Val Badia
03 de jugn 2026
Festa por neni, lâs y jënt de tëmp
Bai, cianties, rimes y cinamai n pice teater: la scolina y la scora da Rina á metü a jí na festa dër plajora y particolara
Le de di 19 de ma é sté por la scolina y la scora elementara da Rina n de dër spezial, caraterisé dal sté adöm y dala bona löna. En chësc de á les döes istituziuns adöm, organisé na festa da d’aisciöda por i neni, les las y por la jënt de eté dl paisc. La partezipaziun a chësta picia festa, é stada grana – gnanca val neni y las foradecá ne n’á nia orü se lascé sciampé chësta bela ocajiun da gní a Rina a passé n pü’ de tëmp en compagnia.
Deplü podëise lí t’La Usc di Ladins di 5 de jügn
Le de di 19 de ma é sté por la scolina y la scora elementara da Rina n de dër spezial, caraterisé dal sté adöm y dala bona löna. En chësc de á les döes istituziuns adöm, organisé na festa da d’aisciöda por i neni, les las y por la jënt de eté dl paisc. La partezipaziun a chësta picia festa, é stada grana – gnanca val neni y las foradecá ne n’á nia orü se lascé sciampé chësta bela ocajiun da gní a Rina a passé n pü’ de tëmp en compagnia.
Deplü podëise lí t’La Usc di Ladins di 5 de jügn
02 de jugn 2026
La festa di jüc y dl sport
Le zënter sozial "La Spona" da Pidrô á surantut en chësc ann l’organisaziun dla festa di jüc y dl sport dles strotöres soziales de Puster. Ai 12 de ma ésera stada tan inant
Incër 125 assistis y acompagnadus di salfs protezioná y di sorvisc de acompagnamënt dla Comunité Comprensoriala Val de Puster é rová adöm ai 12 de ma tla Intercable Arena da Bornech, olache al é gnü desfiré la Festa di jüc y dl sport 2026. L’organisaziun é gnüda surantuta chësc ann dal zënter sozial "La Spona", che á ince podü cunté sön l’aiüt de n grup de volontars di Stödafüs d’Al Plan y ciamó d’atri che s’á metü a desposiziun da gní a daidé para por chësta ocajiun particolara. Danter i ...
Incër 125 assistis y acompagnadus di salfs protezioná y di sorvisc de acompagnamënt dla Comunité Comprensoriala Val de Puster é rová adöm ai 12 de ma tla Intercable Arena da Bornech, olache al é gnü desfiré la Festa di jüc y dl sport 2026. L’organisaziun é gnüda surantuta chësc ann dal zënter sozial "La Spona", che á ince podü cunté sön l’aiüt de n grup de volontars di Stödafüs d’Al Plan y ciamó d’atri che s’á metü a desposiziun da gní a daidé para por chësta ocajiun particolara. Danter i ...
01 de jugn 2026
Le tëmp di "Sanc dal frëit" ne sprigorëia nia la Musiga da San Ciascian
Tröpes dles 209 musighes de Südtirol organisëia vigni ann le conzert tradizional d’aisciöda. Insciö ince la Musiga da San Ciascian, che á invié parënc, amisc y simpatisanc dla musiga a chësc evënt, en sabeda ai 16 de ma dales 20:30 tla Ciasa "J.B. Rinna"
Ince sce les temperatöres frëides di sanc dal frëit, che tomâ ite avisa i dis denant, y la nëi sön les munts incëria recordâ cuaji deplü a n conzert de Santa Zezilia che a n conzert d’aisciöda ne s’á les musicontres y i musicontri dla musiga da San Ciascian nia lascé sprigoré en sabeda ai 16 de ma, canche al é gnü porté dant le conzert d’aisciöda da chësc ann. Gnanca le publich ne s’á lascé sprigoré: tröpa é la jënt, ince dai paisc vijins, che é rovada adarlerch a d’ascuté sö le conzert arjigné ...
Ince sce les temperatöres frëides di sanc dal frëit, che tomâ ite avisa i dis denant, y la nëi sön les munts incëria recordâ cuaji deplü a n conzert de Santa Zezilia che a n conzert d’aisciöda ne s’á les musicontres y i musicontri dla musiga da San Ciascian nia lascé sprigoré en sabeda ai 16 de ma, canche al é gnü porté dant le conzert d’aisciöda da chësc ann. Gnanca le publich ne s’á lascé sprigoré: tröpa é la jënt, ince dai paisc vijins, che é rovada adarlerch a d’ascuté sö le conzert arjigné ...
29 de mei 2026
Lites y novités por la Cooperativa
Tla sentada generala dla Cooperativa Turistica Alta Badia él gnü presenté n cheder retrospetif di ultims trëi agn, lité le consëi nü y presenté les novités che acompagnará i assoziá tla proscima legislatöra
En jöbia ai 21 de ma él gnü cherdé ite i assoziá dla Cooperativa Turistica Alta Badia por la sentada generala da d’aisciöda. Tl salf dla Ciasa de Cultura a La Ila él gnü lité danü le diretif che acompagnará la cooperativa ti proscims trëi agn y fat n cheder retrospetif dles scomenciadies metüdes a jí ti ultims trëi agn. Tres n intervënt sön l’anuzamënt dl’inteliënza artifiziala tl setur turistich, él gnü alzé fora les priorités por le dagní. Inant á la maiú novité revardé i contribuc ...
En jöbia ai 21 de ma él gnü cherdé ite i assoziá dla Cooperativa Turistica Alta Badia por la sentada generala da d’aisciöda. Tl salf dla Ciasa de Cultura a La Ila él gnü lité danü le diretif che acompagnará la cooperativa ti proscims trëi agn y fat n cheder retrospetif dles scomenciadies metüdes a jí ti ultims trëi agn. Tres n intervënt sön l’anuzamënt dl’inteliënza artifiziala tl setur turistich, él gnü alzé fora les priorités por le dagní. Inant á la maiú novité revardé i contribuc ...
27 de mei 2026
Forma, sonn y ladinité s’intrecëia
L’otava ediziun dla Trienala Ladina analisëia la sinergia danter musiga y cultura cun atenziun particolara devers dl teritore ladin
Cun le fin de promöie l’ert contemporana ti raiuns ladins é piada ia en vëndres ai 22 de ma l’otava ediziun dla »Trienala Ladina 2026« tl Museum Ladin Ciastel de Tor.
»Intreciamënt Ladin« é la tematica che porta adöm les operes desfarëntes di artisć che á n lian strënt cun la mendranza ladina. Les cinch porsones creatives che mët fora tla mostra coletiva dl concurs artistich »Trienala Ladina« é artistes y artisć residënc tles cin’ valades ladines, ti Grijiuns y tl ...
Cun le fin de promöie l’ert contemporana ti raiuns ladins é piada ia en vëndres ai 22 de ma l’otava ediziun dla »Trienala Ladina 2026« tl Museum Ladin Ciastel de Tor.
»Intreciamënt Ladin« é la tematica che porta adöm les operes desfarëntes di artisć che á n lian strënt cun la mendranza ladina. Les cinch porsones creatives che mët fora tla mostra coletiva dl concurs artistich »Trienala Ladina« é artistes y artisć residënc tles cin’ valades ladines, ti Grijiuns y tl ...
27 de mei 2026
Dé jö sanch: n sorvisc ala comunité
La incuntada dl AVIS de Puster, l’assoziaziun de volontares y volontars che dá jö sanch, é gnüda tignida chësc ann a La Ila. Trëi onoranzes por bëgn 50 donaziuns
Bun 80 porsones é rovdaes adöm en chësc de tl salf dla Ciasa dla Cultura a La Ila, olache al é gnü tigní la incuntada dl AVIS de Puster, l’assoziaziun dles porsones che dá jö sanch. La incuntada é gnüda daurida dal vizepresidënt dla lia y rapresentant ladin Vito Dejaco, che á podü saludé danter i presënc ince le presidënt provinzial Peter Paul Hofer. Al é spo sté le presidënt dl raiun de Puster Klaus Reichegger che ti á porté le salüt ai presënc y á alzé fora l’impëgn y le sorvisc de gran ...
Bun 80 porsones é rovdaes adöm en chësc de tl salf dla Ciasa dla Cultura a La Ila, olache al é gnü tigní la incuntada dl AVIS de Puster, l’assoziaziun dles porsones che dá jö sanch. La incuntada é gnüda daurida dal vizepresidënt dla lia y rapresentant ladin Vito Dejaco, che á podü saludé danter i presënc ince le presidënt provinzial Peter Paul Hofer. Al é spo sté le presidënt dl raiun de Puster Klaus Reichegger che ti á porté le salüt ai presënc y á alzé fora l’impëgn y le sorvisc de gran ...
26 de mei 2026
Desgrazia tla munt de Pisciadú
Na jona de 23 agn da Zola Predosa dlungia Bologna é rovada fora de tru da gní da Pisciadú jö y é slisorada surajö. Por la jona n’á i socoridus plü podü fá nia
En domënia ai 24 de ma él gnü a s’al dé na burta desgrazia. Döes compagnes jones dal’Emilia Romagna ê jüdes a fá la via ferada de Pisciadú, mo sön le tru da gní zoruch devers dla Val Mesdí s’áres falé tru. La jona Elena Berselli de 23 agn jô danfora, canche ara é slisorada, toman jö por 150 metri. An mina che les jones s’ais falé, ciodiche ares ti jô do a na cherta sön le fonin, che podess les avëi porté demez dala dërta sëmena. Co che ara é spo gnüda a s’al dé, n’él nia meso da dí avisa, ...
En domënia ai 24 de ma él gnü a s’al dé na burta desgrazia. Döes compagnes jones dal’Emilia Romagna ê jüdes a fá la via ferada de Pisciadú, mo sön le tru da gní zoruch devers dla Val Mesdí s’áres falé tru. La jona Elena Berselli de 23 agn jô danfora, canche ara é slisorada, toman jö por 150 metri. An mina che les jones s’ais falé, ciodiche ares ti jô do a na cherta sön le fonin, che podess les avëi porté demez dala dërta sëmena. Co che ara é spo gnüda a s’al dé, n’él nia meso da dí avisa, ...
24 de mei 2026
De dla vita a San Ciascian
"Imprömadedöt i mituns": sot a chësc tema á la Uniun dles Ëres da San Ciascian invié ia le "de dla vita", en domënia ai 10 de ma, che ê ince festa dla uma
En chël de domisdé é i geniturs gnüs tuc sö cun sü pici te dlijia da siur Heinrich Ellecosta y dala Uniun dles Ëres, por na picera funziun y benedisciun di mituns. "Imprömadedöt i mituns" se ispirëia al messaje evengelich "lascede che i mituns vëgnes da me". Tla vita religiosa significhëia chësc, mëte i mituns al zënter dla comunité y dla familia, ti pitan na acoliënza zënza condiziuns. Papa Francësch dijô por ejëmpl, che le pité y le movimënt di mituns te dlijia é la "usc de Chël Bel Dî". Ai é ...
En chël de domisdé é i geniturs gnüs tuc sö cun sü pici te dlijia da siur Heinrich Ellecosta y dala Uniun dles Ëres, por na picera funziun y benedisciun di mituns. "Imprömadedöt i mituns" se ispirëia al messaje evengelich "lascede che i mituns vëgnes da me". Tla vita religiosa significhëia chësc, mëte i mituns al zënter dla comunité y dla familia, ti pitan na acoliënza zënza condiziuns. Papa Francësch dijô por ejëmpl, che le pité y le movimënt di mituns te dlijia é la "usc de Chël Bel Dî". Ai é ...
23 de mei 2026
»Ad multos annos« Scora de Musiga Val Badia
En chësc ann á la Scora de Musiga Val Badia festejé mez secul de vita
Por la festa de iubilé dan otedé él gnü cianté, soné y recordé i pioniers che ti á dé le via ala formaziun musicala tla Val Badia. »Ad multos annos!« él gnü audé sön palch dl salf dla Ciasa dla Cultura a La Ila, en sabeda ai 16 de ma.
En gaujiun dl iubilé de 50 agn dla Scora de Musiga Val Badia s’ál desfiré n conzert particolar che á invié adalerch autorités comunales y provinziales, presidënc de uniuns locales, direturs scolastics, surastanc de istituziuns, ispeturs, maestri de musiga da sëgn y ...
Por la festa de iubilé dan otedé él gnü cianté, soné y recordé i pioniers che ti á dé le via ala formaziun musicala tla Val Badia. »Ad multos annos!« él gnü audé sön palch dl salf dla Ciasa dla Cultura a La Ila, en sabeda ai 16 de ma.
En gaujiun dl iubilé de 50 agn dla Scora de Musiga Val Badia s’ál desfiré n conzert particolar che á invié adalerch autorités comunales y provinziales, presidënc de uniuns locales, direturs scolastics, surastanc de istituziuns, ispeturs, maestri de musiga da sëgn y ...
22 de mei 2026
Les morvëies de Malta
Le iade da d'aisciöda dla Lia da Munt Ladinia s'á porté en chësc ann sön l'isola de Malta
Ai 25 de aurí sunse jorá da Treviso a La Valletta, cité capitala de Malta. I un sojorné te n hotel tla S. George’s Bay, da olache i fajôn les escurjiuns y vijites tles cités, dagnora acompagná da na guida. Pro les vijites culturales importantes da nominé él chëra di tëmpli megalitics de Hagar Qim, n sit preistorich 5.000 agn vedl, y la cité Medina, la vedla capitala de Malta.
Dër interessant él sté da conësce La Valletta, öna dles plü piceres capitales dl’Europa y dal ann 1980 incá patrimone ...
Ai 25 de aurí sunse jorá da Treviso a La Valletta, cité capitala de Malta. I un sojorné te n hotel tla S. George’s Bay, da olache i fajôn les escurjiuns y vijites tles cités, dagnora acompagná da na guida. Pro les vijites culturales importantes da nominé él chëra di tëmpli megalitics de Hagar Qim, n sit preistorich 5.000 agn vedl, y la cité Medina, la vedla capitala de Malta.
Dër interessant él sté da conësce La Valletta, öna dles plü piceres capitales dl’Europa y dal ann 1980 incá patrimone ...
21 de mei 2026
Na prestaziun d’ezelënza
A Balsan á le Tirol dl Süd, le Tirol y le Trentin onoré dan otedé l’impëgn tl volontariat da pert dla jonëza cun deplü pesć por alzé fora »prestaziuns d’ezelënza«. N’onoranza ti é gnüda surandada al cor jonil »Kyrios«
En mercui ai 13 de ma á n valgügn mëmbri dl comité di »Kyrios« tut pert ala zerimonia de premiaziun desfirada tl NOI Techpark a Balsan. Les provinzies á orü onoré l’engaja mënt jonn tl monn dl volontariat cun la surandada de pesć a porsones singoles, assoziaziuns y proiec dl’Euregio-Tirol-Südtirol-Trentin.
Danter les 21 porsones singoles, i ot proiec y les trëi assoziaziuns dla provinzia de Balsan che é jüs fora a pié do i pesć de reconescimënt, él ince le ...
En mercui ai 13 de ma á n valgügn mëmbri dl comité di »Kyrios« tut pert ala zerimonia de premiaziun desfirada tl NOI Techpark a Balsan. Les provinzies á orü onoré l’engaja mënt jonn tl monn dl volontariat cun la surandada de pesć a porsones singoles, assoziaziuns y proiec dl’Euregio-Tirol-Südtirol-Trentin.
Danter les 21 porsones singoles, i ot proiec y les trëi assoziaziuns dla provinzia de Balsan che é jüs fora a pié do i pesć de reconescimënt, él ince le ...
20 de mei 2026
En vacanza bëgn... mo zënza mituns
I se l’un cuntada cun l’ostí Ulrich Videsott, che manajëia a Al Plan n residence "adults only", olache al ne vëgn tut sö degügn mituns – o cuaji. Descriminaziun o na locia de marcé? Öna dles domandes che i ti un fat
I án mefodër rové da fá la intervista, che Ulrich Videsott ciafa telefon. L’ostí d’Al Plan manajëia n residence nia dalunc dal zënter y la ëra oress savëi sce al á ciamenes lëdies. Por i geniturs y ince n möt. "Al me desplej, i ne tolun nia mituns, i sun na strotöra ma por adulc", é la resposta. Chësc dij bele ince de ci che ara nen vá. Dan da 16 agn á Ulrich Videsott surantut dai geniturs le "Garni Erna" – n garni scëmpl y familiar – che al á trasformé dl 2023 tl "Residence AlNö" - na ciasa ...
I án mefodër rové da fá la intervista, che Ulrich Videsott ciafa telefon. L’ostí d’Al Plan manajëia n residence nia dalunc dal zënter y la ëra oress savëi sce al á ciamenes lëdies. Por i geniturs y ince n möt. "Al me desplej, i ne tolun nia mituns, i sun na strotöra ma por adulc", é la resposta. Chësc dij bele ince de ci che ara nen vá. Dan da 16 agn á Ulrich Videsott surantut dai geniturs le "Garni Erna" – n garni scëmpl y familiar – che al á trasformé dl 2023 tl "Residence AlNö" - na ciasa ...
19 de mei 2026
Tles ciafes di Jüc Olimpics: na mostra che descëda emoziuns
Tl Istitut Ladin a San Martin de Tor él gnü daurí la mostra "Il terreno dei Giochi", che fej na cuntraposiziun de fotografies danter i Jüc Olimpics de Cortina dl 1956 y dl 2026 – y mostra sö sciöche chësc evënt á stramudé le teritore
Al é passé feter söle de n ann, da canche l’Istitut Ladin "Micurá de Rü" á pié do l’archif fotografich storich di fotografs Zardini da Cortina d’Ampëz. Na arpejun de passa 300.000 fotografies che vá dai pröms agn dl 1900 cina al 2019. Passa n centená, olache al é gnü documenté te na manira imprescionanta y alüsc dër menüda, sciöche la "cira" de Cortina s’á mudé cun i tëmps. Un di evënc che á stramudé la contrada dla "reina dles Dolomites" é zënzater chël di Jüc Olimpics dl 1956: les prömes ...
Al é passé feter söle de n ann, da canche l’Istitut Ladin "Micurá de Rü" á pié do l’archif fotografich storich di fotografs Zardini da Cortina d’Ampëz. Na arpejun de passa 300.000 fotografies che vá dai pröms agn dl 1900 cina al 2019. Passa n centená, olache al é gnü documenté te na manira imprescionanta y alüsc dër menüda, sciöche la "cira" de Cortina s’á mudé cun i tëmps. Un di evënc che á stramudé la contrada dla "reina dles Dolomites" é zënzater chël di Jüc Olimpics dl 1956: les prömes ...
17 de mei 2026
Plü co 220 volontars al de dl ambiënt
Por le de dl ambiënt en sabeda dan otedé é rodá fora por i paisc dl’alta Val Badia cotan de volontars a romené sö y cöie adöm ciomënt de vigni sort
N ater de dl ambiënt é jü a piz. Iniann é stada la partezipaziun dër bona cun plü co 220 partezipanc tl’alta Val Badia. En sabeda ai 9 de ma s’á incunté i grups de volontars dan dai magazins di stödafüch de vigni paisc, denanche pié fora por le zënter de paisc y rodé jö i trus che é plü daimpró ales abitaziuns.
I grups ê metüs adöm da volontars de vigni spana d’eté. Ince zacotan de families á partezipé ala scomenciadia de sostignibilité. I grups di volontars cun ...
N ater de dl ambiënt é jü a piz. Iniann é stada la partezipaziun dër bona cun plü co 220 partezipanc tl’alta Val Badia. En sabeda ai 9 de ma s’á incunté i grups de volontars dan dai magazins di stödafüch de vigni paisc, denanche pié fora por le zënter de paisc y rodé jö i trus che é plü daimpró ales abitaziuns.
I grups ê metüs adöm da volontars de vigni spana d’eté. Ince zacotan de families á partezipé ala scomenciadia de sostignibilité. I grups di volontars cun ...
16 de mei 2026
Imparé da coltivé do al ejëmpl dl Urt da Ras
Dan otedé s’ál desfiré pro l’Urt da Ras a Al Plan na vijita menada da Georg Trebo, che á cunté de süa metoda da coltivé l’urt y de sciöche chësta pó gní tuta ca ince por fá l’urt a ciasa
En sabeda ai 9 de ma á le Consëi de Formaziun d’Al Plan deboriada al’uniun culturala d’Al Plan »Zicuta Lab« metü a jí na vijita menada al Urt da Ras, olache le proprietar Georg Trebo á lascé cuché ite te so urt, mostran les massaries che ti büta le plü don de vigni sort de consëis ci che reverda l’urt.
Chë sodesfaziun da podëi dí che al é verzöra fora d’urt é particolara. Por coltivé indere, ól erster le savëi. Chësc é aldedaincö n pü’ jü a perde cun la comodité da podëi cumpré te botëga ...
En sabeda ai 9 de ma á le Consëi de Formaziun d’Al Plan deboriada al’uniun culturala d’Al Plan »Zicuta Lab« metü a jí na vijita menada al Urt da Ras, olache le proprietar Georg Trebo á lascé cuché ite te so urt, mostran les massaries che ti büta le plü don de vigni sort de consëis ci che reverda l’urt.
Chë sodesfaziun da podëi dí che al é verzöra fora d’urt é particolara. Por coltivé indere, ól erster le savëi. Chësc é aldedaincö n pü’ jü a perde cun la comodité da podëi cumpré te botëga ...
15 de mei 2026
»Franzi« röia tosc sön paladina a La Pli de Mareo
L’operëta ladina nöia de Iaco Rigo y Alex Trebo sará da odëi sön paladina chësc agost
Al mancia oramai püch al mëis d’agost, canche al rovará sön paladina a La Pli de Mareo l’operëta popolara ladina »Franzi«, dl autur Iaco Rigo (libreto y tesć) y dl componist Alex Trebo. Le toch é nasciü tl cheder dl program cultural PNRR programé a La Pli de Mareo sot al moto »face to face«.
Cun la premiera ai 6 d’agost gnará le toch porté dant por le pröm iade y sará da odëi ot sëres de fila sön paiun de paisc. Ala rapresentaziun colaborëia plü profescionisć y amaturs ladins dl ...
Al mancia oramai püch al mëis d’agost, canche al rovará sön paladina a La Pli de Mareo l’operëta popolara ladina »Franzi«, dl autur Iaco Rigo (libreto y tesć) y dl componist Alex Trebo. Le toch é nasciü tl cheder dl program cultural PNRR programé a La Pli de Mareo sot al moto »face to face«.
Cun la premiera ai 6 d’agost gnará le toch porté dant por le pröm iade y sará da odëi ot sëres de fila sön paiun de paisc. Ala rapresentaziun colaborëia plü profescionisć y amaturs ladins dl ...
09 de mei 2026
La Scora de Musiga destöda 50 ciandëres
Al é passé mez secul da canche al é gnü metü sö tla Val Badia i cursc de musiga – sciöche al gnô dit. N iubilé che an festejará ai 16 de ma a La Ila
Ai 23 de jená dl 1976 êra finalmënter tan inant che al podô gní tigní les prömes leziuns dla scora de musiga a San Linert de Badia. Cun trëi maestri – Iarone Chizzali, Ulrich Willeit y Lois Willeit – 71 scolars, 30 ores finanziades dal "Südtiroler Kulturinstitut" y n curs paralel de chitara cun l’insegnant Bruno Pescoller finanzié, dala Uniun di Ladins, metô man chësta aventöra. N gran mirit sce chësc é gnü adaldé ti vá al dr. Lois Ellecosta de Colac, che é sté bun impröma da baié sö i ...
Ai 23 de jená dl 1976 êra finalmënter tan inant che al podô gní tigní les prömes leziuns dla scora de musiga a San Linert de Badia. Cun trëi maestri – Iarone Chizzali, Ulrich Willeit y Lois Willeit – 71 scolars, 30 ores finanziades dal "Südtiroler Kulturinstitut" y n curs paralel de chitara cun l’insegnant Bruno Pescoller finanzié, dala Uniun di Ladins, metô man chësta aventöra. N gran mirit sce chësc é gnü adaldé ti vá al dr. Lois Ellecosta de Colac, che é sté bun impröma da baié sö i ...
08 de mei 2026
La generała dla Cassa
Scebëgn che al é sté mënder co l’ann passé, á la Cassa Raiffeisen Val Badia stlüt jö le 2025 cun n davagn de feter 11 miliuns
La hala dl tennis da Corvara s’á tosc implí ite, en vëndres ai 17 d’aurí da sëra, canche la Cassa Raiffeisen Val Badia á invié ala reuniun generala 2026. Na reuniun che é stada la pröma ofiziala por le diretur Mirco Daurú y olache le diretur cun le presidënt Georg Mutschlechner á indô podü trá n bun bilanz, nia ma a livel d’istitut bancar, mo ince por l’andamënt economich te nosc raiun. Chiló baiunse sambëgn dl 2025, canche le monn parô economicamënter ciamó "a post", tratan che chësc 2026 é ...
La hala dl tennis da Corvara s’á tosc implí ite, en vëndres ai 17 d’aurí da sëra, canche la Cassa Raiffeisen Val Badia á invié ala reuniun generala 2026. Na reuniun che é stada la pröma ofiziala por le diretur Mirco Daurú y olache le diretur cun le presidënt Georg Mutschlechner á indô podü trá n bun bilanz, nia ma a livel d’istitut bancar, mo ince por l’andamënt economich te nosc raiun. Chiló baiunse sambëgn dl 2025, canche le monn parô economicamënter ciamó "a post", tratan che chësc 2026 é ...
07 de mei 2026
I Trebo y i Zingerle de Tor: la cronica de döes families
Tla publicaziun nöia »Ciastel de Tor: Families y descendënzes« á Irma Trebo porté adöm la documentaziun genealogica dles döes families che á vit tl frabicat storich
Chësta sabeda ai 9 de ma se desfirarál tl Museum Ladin Ciastel de Tor la presentaziun dla publicaziun nöia »Ciastel de Tor: Families y descendënzes« de Irma Trebo. Ara se trata de na racoiüda de material desvalí che documentëia la storia genealogica dles döes famiiles che á vit dî alalungia tl Ciastel de Tor: chëra di Trebo y chëra di Zingerle.
La racoiüda tol ite de plü generaziuns y ti vá do a sü spostamënc te na spana de tëmp de passa 200 agn.
Te na intervista nes á l’auturia dé na ...
Chësta sabeda ai 9 de ma se desfirarál tl Museum Ladin Ciastel de Tor la presentaziun dla publicaziun nöia »Ciastel de Tor: Families y descendënzes« de Irma Trebo. Ara se trata de na racoiüda de material desvalí che documentëia la storia genealogica dles döes famiiles che á vit dî alalungia tl Ciastel de Tor: chëra di Trebo y chëra di Zingerle.
La racoiüda tol ite de plü generaziuns y ti vá do a sü spostamënc te na spana de tëmp de passa 200 agn.
Te na intervista nes á l’auturia dé na ...
06 de mei 2026
A Badia él gnü arobé
L’ultima edema él gnü arobé a Badia: i malfaturs á rot ite tl »Hotel Melodia del Bosco«
Valgamia na spordüda él sté por i ostis dl "Hotel Melodia del Bosco" a Badia l’ultima edema, tla nöt dl mercui ai 29 d’aurí, canche devers dles trëi da doman él pié ia l’alarm de segurëza dla strotöra. Chësc á ince sprigoré en malora i dui malfaturs che á rot ite tla strotöra y á arobé fora de cassa. I ostis n’á nia sciafié da i abiné sön le fat, porimpó á les telecameres tigní sö i dui leri en aziun. Tla registraziun él da odëi sciöche les döes figöres, cun müsa curida y cun capuza, deura sö ...
Valgamia na spordüda él sté por i ostis dl "Hotel Melodia del Bosco" a Badia l’ultima edema, tla nöt dl mercui ai 29 d’aurí, canche devers dles trëi da doman él pié ia l’alarm de segurëza dla strotöra. Chësc á ince sprigoré en malora i dui malfaturs che á rot ite tla strotöra y á arobé fora de cassa. I ostis n’á nia sciafié da i abiné sön le fat, porimpó á les telecameres tigní sö i dui leri en aziun. Tla registraziun él da odëi sciöche les döes figöres, cun müsa curida y cun capuza, deura sö ...




