Atualité


30 de dezember 2024
L é mort l professor Guntram A. Plangg
L linguist amich di ladins se à destudà l dì de Nadèl. L é stat recordà dai studié e amisc ladins Fabio Chiocchetti e Paul Videsott angern a la radunanza de la Sociazion Heilmann.
«Anter i trueps professours dles universités dla Talia o forestes che se à dé ju con l ladin dolomitich, l professour Guntram Plangg é dessegur chel che é resté plu fedel a chest argoment, nia demé a livel scientifich con dejines de articoi y contribuc, ma ence a livel personal…»
Coscita scrivea l professor Paul Videsott, che per n muie de egn l é stat arlief de Plangg te l’Università de Dispruch, te la introduzion del numer 35 de Mondo Ladino dedicà ai studies toponomastics del prof. ...
«Anter i trueps professours dles universités dla Talia o forestes che se à dé ju con l ladin dolomitich, l professour Guntram Plangg é dessegur chel che é resté plu fedel a chest argoment, nia demé a livel scientifich con dejines de articoi y contribuc, ma ence a livel personal…»
Coscita scrivea l professor Paul Videsott, che per n muie de egn l é stat arlief de Plangg te l’Università de Dispruch, te la introduzion del numer 35 de Mondo Ladino dedicà ai studies toponomastics del prof. ...


29 de dezember 2024
Adincuntra al Ann Sant
Le 2025 é gnü protlamé da Papa Francësch sciöche n Ann Sant. Ai 24 de dezëmber 2024 á le Papa daurí la Porta Santa. Ia por l’ann él n gröm de apuntamënc, danter pelegrinaji diozejans y ince santificaziuns
L’Ann Sant (o Ann iubilar) 2025 porta le Moto »Peregrinantes in spem«, Pelegrins de speranza, cun chël che Papa Francësch mët sön mësa le significat de speranza, solidarieté y responsabilité deboriada. »N Ann Sant é tla vita di fedei n tëmp particolar dl renovamënt, dl pordonn y dl mëte man danü. Al pîta l’ocajiun da aprofondí la fede y da se renforzé tla comunité sön le tru dla reconziliaziun y dla pesc«, scrí la Diozeja de Balsan/Porsenú. La Porta Santa por l’Ann Sant é ...
L’Ann Sant (o Ann iubilar) 2025 porta le Moto »Peregrinantes in spem«, Pelegrins de speranza, cun chël che Papa Francësch mët sön mësa le significat de speranza, solidarieté y responsabilité deboriada. »N Ann Sant é tla vita di fedei n tëmp particolar dl renovamënt, dl pordonn y dl mëte man danü. Al pîta l’ocajiun da aprofondí la fede y da se renforzé tla comunité sön le tru dla reconziliaziun y dla pesc«, scrí la Diozeja de Balsan/Porsenú. La Porta Santa por l’Ann Sant é ...


26 de dezember 2024
I Trëi Rêsc por l’Indonesia
Cun l’ann nü se metará indô sön tru incër 5.000 rêsc, por porté tles ciases la Buna Noela de Nadé y cöie adöm spënores por n bun fin; en chësc ann cun n edl particolar sön i orfans tl’Indonesia
Passa 100 é i proiec de solidarieté che vëgn sostegnis vigni ann tres l’aziun di Trëi Rêsc, batiada sciöche le »Aiüt sot a na buna stëra«. Tla diozeja de Balsan/Porsenú vëgnera coordinada dala Schira Jonila de Südtirol y a livel de ploania da n gröm de volontares y volontars che se mët a desposiziun, deache al ó ester tröpes mans por che döt vais dl dër vers. Sce ara gareta, él dantadöt ince mirit di feter 5.000 rêsc cun sü acompagnadus, che se mët sön tru fora por ...
Passa 100 é i proiec de solidarieté che vëgn sostegnis vigni ann tres l’aziun di Trëi Rêsc, batiada sciöche le »Aiüt sot a na buna stëra«. Tla diozeja de Balsan/Porsenú vëgnera coordinada dala Schira Jonila de Südtirol y a livel de ploania da n gröm de volontares y volontars che se mët a desposiziun, deache al ó ester tröpes mans por che döt vais dl dër vers. Sce ara gareta, él dantadöt ince mirit di feter 5.000 rêsc cun sü acompagnadus, che se mët sön tru fora por ...


24 de dezember 2024
Siria e Tera Sènta, paroles de speranza del Custode P. Patton
P. Francesco Patton, franzescan trentin, l é a cef de la Custodia de Tera Sènta, la provinzia franzescana che opera te la Palestina, la Siria e etres stac. Ge aon domanà vèlch su la grieva situazion de chi lesc.
P. Francesco Patton l é l Custode de Tera Sènta. Fascia la é leèda a el e a chesta istituzion che opera te desvalives Paijes del Medie Orient, che da egn padesc per la meseries che rua da la natura, desche i teremoc, ma soraldut dai conflic creé dal om.
P. Patton à azetà de ge sporjer ai letores de La Usc sia testimonianza su la situazion de ades te chisc paijes martorié, su l’atività de la Custodia e su la prospetives per l davegnir.
No mencia i cruzies per la popolazion de Gaza, de Betlem e la ...
P. Francesco Patton l é l Custode de Tera Sènta. Fascia la é leèda a el e a chesta istituzion che opera te desvalives Paijes del Medie Orient, che da egn padesc per la meseries che rua da la natura, desche i teremoc, ma soraldut dai conflic creé dal om.
P. Patton à azetà de ge sporjer ai letores de La Usc sia testimonianza su la situazion de ades te chisc paijes martorié, su l’atività de la Custodia e su la prospetives per l davegnir.
No mencia i cruzies per la popolazion de Gaza, de Betlem e la ...


24 de dezember 2024
Ativités, sodesfazions y audanzes
Editorial
L ann 2024 và a piz con de gragn varesc y nos podon ti cialé derevers a n temp plen de evenc, projec interessanc, encontedes emozionantes y impulsc nuefs. Unfat sce dal Festival di Cors di mutons dla Ladinia a Cianacei o dal Di dla Unité Ladina a San Martin de Tor o dal pelegrinaje dla jent ladina a Oies – dlonch él vegnù fora cler tant ampl y entusiasmant che al é sté l laour de nosc volontars y apascionés a la cossa ladina che à porté pro a la garateda de truepes ...
L ann 2024 và a piz con de gragn varesc y nos podon ti cialé derevers a n temp plen de evenc, projec interessanc, encontedes emozionantes y impulsc nuefs. Unfat sce dal Festival di Cors di mutons dla Ladinia a Cianacei o dal Di dla Unité Ladina a San Martin de Tor o dal pelegrinaje dla jent ladina a Oies – dlonch él vegnù fora cler tant ampl y entusiasmant che al é sté l laour de nosc volontars y apascionés a la cossa ladina che à porté pro a la garateda de truepes ...


22 de dezember 2024
Nadé y festes zënza conflic, él poscibl? Trëi domandes a Simon Kostner
Le Nadé é la festa dla familia y dl sté adöm; dl’interaziun soziala, che pó porté tan de pesc, o ince ester tera fertila por conflic y stritaries. Co afronté conflic tratan les festes y mantigní n’atmosfera plajora, ti unse damané a Simon Kostner, consulënt por conflic personai, te familia, te scora y sön le laur
Les festes é le momënt plü alt dl sté adöm, dla condivijiun dla ligrëza, che sce partida pó ciamó deventé maiú, sciöche le conesciü Christopher McCandless á dit. Por tan che al pois stimené, pó l’atmosfera tratan na festa de familia mudé da n momënt al ater. Osservaziuns che ficia, domandes che ne stá nia bëgn sura, minunghes che vá dassënn indalater, pó porté alasvelta a conflic y stritaries danter familiars, amisc y parënc, y insciö porté a n clima döt ater che de ...
Les festes é le momënt plü alt dl sté adöm, dla condivijiun dla ligrëza, che sce partida pó ciamó deventé maiú, sciöche le conesciü Christopher McCandless á dit. Por tan che al pois stimené, pó l’atmosfera tratan na festa de familia mudé da n momënt al ater. Osservaziuns che ficia, domandes che ne stá nia bëgn sura, minunghes che vá dassënn indalater, pó porté alasvelta a conflic y stritaries danter familiars, amisc y parënc, y insciö porté a n clima döt ater che de ...


19 de dezember 2024
Na lege per i lesc e la jent da mont
L assessor regionèl a la mendranzes Luca Guglielmi à tout pèrt al avent endrezà dal Minister Roberto Calderoli sul davegnir sostegnibol de la mont.
L assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi à tout pèrt en mercol ai 11 de dezember te la sala polifunzionèla del Consei di Ministres a la XXI Giornèda Internazionèla de la Mont »Soluzions per la mont per n davegnir sostegnibol: inovazion, adatament, joegn e no demò« endrezèda dal Minister per i Afares regionèi e la Autonomies Roberto Calderoli.
N event che à volù meter l’atenzion sui temes che revèrda la mont che raprejenta n patrimonie unich ma che la cogn ge fèr front a ...
L assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi à tout pèrt en mercol ai 11 de dezember te la sala polifunzionèla del Consei di Ministres a la XXI Giornèda Internazionèla de la Mont »Soluzions per la mont per n davegnir sostegnibol: inovazion, adatament, joegn e no demò« endrezèda dal Minister per i Afares regionèi e la Autonomies Roberto Calderoli.
N event che à volù meter l’atenzion sui temes che revèrda la mont che raprejenta n patrimonie unich ma che la cogn ge fèr front a ...


19 de dezember 2024
»Brain rot« da Nadèl
Comentar de pruma
»Brain rot« l é la parola del an per l Oxford Dictionary e vel dir »coche l cef de una persona podessa se enmarcir cauja l consum desmesurà de material, mascima de chel online«. No sion più usé a se stufèr, aon de besegn do e do de stimoi: l Ennui de Inside Out 2, n sentiment de stufazion fon e esistenzièl, l é na emozion che vel dir improdutività, da chela che la sozietà ne à ensegnà a se n vardèr. Noscia vita piena de robes da fèr chiò, aló e colavia, no ne lascia l temp per l Ennui, ...
»Brain rot« l é la parola del an per l Oxford Dictionary e vel dir »coche l cef de una persona podessa se enmarcir cauja l consum desmesurà de material, mascima de chel online«. No sion più usé a se stufèr, aon de besegn do e do de stimoi: l Ennui de Inside Out 2, n sentiment de stufazion fon e esistenzièl, l é na emozion che vel dir improdutività, da chela che la sozietà ne à ensegnà a se n vardèr. Noscia vita piena de robes da fèr chiò, aló e colavia, no ne lascia l temp per l Ennui, ...


18 de dezember 2024
N pest da spartir con Amadio e i veies scritores ladins
Fabio Chiocchetti ge à dedicà l pest Tullio de Mauro, peà col liber ‘Letres da Larcioné’, al enrescidor/bacan da Vich Calligari e a duc chi che con si scric ne à fat cognoscer lengaz e cultura.
En jebia ai 12 de dezember la cultura ladina é ruèda fin a Roma no demò per l convegn su la mendranzes e la lege 482, ma ence per la premiazion de la 12^ edizion del concors »Salva la tua lingua locale«, olache l prum pest te la sezion di saggi, dedichèda al linguist Tullio de Mauro, é jit a Fabio Chiocchetti per sie liber ‘Letres da Larcioné’.
L liber de Chiocchetti é stat premià per l’emportanza de la letres de Amadio Calligari publichèdes laite, che à permetù e permet de studièr e ...
En jebia ai 12 de dezember la cultura ladina é ruèda fin a Roma no demò per l convegn su la mendranzes e la lege 482, ma ence per la premiazion de la 12^ edizion del concors »Salva la tua lingua locale«, olache l prum pest te la sezion di saggi, dedichèda al linguist Tullio de Mauro, é jit a Fabio Chiocchetti per sie liber ‘Letres da Larcioné’.
L liber de Chiocchetti é stat premià per l’emportanza de la letres de Amadio Calligari publichèdes laite, che à permetù e permet de studièr e ...


17 de dezember 2024
André Comploi diretur nü
Ci che gnô cina ciamó ma groforé adascusc, é sëgn confermé: André Comploi é le diretur nü dl Departimënt Scora y Cultura ladina
Al ê sté na sort de efet aha, ai 28 d’otober, canche l’ofize stampa dl Teatro alla Scala de Milan â lascé alsavëi che so coordinadú artistich André Comploi â tut la dezijiun da surantó n’atra inciaria. La pröma domanda che an se fajô ê: "ciüna sarál mo?". Tles ultimes edemes aldîn tres indô – söl tru nia ofizial – che Comploi ess podü surantó na posiziun importanta tl ciamp dla scora y cultura ladina. Cun incö ai 17 de dezëmber á la noela ciafé conferma. La Junta Provinziala de Südtirol á ...
Al ê sté na sort de efet aha, ai 28 d’otober, canche l’ofize stampa dl Teatro alla Scala de Milan â lascé alsavëi che so coordinadú artistich André Comploi â tut la dezijiun da surantó n’atra inciaria. La pröma domanda che an se fajô ê: "ciüna sarál mo?". Tles ultimes edemes aldîn tres indô – söl tru nia ofizial – che Comploi ess podü surantó na posiziun importanta tl ciamp dla scora y cultura ladina. Cun incö ai 17 de dezëmber á la noela ciafé conferma. La Junta Provinziala de Südtirol á ...


17 de dezember 2024
N stipendium de enrescida linguistica
L é stat aproà da la Region Trentin-Südtirol, en colaborazion con l’Università Ledia de Busan e l’Università di Studies de Verona su proponeta del assessor a la mendranzes Luca Guglielmi.
Sostegnir l’analisa di sistemes de creazion di dizionères ladins e sia evoluzion te l’era de l’inteligenza artifizièla con n focus spezifich su la metalessicografia del ladin de la Dolomites. L é l contegnù del projet che la Region à metù a jir, su proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi, con l obietif de defener e sostegnir la desvalivanza linguistica e culturèla del teritorie.
L program, che vegnarà metù a jir anter l 2025 e l 2027, se conzentrarà su la ...
Sostegnir l’analisa di sistemes de creazion di dizionères ladins e sia evoluzion te l’era de l’inteligenza artifizièla con n focus spezifich su la metalessicografia del ladin de la Dolomites. L é l contegnù del projet che la Region à metù a jir, su proponeta del assessor regionèl a la mendranzes linguistiches Luca Guglielmi, con l obietif de defener e sostegnir la desvalivanza linguistica e culturèla del teritorie.
L program, che vegnarà metù a jir anter l 2025 e l 2027, se conzentrarà su la ...


13 de dezember 2024
Nia dut or per i Ladins
Comentar de pruma
L ie unì ora i resultac dl Censimënt Linguistich 2024 tla Provinzia de Bulsan y n à udù che l grup linguistich talian ie chersciù de 0,98% y à nscila arjont l 26,98% dla populazion, chël tudësch ie calà dl 0,80%, ruvan al 68,61% y chël ladin ie calà dl 0,12%, che monta ora a 4,41 dla popoulazion.
I respunsabli politics se à spazà a dì che sustanzialmënter se tratel de n resultat stabil, che desmostra che la autonomia provinziela garantësc duc trëi i grups linguistics. Ma sce n ti ...
L ie unì ora i resultac dl Censimënt Linguistich 2024 tla Provinzia de Bulsan y n à udù che l grup linguistich talian ie chersciù de 0,98% y à nscila arjont l 26,98% dla populazion, chël tudësch ie calà dl 0,80%, ruvan al 68,61% y chël ladin ie calà dl 0,12%, che monta ora a 4,41 dla popoulazion.
I respunsabli politics se à spazà a dì che sustanzialmënter se tratel de n resultat stabil, che desmostra che la autonomia provinziela garantësc duc trëi i grups linguistics. Ma sce n ti ...


12 de dezember 2024
N’autra bela Gana é chiò
Inant la festes rua n bel don per duc i letores de La Usc di Ladins.
La é ruada al numer 28, la revista de la eles ladines, che chesta setemèna nesc letores troa enjontèda a La Usc di Ladins. L tem zentrèl, metù dant col titol »Dutes per una« l é chest’outa chel de la solidarietà feminina.
Te chest nef numer, ence chest’outa n muie rich, con 84 piates e la grafica bela e rencurèda de Enrico Doriguzzi, l lurier de redazion l é stat portà inant da Anna Mazzel e Ingrid Runggaldier, e apede ai bie articoi de la doi eles da Fascia e Gherdena che jun Busan à troà tel ...
La é ruada al numer 28, la revista de la eles ladines, che chesta setemèna nesc letores troa enjontèda a La Usc di Ladins. L tem zentrèl, metù dant col titol »Dutes per una« l é chest’outa chel de la solidarietà feminina.
Te chest nef numer, ence chest’outa n muie rich, con 84 piates e la grafica bela e rencurèda de Enrico Doriguzzi, l lurier de redazion l é stat portà inant da Anna Mazzel e Ingrid Runggaldier, e apede ai bie articoi de la doi eles da Fascia e Gherdena che jun Busan à troà tel ...


12 de dezember 2024
Medaa de or al merit per l Socors da Mont
En ocajion di 70 egn de empegn e solidarietà del CNSAS, l Prefet de Milan ge à consegnà l prestigious recognosciment al president nazionèl Maurizio Dellantonio.
Anché, 12 de dezember 2024, l Corp Nazionèl de Socors Alpin e Speleologich (CNSAS), metù su del 1954, l compiesc 70 egn. N travert che testimoniea sia longia storia de empegn zenza pausses per didèr fora la persones che se troa en dificoltà su per i crepes o te cougoi e troes senestres. N empegn che vegn palesà dal numer granac de si intervenc: passa 232.000, e de chisc zirca mec demò ti ultimes 10 egn, con n livel de profescionalità e endrez tecnologich che à seghità a crescer e ...
Anché, 12 de dezember 2024, l Corp Nazionèl de Socors Alpin e Speleologich (CNSAS), metù su del 1954, l compiesc 70 egn. N travert che testimoniea sia longia storia de empegn zenza pausses per didèr fora la persones che se troa en dificoltà su per i crepes o te cougoi e troes senestres. N empegn che vegn palesà dal numer granac de si intervenc: passa 232.000, e de chisc zirca mec demò ti ultimes 10 egn, con n livel de profescionalità e endrez tecnologich che à seghità a crescer e ...


10 de dezember 2024
Digitalisaziun: chance y desfida por i lingac de mendranza
Pro le Forum dles Regiuns europeiches de mendranza tla Spagna, organisé dala FUEN, él gnü presenté ejëmpli concrec de co che les mendranzes s’armöi sön le parchet dla digitalisaziun. Samuel Frontull á porté dant so laur sön le tradutur automatich tl ladin dla Val Badia. Al nes cunta süa esperiënza de pröma man
Ai 26 y 27 de novëmber él gnü tigní a Donostia/San Sebastián ti Paisc Bascs (Spagna) le 8. Forum dles Regiuns europeiches de mendranza. L’evënt, organisé dala FUEN en colaboraziun cun le cluster industrial dl lingaz basch LANGUNE, á porté adöm rapresentanc dla politica, dl’industria y dl monn academich de deplü regiuns de mendranza, por baié dl’importanza dla digitalisaziun por le dagní di lingac de mendranza.
"Cör davert y na vijiun tlera"
Al zënter dla discusciun l’inteliënza artifiziala cun ...
Ai 26 y 27 de novëmber él gnü tigní a Donostia/San Sebastián ti Paisc Bascs (Spagna) le 8. Forum dles Regiuns europeiches de mendranza. L’evënt, organisé dala FUEN en colaboraziun cun le cluster industrial dl lingaz basch LANGUNE, á porté adöm rapresentanc dla politica, dl’industria y dl monn academich de deplü regiuns de mendranza, por baié dl’importanza dla digitalisaziun por le dagní di lingac de mendranza.
"Cör davert y na vijiun tlera"
Al zënter dla discusciun l’inteliënza artifiziala cun ...


06 de dezember 2024
Cumpedada linguistica: i Ladins tëgn bot, mo...
I Ladins fej fora le 4,41 porcënt dla popolaziun de Südtirol, dij i resultac dla cumpedada linguistica. Scebëgn che al é na picia flesciun dl 0,12%, mësson dí che an se l’á ciamó cavada bun, mo tles valades ladines é la porcentuala carada deplü
Chësc vëndres ai 6 de dezëmber danmisdé él gnü presenté i resultac dla cumpedada linguistica, che ciara fora insciö: le grup todësch fej fora le 68,61%, chël talian le 26,98% y le grup ladin le 4,41%. Respet ala cumpedada fata dl 2011, á ma le grup talian albü n plus, plü avisa dl 0,92%. I atri dui grups é jüs zoruch. Sambëgn che na flesciun n’é nia bona por na mendranza; dl ater vers pón dí che i Ladins s’á impó dolarata ciamó tigní bun, cun na flesciun de "ma" le 0,12%. Le grup todësch é ...
Chësc vëndres ai 6 de dezëmber danmisdé él gnü presenté i resultac dla cumpedada linguistica, che ciara fora insciö: le grup todësch fej fora le 68,61%, chël talian le 26,98% y le grup ladin le 4,41%. Respet ala cumpedada fata dl 2011, á ma le grup talian albü n plus, plü avisa dl 0,92%. I atri dui grups é jüs zoruch. Sambëgn che na flesciun n’é nia bona por na mendranza; dl ater vers pón dí che i Ladins s’á impó dolarata ciamó tigní bun, cun na flesciun de "ma" le 0,12%. Le grup todësch é ...


06 de dezember 2024
Paiamënc massa basc
Comentar de pruma
I scrii chësc comentar püch tëmp do che le Stat talian á incundé n aumënt »sensazional« de 1,80€ al mëis sön les ponsiuns minimes, y püc dis do che al é gnü fora la noela scandalosa che le Consëi Regional tl Trentin–Südtirol ó ti straihé ales ciasarines l’adatamënt al’inflaziun de chë tan de pensiun che ares ciafa. En pert fej i politics »dietro front«, mo pormó do che al é sté de gran protestes. Ma por fá dui cunc: do 15 agn de contribuc, y do na vita a ciaré dla familia, röia les ciasarines a ...
I scrii chësc comentar püch tëmp do che le Stat talian á incundé n aumënt »sensazional« de 1,80€ al mëis sön les ponsiuns minimes, y püc dis do che al é gnü fora la noela scandalosa che le Consëi Regional tl Trentin–Südtirol ó ti straihé ales ciasarines l’adatamënt al’inflaziun de chë tan de pensiun che ares ciafa. En pert fej i politics »dietro front«, mo pormó do che al é sté de gran protestes. Ma por fá dui cunc: do 15 agn de contribuc, y do na vita a ciaré dla familia, röia les ciasarines a ...


04 de dezember 2024
Se fidone amò magnèr formai?
Do l problem de la beza da Ampez che à risià sia sanità per aer magnà n tochet de formai, aon rejonà de pericoi e de prevenzion col president de la Mèlga de Fascia, Luigi Deluca de Coluzi.
L fat de cronaca de la beza da Ampez che à cognù jir te ospedèl a Pèdua per aer magnà n tochet de formai »Saporito di Fassa« se à serà su per grazia zenza conseguenzes più grieves per la piciola. Ampò la conseguenzes legales e soraldut l efet mediatich che à tout ite ence l più cognosciù »Puzzone« l va inant e l peisa ence sul inom de Fascia e de sia produzions. Aon rejonà de chest, e de la caujes e la precauzions per schivèr chesta sort de problemes, col president de la Mèlga de Fascia Luigi ...
L fat de cronaca de la beza da Ampez che à cognù jir te ospedèl a Pèdua per aer magnà n tochet de formai »Saporito di Fassa« se à serà su per grazia zenza conseguenzes più grieves per la piciola. Ampò la conseguenzes legales e soraldut l efet mediatich che à tout ite ence l più cognosciù »Puzzone« l va inant e l peisa ence sul inom de Fascia e de sia produzions. Aon rejonà de chest, e de la caujes e la precauzions per schivèr chesta sort de problemes, col president de la Mèlga de Fascia Luigi ...


04 de dezember 2024
I maestres de schi a confront
A Sommacampagna l é stat endrezà l Convegn nazionèl de AMSI con la partezipazion de 100 diretores de la Scoles de schi. L é stat rejonà de la neva Lege de la mont, de temes fiscai e de la novitèdes per la neva sajon.
La sajon dai schi é sun usc e i profescionisć del setor é vertesc per n nef invern su la neif. En sabeda ai 23 de november a Sommacampagna de Verona l é stat endrezà l Convegn nazionèl 2024 de AMSI, la Sociazion Maestres de Schi de la Tèlia, col patrozinie del Colege Nazionèl Maestres de Schi (Col.Naz.) Chest apuntament anuèl à metù al luster l’emportanza de chesta ocajions de confront e condivijion per i profescionisć de la neif per tor dant i temes strategics del setor, sun usc de na neva ...
La sajon dai schi é sun usc e i profescionisć del setor é vertesc per n nef invern su la neif. En sabeda ai 23 de november a Sommacampagna de Verona l é stat endrezà l Convegn nazionèl 2024 de AMSI, la Sociazion Maestres de Schi de la Tèlia, col patrozinie del Colege Nazionèl Maestres de Schi (Col.Naz.) Chest apuntament anuèl à metù al luster l’emportanza de chesta ocajions de confront e condivijion per i profescionisć de la neif per tor dant i temes strategics del setor, sun usc de na neva ...


04 de dezember 2024
Vint ani de »minet« y diesc de »mendret«: la mendranzes mpera a se cunëscer
La trasmiscion televijiva »minet – mendranza tel mond« à festejà si vint ani, la verscion ladina si diesc ani. Na ucajion per la mendranzes de se cunëscer una cun l'autra y de se giamië ora
I seto tla Estonia, i ozitans tl Pie monte o i tudësc a Lubiana: chëstes ie mé n valguna dla mendranzes che la trasmiscion »minet« à prejentà te chisc vint ani sun Rai Südtirol. La trasmiscion ie nasciuda da na idea de Rudi Gamper, che fova ntlëuta l cuordinadëur dla Rai de Bulsan. L’idea fova chëla de ti fé cunëscer ala jënt dl Südtirol d’autra mendranzes, coche i viv y cie che i fej per scuné si rujeneda y cultura. L ie perdrët l’unica trasmiscion fata nstës dala Rai ...
I seto tla Estonia, i ozitans tl Pie monte o i tudësc a Lubiana: chëstes ie mé n valguna dla mendranzes che la trasmiscion »minet« à prejentà te chisc vint ani sun Rai Südtirol. La trasmiscion ie nasciuda da na idea de Rudi Gamper, che fova ntlëuta l cuordinadëur dla Rai de Bulsan. L’idea fova chëla de ti fé cunëscer ala jënt dl Südtirol d’autra mendranzes, coche i viv y cie che i fej per scuné si rujeneda y cultura. L ie perdrët l’unica trasmiscion fata nstës dala Rai ...