Manifestazions atuales speziales
Scritto da David Complojer
Publichedes ai 09 de mei 2025
Pubblicato in
Manifestazions
Manifestazions atuales
Scritto da David Complojer
Publichedes ai 09 de mei 2025
Pubblicato in
Manifestazions
Manifestazions atuales speziales
Scritto da David Complojer
Publichedes ai 02 de mei 2025
Pubblicato in
Manifestazions
Manifestazions atuales
Scritto da David Complojer
Publichedes ai 02 de mei 2025
Pubblicato in
Manifestazions
Manifestazions atuales speziales
Scritto da David Complojer
Publichedes ai 18 de auril 2025
Pubblicato in
Manifestazions
Manifestazions atuales
Scritto da David Complojer
Publichedes ai 18 de auril 2025
Pubblicato in
Manifestazions
Manifestazions atuales
Scritto da David Complojer
Publichedes ai 11 de auril 2025
Pubblicato in
Manifestazions
Manifestazions atuales speziales
Scritto da David Complojer
Publichedes ai 11 de auril 2025
Pubblicato in
Manifestazions
Manifestazions atuales speziales
Scritto da David Complojer
Publichedes ai 4 de auril 2025
Pubblicato in
Manifestazions
Manifestazions atuales
Scritto da David Complojer
Publichedes ai 4 de auril 2025
Pubblicato in
Manifestazions


05 de mei 2025
Mapei i defibriladous de la Provinzia de Belum
I é 191 chi nstalei defora. La scomenciadiva dei Lions Club. Fodom davánfora con ben 5 aparac enstalei bele ntel 2016
L’idea l’eva piada via davánt envalgugn agn dal Lions Club Cadore Dolomiti. Da dizembre del ann passé l’a ciapé nuova vita grazie ala partecipazion de duc i Lions Club belumac e de la Provinzia de Belum. L’é realté la mapadura de duc i defibriladous, chi aparac publizi, che ven metùs defora e che po ester dourei 24 ore su 24. I é 191 nte duta la Provinzia. A fè a savei ulache i é e cotánc l é sté diretamente i capicomuns, contatei da Palaz Piloni. (LS)
De plu tla edizion stampeda ...
L’idea l’eva piada via davánt envalgugn agn dal Lions Club Cadore Dolomiti. Da dizembre del ann passé l’a ciapé nuova vita grazie ala partecipazion de duc i Lions Club belumac e de la Provinzia de Belum. L’é realté la mapadura de duc i defibriladous, chi aparac publizi, che ven metùs defora e che po ester dourei 24 ore su 24. I é 191 nte duta la Provinzia. A fè a savei ulache i é e cotánc l é sté diretamente i capicomuns, contatei da Palaz Piloni. (LS)
De plu tla edizion stampeda ...


05 de mei 2025
Levines e gestion del bosch do Vaia
L joen Martin Pederiva da Valongia se à laureà con 110 e la lauda con na tesi sun n argoment de gran emportanza te nosc raion.
L invern l é fenì ofizialmenter, ma descheche l é stat ti ultimes egn, ence te chest 2025 fora per l meis de oril sa mont l à seghità a fiocar. Aon volù intervistar Martin Pederiva, 25 egn, da Valongia (frazion de Sèn Jan), che da pech se à laureà te la Ledia Università de Busan con 110 e la lauda, portan a compiment n master de »Gestion sostegnibola del ambient da mont«. L ne à contà de so percors de studie e de soa tesi su le levine, lurada fora sul teritorie de Fascia.
Martin, contene ...
L invern l é fenì ofizialmenter, ma descheche l é stat ti ultimes egn, ence te chest 2025 fora per l meis de oril sa mont l à seghità a fiocar. Aon volù intervistar Martin Pederiva, 25 egn, da Valongia (frazion de Sèn Jan), che da pech se à laureà te la Ledia Università de Busan con 110 e la lauda, portan a compiment n master de »Gestion sostegnibola del ambient da mont«. L ne à contà de so percors de studie e de soa tesi su le levine, lurada fora sul teritorie de Fascia.
Martin, contene ...


05 de mei 2025
Edoardo Felicetti l é l nef Procurador
Sostegnù Sostegnù da la doi listes “Fassa” e “Autonomia per Fascia” l à passà via Amedeo Valentini, sostegnù demò da la “Neva UAL”.
No la é stata tant auta la perzentuèla di litanc nience per l Comun General de Fascia, olache se metea dant 2 candidac procurador e 3 listes. Demò l 57,67 de chi che aea derit é jic a dèr ju sia stima. I dac no amò ofiziai ma con duta la sezions scrutinèdes disc che Edoardo Felicetti, sostegnù da la doi listes “Fassa” e “Autonomia per Fascia”, l à concostà 2.419 stimes, l 50,23% de la stimes valides, e so antagonist, Amedeo Valentini, sostegnù demò da la lista “Neva UAL” l se à fermà a 1851, l ...
No la é stata tant auta la perzentuèla di litanc nience per l Comun General de Fascia, olache se metea dant 2 candidac procurador e 3 listes. Demò l 57,67 de chi che aea derit é jic a dèr ju sia stima. I dac no amò ofiziai ma con duta la sezions scrutinèdes disc che Edoardo Felicetti, sostegnù da la doi listes “Fassa” e “Autonomia per Fascia”, l à concostà 2.419 stimes, l 50,23% de la stimes valides, e so antagonist, Amedeo Valentini, sostegnù demò da la lista “Neva UAL” l se à fermà a 1851, l ...


05 de mei 2025
Puntives: na stoa per la segurëza
L vën fat lëures de prutezion a Puntives sëura la sarenea y l zënter dal refudam
L raion sëura la sarenea y l zënter dal refudam a Puntives ie plutosc melsegur, l manacia de unì ju smueies y purons de uni grandëza. La Che mun de Ciastel à perchël messù detlaré pert dl raion coche raion cueciun, chël uel dì raion de gran pericul. Davia che l raion japé dl bosch y di cherzuei, ulache l ie i frabicac, ie de puscion dl’aziënda cunsorziela, uel dì di trëi Chemuns de Gherdëina y de Ciastel, àn messù se cruzië de fé velch per mëter al segur dut l raion.
Dan ...
L raion sëura la sarenea y l zënter dal refudam a Puntives ie plutosc melsegur, l manacia de unì ju smueies y purons de uni grandëza. La Che mun de Ciastel à perchël messù detlaré pert dl raion coche raion cueciun, chël uel dì raion de gran pericul. Davia che l raion japé dl bosch y di cherzuei, ulache l ie i frabicac, ie de puscion dl’aziënda cunsorziela, uel dì di trëi Chemuns de Gherdëina y de Ciastel, àn messù se cruzië de fé velch per mëter al segur dut l raion.
Dan ...


05 de mei 2025
Ejit litazions te Fascia
L é stat arjont l quorum te duc i Comuns. Bernard confermà a Cianacei e Castelnuovo a Mazin.
L é ruà a piz l scrutinie di Comuns de Fascia e se à desfantà la tema che ti 4 Comuns olache l era una soula lista vegne a mencèr l quorum. Te Fascia no sarà donca nesciun comissarie, enceben che, soraldut a Soraga e a Sèn Jan, sie jit a litèr demò presciapech la metà di sentadins che aea derit.
A Cianacei, olache de contra al ombolt di ultimes 5 egn Giovanni Bernard se aea metù con na lista Roberto Guglielmi, Bernard l é stat confermà passan via l 66% de la stimes. Conferma ence a Mazin per ...
L é ruà a piz l scrutinie di Comuns de Fascia e se à desfantà la tema che ti 4 Comuns olache l era una soula lista vegne a mencèr l quorum. Te Fascia no sarà donca nesciun comissarie, enceben che, soraldut a Soraga e a Sèn Jan, sie jit a litèr demò presciapech la metà di sentadins che aea derit.
A Cianacei, olache de contra al ombolt di ultimes 5 egn Giovanni Bernard se aea metù con na lista Roberto Guglielmi, Bernard l é stat confermà passan via l 66% de la stimes. Conferma ence a Mazin per ...


05 de mei 2025
Lîtes San Martin: Lungiarü davagna n scagn
Giorgio Costabiei fej inant l’ombolt cun le 77% dles usc di litadus. Süa lista perd n scagn, Lungiarü nen davagna un
Tl comun da San Martin de Tor á Giorgio Costabiei ciafé la conferma. Al é sté le 67,9% di litadus che é jüs a dé jö süa usc, avisa 1.000 porsones. De chëstes él sté 770 che ti á dé la usc al ombolt, le 77%. Les usc nia varëntes é stades 230, de chëstes 175 de blances. Por ci che reverda la repartiziun di scagns, á la lista dl ombolt "Ciastel" da San Martin ciafé le 43,6% dles usc y á insciö pordü n scagn respet ala ultima legislatöra. Ai sará laite de 6. Chël scagn ti é rové ala lista ...
Tl comun da San Martin de Tor á Giorgio Costabiei ciafé la conferma. Al é sté le 67,9% di litadus che é jüs a dé jö süa usc, avisa 1.000 porsones. De chëstes él sté 770 che ti á dé la usc al ombolt, le 77%. Les usc nia varëntes é stades 230, de chëstes 175 de blances. Por ci che reverda la repartiziun di scagns, á la lista dl ombolt "Ciastel" da San Martin ciafé le 43,6% dles usc y á insciö pordü n scagn respet ala ultima legislatöra. Ai sará laite de 6. Chël scagn ti é rové ala lista ...


05 de mei 2025
Lîtes Corvara: Roman pó mëte man
Le comun de Corvara despassa le cuorum por les lîtes y Roman Crazzolara ciafa la crëta dla maioranza. La plü litada por le Consëi é na ëra
Tl comun de Corvara êl ma Roman Crazzolara che se metô a desposiziun por le scagn da ombolt, madër che al ê le punt de domanda dl quorum. Deache al ê ma na lista sora - la lista "Calfosch - Pescosta Corvara" cun la picia stëra de munt - messâ jí a lité almanco le 40% dla jënt y chëra é garatada. Bele dales 17:00 ê chësc pröm termo important arjunt, ala fin sarál le 61%. Y danter i litadus pón dí che Crazzolara á ciafé dër na buna crëta. Le 79,9% de chi y chëres che á lité, ti á ince dé la usc. ...
Tl comun de Corvara êl ma Roman Crazzolara che se metô a desposiziun por le scagn da ombolt, madër che al ê le punt de domanda dl quorum. Deache al ê ma na lista sora - la lista "Calfosch - Pescosta Corvara" cun la picia stëra de munt - messâ jí a lité almanco le 40% dla jënt y chëra é garatada. Bele dales 17:00 ê chësc pröm termo important arjunt, ala fin sarál le 61%. Y danter i litadus pón dí che Crazzolara á ciafé dër na buna crëta. Le 79,9% de chi y chëres che á lité, ti á ince dé la usc. ...


05 de mei 2025
Lîtes Badia: Christian Pedevilla ombolt. La partezipaziun é bassa
Tl comun de Badia ê Christian Pedevilla le su candidat a ombolt. Le 47,9% dles zetoles ne vel nia. Sis ëres ti la fej da rové te Consëi
Ester candidat da ombolt su te n comun n’é nia dagnora na bela esperiënza, mo al é la realté che an á odü ince te trëi comuns dla Val Badia. Un de chisc é chël de Badia olache al s’á metü a desposiziun l’avocat Christian Pedevilla, sön la lista "Badia - La Ila - San Ciascian". Ël é sté bun da abiné 959 usc, che é le 52,1% dles usc. Na gran pert di litadus n’á indere nia tut sö bun la pücia alternativa: chësc spliga deache an á albü bëgn 883 zetoles nia varëntes, le 47,9% (dan 5 agn ma le ...
Ester candidat da ombolt su te n comun n’é nia dagnora na bela esperiënza, mo al é la realté che an á odü ince te trëi comuns dla Val Badia. Un de chisc é chël de Badia olache al s’á metü a desposiziun l’avocat Christian Pedevilla, sön la lista "Badia - La Ila - San Ciascian". Ël é sté bun da abiné 959 usc, che é le 52,1% dles usc. Na gran pert di litadus n’á indere nia tut sö bun la pücia alternativa: chësc spliga deache an á albü bëgn 883 zetoles nia varëntes, le 47,9% (dan 5 agn ma le ...


05 de mei 2025
Lîtes te Mareo: Albert Palfrader a süa cuinta legislatöra
La orenté di litadus é stada tlera: Albert Palfrader davagna la lîta da ombolt te Mareo cun le 48,8% dles usc
Albert Palfrader é por le cuinto iade ombolt dl comun de Mareo. Chësc é gnü fora tler dales lîtes di 4 de ma, olache Mareo ê le su comun dla Val Badia cun plü candidac por le scagn da pröm zitadin. Albert de Iochele, sciöche al é conesciü, á candidé sön la lista "Al Plan" y á cun 831 preferënzes metü a saul le 48,8% dles usc, destacan tler sü concorënc. L’ombolt en ciaria Felix Ploner (Lista "Paisc d’La Pli") é ma plü rové sön 481 preferënzes, che corespogn al 28,2% dles usc, tratan che le ...
Albert Palfrader é por le cuinto iade ombolt dl comun de Mareo. Chësc é gnü fora tler dales lîtes di 4 de ma, olache Mareo ê le su comun dla Val Badia cun plü candidac por le scagn da pröm zitadin. Albert de Iochele, sciöche al é conesciü, á candidé sön la lista "Al Plan" y á cun 831 preferënzes metü a saul le 48,8% dles usc, destacan tler sü concorënc. L’ombolt en ciaria Felix Ploner (Lista "Paisc d’La Pli") é ma plü rové sön 481 preferënzes, che corespogn al 28,2% dles usc, tratan che le ...


04 de mei 2025
Noscia Mont, en segureza
L’ApT de Fascia ge sporc a duta la comunanza l met de viver, e fèr viver, nosc teritorie con consaputa.
Che él tedò na chiamèda de emergenza? Co él miec se enjignèr per na raida sa mont? E co jir en segureza con la roda sui troes da bosch? La segureza e la responsabilità sa mont l é argomenc che ge stèsc a cher a l’ApT de Fascia. La se cruzia defat che vegne enjignà coche carenea i troes, de meter fora la tabeles per fèr cognoscer i vièi a mesa val e dintorn paisc percheche i ghesć posse jir a veder e aprijièr la belezes de nosc teritorie. Ma percheche l ghest posse jir segur l é emportant che l ...
Che él tedò na chiamèda de emergenza? Co él miec se enjignèr per na raida sa mont? E co jir en segureza con la roda sui troes da bosch? La segureza e la responsabilità sa mont l é argomenc che ge stèsc a cher a l’ApT de Fascia. La se cruzia defat che vegne enjignà coche carenea i troes, de meter fora la tabeles per fèr cognoscer i vièi a mesa val e dintorn paisc percheche i ghesć posse jir a veder e aprijièr la belezes de nosc teritorie. Ma percheche l ghest posse jir segur l é emportant che l ...


04 de mei 2025
Aduna par i sporśe un bon azeto a dute
Ra noes da ra asociazion de i hotiei in Anpezo; ra noa presidente Sandra Ruatti; el consilio; el laoro da fei ves i Śoghe 2026, par vardà dapò, ves un doman
Sandra Ruatti r’é ra noa presidente de ra asociazion de i hotiei in Anpezo. Ignante de era ‘l ea Stefano Pirro, che ‘l à fenì i so tre ane de laoro. A bete ra noa presidente ‘l é stà ra foula de i sozie e ‘l é stà mudà anche el consilio de ra asociazion. Duto chesto ‘l é suzedù śoiba ai 24 de aprile, el medemo di che i s’à ciatà, con duta ra śente che vorea śì a scotà, par parlà de »Cortina 2026 e pi inaante. Cemodo fei deentà ra Olimpiades un vantaśo par el doman, da azetà meo ra śente«. ...
Sandra Ruatti r’é ra noa presidente de ra asociazion de i hotiei in Anpezo. Ignante de era ‘l ea Stefano Pirro, che ‘l à fenì i so tre ane de laoro. A bete ra noa presidente ‘l é stà ra foula de i sozie e ‘l é stà mudà anche el consilio de ra asociazion. Duto chesto ‘l é suzedù śoiba ai 24 de aprile, el medemo di che i s’à ciatà, con duta ra śente che vorea śì a scotà, par parlà de »Cortina 2026 e pi inaante. Cemodo fei deentà ra Olimpiades un vantaśo par el doman, da azetà meo ra śente«. ...


04 de mei 2025
»Altered Dolomia«: la man del om te la Dolomites
Na lingia de retrac documentea l’architetura umana tel paesaje dolomitich (e ladin), n lurier de la fotografa Giorgia Archetti.
Strèdes, ziment, fabricac, acèl: l é chesta la pedia del om che l eie ascort de Giorgia Archetti à tout ju con sia machina fotografica tel raion dolomitan. L projet »Altered Dolomia« nasc sci da na osservazion critica del ambient, ma doventa na documentazion fotografica e architetonica de la Dolomites. Clas 2000, la fotografa bresciana da egn ampò a Milan, l’à metù ensema na lingia de retrac che tol ju ciantons ence de la valèdes ladines.
»Altered Dolomia« à arjont del 2022 l terzo post del ...
Strèdes, ziment, fabricac, acèl: l é chesta la pedia del om che l eie ascort de Giorgia Archetti à tout ju con sia machina fotografica tel raion dolomitan. L projet »Altered Dolomia« nasc sci da na osservazion critica del ambient, ma doventa na documentazion fotografica e architetonica de la Dolomites. Clas 2000, la fotografa bresciana da egn ampò a Milan, l’à metù ensema na lingia de retrac che tol ju ciantons ence de la valèdes ladines.
»Altered Dolomia« à arjont del 2022 l terzo post del ...


04 de mei 2025
Truep da udëi a Laion, rondules a Bulsan
La Lia di Uciei à tl'ultima enes metù a jì doi jites per jì a ti cialé ai uciei te doi lueges, ulache i se fërma gën ntan si migrazions: pra l aeroport de Bulsan y ora a Laion
Per usservé i uciei à la Lia di Uciei deberieda cun la Cumenanza ladina de Bulsan metù a jì ai 13 de auril na jita al aeroport. Nce sce l bur’ tëmp ëssa mpermetù deplù, ne n’àn purtruep nia udù tan de uciei.
Plu fertuna àn abù ora a Laion, ulache n à fat na jita n Lunesc de Pasca. De ndut àn pudù usservé bën 38 sortes de uciei. L plujinova mpue y perchël fòvel propi l drë’ tëmp per na tel jita. Canche l ie burt se fërma i uciei che migrea; i se lascia ju y aspieta che ...
Per usservé i uciei à la Lia di Uciei deberieda cun la Cumenanza ladina de Bulsan metù a jì ai 13 de auril na jita al aeroport. Nce sce l bur’ tëmp ëssa mpermetù deplù, ne n’àn purtruep nia udù tan de uciei.
Plu fertuna àn abù ora a Laion, ulache n à fat na jita n Lunesc de Pasca. De ndut àn pudù usservé bën 38 sortes de uciei. L plujinova mpue y perchël fòvel propi l drë’ tëmp per na tel jita. Canche l ie burt se fërma i uciei che migrea; i se lascia ju y aspieta che ...


03 de mei 2025
IA, na endesfida anter progres e prinzipies etics
La Fondazion FiemmePER à andrezà na scontrèda col professor de l’Università de Trent Carlo Casonato che à metù dant vantajes e risesc de la doura de l’inteligenza artifizièla.
Semper de più te nosc lurier, te noscia azions da ogne dì se troon a interagir con na neva tecnologia, la inteligenza artifizièla. Da n trat en ca canche se chier vèlch sun Google vegn fora per prumes la informazions de AI Overwiew e ades adertura ence sun WhatsApp aon a la leta n nef contat, l à inom Meta, n assistent virtuèl a chel che podon ge fèr ogne sort de domanes per aer informazions o respostes, traduzions te etres lengac o ence creèr o mudèr retrac.
La IA, la inteligenza artifizièla, ...
Semper de più te nosc lurier, te noscia azions da ogne dì se troon a interagir con na neva tecnologia, la inteligenza artifizièla. Da n trat en ca canche se chier vèlch sun Google vegn fora per prumes la informazions de AI Overwiew e ades adertura ence sun WhatsApp aon a la leta n nef contat, l à inom Meta, n assistent virtuèl a chel che podon ge fèr ogne sort de domanes per aer informazions o respostes, traduzions te etres lengac o ence creèr o mudèr retrac.
La IA, la inteligenza artifizièla, ...


03 de mei 2025
Nuova viesta per l scito internet del Istitut Ladin Cesa de Jan
Ntra le novité emplementade l azéss ala »Mediateca Ladina«
Dal prum de auril l é online l nuof scito del istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. L’ativazion l’é stada fata auna al pasagio ufizial del Istitut da associazion privata a fondazion de partecipazion. N vare che l aprové davánt dai consei comunai dei trei comuns che s’ava biné n Ampëz e pò da l’ascemblea dei sozi. A chësta ultima, coche se recordarà, ava fat sceguito na polemica empiada su dal ex Capocomun da La Rocia Andrea De Bernardin, che ava cusé, tra l auter, L Istitut de avei volù ...
Dal prum de auril l é online l nuof scito del istitut Cultural Ladin Cesa de Jan. L’ativazion l’é stada fata auna al pasagio ufizial del Istitut da associazion privata a fondazion de partecipazion. N vare che l aprové davánt dai consei comunai dei trei comuns che s’ava biné n Ampëz e pò da l’ascemblea dei sozi. A chësta ultima, coche se recordarà, ava fat sceguito na polemica empiada su dal ex Capocomun da La Rocia Andrea De Bernardin, che ava cusé, tra l auter, L Istitut de avei volù ...


03 de mei 2025
»L Giubileo? L cognessa esser più de spes«
Zirca 20 joenec fascegn à tout pèrt al pelegrinaje a Roma per l Giubileo 2025 con la Diozesa de Trent: na esperienza unica con n program mingol straout da n event storich desche l obit del Papa.
Dai 24 ai 27 de oril l é stat l pelegrinaje di joenec per l Giubileo. N pelegrinaje deldut particolèr, programà te dis segné da n event storich, la mort e l ultim salut al Papa. Centmile joenec da dut l mond é rué a Roma, 1200 demò da la Diozesa de Trent, compagné dal Piscop Lauro Tisi, da don Mattia Vanzo, joen preve da Moena delegà de la Diozesa per la Pastorala di joegn e da na chindejina de preves del Trentin, anter chisc don Andrea Malfatti. Na ventina zirca l era ence i joenec de seconda ...
Dai 24 ai 27 de oril l é stat l pelegrinaje di joenec per l Giubileo. N pelegrinaje deldut particolèr, programà te dis segné da n event storich, la mort e l ultim salut al Papa. Centmile joenec da dut l mond é rué a Roma, 1200 demò da la Diozesa de Trent, compagné dal Piscop Lauro Tisi, da don Mattia Vanzo, joen preve da Moena delegà de la Diozesa per la Pastorala di joegn e da na chindejina de preves del Trentin, anter chisc don Andrea Malfatti. Na ventina zirca l era ence i joenec de seconda ...


03 de mei 2025
Puecia nëif, ma per fertuna àn n canon y n giat dala nëif nuef
N rendicont de coche ie jita la sajon da d'inviern te Val, ulache l ie truep turisć y jënt da tlo che va a pudejé
Chëst ann d’inviern, tla sajon 2024/2025, iel stat plutosc puecia nëif naturela sëura duta la Elpes. Y nscila nce da nëus te Sëlva, te Val, ulache l vën praticà l bel sport dl pudejé, che se basa sun la nëif na turela.
La Lia dl Turism de Sëlva fej nëif cun l canon ta Ciampac per l prim tòch dla loipes. Y chël bele tl scumenciamënt dla sajon, de nuvëmber y de dezëmber, acioche i turisć y chëi da tlo posse se fé de bela raides cun i schi da pudejé ntan la feries da ...
Chëst ann d’inviern, tla sajon 2024/2025, iel stat plutosc puecia nëif naturela sëura duta la Elpes. Y nscila nce da nëus te Sëlva, te Val, ulache l vën praticà l bel sport dl pudejé, che se basa sun la nëif na turela.
La Lia dl Turism de Sëlva fej nëif cun l canon ta Ciampac per l prim tòch dla loipes. Y chël bele tl scumenciamënt dla sajon, de nuvëmber y de dezëmber, acioche i turisć y chëi da tlo posse se fé de bela raides cun i schi da pudejé ntan la feries da ...


03 de mei 2025
Se stravardé ie miec che curé
Per coche i ie usei, ne mët i ëi nia tan verda a si sanità coche l’ëiles. Acioche i ëi cële deplù sun si bënsté, à l Kvw Urtijëi/Runcadic metù a jì n referat cun l apotecher Jörg Aichner
Cialé sun la sanità ie mpurtant. Mé nscila pòssen mantenì na bona cualità de vita. Chësc vel sibe per l’ëiles che nce per i ëi.
Ma suvënz suzédel, che i ëi ne mët nia tan verda sun si corp y i ne ti dà nia tan mpurtanza ala vijites dal:a dutor:a. Propi perchël à l Kvw Urtijëi/Runcadic ulù nvië ite i ëi a na ancunteda cun l apotecher de Tluses Jörg Aichner te calonia a Urtijëi. L fin? Chël de ti spieghé coche i dëssa fé, per se stravardé dala malaties y dai mei, davia ...
Cialé sun la sanità ie mpurtant. Mé nscila pòssen mantenì na bona cualità de vita. Chësc vel sibe per l’ëiles che nce per i ëi.
Ma suvënz suzédel, che i ëi ne mët nia tan verda sun si corp y i ne ti dà nia tan mpurtanza ala vijites dal:a dutor:a. Propi perchël à l Kvw Urtijëi/Runcadic ulù nvië ite i ëi a na ancunteda cun l apotecher de Tluses Jörg Aichner te calonia a Urtijëi. L fin? Chël de ti spieghé coche i dëssa fé, per se stravardé dala malaties y dai mei, davia ...


03 de mei 2025
Pre de Vi y Armentarola a San Ciascian
I toponims vedli de nüsc raiuns á dagnora n significat y á da fá cun la contrada te chël che ai é ponüs. I ti ciarun plü avisa al significat de dui inoms a San Ciascian
Nüsc paisc y nosta contrada é ric de toponims dër vedli, che se mirita da gní mantignis. La gran pert di toponims ladins vëgn dal latin, mo nia püc á raisc plü vedles, prelatines, che vá zoruch al lingaz baié dales popolazions che viô dandaia tl raiun zentral dles Alpes. A chëstes popolaziuns ti á i Romans dé l’inom coletif "Raeti" y a so teritore l’inom "Raetia". Mo che ê pa i Rec y ci lingaz o lingac rajonâi pa? La sciënza n’á nia ciamó salpü da dé na resposta definitiva a chëstes domandes. ...
Nüsc paisc y nosta contrada é ric de toponims dër vedli, che se mirita da gní mantignis. La gran pert di toponims ladins vëgn dal latin, mo nia püc á raisc plü vedles, prelatines, che vá zoruch al lingaz baié dales popolazions che viô dandaia tl raiun zentral dles Alpes. A chëstes popolaziuns ti á i Romans dé l’inom coletif "Raeti" y a so teritore l’inom "Raetia". Mo che ê pa i Rec y ci lingaz o lingac rajonâi pa? La sciënza n’á nia ciamó salpü da dé na resposta definitiva a chëstes domandes. ...


02 de mei 2025
Adriano Winterle confermà te la Federazion
I presidenc de la Museghes de Fascia e Fiem ge à renovà la stima per n auter mandat.
L fascian Adriano Winterle, sonador de la Musega de Poza, é stat confermà per l secondo mandat raprejentant per Fascia e Fiem te la Federazion de la Bandes de la Provinzia de Trent. En sabeda ai 12 de oril al Auditorium de la Cèvena La-Vis e Val de Cembra se à tegnù la radunanza ordenèra de la Federazion, moment emportant per l’aproazion del bilanz ma ence per la nomina del Consei diretif. A chest apuntament Winterle à domanà che duc tole pèrt con sia mondura de la Banda desche segn de identità ...
L fascian Adriano Winterle, sonador de la Musega de Poza, é stat confermà per l secondo mandat raprejentant per Fascia e Fiem te la Federazion de la Bandes de la Provinzia de Trent. En sabeda ai 12 de oril al Auditorium de la Cèvena La-Vis e Val de Cembra se à tegnù la radunanza ordenèra de la Federazion, moment emportant per l’aproazion del bilanz ma ence per la nomina del Consei diretif. A chest apuntament Winterle à domanà che duc tole pèrt con sia mondura de la Banda desche segn de identità ...