Atualité

media/k2/galleries/28013/thumbs/siursepl.jpg
29 de setember 2024

Dlijia y comunité: la forza dla belëza

Reflesciuns de siur Sepl Granruaz. Ultima pert
Ti agn Setanta êl gnü sö te Südtirol n prigo nü y nia aspeté. Al se slariâ fora la dependënza dales droghes y al ê tres plü jogn che tomâ ite tla tënora. Le prou don Giancarlo Bertagnolli s’â perié decá dal Vësco Gargitter la inciaria da podëi se dediché deplëgn ai drogá. Al â porchël metü sö l’assoziaziun "La strada – Der Weg", olache ël y so team â pié a man le problem cun gran coraje.
Por imparé a conësce metodes efiziëntes de tratamënt, ê don Giancarlo rodé por döta la Talia. A Firenze â ...
media/k2/galleries/28012/thumbs/universite_sentanueva_noitechpark.jpg
28 de setember 2024

Adencontra al davegnì: inaugureda la Facolté de Enjignaria nueva

La unibz é tres plu davejin a les imprejes y la enrescida. Tl NOI Techpark de Bulsan él vegnù daurì ofizialmenter la Facolté de Enjignaria nueva, che met azenc sun automazion, robotica y inteligenza artifiziala
Ai 19 de setember él vegnù inauguré, deberieda con passa 200 ghesć, la Facolté de Enjignaria nueva dla unibz. Al se deura enscì n capitul nuef tl ciamp dla inovazion dl Südtirol. I cursc de laurea metarà al zenter la robotica, l’automazion y la inteligenza artifiziala. Tl NOI Techpark de Bulsan à bele giaté si daciasa 70 imprejes, 30 start–ups, deplù istituc de enrescida y federazions economiches. Segn vegnel laprò 800 studenc y la "comunité" dl NOI Techpark cumpeda enscì passa 2.400 persones.

...
media/k2/galleries/28000/thumbs/varianta_Cianacei_sala_jent.jpg
27 de setember 2024

Varianta de Cianacei-Ciampedel, se pel tachèr ite

Te Comun de Cianacei l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti à fat a saer che se pel pontèr via con la projetazion dal cost de 140 mile euro.
L iter per la projetazion de la circonvalazion de Cianacei-Ciampedel pel scomenzèr. L l à fat a saer l president de la Provinzia de Trent Maurizio Fugatti en mèrtesc ai 17 de setember te na scontrèda con i ombolc de Cianacei Giovanni Bernard e de Ciampedel Ivo Bernard. Te sala de Consei de Comun de Cianacei l era ence l procurador del Comun General Giuseppe Detomas, l conseier provinzièl ladin Luca Guglielmi e i conseieres de la doi aministrazions.

L president Fugatti e l comissèr straordenèr ...
27 de setember 2024

Comentar de Pruma

In bira veritas: »Oktoberfest«de Iaco Rigo
Borjú y gola por l’Oktoberfest a Minca/München, la maiú festa dal monn. Mo oramai ne mësson nia plü jí cina Minca, »Oktoberfest« él en pü’ endlunch, te ciütés y cianees privates. Porchël danfora: na viva a na festa co é gnüda copiada y mët man da tó ete cinamai les festes y segres popolares tlo y enló. Ma che tan saurí n’él nia da »copié« l’Oktober­fest, al ne basta nia na bandira dai corusc bavareji blanch y bröm, y na bira con en per de liagnes blances…
Nia da crëie olache l’Oktoberfest é ...
media/k2/galleries/27975/thumbs/ejercitazion_Fedaa_Fugatti_Crosetto1.jpg
26 de setember 2024

Ejercitazions per la defendura de la diga de Fedaa

Passa 600 militères se à arcedà jai piesc de la Marmolèda con la neva tecnologies e sistemes che é stac moscé ence al Minister de la Defendura Crosetto. Lamentanzes da man di ghesć per la strèda serèda e per l diviet de sgolèr coi parapenc.
Se à serà su en mercol ai 18 de setember l’ejercitazion »Stella Alpina 24« che à vedù se arcedèr per passa doi setemènes, sun Fedaa jai piesc de la Marmolèda, più che 600 militères del Eserzit talian di Reparc spezialisé. En chel dì l Minister de la Defendura Guido Crosetto (l era stat anunzià ence la prejenza del president de la Republica Sergio Mattarella ma al ultim la é stata tirèda en do, ndr) l à tout pèrt a l’ativitèdes, l se à out ai omegn e la femenes protagonisć de la ejercitazion e l ...
media/k2/galleries/27972/thumbs/edemaculturala_daurida.jpg
25 de setember 2024

Daurida la edema culturala a Maran

En sabeda ai 21 de setëmber él gnü inauguré la "Edema culturala", tl museum Villa Freischütz a Maran. Na edema organisada dal Istitut Ladin "Micurá de Rü", adöm al Museum Ladin
L’intenziun dl’edema é da porté la realté ladina fora de nostes valades, mostran y cuntan aspec desvalies dla cultura, te chësc caje tres l’ert, la musiga, la leteratöra y les liëndes dles Dolomites.
Da odëi él na mostra de Markus Vallazza, che presënta na seleziun de dessëgns dl artist fora dal ziclus "Les ëres de Fanis", te chël che Vallazza depënj y interpretëia la mitologia dles Dolomites che l’á influenzé, afasciné y fat crësce la fantasia da pice insö. Ince l’urt dla Villa Freischütz ...
media/k2/galleries/27963/thumbs/Gino_Comelli_Maurizio_Dellantonio_Socors.jpg
23 de setember 2024

Ladinia Cup per recordèr Gino Comelli

Ai 28 de setember te la ADEL de Ciampedel per endrez de la Stazion de Socors da Mont Auta Fascia sarà la garejèda de rampinèda sportiva di socoridores de la valèdes ladines, 1° Memorial Gino Comelli.
L era da n trat che la Stazion de Socors da mont Auta Fascia pissèa che fossa stat bel meter a jir na garejèda de rampinèda sportiva anter i socoridores de la valèdes ladines. Chest an zacan la é jita fata e ai 28 de setember l zenter de Ischia a Ciampedel e la strutura de rampinèda ADEL vegnarà viventé da la pruma edizion de chest bel event sportif ladin, che l é endrezà apontin dal Socors Auta Fascia adum col Fascia Climbing e l CNSAS (Corp Nazionèl de Socors Alpin e Speleologich) provinzièl, ...
media/k2/galleries/27957/thumbs/4_Performance_Claus_buta.jpg
21 de setember 2024

L’èrt no à da esser bela

Utere: l’ultima provocazion de Claus Soraperra à portà te Museo Ladin na performance, n catalogh e n debatit col professor, espert e critich d’èrt contemporana Ernesto Francalanci.
»Claus per me l é ‘L Artist’, l é te mie cher e per chest son stolza de fèr chesta mia pruma prejentazion ofiziala proprio con el«. Chesta la paroles de la presidenta del Istitut Cultural Ladin Tea Dezulian, che en vender ai 13 de setember, regolèda col guant tradizionèl ‘a l’antica’ che fajea n bel contrast te chel contest de èrt contemporana, l’à orì la seconda pèrt de ‘Utere’. N inom con dopie, o fosc ence triple segnificat, che l artist da Cianacei à cernù per sie event artistich ...
media/k2/galleries/27940/thumbs/one-person-hiking-mountain-peak-achieves-success-generated_web.jpg
20 de setember 2024

80 agn söla goba di 8.000

Comentar de pruma
Al é manajadus turistics che dij che Reinhold Messner é le miú reclam internazional che Südtirol y les Do­lo­mites á. Dlungia al gran Reinhold Messner unse d’atri calibers cone­sciüs, p.ej. Giorgio Moroder, o Gilbert Prousch, o ince n titul mon­dial Unesco, les Dolomites. Reinhold Messner á complí zacan n de i 80 agn. Y al tin pro da alzé fora che al é »mez ladin« por mirit de so nene y süa la dla linia materna: so nene gnô da Col de Santa Lizia, la la da Antermëia. Fones n’é ...
media/k2/galleries/27951/thumbs/wisthaler.com_24_01_dolomitisuperski_family___HW99855.jpg
19 de setember 2024

Cui schi dai 30 de novëmber

Le comprensor dl Dolomiti Superski s’arjigna ala sajun numera 50, cun valgönes novités
Sëgn che les temperatöres vëgn plü frësches, vá le pinsier ince plan plan cuntra l’invern. Por le comprensor dl Dolomiti Superski sarál la sajun dai schi numera 50, che dess pié ia ofizialmënter ai 30 de novëmber. En chël de dess daurí tla Ladinia i pröms lifc dl comprensor da Cortina d’Ampëz y chël de Plan de Corones. Cun i 5 de dezëmber él preodü da daurí ince ti atri raiuns, sciöche Alta Badia, Gherdëna-Munt de Suc y Fascia-Ciareja. La sajun jará spo inant le plü dî a Cortina, cina al 1. de ...
media/k2/galleries/27922/thumbs/Bildung_PeterDaldos_1.jpg
18 de setember 2024

Intendënt/a ladin/a nü: trëi inoms

La repartiziun ladina dla Consulta scolastica á nominé trëi porsones por la inciaria da intendënt o intendënta ladina
En mertesc ai 17 de setëmber él gnü metü dant i inoms dles trëi porsones che vá tla seleziun finala por la nominaziun a intendënta o intendënt ales scores ladines dl Südtirol. Ara se trata de Maria Kostner – direturia dl Ciamp Pedagogich dla direziun dles scores y scolines ladines, Mathias Stuflesser – diretur dla repartiziun ladina y Heinrich (Heinz) Videsott – diretur dla direziun dles scores d’Al Plan. Al é la Junta Provinziala che fej fora che che surantolará la inciaria, aladô dles ...
media/k2/galleries/27918/thumbs/mostra_Heimat.jpg
17 de setember 2024

L’èrt se mesura con l’Heimat

25 artisć e artistes de la Region Trentin Südtirol à tout pèrt a doi esposizions che lea ensema teritories e contegnui anter Busan e Nomi.
La parola todescia Heimat la é senestra da traslatèr e pecia paroles é coscita tant riches de emozions e al medemo temp coscita tant sfumèdes. Te n mond che seghita a mudèr, che comporta na perdita de leames sozièi, la cura de la tradizion e de la Heimat ciuta fora desche na alternativa a la svelteza digitalisèda moderna. La Heimat vegn vivuda da na pèrt desche n refuge arcaich che soscedea l’auto-reflescion. Da l’autra, la storia e la situazion politica daldianché desmostra coche chest ideèl ...
media/k2/galleries/27905/thumbs/scontrada_Franco_Michieli_Roda_de_Vael.jpg
13 de setember 2024

Te la uties per capir miec l jir sa mont

La Fondazion Dolomites Unesco à portà inant la scomenzadiva »Vivereinrifugio«. En vender passà l apuntament é stat al Roda de Vael, anché l é l geotrekking sun Sas de Putia e ai 16 testimonianzes su la utia de Antermoa.
L raport con la uties da mont l é un di setores de intervent che la Fondazion rencura da egn. Chest istà l é stat metù a jir n event che à portà momenc de cognoscenza e de reflescion sun argomenc desferenc te desvalives refuges del raion Dolomites Unesco. Te chest fin de sajon l é stat metù en program trei apuntamenc te nosc raion ladin, l prum en vender passà al refuge Roda de Vael.

»Chest event vegn da n percors che aon scomenzà coi gestores da mont acà trei – ne à dit la diretora de la ...
media/k2/galleries/27885/thumbs/group-young-friends-enjoying-bar_web.jpg
13 de setember 2024

Comentar de pruma

Na »viva« ala fin di paisc
La reaziun ala stlüta dles piceres botëghes y ostaries ti pici paisc vá inant: la Provinzia da Balsan á fat fora zacan n de da ti dé n contribut finanziar ince ales ativités plü dain­ciará dal zënter de paisc, y ince sce al é bele iló na botëga/ostaria che pëia do chësc contribut.
Al é na reaziun enejima dla man publica locala (te chësc caje la Provin­zia da Balsan) a na problematica generala jüda porsura por le marcé lëde, orü dala Uniun Europeica a bëgn di gragn conzerns che á podü se ...
media/k2/galleries/27903/thumbs/Marmoleda_desgiacia.jpg
12 de setember 2024

L’angonia de la Marmolèda

La ‘Reina de la Dolomites’ é en fin de vita, te zirca 15 egn de sia giacia no restarà più nia. La situazion da alarm vegn confermèda dai dac prejenté enstadì te la conferenza stampa al Museo de Geografia de l’Università de Pèdua.
L é alarm per la Marmolèda, desche per tropes etres giacees de la Èlpes. A uzèr fora na situazion oramai zenza speranzes, confermèda dai dac scientifics, l é stat Legambiente, che apontin sul giacé dolomitich à serà su la 5^ edizion de sia campagna ‘Carovana di giacees 2024’, adum con CIPRA Italia e ensema col Comitat Glaciologich Talian. 

Chisc dac é stac porté dant en lunesc ai 9 de setember te na conferenza stampa a Pèdua, tel Museo de Geografia de l’Università. L’atenzion su ...
media/k2/galleries/27837/thumbs/stop-sign-city_web.jpg
06 de setember 2024

»Ara basta!«

Comentar de pruma
»Sëgn bütera«, scri nü presidënc de assoziaziuns y organisaziuns da munt: AVS, CAI y SAT dla Val Ba­dia, Fascia, Gherdëna y Fodom, »al é ora da fá val’ cuntra le transia­mënt motorisé sö por i jus dles Dolomites tratan l’isté«. La proposta é chëra da stlü i jus vigni de dales 9:00 ales 16:00, la proposta da mëte sö n daz por passé (desco ghiré dales organisaziuns ambientalistes) ne joa a nia: »ajache chël che á le mö’ da se pormëte n Porsche ne se lascia nia sprigoré da n daz«.
Les lies ...
media/k2/galleries/27858/thumbs/Projet_senta_CGF_entreda.jpg
05 de setember 2024

Ziment, vierech e legn per la neva senta del Comun General

L é stat publicà ofizialmenter l ejit del bando del projet per fèr su l nef frabicat che tolarà l post de la veia caserma Vittorio Veneto a Sèn Jan. L Consei de Procura à aprijià l projet che à vent.
L projet per la neva senta del Comun General de Fascia l é sun desch. La Comiscion à fenì da n trat duta la prozedura per cerner l venjidor e, do duta la verifiches pervedudes su la condizions tecniches e economiches che à confermà la dezijion, l projet ge é stat prejentà al Consei de Procura.

Descheche se sà l’aministrazion del Comun General vidèda dal procurador Giuseppe Detomas à dezidù de destinèr l’ultima de la veia casermes de Sèn Jan amò da fèr fora, la Vittorio Veneto, a neva senta del ...
media/k2/galleries/27795/thumbs/siursepl.jpg
01 de setember 2024

Pornografia o esoterica

Dlijia y comunité: reflesciuns de siur Sepl Granruaz
Por me êl dagnora na ligrëza, canche i podô jícunnperdemiessorusaMinca.Iânle medemo travert – la cité de Minca – mo nia la medema ligrëza da cumpré ite. Pro mies sorus êra grana, mo pro me dër picera, i dijess cuaji cuntra nul. A mies sorus ti plajô i gragn zëntri comerziai, a me no! Chël ái bele sintí defata, canche i sun jüs ite tl pröm. I sun atira rová te n gran salamënt.

Sambëgn êl toch y plëgn de marcianzia. Mo en chësc iade me stôl cuaji sö le fle. Te chësc gran ...
media/k2/galleries/27807/thumbs/portrait-asian-handsome-man-prison-uniformshe-has-lot-mustache-messy-hairthailand-people-angryprisoner-concept_web.jpg
30 de agost 2024

Na »Guantánamo« tla Albania?

Comentar de pruma
Por chësc agost 2024 él preodü la daurida di zëntri por muciadus or­ga­ni­sá dala Talia tla Albania, plü avisa a Shengjin y Gjader, nia dalunc dala spona dl Mediteran. I ún tröc dan nos le retrat dla acordanza de novëmber danter la premiera dla Talia Meloni y le premier dla Albania Rama. Y bele le retrat ardurba da­ssënn, ajache dui rapresentanc alc de Stat se mostra contënc de na dezijiun tuta söles sciables de jënt che sciampa da so daciasa por ci rajun prigorosa dagnora (por ...
media/k2/galleries/27817/thumbs/4_EMERGENCY_Gaza_staff.jpg
29 de agost 2024

Emergency é ativa a Gaza

Te la situazion dramatica de Gaza, n fil de speranza rua ades da Emergency.
L capo miscion Stefano Sozza à fat a saer proprio chisc dis passé che i é stac bogn de jir ite a Gaza. Ence el rejona de na situazion critica, da no poder nience se fegurèr, con la popolazion che no é più bona de tegnir fora, con besegnes de ogne sort, zenza èga e nia da magnèr, bec che cogn viver per strèda anter i frabicac dessaté e con gran pericol sanitèr.

Ti meisc passé, spetan l’autorisazion definitiva a poder ite te la Striscia, Emergency l’à lurà per definir l projet e meter a jir n ...