, te la festa stata ai 30 de mé, la picola mapa lurèda fora chest an.
Chest an, do n pec de egn che no la vegnia più fata, la maestres, l ent e l Comitat de gestion de la Scolina de Ciampedel, à pissà de endrezèr endodanef la festa con la families di bec jun Ischia.
Se se à troa con genitores, frèdes e giaves en vender ai 30 de mé e ence l temp l ne à dalbon didà. Te ciamp dal balon don Mario l à ofizià na belota messa su mesura per i bec. Dapodò se é jic inant co la premiazion e promozion di bec gregn che l an che vegn jirà a la scola populèra, di mesegn che ...
Chest an, do n pec de egn che no la vegnia più fata, la maestres, l ent e l Comitat de gestion de la Scolina de Ciampedel, à pissà de endrezèr endodanef la festa con la families di bec jun Ischia.
Se se à troa con genitores, frèdes e giaves en vender ai 30 de mé e ence l temp l ne à dalbon didà. Te ciamp dal balon don Mario l à ofizià na belota messa su mesura per i bec. Dapodò se é jic inant co la premiazion e promozion di bec gregn che l an che vegn jirà a la scola populèra, di mesegn che ...
17 de jugn 2025
Pedalé cun pascion tla Dolomites
L ie stat la 15ejima edizion dla garejeda de roda da mont HERO Dolomites Südtirol
Te Sëlva iel stat na tapa dla seria de garejedes de Copa dl Mond de roda da mont UCI: la HERO Dolomites Südtirol. Dut fova scicà su y njenià ca per chësta gran manifestazion duta tl sëni dla roda. L fova trëis dis plëns de busiamënt, rodes y ntratenimënt ora per la stredes dl luech. N audiva rujenan truepa rujenedes desfrëntes, l ie unit adalerch jënt da dlonch caprò. Mëndri, granc, atlec y de tei che va cun la roda te si tëmp liede y duc canc cun un na gran pascion: la roda. Y n unëur de ...
Te Sëlva iel stat na tapa dla seria de garejedes de Copa dl Mond de roda da mont UCI: la HERO Dolomites Südtirol. Dut fova scicà su y njenià ca per chësta gran manifestazion duta tl sëni dla roda. L fova trëis dis plëns de busiamënt, rodes y ntratenimënt ora per la stredes dl luech. N audiva rujenan truepa rujenedes desfrëntes, l ie unit adalerch jënt da dlonch caprò. Mëndri, granc, atlec y de tei che va cun la roda te si tëmp liede y duc canc cun un na gran pascion: la roda. Y n unëur de ...
17 de jugn 2025
100 agn Stüdafüch La Ila: val’ impresciuns
I Stüdafüch da La Ila á fat gran festa dai 13 ai 15 de jügn, por recordé i 100 agn da canche la uniun é gnüda metüda sö ofizialmënter. I ves pitun valgünes impresciuns fotografiches, metüdes a desposiziun da Freddy Planinschek
Canche na uniun de paisc tëgn bot 100 agn alalungia, spo pón bëgn ince la vaghé da fá trëi dis de festa. Chësc á fat i Stüdafüch da La Ila, che á recordé so pröm secul tla fin dl’edema lungia dai 13 ai 15 de jügn. Na festa che á odü n program spës, cun tröc punc culminanc, na alternanza danter perts ofiziales y ocajiuns ligherzines, danter presentaziuns, desmostraziuns y tröpa aurela cörta.
Deplü sön la festa ciafëise t’La Usc di Ladins di 20 de jügn. Chiló ves pitunse intratan val’ fotografies ...
Canche na uniun de paisc tëgn bot 100 agn alalungia, spo pón bëgn ince la vaghé da fá trëi dis de festa. Chësc á fat i Stüdafüch da La Ila, che á recordé so pröm secul tla fin dl’edema lungia dai 13 ai 15 de jügn. Na festa che á odü n program spës, cun tröc punc culminanc, na alternanza danter perts ofiziales y ocajiuns ligherzines, danter presentaziuns, desmostraziuns y tröpa aurela cörta.
Deplü sön la festa ciafëise t’La Usc di Ladins di 20 de jügn. Chiló ves pitunse intratan val’ fotografies ...
17 de jugn 2025
Jì col giat in Nuova Zelanda
Chesta l’esperienza che à metù man da puoch l joven Davide Pallabazzer da Col
Na idea che bele da calche temp la girava nte la testa de Davide l’eva chela, na ota imparà ben a jì col giat, de provà a jì da n’autra banda a mete in pratega chesta sua passion. Ades, a 22 agn, l à deziso de provà per calche mes a jì a laurà in Nuova Zelanda e ciò cussì l’ocajion per imparà meo l ingleje. De chesta idea e de sua passion per l laor Davide l n’à contà de pi nte chesta intervista. (Intervista: Giulia Tasser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Na idea che bele da calche temp la girava nte la testa de Davide l’eva chela, na ota imparà ben a jì col giat, de provà a jì da n’autra banda a mete in pratega chesta sua passion. Ades, a 22 agn, l à deziso de provà per calche mes a jì a laurà in Nuova Zelanda e ciò cussì l’ocajion per imparà meo l ingleje. De chesta idea e de sua passion per l laor Davide l n’à contà de pi nte chesta intervista. (Intervista: Giulia Tasser)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
16 de jugn 2025
Balé, cianté, cujiné y jì de viac cun l KVW de Sëlva
Nce chëst'ansciuda à l KVW de Sëlva pità n prugram drët rich y desfrënt
Do che l ann passà fans jic sa mont tle Marche, ons chëst ann inò pità n viac culturel de cin’ dis a vijité la ziteies de Prag y Dresden. Ai 21 de mei sons piei via bel abenëura cun la curiera per ruvé per mesdì a Bud vige tla Republica Ceca, ulache on maià da marënda te n local tipich y daldò ons pudù vijité l gran mplant ulache l vën fat pier. Drët nteressant fòvel a udëi coche funziunea la ciadëina de produzion dai ngredienc adurvei nchin ala bozes mplenides ...
Do che l ann passà fans jic sa mont tle Marche, ons chëst ann inò pità n viac culturel de cin’ dis a vijité la ziteies de Prag y Dresden. Ai 21 de mei sons piei via bel abenëura cun la curiera per ruvé per mesdì a Bud vige tla Republica Ceca, ulache on maià da marënda te n local tipich y daldò ons pudù vijité l gran mplant ulache l vën fat pier. Drët nteressant fòvel a udëi coche funziunea la ciadëina de produzion dai ngredienc adurvei nchin ala bozes mplenides ...
16 de jugn 2025
Aede mai projetà n ort?
A Ciampedel i scolees de seconda mesènà i à lurà dut l an per dessegnèr sie nef ort che se spera posse vegnir realisà.
L #projetort te la mesènes de Ciampedel l era peà via jà acà doi egn, ma ampò al scomenz de chest an l à mudà viesta col endrez envià via dai dozenc Michela Meroni e Vincent Stambè.
Ensema col referent de la scola mesènes Alessandro Ghetta, l é stat fat n mudament te la direzion del projet. »Aon pissà de svilupèr l ort daite enveze che defora, de l projetèr su mesura - ne à despiegà la dozenta Meroni, - aon fat lezions de dessegn tecnich e coi scolees sion jic a fèr n relief de la lèrga defora. ...
L #projetort te la mesènes de Ciampedel l era peà via jà acà doi egn, ma ampò al scomenz de chest an l à mudà viesta col endrez envià via dai dozenc Michela Meroni e Vincent Stambè.
Ensema col referent de la scola mesènes Alessandro Ghetta, l é stat fat n mudament te la direzion del projet. »Aon pissà de svilupèr l ort daite enveze che defora, de l projetèr su mesura - ne à despiegà la dozenta Meroni, - aon fat lezions de dessegn tecnich e coi scolees sion jic a fèr n relief de la lèrga defora. ...
16 de jugn 2025
Luca Clara vënc a Ratschings
Chësc ultim fin dl'ena à i atlec di Gherdëina Runners fat pea pra de plu garejedes de sauté da mont su: Luca Clara à arjont l scialier plu aut a Ratschings
Inier, dumënia ai 15 de juni, iel a Ratsching sta la Ratschings Mountain Trail. Pra la Sky Trail, cun 1610 metri de deslivel y 27 chilometri de lunghëza, à Luca Clara desmustrà de vester scialdi n forma. L atlet de Gherdëina à venciù chësta trassa longia cun n tëmp de 2:46.15.
N bon resultat per i Gherdëina Runners à nce Michaela Schrott purtà a cësa, ëila ie cun n tëmp finel de 3:55.41 ruveda setima pra l'ëiles, cuarta te si categuria W2. Nce Mario Falchi y Fabian Demetz di Gherdëina Runners à ...
Inier, dumënia ai 15 de juni, iel a Ratsching sta la Ratschings Mountain Trail. Pra la Sky Trail, cun 1610 metri de deslivel y 27 chilometri de lunghëza, à Luca Clara desmustrà de vester scialdi n forma. L atlet de Gherdëina à venciù chësta trassa longia cun n tëmp de 2:46.15.
N bon resultat per i Gherdëina Runners à nce Michaela Schrott purtà a cësa, ëila ie cun n tëmp finel de 3:55.41 ruveda setima pra l'ëiles, cuarta te si categuria W2. Nce Mario Falchi y Fabian Demetz di Gherdëina Runners à ...
16 de jugn 2025
Ra longa note de ra jejes
A caminà dute aduna, da fei comunità, in śiro par ra val, intrà devozion, arte, musica, storia. Duto ‘l é scomenzà śa diesc ane: da cuatro ’l é anche in Anpezo
Caminà par un pei de ores, da fei un śiro, inze ra val de Anpezo, par inparà e vive algo de storia, de arte, musica, pitura. I à fato anche sto an ra »Longa note de ra jejes«, vendres ai 6 de śugno, a moe pi de zento parsones. Da ‘na jeja a cher’outra, se scota algo de ra Parola del Signor, se varda ‘na opera d’arte, i cianta un pei de canzos o i fesc ‘na sonada. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
Caminà par un pei de ores, da fei un śiro, inze ra val de Anpezo, par inparà e vive algo de storia, de arte, musica, pitura. I à fato anche sto an ra »Longa note de ra jejes«, vendres ai 6 de śugno, a moe pi de zento parsones. Da ‘na jeja a cher’outra, se scota algo de ra Parola del Signor, se varda ‘na opera d’arte, i cianta un pei de canzos o i fesc ‘na sonada. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
15 de jugn 2025
Ejic fascegn al concors per orghegn da mantesc
Ve meton dant vèlch curiosità e i resultac de chest concors musical che vegn endrezà dal 2021 forin Fiem.
Fora Molina se à dejout ai 24 de mé la audizions per l concors »Molina paisc del orghen da mantesc«, belapontin resservà a duc i joegn sonadores de chesta sorts de strument. L concors, peà via col 2021, l é ruà a sia quinta edizion e à tout pèrt 34 solisć e 4 gropes rué dal Trentin, dal Südtirol e dal Piemont. L é stat endrezà da la Pro Loco Ciastel-Molina e dai ensegnanc de la scola de musega Il Pentagramma Daniele Girardi e Marco Graziola.
Anter i partezipanc l é stat ence desvalives fascegn ...
Fora Molina se à dejout ai 24 de mé la audizions per l concors »Molina paisc del orghen da mantesc«, belapontin resservà a duc i joegn sonadores de chesta sorts de strument. L concors, peà via col 2021, l é ruà a sia quinta edizion e à tout pèrt 34 solisć e 4 gropes rué dal Trentin, dal Südtirol e dal Piemont. L é stat endrezà da la Pro Loco Ciastel-Molina e dai ensegnanc de la scola de musega Il Pentagramma Daniele Girardi e Marco Graziola.
Anter i partezipanc l é stat ence desvalives fascegn ...
15 de jugn 2025
N nef regolament per valorisèr cultura, lengaz e identità
La Region Trentin-Sudtirol à tout su n nef provediment per dèr fora i contribuc a la mendranzes ladina, moechena e cimbra.
La Region autonoma Trentin-Sudtirol se à endotà de n nef regolament de esecuzion de la lege regionèla dai 24 de mé del 2018, che l endreza a na vida più organica e percacenta l sistem de sostegn en favor de la mendranzes linguistiches zimbra, mochena e ladina. L provediment porta dant novitèdes emportantes per renforzèr i struments de stravardament e promozion de la richeza linguistica e culturèla del teritorie. L nef regolament à l fin de sostegnir la scomenzadives e i projec che engaissa la ...
La Region autonoma Trentin-Sudtirol se à endotà de n nef regolament de esecuzion de la lege regionèla dai 24 de mé del 2018, che l endreza a na vida più organica e percacenta l sistem de sostegn en favor de la mendranzes linguistiches zimbra, mochena e ladina. L provediment porta dant novitèdes emportantes per renforzèr i struments de stravardament e promozion de la richeza linguistica e culturèla del teritorie. L nef regolament à l fin de sostegnir la scomenzadives e i projec che engaissa la ...
15 de jugn 2025
Le Dolomiti ntra lejenda e turism da nnier e del davignì nten progét de la scola mesana
I tosac i a descorëst fora deplù tematighe de atualité e enjigné ca doi teatri per ladin
Le Dolomiti i é stade l argoment principal del progét interdisciplinar che la scola mesana de Brenta a metù a jì per l ann de scola 2024 – 2025. Via per l ann i tosac e le tosate i a bu momenc de discusción su deplù tematighe de atualité che a da ci fé con noste mont, nost ambient e nosta societé, come la natura, incuinament. Discusción ulache a tout pert, tra l auter, ence l Capocomun da Fodom Oscar Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
Le Dolomiti i é stade l argoment principal del progét interdisciplinar che la scola mesana de Brenta a metù a jì per l ann de scola 2024 – 2025. Via per l ann i tosac e le tosate i a bu momenc de discusción su deplù tematighe de atualité che a da ci fé con noste mont, nost ambient e nosta societé, come la natura, incuinament. Discusción ulache a tout pert, tra l auter, ence l Capocomun da Fodom Oscar Nagler. (LS)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
15 de jugn 2025
Tla Puglia cun la Lia da Munt
Ince chësta aisciöda á mëmbri dla Lia da Munt Ladinia albü l’ocajiun da fá n bel iade de ot dis tla Puglia, na regiun dla Talia che afascinëia por süa cultura, natöra y gastronomia
Le jore se á porté ai 17 de ma da Aunejia a Bari y da iló inant unse spo albü n bus a desposiziun por düc i trasferimënc por jí a vijité cités y por fá trekking. I un danter l’ater odü cités riches de cultura y che cunta stories de tradiziuns antiches sciöche Matera, Ostuni, Cisternino, Alberobello, Lecce, Otranto o Gallipoli. Les spazirades sön la spona dl mer y fora por les campagnes cun lëgns da orí secolars, lëgns da früt y na gran varieté de ciüfs nes á scinché sensaziuns nöies y ...
Le jore se á porté ai 17 de ma da Aunejia a Bari y da iló inant unse spo albü n bus a desposiziun por düc i trasferimënc por jí a vijité cités y por fá trekking. I un danter l’ater odü cités riches de cultura y che cunta stories de tradiziuns antiches sciöche Matera, Ostuni, Cisternino, Alberobello, Lecce, Otranto o Gallipoli. Les spazirades sön la spona dl mer y fora por les campagnes cun lëgns da orí secolars, lëgns da früt y na gran varieté de ciüfs nes á scinché sensaziuns nöies y ...
14 de jugn 2025
N Dolomites Superlingaz
Na dì de referac y confronc per endrez dl Istitut Cultural Ladin de Fascia sun standardisazion linguistica, oportunités y poscibeltés de n lingaz ladin de referiment, per daidé y sostegnì i idioms de valeda.Vardan a les cordanzes che à bon ejit te ciamps desche chel sportif o chel turistich, à dit la diretoura, dlongia a n Dolomites Superski, percie pa nia ence n Dolomites Superlingaz?
Mete man a la delibera nr 210 dl 27.01.2003 dla Provinzia de Bulsan sun l'adoranza dl lingaz ladin tl'aministrazion publica, che ova decreté desche lingac ofiziai tl Sudtirol, dlongia a todesch y talian, demé les does variantes gherdëina y badiot unitar. Chest l vare damané da trueps tl curs dla scontreda dal titul »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin«, metuda a jì en vender ai 6 de jugn a Sèn Jan dal Istitut Cultural Ladin de Fascia en ...
Mete man a la delibera nr 210 dl 27.01.2003 dla Provinzia de Bulsan sun l'adoranza dl lingaz ladin tl'aministrazion publica, che ova decreté desche lingac ofiziai tl Sudtirol, dlongia a todesch y talian, demé les does variantes gherdëina y badiot unitar. Chest l vare damané da trueps tl curs dla scontreda dal titul »Cie é pa n standard te n lingaz? Storia, endesfides, aspetatives y davegnì dl ladin«, metuda a jì en vender ai 6 de jugn a Sèn Jan dal Istitut Cultural Ladin de Fascia en ...
14 de jugn 2025
N ann plën de suzes
L Volley Gherdëina ti cëla de reviers a na sajon che ie jita bën
L Volley Gherdëina stluj śën ënghe ju la sajon, purtan a cësa n valgun de bon resultac. Scumencian dai pitli dl »minivolley« che à finà via si sajon l’ultima sada, canche i à jugà a Prad deberieda cun 200 scuadres de dut Sudtirol. Nostra scuadres dl U10 y U12 à arjont n plazamënt dater la prima 25 scuadres de 55.
Ma nia mé la mëndra scuadres: la U13 y la U15 à l ultim di de Campiunat a Kaltern finà via la sajon.
La U13 se à plazà sun l sesto plazamënt de 14 ...
L Volley Gherdëina stluj śën ënghe ju la sajon, purtan a cësa n valgun de bon resultac. Scumencian dai pitli dl »minivolley« che à finà via si sajon l’ultima sada, canche i à jugà a Prad deberieda cun 200 scuadres de dut Sudtirol. Nostra scuadres dl U10 y U12 à arjont n plazamënt dater la prima 25 scuadres de 55.
Ma nia mé la mëndra scuadres: la U13 y la U15 à l ultim di de Campiunat a Kaltern finà via la sajon.
La U13 se à plazà sun l sesto plazamënt de 14 ...
14 de jugn 2025
I scolees de Fascia e de Fodom sun Fedaa
I bec e le beze de terza, quarta e quinta de la scola populara de Vich e chi de la populara de Fodom se à troà ensema per rejonar de la valuta del giacé de la Marmolada e de l’aga.
En martesc ai 3 de jugn i bec de le clasc terze, quarte e quinte de la scola populara de Vich e i bec de la scola populara de Fodom se à troà sun jouf de Fedaa dessema al espert Norman Gasperini, che fasc part de la Comiscion Glaciologica Trentina de la S.A.T. Chest’outa per rejonar scì de la valuta de l’aga desche ressorsa indispensabola per la vita de noscia tera, ma soraldut per ge dar luster a noscia Reina de la Dolomites, la Marmolada, che l é stat per egn na gran resserva de aga e che, da ...
En martesc ai 3 de jugn i bec de le clasc terze, quarte e quinte de la scola populara de Vich e i bec de la scola populara de Fodom se à troà sun jouf de Fedaa dessema al espert Norman Gasperini, che fasc part de la Comiscion Glaciologica Trentina de la S.A.T. Chest’outa per rejonar scì de la valuta de l’aga desche ressorsa indispensabola per la vita de noscia tera, ma soraldut per ge dar luster a noscia Reina de la Dolomites, la Marmolada, che l é stat per egn na gran resserva de aga e che, da ...
14 de jugn 2025
Dut taca adum
L ie stat la giaurida dla mostra »LACORDA02« tl Tublà da Nives de Hubert Kostner
Chi de vo se lecorda pa mo dl lëur »Sasmujel« che n à udù tla sciorta de Saslonch ite l ann 2019? Chël ie n lëur che l artist Hubert Kostner ova metù ora n ucajion dl festival »Transart«: n sas de 4x5x6 metri cun 10.500 metri de corda per jì a crëp rezitleda.
N vënderdi ai 6 de juni àn fat la giaurida dla mostra »LACORDA02«, na mostra che à inò tlupà su l cunzet dl lëur dl 2019. Y nia mé chël: na pert de chësta cordes à Kostner inò sëurantëut per la mostra tl Tublà. Bele ti ...
Chi de vo se lecorda pa mo dl lëur »Sasmujel« che n à udù tla sciorta de Saslonch ite l ann 2019? Chël ie n lëur che l artist Hubert Kostner ova metù ora n ucajion dl festival »Transart«: n sas de 4x5x6 metri cun 10.500 metri de corda per jì a crëp rezitleda.
N vënderdi ai 6 de juni àn fat la giaurida dla mostra »LACORDA02«, na mostra che à inò tlupà su l cunzet dl lëur dl 2019. Y nia mé chël: na pert de chësta cordes à Kostner inò sëurantëut per la mostra tl Tublà. Bele ti ...
14 de jugn 2025
I và inaante co i laore su ra pista da bob de Ronco
L é da fenì ra noa Eugenio Monti par el mes de otobre: alolo dapò rua ra Copa del mondo e de febraro 2026 i Śoghe d’inverno
El cantier de ra noa pista da bob Eugenio Monti de Ronco ‘l é drio a śì inaante. No s’in parla deboto pi, de chel laoro, no n’é pi duto chel bateboi che ‘l é stà i mesc pasade, fin che i r’à dorada, intrà febrato e marzo, ma i và inaante. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
El cantier de ra noa pista da bob Eugenio Monti de Ronco ‘l é drio a śì inaante. No s’in parla deboto pi, de chel laoro, no n’é pi duto chel bateboi che ‘l é stà i mesc pasade, fin che i r’à dorada, intrà febrato e marzo, ma i và inaante. (MDM)
De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper
14 de jugn 2025
La ligrëza por la musiga é maiú sce ara vëgn partida
En mercui sëra, ai 28 de ma, é les scolares y i scolars dla Scora de Musiga Val Badia jüs sön paladina por le conzert de conclujiun. Por l’ocajiun s’á mostré tröc ensembli, rová adöm aposta por l’event
Cun la fin dl ann scolastich röia a piz ince l’ann musical por les scolares y i scolars dla Scora de Musiga Val Badia. Iniann s’á un di dui conzerc de conclujiun desfiré tl salf dla Ciasa Jan Batista Runcher a Badia. Tla sëra di 28 de ma s’á chësc implí danü de mitans y mituns, familiars y amisc, che é gnüs adalerch a d’ascuté sö ci che i musizisć jogn á imparé ia por l’ann musical.
Le conzert de conclujiun é n pü’ sciöche n festejamënt, pro chël che les scolares y i scolars ...
Cun la fin dl ann scolastich röia a piz ince l’ann musical por les scolares y i scolars dla Scora de Musiga Val Badia. Iniann s’á un di dui conzerc de conclujiun desfiré tl salf dla Ciasa Jan Batista Runcher a Badia. Tla sëra di 28 de ma s’á chësc implí danü de mitans y mituns, familiars y amisc, che é gnüs adalerch a d’ascuté sö ci che i musizisć jogn á imparé ia por l’ann musical.
Le conzert de conclujiun é n pü’ sciöche n festejamënt, pro chël che les scolares y i scolars ...
14 de jugn 2025
Studié a temp parzial
La unibz crieia na oferta de stude nueva, per mioré la compatibilité anter stude, vita profescionala y vita privata. L proscim vare sarà spo la "executive education"
Con l’ann de stude nuef àn tla Università Liedia de Bulsan la poscibelté de lié damì n stude academich con la vita profescionala y privata. L retour prof. Alex Weissensteiner nes à splighé ciuldì che al vegn damané de podei studié a temp parzial y sun cie ofertes nueves che al vegn bele segn laoré.
Sciche an sà, é i laours a temp parzial dret damanés. Ciuldì vuelel pa ester ence n stude a temp parzial?
Alex Weissensteiner: Ajache n stude a temp plegn n’é per tres plu persones joenes nia la dreta ...
Con l’ann de stude nuef àn tla Università Liedia de Bulsan la poscibelté de lié damì n stude academich con la vita profescionala y privata. L retour prof. Alex Weissensteiner nes à splighé ciuldì che al vegn damané de podei studié a temp parzial y sun cie ofertes nueves che al vegn bele segn laoré.
Sciche an sà, é i laours a temp parzial dret damanés. Ciuldì vuelel pa ester ence n stude a temp parzial?
Alex Weissensteiner: Ajache n stude a temp plegn n’é per tres plu persones joenes nia la dreta ...
