Val Badia

media/k2/galleries/32090/thumbs/035A0775.jpg
05 de messel 2026

Pulsaziuns musicales porta adöm musizisć dl’Europa

A Algeri é jü Max Castlunger cun so »Jemm Music Project«, olache al á rapresenté la Talia tl cheder dl Festival dla Musiga Europea
Le grup »Jemm Music Project«, sot ala direziun de Max Castlunger, s’á esibí ai 15 de jügn a Algeri, tl cheder di conzerc y di spetacui dl Festival dla Musiga Europea. L’invit é gnü dal’Istitut talian dla Cultura de Algeri y á rapresenté por le grup na ocajiun particolara por tó pert al festival, che zelebrëia le dialogh danter les cultures desfarëntes y la richëza dla diversité musicala. En ocajiun dla 26ejima ediziun él rové adöm artisć y musizisć da set paisc dl’Europa. Chisc s’á esibí sön ...
media/k2/galleries/32087/thumbs/Bildschirmfoto_2026-06-30_um_11.05.15.jpg
04 de messel 2026

Paul Videsott é sëgn ince ciavalier

Le professur universitar Paul Videsott d’Al Plan é da püch gnü nominé ciavalier dl Ordin de San Iöre dla Ciasa de Habsburg-Lothringen. L’investitöra é gnüda tignida tla dlijia "todëscia" de Santa Maria dell’Anima a Roma
Dlungia les tröpes onoranzes y i tröc reconescimënc che le professur Paul Videsott á bele podü pié do, n’él gnü pormez dan da püch un dër particolar. Ai 24 d’aurí él gnü nominé a Roma ciavalier dl Ordin de San Iöre dla Ciasa de Habsburg-Lothringen. Aldí baian de ciavaliers tl 2026 pó ti soné a valgügn daldöt forest o fora dal tëmp, y belavisa messunse ince fá n salt de cënc de agn por capí de ci che ara se trata. La storia dl Ordin de San Iöre vá zoruch al rëgn d’Ungaria dl 14. secul y é lié ...
media/k2/galleries/32089/thumbs/250914_rvb_badia-09999_Grande.jpg
03 de messel 2026

Al é büsia sön le pumptrack a Badia

La pista da rodes a San Linert é sëgn en funziun da passa n ann. Le pröm fazit é positif: »les iscriziuns al Club Rodes Val Badia crësc«
Cun l’aisciöda dl 2025 á metü man ofizialmënter l’ativité dl Club Rodes Val Badia sön le pumptrack nü a San Linert de Badia. A chësta stro­töra nöia á i mëmbri dl’uniun y i apa­scioná de roda aspeté valgamia dî; apresciapüch carant’agn él passé da canche al gnô baié por le pröm iade tl Comun de Badia da fá sö na pista por les rodes. 
»Ti agn 80’ êl n gran interes devers dla bmx. Deplü ê i mëmbri dl club che â ligrëza cun chësta sort de roda y ê interessá da jí inant y tó pert a ...
media/k2/galleries/32088/thumbs/dg_schuen_20250210_6.jpg
02 de messel 2026

N pest de prestisc por Andrè Schuen

Cun le pest »Opus Klassik« é Andrè Schuen gnü nominé ciantarin dl ann
Cun la fin de jügn él gnü lascé alsavëi i inoms dles davagnadësses y di davagnadus dl »Opus Klassik«, un di reconescimënc plü importanc ti Paisc Todësc, dedicá ala musiga classica. Dal 2018 incá él la »Gesell­schaft zur Förderung der Klassi­schen Musik GmbH« che premiëia vigni ann interprec, direturs d’orchestra, componisć, ensemble, talënc jogn y registraziuns singoles che s’á alzé fora sön le panorama dla musiga classica por la cualité artistica y la forza inovativa.

Danter passa 680 ...
media/k2/galleries/32086/thumbs/Bildschirmfoto_2026-06-30_um_11.01.40.jpg
01 de messel 2026

Noemi Verginer é le pröm "Südtirol Talent"

Cun ma 12 agn á la jonina da San Martin davagné la pröma ediziun dl concurs da cianté "Südtirol Talent", organisé tla cornisc dl Venosta Festival. Süa rapresentaziun dla ciantia "Creep" di Radiohead á entusiasmé la juria y ince le publich
Tla cornisc dl Venosta Festival tl Vinschgau, él en chësc ann ince gnü metü a jí la pröma ediziun dl concurs "Südtirol Talent", che s’ojô a ciantarines y ciantarins da 10 a 16 agn. Le gran final é gnü desfiré en vëndres ai 19 de jügn, tla bela culissa dla picia cité de Glurns, y la davagnadëssa á inom... Noemi Verginer. La jonina de 12 agn da San Martin á podü brancé do le bel trofé cun le ciampaní dl Reschen, do che ara â porté dant süa rapresentaziun demorvëia dla ciantia "Creep" dl grup ...
media/k2/galleries/32085/thumbs/Bildschirmfoto_2026-06-30_um_10.44.37.jpg
30 de jugn 2026

Aroeder, Franz Vittur

Ai 29 de jügn nes á lascé cun 97 agn Franz Vittur de Badia, na porsona de gran umanité, che á odü la nasciüda dla scora ladina y l’á ativamënter svilupada impara. Te sü 47 agn al sorvisc dla scora él sté impröma maester, spo diretur y le pröm intendënt ales scores ladines
Un di gragn protagonisć dl ciamp scolastich, cultural y sozial ladin nes á lascé. En lönesc ai 29 de jügn da sëra ciafâi la noela che al ê mort Franz Vittur de Badia y bele atira me gnôl le pinsier co che an ess podü recordé na porsona o na personalité che á lascé te nosc pice monn ladin na merscia tan sota. Y chiló ne mini zënzater nia "ma" la merscia profescionala, linguistica, culturala o soziala, mo bëgn ince chëra umana. Al é chëra che m’á dagnora fat pro d’ël na certa impresciun. Da dí la ...
media/k2/galleries/32049/thumbs/Bildschirmfoto_2026-06-22_um_15.50.49.jpg
28 de jugn 2026

Ciampana corada, por la dlijia da Corvara

Da d’altonn ciafará la cöra da Corvara na ciampana nöia. Dan da püch é n grup de ciantarins y simpatisanc dla Cöra jüs a ciaré che ara gnô corada
Bele l’ann passé s’â i vijins dla gran dlijia da Corvara intenü che na ciampana ne â nia plü le dër sonn, ara descordâ. An á spo ciaré do y s’á intenü che la ciampana ê sfenüda y ne jô nia plü da cuncé. Ara se trata dla ciampana dedicada a Santa Maria, cun tonalité fis-ges. Ara pësa 770 chili y mosöra n diameter de 107 cm. Les vedles ciampanes ê gnüdes corades l’ann 1962 tla coraria Grassmayr da Desproch. Le Consëi de Cöra á insciö tut la dezijiun da lascé coré na ciampana nöia, medema ala ...
27 de jugn 2026

N ann de scora particolar é jü a piz

L’ann de scora 2025/26 é sté caraterisé dales protestes di maestri, che á orü dí manco proiec, mo ince n ann de scora plü "chît" y avalié. De chësc aspet y nia ma, unse baié cun Gustav Frenademez, che á stlüt ia so pröm ann da diretur dla direziun raionala d’Al Plan
Gustav Frenademez, to pröm ann de scora sciöche diretur s’arjigna da jí a piz. Tan inant ál pa respognü a tües aspetatives, tan inant él pa sté döt val’ d’ater?
Gustav Frenademez: I ne sun nia pié ia cun tröpes aspetatives. I sun pié ia cun orenté da me lauré ite tl’inciaria nöia. I ne me ess nia aspeté che al foss sté n te gran laur te ofize, chël s’á damané tröp tëmp y impëgn. I á albü dër n bun suport da pert dles secreteries y al me á fat n gran plajëi da lauré para.

T’as surantut la direziun ...
media/k2/galleries/32057/thumbs/IMG_6105.jpg
26 de jugn 2026

Roberta Dapunt á pié do le »Premio Montale«

Le pest leterar »Premio Montale Fuori di Casa« ti é gnü surandé iniann ala poetëssa Roberta Dapunt de Badia. Cun le pest él gnü premié süa usc poetica, conscidrada öna dles plü significatives dla poesia contemporana
»Le lascé alsavëi. N’él forsc nia chësc ci che la poesia dess fá?«. Cun chësta domanda s’á l’auturia de Badia Roberta Dapunt taché ite cun so discurs porté dant tratan la surandada dl »Premio Montale Fuori di Casa« 2026, rové a süa 30ejima ediziun.
Por süa opera poetica intiera á Roberta Dapunt pié do ai 16 de jügn tla Biblioteca Sormani a Milan le pest leterar de prestisc, dediché al scritur talian Eugenio Montale.
Por Roberta Dapunt é le poet testemone dl presënt y le sëns zivil é la fondamënta ...
media/k2/galleries/32056/thumbs/Nike_por_Jannik_Sinner_Edmund_Nagler_Kopie.jpg
25 de jugn 2026

I cialzá de Jannik Sinner é depënc da na man ladina

De ma é le numer un al monn dl tennis gnü zelebré dala merscia Nike cun n per de cialzá personalisá. Sön la sora él da odëi le percurs l’á porté ala concuista dl »Career Golden Masters«. L’artist che á realisé l’opera é n ladin
Chësc ne s’ess l’artist da La Val Ed­mund Nagler nia imaginé: ci che romagn por cotan de artisć ma n some, é por ël deventé realté. Ël é l’artist che la merscia »Nike« á inciarié da proieté y depënje n per de cialzá personalisá por le numer un al monn dl tennis.

»Al é sté la merscia Nike che á tut sö contat y impormó te n secundo momënt m’él gnü splighé che ara se tratâ dla realisaziun de chësta scincunda por Jannik Sinner«, cunta Edmund Nagler. L’artist á albü na gran ligrëza canche la ...
media/k2/galleries/32052/thumbs/ciasadepalsa_pudu.jpg
24 de jugn 2026

Roboc che siëia y che lava sö i func

Te Ciasa de palsa da San Martin vá inant l’intervënt dla inteliënza artifiziala. Sëgn él ince "Pudu" che roda fora por i porti – n robot che lava sö i func – y tosc ón porvé fora n "rucsoch" che dëida alzé pëisc
Ester él bëgn na morvëia, canche i incunti "Pudu" te n repart dla Ciasa de palsa. Chësc é l’inom dla ultima novité che se sorvësc dla inteliënza artifiziala (IA). Pudu é n robot che lava sö i func. Al ciara ia y ca cun sü edli digitai; sce al ne s’un capësc nia fora ti vëgnel sö na legherma; sce i ti stá te tru vál incër me ia. Mo al é ince bun da se cherdé dassú ll’ascensur sce al mëss jí da n’alzada al’atra. "Chësc nes tol le laur", dij na colaboradëssa che passa dlungia ia y che n’é – ...
media/k2/galleries/32051/thumbs/daniel_1.jpg
23 de jugn 2026

Le ciavalier Daniel da Pinëi

Süa pasciun y ambiziun l’á condüt iniann al Rait de Oswald von Wolkenstein söl plateau dl Scilier. Daniel Ploner nes cunta de süa esperiënza da se cualifiché adöm cun trëi ciavaliers da Fie/Völs al gran rait, y spo da tó pert ales gares y stlü jö te na bona posiziun
Daniel Ploner da Pinëi a Al Plan nes fej incö na parüda n pü’ capazia, deache i l’incuntun por nes cunté de süa ultima esperiënza personala, chëra da avëi tut pert ativamënter por le pröm iade desco ciavalier al gran rait de Oswald von Wolkenstein tles contrades a pe dl Scilier/Schlern.
Al é passé püces edemes da chësta esperiënza, y sëgn che les fadies y emoziuns á podü n pü’ se calmé ia, cunta Daniel dla idea dan plü agn da tó pert a chësc rait y dla pröma gara che l’á odü danter i ...
media/k2/galleries/32002/thumbs/paurs_incuntada_eppan.jpg
21 de jugn 2026

Paurs dla munt incunta i paurs dla ordöra

La Uniun di Paurs da San Martin é jüda a ciafé la Uniun di Paurs da Eppan. Söl program él sté vijites te cianoes y danter les coltivaziuns de früc y vins. N barat de esperiënzes y de desfides
En sagbeda ai 16 de ma s’á n pice grup dla Uniun di Paurs da San Martin metü sön tru por jí a Eppan, olache al ê söl program da s’incunté cun la Uniun di Paurs dl post, cun chëra che al é na sort de partenariat. N grup de paurs dla munt s’á incunté n grup de paurs dla ordöra. Paurs che tëgn prinzipalmënter armënc s’á incunté cun paurs che se dá jö cun früc y vins. Ara nen jô da se conësce damí, da se baraté fora sön esperiënzes y desfides y ince da cuché iadô les coltrines de n valgönes ...
media/k2/galleries/32040/thumbs/2A3A7846__freddy_planinschek_Gro.jpg
20 de jugn 2026

Le consëi dla CTAB á lité

L’ultima edema é le consëi nü dla Cooperativa Turistica Alta Badia gnü cherdé ite por la pröma sentada. Al é gnü lité le presidënt, i vize nüs, y partí sö les inciaries desvalies
Ala fin de ma â i assoziá dla Cooperativa Turistica Alta Badia (CTAB) tla sentada da d’aisciöda lité le diretif nü. La serada s’â stlüt jö cun la nominaziun di 15 mëmbri rová te consëi. Le mercui dl’ultima edema, ai 10 de jügn, á le consëi tigní süa pröma sentada cun la lita dl presidënt, di dui vize y di mëmbri cun inciaries desvalies. Christian Pescollderungg é gnü reconfermé presidënt, tratan che a pié do l’inciaria da vize é stá i mëmbri Hanspeter Pitscheider, rapresentant por la categoria ...
media/k2/galleries/32039/thumbs/1000060769_2.jpg
19 de jugn 2026

Cun la roda fora por l’ost d’Europa

Passa 3.000 chilometri sön roda fora por i paisc balcans, amesa campagnes, munts, paisc y cités; insciö á Andrea Moling da Lungiarü passé i ultims dui mëisc
Por cotan de porsones che laora de sajun é i mëisc danter na sajun turistica y l’atra, n momënt de palsa. Por d’atri indô él le momënt da lascé le conesciü y jí ala descurida de paisc y contrades forestes. Insciö éra por Andrea Moling da Lungiarü che da n valgügn agn incá á descurí süa gran pasciun por le rodé. Da dailó inant vëgnera vigni ann da fá n iade plü lunch, gonot da su y da lunc fora por le monn.
Mo chësta aisciöda ál vaghé val’ daldöt nü por ël: n iade cun la roda de passa 3.000 ...
media/k2/galleries/32001/thumbs/christoph.jpg
18 de jugn 2026

Südtirol dal iaicá: a pe da Lungiarü cina Matsch

Por i amanc dl jí a pe y dla munt él sëgn na esperiënza nöia da chirí fora. "Südtirol quer" é n tru danter munts y vals che liëia i dui paisc dl alpinist da Lungiarü tla Val Badia y Matsch tl Vinschgau
Cina ciamó él te Südtirol ma dui paisc dl alpinist: Matsch tl Vinschgau y Lungiarü tla Val Badia. Scebëgn che i paisc é te dui ciantuns daldöt desvalis dla provinzia, ciara i grups de laur impó da mantigní intan de contat, y tan inant che ara vá, ince da mëte a jí cosses deboriada. Insciö vëgnel organisé n ann porom na formaziun por i mënajites y n iade al ann s’incunton ince amez tru por n gosté deboriada, olache an se barata fora idees y esperiënzes. Rodunt pro chësc gosté, l’ann 2024, él ...
media/k2/galleries/32024/thumbs/IMG_3764.jpg
17 de jugn 2026

La crusc nöia de Pütia é söl papier

Dan otedé él sté la premiaziun dl concurs metü a jí dala Lia de Munt de San Martin tl Museum Ladin Ciastel de Tor, olache dötes les propostes é gnüdes metüdes fora te na mostra daverta al publich
Al é sté la proposta de Maria Luisa Rubatscher chëra che á plajü le plü dan ala iuria dl concurs por la crusc nöia de Pütia, metü a jí dala Lia de Munt de San Martin de Tor. Le concurs ê davert a düc chi che â la residënza tla Val Badia, zënza esclujiun aladô dl’eté o dl ciamp de ativité.
Rové adalerch él insciö 46 propostes da partezipanc de vigni sort: da mituns dla scolina a artisć conesciüs y esperc tl ciamp dla ideaziun de monumënc cina a amanc dla munt. Chisc á dé jö proiec y partí sües ...
media/k2/galleries/32000/thumbs/mobilite_express_altabadia.jpg
16 de jugn 2026

Mobilité: i "express" nüs dl’Alta Badia

N bus danter Badia y La Ila y n bus danter Pidrô, La Val y sües viles. Chëstes é les novités dla mobilité tl’Alta Badia por chësc isté
Bele de jügn dl 2021 é le Comun de Corvara pié ia cun cun sorvisc de mobilité nü, le "Corvara–Calfosch Express", n bus che coliëia tratan l’isté i dui paisc y ince i posć plü da na pert di paisc, portan pro da alisiré les strades dal trafich privat. Cun chësc isté él tl’Alta Badia döes d’atres novités de mobilité: ai 15 de jügn é pié ia le "La Val Express", ai 29 jará spo en funziun le "Badia–La Ila Express". Intrami i sorvisc é gnüs metüs en pe dala Cooperativa Turistica Alta Badia en ...
media/k2/galleries/31985/thumbs/marne_ciasadepalsa.jpg
14 de jugn 2026

Marné te Ciasa de palsa

N’atra poscibilité por marné - y sozialisé, por porsones sura i 65 agn ciamó autonomes.
La Comunité Comprensoriala Val de Puster, tres le Raiun sozial Val Badia, pîta la poscibité da jí a marëna te Ciasa de palsa a San Martin de Tor, plü avisa a porsones sura i 65 agn, che é ciamó autonomes y che ó ince chirí contac soziai. Le prisc é de 8,50€ a past, mo an pó damané do na reduziun dl prisc sön la basa di davagns y dl patrimone de vignun. La domanda mëss gní dada jö te Raiun sozial Val Badia, tolon n termin al 0474 524552, olache al vëgn ince organisé spo le sorvisc.
media/k2/galleries/31982/thumbs/alplan_bibliotecaalaleria.jpg
13 de jugn 2026

Biblioteches alaleria

Te plü posć dl paisc d’Al Plan ciafon sëgn de pices biblioteches alaleria, olache an pó se tó fora y sambëgn ince mëte ite n bun liber
"Al foss bun sce la jënt lasciass da lí messaji de 160 lëtres y metess indô man da lí libri da 160 plates" é na te afermaziun n pü’ ficiosa che i á n iade lit – ince sce i ne me recordi nia plü olá. Le messaje me parô tler: ciaré manco söl telefon y platerné deplü ti libri. A Al Plan de Mareo án sëgn na ocajiun implü da se tó ca n bun liber, ajache dan da püch él gnü presenté ofizialmënter les "biblioteches alaleria". L’idea é nasciüda bele dan da n pert d’agn tl Consëi de formaziun d’Al Plan, ...