Atualité

media/k2/galleries/32217/thumbs/Ines_Cavalcanti_2026.jpg
22 de messel 2026

"Arveire", Ines

La 'pascionaria' ozitana Ines Cavalcanti ne à lascià. Con encresciujum la recorda duc i ladins de Fascia che à spartì con ela n toch de strèda.
L era l'ènema de la comunanza ozitana, Ines Cavalcanti, fondadora de la Chambra d’Òc, sociazion che se dèsc ju tel stravardament e te la valoriosazion del lengaz ozitan e de l'identità de chela comunanzes del Piemont. La é se n jita ai 17 de messèl, a l'età de 75 egn. De gra a na sia idea e a sia capazità de la portèr inant ensema con n grop de amisc volontadives, del 2008 l era nasciù te n picol paìsc ozitan japede l Monviso, Oustano, l »Premio Ostana« per uzèr fora l valor de n plurilinguism ...
media/k2/galleries/32186/thumbs/mostra_Claus_Eburnea_Rossi_Defrancesco.jpg
18 de messel 2026

‘Eburnea’ del artist Claus Soraperra

Tel spazie espositif Ufofabrik de Mauro Defrancesco a Moena se pel veder la mostra de operes che ge va do al nef percors artistich del pitor da Gries.
L’à inom ‘Eburnea – Geometries del acort’ la mostra personèla del artist da Gries Claus Soraperra che à troà spazie te la galaria d’èrt contemporana Ufofabrik de Mauro Defrancesco da Moena.

N spazie no gran ma adatà a la teiles che Soraperra à volù meter en esposizion. Se trata de la pruma mostra de chest istà del projet artistich del galarist Defrancesco che se dèsc ju per fèr cognoscer i artisć e sia operes. En sabeda ai 11 de messèl, te strada de Gocialch 4 a Moena, via per l domesdì se à ...
17 de messel 2026

Costruí la porsona tla trasformaziun

Comentar de pruma 
En valgünes conscide­raziuns söl’Enziclica »Magnifica Humanitas« de Papa Leo XIV

Tl tëmp dl’inteliënza artifiziala che i viun, vëgn l’umanité metüda dan na dezijiun: sce se lascé condüje dala tecnologia y dal progres sciöche prinzips susc sön chi che an pó costruí nosta zivilté, o sce mëte al zënter la dignité dla porsona umana, cheriada da Nosc Signur. (de Klaus Costabiei)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/32153/thumbs/conturina_pruma_raprejentazion_2001.jpg
14 de messel 2026

Aurona: n viac lonch 25 egn

La sociazion musicala de Moena festeja l cedean con n conzert de toc ladins ence te Navalge. Resta la speranza de poder endrezèr na pìcola sajon de opera per ladin, con Aneta, Conturina e Laurin.
N chèrt de secol é passà da canche, per ge dèr luster a la cultura e a la musega ladina, l é stat metù su la sociazion Aurona. Dut era vegnù fora aldò del projet de fèr su a Moena l Teater de Navalge: per valorisèr chela gran strutura e la fèr doventèr n vero teater de duta la val ge volea idees e proponetes con n program de valuta, magari n festival de l'opera ladina, per slarièr fora la cultura musicala anter la jent del post e ge dèr na perferida de valuta ai ghesć.
Aldò de chest Fabio ...
media/k2/galleries/32145/thumbs/musega_vich_ciareja.jpg
10 de messel 2026

Neva e Fascia: doi comunanzes adum

Na scontrèda de cultura forin Mont de Vich, anter enrescida e musega, endrezèda da l’Union di Ladins de Fascia e l Bildungsausschuss de Neva.
Tel passà, descheche à sotrissà i reladores, la mont de Ciareja no l é stat n lech de spartijon, ma n post de enconter anter la comunanzes de Fascia e Neva. N enconter che, fazile per la pruma outa, se à renovà forin Mont al Hotel Gran en sabeda passèda te n domesdì de musega, de lengac e de storia che à leà da beterno en ca la doi valèdes.

L domesdì, endrezà da l’Union di Ladins de Fascia e dal Bildungsausschuss de Neva, l é stat avert da na raprejentanza de la Musega da Vich e l é stat man a ...
10 de messel 2026

Tan giut dura pa 80 agn?

Comentar de pruma 
Dant 80 agn él sté al jouf dl Sela la gran manifestazion de protesta de duc i Ladins contra la spartizion voluda dal fascism y baldi recon­fermeda per l »davegnì« ence da la politica nazionala do la fin dla Seconda Vera. La pesc fata a livel global essa perdret messù tegnì cont dles ingiustizies politiches sozedudes y strumentalisedes per tizé l secont conflit mondial… A 80 agn da chela radunanza che cherdova i Ladins a protesté y damané la reunificazion, se enconti danuef, en chest iade a ...
media/k2/galleries/32137/thumbs/Bildschirmfoto_2026-07-08_um_11.37.39.jpg
09 de messel 2026

La Ikastola tl Paesc Basch

Sofia Stuflesser conta de si viac Erasmus+ tla penijula iberica, ulache la à mparà a cunëscer l Paesc Basch y la rujeneda euskara, povester la plu vedla dl'Europa. La nes conta velch dla scola de chësta mendranza
“Ikasi” uel dì “mparé” per basch. La Ikastola ie na scola ulache n possa mparé basch. Truep genitores manda si mutons tla Ikastolak (l plurel fejen cun -ak), scoles ulache l vën nsenià dut per basch, ora che puecia ëura de spanuel y nglëisc al’ena. A chësc ti dìjen sistem imersif, coche nce tla scola tudëscia y taliana te Südtirol. L travert dl sistem imersif ie chël de sustenì la rujeneda basca, ajache l spanuel o franzëus mpèren pa bën feter da sëui tres i cuntac soziei y tres i media. Nfati ...
media/k2/galleries/32146/thumbs/741092702_2783500278716480_6355530532559817954_n.png.jpg
08 de messel 2026

Mendranzes tl monn digital: danter vari inant y vari da fá

Por le 10. iade é les mendranzes europeiches zënza "hinterland" rovades adöm por la conferënza anuala "Non–Kin–State" (NKS). En chësc iade tla cité frija de Ljouwert/Leeuwarden ti Paisc Basc. Al zënter dla conferënza él sté i lingac de mendranza tl monn digital
Co s’armöion pa cun i lingac de mendranza tl monn digital, ciügn é pa i proiec, ciünes pa les inovaziuns de promoziun dl lingaz? Ci pón pa dé inant de chësc vers y ci pón pa imparé dai atri? Chëstes é ma n valgönes domandes che an s’á fat pro la 10. incuntada anuala dl grup de laur "Non–Kin–State". Ara se trata de n grup al intern dla FUEN, la Federaziun dles Mendranzes Europeiches, che cöi adöm dötes les mendranzes zënza "hinterland", tan co chëres che n’á degun raiun döt so y degun stat vijin ...
media/k2/galleries/32117/thumbs/Mostra_ROTT_1_Dolasila_Inaudazion.jpg
03 de messel 2026

La liëndes de ROTT te Tobià de Val a Vich

Ai 27 de jugn l é stat inaudà l Tobià de Val, n lech nef per l’èrt fascèna e ladina. Pruma mostra chela del artist de nonzech Lois Rottonara.
L é stat na bela emozion per Fernando Brunel inaudèr en sabeda passèda l Tobià de Val, tanche metù a post, e la mostra del artist ladin ROTT. l president de l’Union di Ladins de Fascia à volù fèr fora l tobià del Cincent rità da si bèrbesc e l meter a la leta de la sociazion ladina per poder ge dèr alberch a mostres, valorisèr l'èrt ladina e renforzèr l contat con l’autra valèdes ladines ence te chest ciamp. Per envièr via chest percors nef Brunel à domanà sie pecont da La Ila, Lois Rottonara, ...
03 de messel 2026

»La Usc« insostituibla y fondamentala

Editorial 
»La Usc di Ladins« é l soul edemal dut per ladin de nosta mendranza. Ala á perchel na funzion fondamen­tala sibe per la informazion de nosta jent, sibe de liam ideal dles 5 valedes dl Sela. Ala ne é nia demé n foliet sciche n auter, ma ala é ence n mesum po­tent de svilup linguistich y n refe­riment insostituibl de nosta identité culturala. (de Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites) 

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a ...
media/k2/galleries/32081/thumbs/Soreghines_Corradini_Marcialonga.jpg
01 de messel 2026

Marcialonga chier la neva Soreghina

Pamela Croce à fenì fora sie an de raprejentanza e la ge passa l testamonech a la neva Soreghina che sarà la 25^
Marcialonga chier la neva Soreghina e sarà la numer 25. Dal 2002 a aldidanché les é states 24 la ambasciadores che se à metù la fascia de Soreghina e les à didà a scriver na piata emportanta de la storia de Marcialonga e a uzèr fora i valores de sport, teritorie e volontariat che da semper caraterisea la manifestazion.
Con la Marcialonga Cycling Craft stata de mé se à serà su l’esperienza de Pamela Croce, ambasciadora te chest ultim an. Con sia gaissa e sia pascion sportiva Pamela à sapù ...
media/k2/galleries/32080/thumbs/JMMJ_1_Scutigera_Friul.jpg
29 de jugn 2026

Musega de mendranza te Fascia

La sociazion La Grenz con sie president Enrico Tommasini e l sostegn de desvaliva istituzions met a jir l Panorama Music Festival col program JMMJ dedicà ai musizisć de lengac mendres.
L pea via ai 4 de messèl l program de chest an 2026 del Panorama Music Festival, che da vèlch an en ca l tol ite l event JMMJ, Joegn de mendranza, musega èrt e letradura. Se trata de na bela ocajion per portèr te Fascia projec che palesa l'atenzion ai picoi lengac da desvalives lesc del mond.
En sabeda ai 4 de messèl l Music Club la Grenz de Moena ge aur si ujes a 'Scutigera', n driz ibrid sperimental nasciù a Udin del 2025, che à tout l inom da n inset (scutigera coleoptrata) e l é do a se ...
media/k2/galleries/32079/thumbs/Muse_MuseoGeologicoPredazzo_MichelePurin.jpg
29 de jugn 2026

N istà DoloMitich

L Museo Geologich de la Dolomites de Pardac, che fèsc pèrt de la rei di Musees de la Scienza del Trentin leé al Muse, à edrezà n rich program de scomenzadives per l istà. Inaudazion en vender ai 3 de messèl da les 5 domesdì.
»Marmolèda, l fià de la Reina« l é una de la neva proponetes che l Museo Geologich de la Dolomites de Pardac met dant per chest istà. Anter esperienzes, laboratories, vijites vidèdes e auter l é passa 120 i apuntamenc che l é stat endrezà per envièr gregn e picoi, ghesć e jent del post, a cognoscer la storia geologica e ambientala de nosc raion a na vida scientifica ma ence gustegola, lijiera e enteressanta.
Tel program, che vegn inaudà ai 3 de messèl, la Marmolèda à n post zentrèl. Dai 4 de ...
media/k2/galleries/32077/thumbs/Suns_Europe_Esibizion_teater.jpg
28 de jugn 2026

Suns Europe speta artisć ladins

Al é temp fin ai 15 de messel per se candidé a tò pert al Festival dles erts ti lingac mendres d'Europa.
Suns Europe é n Festival dles erts ti lingac minorisés d'Europa che se dejujarà a Udin y te autres luesc dl Friul via per l meis de otober. Sie obietif é de valorisé y mete a confront les produzions artistiches plu enteressantes di picoi lengac, en particolar les esprescions contemporanes che tò ite mujiga, chino y leteratura.

L event vegn metù a jì da la cooperativa 'Informazione Friulana', editoura de 'Radio Onde Furlane', col sostegn finanzial dla Region Autonoma dl Friul y de autres sogec ...
26 de jugn 2026

Canche perié gauja »scandal«

Comentar de pruma
Te tëmps olache an vëiga tla televi­jiun, ti social y sön les plazes les stupidades, les idiozies, les volgarités y les porcaries dötes, ci él pa che fej noela? Canche n per de sogadus dl palé forma n cërtl y prëia. Sozedüda ésera do la partida di Mondiai danter la Germania y Curaçao: dui sogadus todësc y de fede cristiana – Jonathan Tah y Felix Nmecha – s’á abracé te n cërtl cun valgügn sogadus aversars por perié deboriada. (de Pablo Palfrader)

De plu tla edizion stampeda de La Usc di ...
media/k2/galleries/32058/thumbs/Mussner_Karl_Bike_Day_Credits_FISI.jpg
24 de jugn 2026

Karl Mussner é l’alenadú dl ann

Por passa 50 agn é Karl Mussner da Sëlva sté alenadú pro le Ski Team Alta Badia. L'ultima edema él gnü proclamé dala FISI »alenadú dl ann«
»Dal pröm momënt inant âl cun süa presënza porté n valur ajuntif tl’uni­un«, é stades les parores di rapresen­tanc dl Ski Team Alta Badia che á alzé fora l’alenadú da Sëlva por so engajamënt tla formaziun y tl acompagnamënt de altec jogn. Cun na lëtra bindebó lungia á le Ski Team Alta Badia dé jö la candidatöra de Karl Mussner por la proclamaziun de »alenadú dl ann«: »n alenadú de suzes, che por dezens á modelé le sport da d’invern tl Südtirol cun pa­sciun, manira y na dediziun ...
media/k2/galleries/32041/thumbs/Mattea_Eccher_Sorastanta.jpg
19 de jugn 2026

Nef Sorastant: i ejic del concors

Se à serà su angern la doi proes a ousc che, ensema coi titoi, fajea pèrt del concors metù a jir da la Provinzia de Trent per l'encèria de la fegura che rejarà la Scola de Fascia per i 5 egn che vegn.

Les era de cater, e dut eles, la candidates che à tout pèrt al concors per l'encèria de Sorastant de la Scola Ladina de Fascia, che con chest uton cognarà tor su l temon dal professor Federico Corradini, che à ret la Scola de Fascia ti ultimes 5 egn. 
Angern jebia ai 18 de jugn se à dejout la doi proes a ousc, che ensema con i titoi met adum i ponc per la graduatoria. Aldò de chesta proes, la Comiscion con a cef l professor Paul Videsott ge à assegnà la valutazion maora a la professora ...
media/k2/galleries/32032/thumbs/16124_foliet_web.jpg
19 de jugn 2026

Per i Ladins él debojegn de valch de plu!

Editorialde Roland Verra, president dla Union Generela di Ladins dla Dolomites
La reforma dl Statut de Autonomia, aproveda dal Parlament dant n valgunes edemes, é vegnuda descrita dai partic de maioranza coche n gran travert y na gran arjonta.
Al é vegnù auzé fora les compe­tenzes recuperedes y dantaldut l fat che l statut ne pò nia vegnì mudé zenza l consens dles Provinzies Autonomes.

De plu tla edizion stampeda de La Usc di Ladins o sun l e-paper a paiament www.lausc.it/e-paper 
media/k2/galleries/31968/thumbs/bike_lane_jouf_Pordoi.jpg
11 de jugn 2026

Sun Sela e Pordoi la corsies per i ziclisć

L é stat dessegnà la linies sun stradon che avisa i auti de stèr ascorc a chi da la rodes.
I zizclisć pel jir ades con maor segureza sui jouves de Sela e Pordoi. Chisc dis passé l é stat endrezà doi neva corsies dedichèdes a la rodes sun doi anter i jouves più trafiché tant da man di escurscionisć che vel ruèr te la uties che da man di ziclisć. Ence da la man del Trentin donca ades l é stat dessegnà la neva ‘bike line’. La pruma ponta via da la rodadoa de Cianacei olache l é l monument del Giro de la Tèlia e la va su, très na linia rissèda, fegures de la roda e frizes de direzion, ...
media/k2/galleries/31998/thumbs/rolandverra.jpg
11 de jugn 2026

Al é gran ora de istituì na Comunité Raionala Ladina

Ultimamenter él sté les encontedes dla Jonta provinziala de Bulsan con i raprejentanc di comuns tles comunités raionales, olache al é vegnù traté i problems, i projec y les prospetives locales y souracomunales
Te chesta ocajon sautova al uedl la composizion tant desvaliva anter i comuns ladins de Gherdeina y i autri tla Comunité Raionala defin artifiziala denomineda "Salten-Scilier", a na maniera che al vegn spontan de se damané cie che possa colié realtés tant desferentes coche cheles de Gherdeina con cheles de n raion tant desman y autramenter de Mölten o Hafling – demé per fé n ejempl…

De dutes les comunités raionales tla provinzia de Bulsan é chela dl "Salten-Scilier" la manco teritorialmenter y ...